“El poema, la lletra, ja és escrita. Alguns ens la sabem de cor. I quan la repetim, veiem l’horitzó nimbat gloriosament, i sentim el batec diví de l’ideal perdurable.” Aquestes eren les paraules que, amb el pseudònim de Bellafila, Josep Carner va triar el 1925 per defensar una idea que va acabar essent tan encertada com brillant: musicar “La Balanguera”, de Joan Alcover. Avui es commemora el centenari de l’estrena.

El debat que hi havia en aquell moment era el de cercar un himne patriòtic. “Un dia o altre necessitarem una cançó […]. Una cançó bellament popularitzable, gosada, viva, plena de conhort i d’esperança”, deia Carner, amb uns arguments que van convèncer el compositor Amadeu Vives. El músic també va saber tot d’una que l’obra d’Alcover es podia entendre no sols com una peça “purament lírica i descriptiva”, sinó també “en un sentit simbòlic i patriòtic”, que és com la va fer i la va oferir a l’Orfeó Català, que la va interpretar per primera vegada el 29 de maig de 1926 al Palau de la Música Catalana de Barcelona. “No dubto que entrarà al cor de la nostra gent”, responia en una carta el mestre Lluís Millet a Vives. I, com bé advertia Millet, i tant que va entrar al cor de la gent! Va aconseguir de superar la censura i ben aviat va esdevenir un cant de resistència.

El sorgiment de la cançó

Alcover va llegir per primera vegada “La Balanguera” a un cercle reduït d’amics el 8 de febrer de 1903 a ca seva. Una setmana després, de manera oficiosa, la va presentar al Gran Hotel de Palma. Va ser durant un homenatge que escriptors i intel·lectuals de l’illa van retre a Miquel Costa i Llobera, proclamat Mestre en Gai Saber el 1902. Tot d’una va ser molt aplaudida, també per dos amics ben pròxims com ara Gabriel Alomar i Miquel dels Sants Oliver. Segons que explica Maria Antònia Perelló, biògrafa de l’autor, Alcover escrivia a Joan Lluís Estelrich: “Em diuen que és el millor que he escrit. I jo, què vols que et digui? No ho trob.”

No és una anècdota qualsevol, sinó que s’entén perfectament pel context d’Alcover. “La Balanguera” va ser la primera manifestació del canvi de veu de l’autor, quan va refusar tota parla que no fos la materna. “Alcover encara no està segur d’aquesta nova musa que l’ha agafat”, explica Perelló. El 1909 es va acabar incloent a Cap al tard.

El temps va acabar esvaint dubtes. I, sobretot, aquesta versió musicada de Vives. Tot i que Alcover, que en sabia la intenció, no va poder assistir a l’estrena perquè es va morir uns quants mesos abans. El 28 de juny de 1926, també, l’Orfeó de Sabadell va anar cap a Mallorca a interpretar la cançó al Líric. I va tornar a tenir un èxit aclaparador. Perelló ho té clar: “A partir d’aquí ja havia nascut un símbol.” Un símbol que, setanta anys després, el Consell de Mallorca –amb l’impuls del PSM– va convertir en l’himne de Mallorca.

De què parla “La Balanguera”

“La Balanguera” sorgeix del compàs d’una cançó popular de Mallorca que Alcover havia sentit quan era infant. Aquell “la Balanguera fila, fila, la Balanguera, filarà”, tan conegut ja per la societat. “Alcover és un romàtic. Recorda molt el passat, les arrels. Objectiva aquest personatge que és la Balanguera en una vella pagesa Mallorca convertida en una parca popular”, explica Perelló. “Les parques provenien de la mitologia greco-llatina. N’hi ha una que enfila el fil en el naixement. L’altra, a la joventut i la maduresa. La darrera, el talla, que és la mort. Alcover parteix d’aquesta tradició. Aquesta pagesa mallorquina convertida en una parca popular, un ésser atemporal, que fila la vida i el destí de l’home com una aranya d’art subtil / buida que buida sa filosa / de nostra vida treu lo fil”.

“A ‘La Balanguera’ reflexiona sobre la fugacitat de la vida personal davant la perennitat de la vida col·lectiva del poble”, ressalta Perelló. I explica que la Balanguera presideix del naixement fins a la mort. Regeix el destí de l’home i, alhora, simbolitza la saviesa i la tradició dels avantpassats. “La tradició i la saviesa dels avantpassats del poble és una força misteriosa que presideix la tradició del passat i les innovacions d’un demà ple de promeses. D’una població que és important i que, arrelada a la terra, és també un projecte vigorós cap al futur”, insisteix.

I, en aquest aspecte, posa èmfasi en uns versos del poema: “Sap on s’amaga la llavor / Sap que la soca més s’enfila / com més endins pot arrelar.” “És aquesta idea, la d’un poble arrelat a la terra. De ‘La Balanguera’ neix tota una visió de pàtria. Que era una pàtria molt senzilla.” Perelló es refereix al fet que, segons Alcover, la pàtria anava lligada a la vida quotidiana dels individus del poble.

Himne de les Illes?

Sovint hi ha la confusió que “La Balanguera” és l’himne de les Illes, que no en tenen. El PSM ja ho va intentar abans que fos declarada himne de Mallorca, però no se’n va sortir. De tota manera, Perelló creu que “La Balanguera” és “l’ànima de Mallorca i, per tant, no pot ser l’ànima de les Illes Balears”. Recorda que l’escriptor i assagista Joan Estelrich la va definir com la representació ideal, precisament, de l’ànima de l’illa i com l’encarnació de la seva veu. “La figura de Mallorca, de la Mallorca ideal, es personifica sovint en la d’Alcover. La Mallorca que hem somniat, que hem volgut, apassionada i lúcida com ell”, apunta.

Estelrich la definia com “l’encarnació de la raça que dura i persisteix com l’emparrat de la vinya a l’entrada de la casa”. És a dir: “Tot passa entorn d’ella. Els cants, els plors, les noces, els funerals. La Balanguera sempre hi és.”

Gran cantada conjunta

Per commemorar el centenari de l’estrena de la cançó, l’Obra Cultural Balear (OCB) ha organitzat un esdeveniment històric: una gran cantada simultània i multitudinària a tot Mallorca. En concret, es faran dues cantades: una a les 12.00 en més de 250 centres educatius de Mallorca i una altra a les 20.00, a les places i els espais públics de tots els municipis de l’illa. 

L’actor Toni Gomila convidava la societat mallorquina a afegir-s’hi: “El nostre patrimoni no és un fòssil sense vida. Tenim una ocasió de donar-hi vida. Si estam cansats que ens mengin les sopes damunt el cap, tot comença badant la boca i cantant fort i clar que som vius i som aquí.”

D'aquí a una setmana, tot Mallorca cantarà La Balanguera de forma simultània! 🎶

🤩 Toni Gomila ens parla d'aquesta oportunitat de demostrar que som una comunitat viva i unida i fa una crida a omplir les places i els carrers de tot Mallorca el pròxim 29 de maig per cantar La… https://t.co/PzlIwwA0Oz pic.twitter.com/LFTwh0BJmn

— Obra Cultural Balear (@ocbcat) May 22, 2026

De fet, aquests darrers dies l’OCB ha anat escalfant l’ambient abans d’aquesta data tan assenyalada. Per exemple, compartint una peça única: el manuscrit original del poema d’Alcover. El document, custodiat a l’Arxiu del Santuari de Lluc, ha estat difós públicament. Vegeu-lo:

I també ha publicat un dels primers testimonis sonors de “La Balanguera”, un enregistrament d’Odeón del 1927:

🎶Aquest enregistrament sonor d’Odeón de 1927, amb la interpretació del tenor Emili Vendrell, és un dels primers testimonis sonors de La Balanguera.

Cent anys després, la continuam cantant plegats als carrers i places de tota l’illa. El 29 de maig, tot Mallorca cantarà La… https://t.co/PzlIwwzsZ1 pic.twitter.com/421FwHj8HU

— Obra Cultural Balear (@ocbcat) May 20, 2026

Ací podeu consultar el mapa dels centres educatius, pobles i ciutats adherits, amb la informació corresponent dels actes que s’hi faran.