El Mas Miró.

Acostar-se a la Fundació Joan Miró de Barcelona, entrar a l’edifici que va idear l’arquitecte Josep Lluís Sert, és sempre sentir que les emocions pugen gola amunt i que un estat de pau i un saber-se mediterrani i trobar-se en un espai de cultura, des d’un compromís crític i contemporani alhora que popular, ens genera un benestar que inunda l’ànim. I voldríem no perdre’l, aquest benestar, perquè és fèrtil i ens fa sentir més bé en tots els sentits. El talent de Miró i de Sert també és provocador, perquè ens recorda unes maneres de fer i de ser al món plenes de gran dignitat. Per això des d’aquestes ratlles reclamem que la Fundació Miró torni a obrir cada dia de la setmana i que les institucions i els filantrops culturals la dotin de prou pressupost per funcionar sense precarietats.

Ara, al Principat, els mironians i tothom qui ho vulgui té un altre espai que pot visitar, que va ser essencial a la vida de l’artista. Es tracta del Mas Miró de Mont-roig del Camp. Espai tancat durant dècades i maltractat pel pas a tocar d’una autovia mal planificada, el lloc és conegut sobretot perquè va ser on Miró va pintar La Masia, un dels seus quadres primerencs i més destacats, que va adquirir Ernest Hemingway i l’oferí a la seva muller (que no se’n va voler desprendre mai), i que avui es conserva al MOMA de Nova York.

Però Mont-roig del Camp és per a Joan Miró un lloc primigeni, perquè és el lloc que el fa pintor, és el lloc on l’artista connecta amb la terra, entén el camp i la natura i troba una primera manera d’expressar-se, més enllà de les influències, tendències i ismes de l’època. Miró havia nascut a Barcelona el 1893, però sense Mont-roig no es podria entendre el seu univers pictòric. Així li va explicar a Francesc Trabal en una entrevista al diari La Publicitat el 14 de juliol de 1928, quan l’obra de Miró començava a ser reconeguda a París: “Sóc molt més feliç anant en suèter i bevent en porró entre els pagesos de Mont-roig que no pas a París entre duquesses en grans palaus i amb esmòquing. Tota la meva obra és concebuda a Mont-roig, tot el que he fet a París és concebut a Mont-roig, mai pensant en París, que detesto.”

A la mateixa entrevista, Miró explicava sobre La Masia que li va costar nou mesos de feina: “La Masia fou el resum de tota la meva vida al camp. Des d’un gran arbre a un petit caragolet, vaig voler posar-hi tot allò que jo estimava del camp. Crec que és insensat de donar més valor a una muntanya que a una formiga (i això els paisatgistes no ho saben veure) i per això no dubtava a passar-me hores i hores per donar vida a una formiga.”

Interior del taller del Mas Miró, que es va construir a la dècada del 1940.

Al volum Joan Miró. Epistolari català 1911-1945. Vol. 1, establert per Joan Ainaud de Lasarte i a cura de Joan M. Minguet, Teresa Montaner i Joan Santanach, trobem que Miró des de Mont-roig escriu el 1916 al seu amic Enric Cristòfol Ricart: “He vingut aquí a passar uns quants dies, a viure amb el paisatge. A combregar d’aquesta llum blava i el daurat del blat. Ennoblim amb aquesta visió. Com ens ennobleix el paisatge! Jo posat aquí sento un gran amor per tot, estimo una bestioleta i una herba qualsevol i no puc comprendre ni imaginar cap malifeta dels homes.”

El 18 de setembre de 1917 escriu també des de Mont-roig a Lola Anglada: “Dia admirable, ben lluminós, música de colors. Festa de la verema i trepitjar el raïm, quelcom de pagà. El mar. […] Aquesta tarda, després de dinar, cinc quilòmetres en bicicleta, gomes ben inflades, carretera rodant per les dues lleugeres rodes. Arbres, vinya, oliveres, pins, una faixa de platí. En pocs minuts a Cambrils davant una tela i un cavallet. El mar, barques, pescadors amb arracades, dones morenes i descalces, galls, criatures, gossos que empaiten els galls. Brava la gent del mar, gent que no pot ésser de porcellana ni de saló.”

I el 18 d’octubre de 1918, des de Mont-roig, escriu a Enric Ricart i li fa un elogi fi de la tardor i de la vida al camp: “La tardor al camp és estupenda (recordança convulsiva de Les estacions de Haydn). Divina orquestració en núvols, un celatge. […] Els dies que el temps no em permet treballar al camp no em sé tancar en una habitació i fer un bodegó. Aquí sols m’atrau el camp. Quan fa vent o el dia és plujós em passo tot el dia entre els ceps i els arbres i corrent amb l’escopeta per no caçar altra cosa que algun pardal. Res, la qüestió és intoxicar-se d’aquest gran optimisme que dóna el camp.”

Esbós fet per Joan Miró a les parets del taller.

Joan Miró va anar sovint a Mont-roig, lloc on treballava intensament. Josep Massot, autor de la biografia Joan Miró. El nen que parlava amb els arbres (Galàxia Gutenberg), mostra amb lucidesa la importància que per a l’artista va tenir Mont-roig del Camp a la seva vida i obra: “Ell necessitava temps: treballava com un hortolà, absorbia lentament allò que veia, sentia i llegia, i necessitava la força i el silenci de Mont-roig per a assumir-ho, però quan ho feia, era per anar més enllà, per donar-li una forma pròpia, original, diferent.”

I conclou: “Estic convençut que no n’hi ha prou amb les biblioteques o les pinacoteques per intentar introduir-se a la ment creativa de Miró, un home que ha viscut l’experiència intransferible de la vida al camp, el ritme lent de l’arada, la sembra i la collita, la rutina del cicle de les estacions, els efectes de la lluna i del sol abrasador, la lluita salvatge dels insectes i els animals, que s’ha enfilat a les muntanyes de Cornudella i l’ermita de la Roca de Mont-roig per sentir la comunió amb la natura o percebre la soledat quan l’immens cel estrellat encara era un misteri insondable.”

Ara que el Mas Miró es pot visitar, tenim l’oportunitat, com diu Massot, d’entendre millor Miró i entrar a la seva ment creativa. Descobrim la casa d’indians propietat dels seus pares on feia estada, la casa dels masovers i l’estable, la capella i la glorieta. També es pot entrar al seu taller, que els anys quaranta va dissenyar Josep Lluís Sert i va construir el mestre d’obres Lluís Illa. Miró hi va començar a treballar a partir del 1948. Entrar al Mas Miró et reporta una visita senzilla i plaent (que es pot fer guiada o per lliure) i que mostra com Miró va estar lligat a aquest paisatge agrari, del camp, i com va ser determinant per a la seva obra. I per al visitant, és portar l’emoció d’un paisatge gola amunt, el paisatge que va fer de Miró l’artista revolucionari que va ser, protagonista d’un dels moments més esplendorosos de la història cultural europea.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.