Marisa Blasco: “Encara no hem assimilat que el virus no desapareixerà perquè ens vacunem”

La intensivista alerta que si els contagis continuen amb la progressió actual, d'ací a vint dies la situació als hospitals serà molt dramàtica

VilaWeb
Esperança Camps Barber
22.12.2021 - 20:51

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Les festes de Nadal i Cap d’Any són a tocar i la incidència de contagis per coronavirus duu una línia ascendent. L’alt percentatge de població vaccinada fa que aquesta sisena onada no tinga tant d’impacte com les anteriors ni sobre la mortalitat ni sobre el sistema sanitari. Amb tot, els professionals temen que si el ritme de contagis continua a l’alça, la situació es capgire les setmanes vinents.

En parlem amb Marisa Blasco, presidenta de la Societat Valenciana de Medicina Intensiva i cap de l’UCI de l’Hospital Clínic de València. Blasco remarca que ara la situació no és alarmant, però que s’ha de començar a actuar per evitar un desbordament com el de començament d’any. La intensivista afirma que la malaltia ha demostrat que no fa distincions en les estacions de l’any i que sempre hi haurà ingressats amb covid als hospitals.

En plena sisena onada, i a punt de començar les festes de Nadal, en quina situació es troben les UCI al País Valencià?
—Aquestes darreres setmanes hem notat un augment de la pressió assistencial als hospitals i també a les UCI. La incidència és molt alta. No té res a veure amb les xifres exagerades de principi d’any, però són prou alarmants, i hem de començar a pensar plans i veure si tindrem capacitat o haurem d’expandir, com va passar al gener i al febrer, quan ens vam desbordar. I si això que veiem ara és el resultat del pont de la Puríssima, ja veurem què passa després de Nadal, Cap d’Any i Reis.

Hi ha marge per a assumir el que ha de venir?
—Quan es parla de percentatges d’ocupació, hi ha truc. Si ara estic al cent per cent però amplie llits, deixe d’estar al cent per cent. Però això té un límit. No sempre pots ampliar, i quan amplies, ocupes altres espais que segurament no eren buits, sinó que donaven altres serveis, i a més, has de menester personal. Ens preocupa haver de suspendre actuacions programades, encara que és cert que per Nadal baixa un poc la pressió perquè se’n programen menys. Això ens tranquil·litza una mica. També és cert que de principi de mes ençà, hem duplicat els ingressos. Si d’ací a vint dies tornem a duplicar-los, ja ens trobarem en una situació alarmant.

La situació és igual de delicada a tots els departaments de salut?
—La pressió l’han notada a l’atenció primària molt abans que nosaltres. Ells paren el primer cop i el desbordament és molt important. Han de fer molts diagnòstics, les vacunacions i les consultes que no són de covid, que també n’hi ha. Tenen molta manca de personal i quan la conselleria els en vol posar, no sempre en troba. Quant als hospitals, la situació és la mateixa a tot arreu, a més, funcionem de manera que si cal traslladar pacients per atendre’ls millor, se’ls trasllada. No val la pena posar el focus sobre cap departament en concret.

La majoria dels pacients de les UCI són no vacunats o vacunats que tenen altres patologies

Fa prop de dos anys que va començar la pandèmia. Estructuralment, s’ha fet res per a ampliar la capacitat sense haver de comprometre altres serveis?

—Crec que s’ha intentat. Alguns hospitals han pogut fer-ho perquè tenien la infrastructura, però n’hi ha que no poden créixer més. A més, fer créixer un hospital demana temps, i cosa que és més rellevant, l’ampliació d’un hospital fa necessària també l’ampliació del personal de tots els àmbits, i això no és tan fàcil. Hem de ser sensats, podem ampliar fins a un límit que ens done tranquil·litat per a suportar una onada, però tampoc no podem crear monstres que després no s’ompliran, o que no tindran personal per a atendre’ls.

S’ha fet aquest esforç per a ampliar plantilles i personal de manera estructural?
—Hi ha una promesa de sis mil llocs de treball estructurals, i tinc la confiança que la compliran. Espere que siga prompte. Però això no depèn només d’una conselleria, sinó que depèn de més. Allò que no és estructural, els anomenats contractes covid, s’han anat renovant a poc a poc i es mantenen. És una demanada de personal que s’ha de mantenir, perquè si no, no ho farem. Crec que serà una realitat, però com passa amb tota la maquinària administrativa i burocràtica, encara tardarà.

Amb el nivell de pressió actual, el personal podrà fer vacances aquests dies?
—Es fa l’impossible perquè la gent tinga festa tant com es puga. En aquest cas, jo només puc parlar del personal facultatiu, el personal d’infermeria es gestiona d’una altra manera. Les vacances dels facultatius les cobrim entre nosaltres i farem l’esforç perquè la gent puga descansar els dies que els corresponga. De moment, podem fer-ho.

Han baixat els contagis entre el personal sanitari?
—Tampoc no es pot comparar amb el que passava al principi, quan no hi havia material per a fer test PCR i només es feia la prova als malalts que ingressaven. Amb la vacuna ara els símptomes són lleus, però encara tenim probabilitat d’infectar-nos, per això hem de mantenir totes les mesures que eviten els contagis. No tan sols la malaltia, sinó el contagi, per això no s’ha d’abaixar la guàrdia amb la màscara.

Quin és el perfil dels pacients que ingressen ara a les UCI?
—La majoria són pacients no vacunats. La mitjana d’edat ha baixat una mica, ara els tenim de seixanta anys, però això no vol dir que no n’hi haja de setanta o més grans. És cert que hi ha pacients vacunats, però que tenen altres patologies i comorbiditats. Això entra dins allò que esperàvem. També hi ha persones vacunades, però amb immunodepressió. La immunodepressió sempre juga en contra tant en vacunats com en no vacunats. En aquests casos, l’eficàcia de la vacuna no arriba al 90% com a la resta de la població.

La primera onada va ser brutal perquè fèiem tant com podíem i, a vegades, no tot allò que fèiem era bo

Quan ingressen, són en una situació diferent de com ho feien en onades anteriors?
—És similar que en altres onades. Hi ha gent que ve amb una situació prou estable, que ingressa a sala i de la sala se’n va d’alta. Hi ha qui ingressa a sala i a poc a poc acaba a l’UCI, i hi ha gent que entra a l’UCI directament des d’urgències.

Ha baixat, la taxa de mortalitat dels ingressats a les UCI?
—Jo diria que sí que és menor, però també perquè hem canviat molt la nostra manera d’actuar. En pacients grans, amb factors de risc, no vacunats, immunodeprimits, la mortalitat continua essent alta. Aquestes dades s’han d’agafar amb molta prudència. Ens falta molt de coneixement, encara. La mortalitat ens havia disminuït en l’onada que va venir després d’aquella tan bèstia de gener i febrer. En sabíem més i tractàvem els pacients de manera més homogènia i més sensata. A la primera onada va ser brutal, perquè fèiem tant com podíem i, a vegades, no tot allò que fèiem era bo. Fèiem coses que ara sabem que no aportaven res. A l’onada de gener i febrer, que va ser gegantesca, ens va passar factura la quantitat de pacients que havíem d’atendre. Per això, no vull comparar-ho, perquè parlem de realitats diferents. Ara també hi ha la variant òmicron. Els rius i rius de publicacions que es fan diuen que hi haurà més contagis, però que no és tan mortal. No sabem encara quin és el nivell de penetració de l’òmicron o si la delta encara és la majoritària.

A banda d’aquestes millores en el tractament dels malalts ingressats a les UCI, què més s’ha après en aquests vora dos anys?
—Encara no hem assimilat que el virus no desapareixerà perquè ens vacunem o perquè ens faça il·lusió que desaparega. Voldríem que desapareguera, però això no passarà. Sé, per exemple, que sempre tindrem pacients amb covid ingressats, perquè el virus no coneix les estacions de l’any, no és com la grip, que té moltíssima més incidència amb el fred. També sabem que la vacunació funciona i que no hi ha tanta pressió als hospitals. De fet, parlem ara d’una situació de casos tan preocupant com l’any passat, però l’any passat en aquestes dates ja desprogramàvem moltes coses i això ara no passa. També s’han invertit diners en materials. Ara no tenim cap problema d’abastiment com al principi, amb aquella crisi de respiradors i de tot.

Sou partidària d’endurir les restriccions i de prendre’n de noves?
—Jo no voldria endurir-les. I sempre dic que voldria confiar en la responsabilitat individual, però tinc clar que això no és real. Molta gent només funciona si li marquen prohibicions. Probablement, sí que se n’han de posar. Em fan molta por les reunions d’aquests dies amb familiars. Espais tancats, ens relaxem, ens llevem la màscara, i no sabrem si la persona que tenim al costat està malalta o si s’ha vacunat o si té una càrrega viral… Aquest és el perill que es dispare molt més. Per això ara no m’agradaria ser en la pell dels polítics que han de prendre les decisions, perquè som en la cruïlla, o prioritzem la sanitat o prioritzem l’economia. La meua recomanació és que se’n prenguen si no volem que el sistema col·lapse.

Hi ha també el cansament de la població, els missatges contra les mesures, contra els vaccins…
—És cert, hi ha molta angoixa, hi ha això que la gent diu fatiga pandèmica, tant física com psicològica. Això no s’acabarà mai? Hi ha persones que em diuen, jo ja estic vacunat, què més hem de fer? I la meua resposta és que el virus continua ací i que no estem tots vacunats, i que hi ha molta gent amb patologies que no els permeten defensar-se de la malaltia que els causa el virus. Ve molta gent de fora i se’ls ha de controlar perquè tinguen la vacuna. S’hauria de globalitzar la vacunació per frenar les mutacions i intentar deixar el virus en un constipat més… Hi ha igualment persones cansades que diuen, tant me fa què passe, i n’hauran d’assumir les conseqüències.

 

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ al mes