L’independentisme ara necessita pensar força

«La República està proclamada i s’ha d’anar implantant, modulant el procés tant com siga necessari però sempre de manera exigent»

Vicent Partal
Vicent Partal
23.12.2017 - 11:34
Actualització: 23.12.2017 - 12:34
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

La victòria d’aquest dijous ha estat una demostració extraordinària de força de l’independentisme. Rècord de vots, superant un creixement de la participació de set punts i jugant amb les regles imposades il·legalment per l’estat espanyol. La fortalesa de l’independentisme, aquesta muralla de dignitat de la qual jo parlava dimarts passat en aquest mateix editorial, està fora de tot dubte.

Però ara, per encarar la nova etapa que acaba de començar, crec que cal pensar força i saber bé què fer. El procés que va acabar amb la proclamació de la República necessita ser actualitzat i cal que encare els punts febles que s’han fet evidents, sobretot, aquests darrers mesos. Sense voler ser exhaustiu, m’agradaria apuntar-ne alguns, per ajudar que comencem a pensar entre tots.

1. Cal superar la dinàmica dels partits. Em sembla que caldria estudiar una fórmula que no els faça desaparèixer però que implique més dinàmica de moviment. Compromís podria ser un bon exemple de com mantenir la tensió entre els partits sense impedir la dinàmica de moviment i, en canvi, enfortir clarament un espai polític.

2. Crec que cal bastir com més estructures nacionals al marge del règim autonòmic millor. No podem fiar les coses a la Generalitat –ni és sensat fer-ho–, com es va veure clarament després de la proclamació de la independència. L’exemple d’Òmnium en aquest sentit és paradigmàtic. Els seus cent mil socis aporten una fortalesa enorme a l’organització i poden aturar qualsevol cop contra l’organització.

3. Cal guanyar Barcelona. Avançar en la consolidació de la República mentre la capital està en mans dels qui no estan disposats a fer res és un problema. L’independentisme hauria de cercar un candidat bo per a tots, que puga guanyar la batllia i donar-li suport units, siga quina siga la fórmula amb què s’hi vulguen presentar.

4. Cal rebaixar el poder exagerat de l’Ibex 35 sobre les persones i sobre el país. És en l’interès de tothom, treure poder a entitats com la Caixa i fomentar el pes i la capacitat de possibles empreses alternatives als seus negocis regulats, com ara l’aigua, el gas i l’electricitat. Cal bastir també una alternativa bancària, veient com hem vist que aquestes entitats han esdevingut instruments de repressió política de la ciutadania i del govern.

5. Cal assumir més i amb més força la pluralitat de la nostra societat. L’independentisme, a diferència de l’espanyolisme, ha posat sempre la democràcia per davant de tot, però cal anar més enllà i fer bandera del fet que som una societat plural que no necessita patir ni preocupar-se perquè un nombre important de catalans vulguen ser espanyols o membres de qualsevol altre col·lectiu, sinó que ho assumeix com un enriquiment col·lectiu.

6. Hem d’inserir el problema català en l’àmbit europeu, teixint aliances no únicament polítiques. El comportament escandalós de la Comissió amb els catalans és idèntic i similar al que pateixen ciutadans de tota la Unió per qüestions diverses. Cal un front comú per a recuperar Europa de la màfia partidista, i en aquest camí Catalunya té una importància referencial que va molt més enllà dels nostres límits.

6. Finalment, però, la peça més bàsica de totes: cal no deixar-se atrapar per la dinàmica del 155. La República està proclamada i s’ha d’anar implantant, modulant el procés tant com siga necessari però sempre de manera exigent. No ens podem dedicar només a recuperar-nos del 155, perquè això significaria quedar-nos en una autonomia espanyola i, per tant, seria precisament la victòria d’aquest cop d’estat que els ciutadans de Catalunya van desballestar per complet amb el vot de dijous.

PD. Bon Nadal, gaudiu-ne i celebreu-ho bé. Us ho heu guanyat.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Pepi Borrego
Pepi Borrego
22.12.2017  ·  22:23

Molt d’acord en tots els punts, sobre tot amb el primer. La divisió seria l’únic que faria descarrilar el projecte. Hem parlat i el missatge ha estat clar.

Josep Usó
Josep Usó
22.12.2017  ·  22:32

I també cal tindre clar que l’estat espanyol no negociarà. No en sap. O venç o perd, però no negocia. Per arribar a tindre la República de debò, caldrà vèncer. En realitat un estat és una institució capaç de monopolitzar la violència en un territori determinat. I, a més, proporciona altres serveis, però sense aquesta capacitat, no es pot mantindre. Bon Nadal i enhorabona.

Mercè Pàmies
Mercè Pàmies
22.12.2017  ·  23:52

Ja tornem a ‘funcionar’. Bon Nadal!

jaume vall
jaume vall
23.12.2017  ·  00:26

Bon Nadal, gràcies per tots els moments bons, molt bons i excel·lents que ens has donat. Descansem, gaudim. I l’any nou, després de festes, tornem-hi ! Hi haurà temps de reflexionar i d’escriure.

Carles Rius
Carles Rius
23.12.2017  ·  00:38

El nostre MHP Puigdemont fa el que te fer, oferir diàleg al Presidente espaÑol.

Ell seguint la seva cultura política es negarà en rodó a tindre un diàleg cara a cara amb el nostre President. I aquí es on tindrem que actuar amb molta intel·ligència política.

Europa ha començat a pressionar a n’el Gobierno espaÑol i ells de moment no fan autocrítica i a mes a mes menyspreen al nostre President (ergo menyspreen els resultats democràtics que no els afavoreixen). No podran aguantar la pressió Europea molt de temps.

No es l’hora de personalismes ni partidismes, es hora de treballar en conjunt per a la República, i espero que els nostres partits ho hagin entès.

Carles Rius
Carles Rius
23.12.2017  ·  00:45

A mes a mes, a partir del mes de Gener el panorama per a espaÑa es comença a complicar bastant:
El banc central europeu deixarà de comprar deute espaÑol.
La caixa de les Pensiones està buida i veurem com evoluciona el pagament d’aquestes.
Tot això posa al Gobierno de espaÑa en una situació feble, respecte als ciutadans espaÑoles com respecte als governs europeus. I aquí es on els nostres polítics tindran que jugar amb molta intel·ligència.

Miquel Oriol
Miquel Oriol
23.12.2017  ·  02:35

Gràcies, Vicenç, per il.luminar-nos una mica el camí com vens fent des de fa temps.
Ja cal prou que ens Felicitem. La victòria ha estat molt més important del que pensàvem anit mateix. Malgrat tot els complots, joc brut, i la terrible repressió que només fa que començar, hem tornat a guanyar i encara som més! Poble increïble. Poble Digne. Ara, també hem après i coneixem millor el nostre adversari. Ara sabem què en podem esperar i com cal actuar amb ell. Ens caldrà unitat, intel.ligència i audàcia: Llum als ulls i força al braç! VIsca la República!
Molt Bon Nadal a tots!!

Shaudin Melgar
Shaudin Melgar
23.12.2017  ·  06:57

Bon Nadal, Vicent!

Antoni Gordó
Antoni Gordó
23.12.2017  ·  07:22

Bon article.

Malgrat tot hi manca, al meu entendre un pas més.
Si ara la Monarquia, l’Estat i el Govern Espanyol tampoc volen asseure’s a negociar, cosa ben segura, què podem fer?

No ens queda altre camí que:

a) La desobediència civil.
b) Tallar les carreteres que entren i surten de Catalunya, sota el paraigües legal de vagues generals.
c) Altres actes de desobediència que només afectin a a societat civil, no a la Generalitat.

Al senyor Rajoy i a la bona part d’Europa que no ens recolza, negar-se a negociar els hi surt, ara, els hi surt gratis i això no pot ser.

Tots els drets s’han hagut d’aconseguir de la mateixa manera i és obligant qui mana a negociar.

Per a mi, no hi ha altre camí.

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
23.12.2017  ·  08:09

Aquest any a casa nostra no fem cap celebració especial per solidaritat amb els nostres presos polítics i part del govern a l’exili.
Bones festes a tothom!

PAU BOLDU
PAU BOLDU
23.12.2017  ·  08:15

Molt bé els punts, i totalment d’acord, especialment amb el rebuig a la mafia de Caixabank, o sigui de Don ISIDRO FAINE, que ha fet fugar les seves empreses mafioses i anticatalanes, com Caixabank, Agbar, Catalana, Abertis, Repsol, etcc. bona part de serveis públics que NINGU ENTEN COM ES QUE ESTAN EN MANS DEL OPUS-DEI ESPAÑA.
Cal Rescatar totes aquestes empreses de les mans mafioses de FAINE-OPUS-DEI, sobretot despres de fer de subvencionadors oficials del Nazional-franquisme de Ciudadanos.
Cal fer publiques aquestes empreses que ja han robat massa als catalans, i total per enriquir desmesuradament a gent que es diuen cristians i son PURS LLADRES OFICIALS

Pep Agulló
Pep Agulló
23.12.2017  ·  08:45

De cara a les properes setmanes els punts 1 i 6 sens dubte seran decisius. El punt 1, aquest pleonasme de la “dinàmica de moviments” no l’acabo d’entendre del tot… En el punt 6, s’aposta per una recuperació de mínims amb un redactat molt curós. Anar fort d’entrada, a banda de quasi irrealitzable, només seria foc d’encenalls partidista. Remeto al punt 1.

Bon Nadal Vicent i tot l’equip !
Bon Nadal als comentaristes que alguns-es ens comencem a conéixer virtualment pels continguts de les reflexions i d’alguna emoció que traspua…

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Mònica Amorós
Mònica Amorós
23.12.2017  ·  09:18

Bon Nadal!
Farem el possible per gaudir-ne. El viurem pensant en els presos i exiliats, i amb l’esperança que aviat puguin (i puguem) ser lliures.

Albert Miret
Albert Miret
23.12.2017  ·  09:25

Vicent. Les teves recomanacions m’han semblat genials com sempre, i no puc evitar de comentar-les.
La primera em sembla bàsica. Els aparells dels partits tenen com a prioritat el partit i no el país, i això no pot continuar. Cal escollir més bé als assessors i fer-los responsables dels seus fiascos, que no passi més el que acaba de passar, presentant-se a les eleccions separades en moment crític del procés.
Cal que la societat agafi un protagonisme que permeti que el govern no hagi d’anar mai sol. La societat protegeix al govern i aquest protegeix a la societat.
Absolutament d’acord amb el tema de Barcelona, però jo ho proposaria per a tots els municipis en mans estranyes.
El control de les companyies d’aigua, gas i electricitat és important, però la formació d’un banc català és urgent i imprescindible. Tots hem de tenir els diners en entitats on no desitgem tenir-los. Sabem dels seus negocis bruts i de vegades de sang més o menys encoberts, i això s’ha d’acabar, així com la flagrant usura quan es necessita un préstec o una hipoteca. És tant i tan difícil de fundar un nou banc que tindria d’entrada una clientela de dos milions de persones? Això sí que els faria tremolar. Els diners són el que més els fa patir. Potser en aquest punt m’hi faltaria reforçar la importància de la recuperació del comandament dels Mossos. És la nostra policia i no hem de deixar quesigui la d’ells.
Quant al punt cinquè, jo l’assumiria canviant la consideració de català per tot aquell que viu i treballa (ara ja no gaire) a Catalunya, com si només fóssim una comunitat de veïns. Per a mi, català és aquell que s’estima la llengua i la cultura catalana, hagi nascut a Catalunya, a Espanya o al Congo belga. Això a mi m’és igual. Però considerar catalana una persona que clarament odia Catalunya, o que la intenta esborrar del mapa cada vegada que en te ocasió a les urnes o aprofitant-se dels cops d’estat… home, no. En cap país que jo hagi visitat o viscut, s’accepta la pertinença a la seva societat d’individus que l’odien. Aquí, se’ls consenteix, i això em sembla que és “bonisme” i que sobrepassa el “complex del lliri a la mà”, entrant al terreny del “tontisme”.
El punt sisè em sembla molt important, i el pot dur a terme tothom. No cal que un sigui important ni polític professional per a fer-ho. És fàcil compartir informació del que passa aquí des de casa, escrivint als amics europeus (que tots en tenim) i donant-los informació del que està passant aquí. Asseguro que te l’agraeixen moltíssim. Sempre diuen que estan àvids de rebre’n més.
Quant al setè punt, em sembla del tot cert. A la que ens parem per a rebutjar les seves escomeses, els estarem reconeixent el bon resultat dels seus actes vandàlics. Ara, per exemple amb l’ampliació de les citacions judicials, ens estan castigant per haver guanyat les seves eleccions a pesar de les mil trampes, i per haver deixat al PP a la cuneta. Si ens paralitzen amb coses així, han assolit el seu propòsit. Tenen tot el poder i potser ja va sent hora de començar a desobeir, sobretot si s’ha d’anar a Madrid, perquè sistemàticament se’ls queden com a presos polítics. Ja no els fa ni vergonya assumir-ho.

En resum: Llencem el lliri a les escombraries, que ja el tenim pansit.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
23.12.2017  ·  09:27

Costa dir BONES FESTES! Tenim uns dies per preparar-nos per seguir en el camí de la República. Ara em sembla important comprendre aquestes persones que es queden en res perquè aquí són nouvinguts i allà a casa seva són estrangers. Necessiten tota la nostra comprensió perquè entenguin que aquí, si volen, poden fer que sigui casa seva. La recepta ESCOLTAR.

Gemma R.
Gemma R.
23.12.2017  ·  09:29

Bon Nadal Vicent i tot el personal de Vilaweb, inclosos vosaltres, companys comentaristes! Que tingueu unes Bones Festes!

Enric Emo
Enric Emo
23.12.2017  ·  09:38

Com a demòcrates i des del realisme del joc de forces -només així es pot avançar en política- hem de diagnosticar bé i acceptar la situació:

a) Hem obtingut un 47,7% dels vots. Hem guanyat l’unionisme que ha tret un 43.49%. però com sempre, el 7.45% dels Comuns complica la lectura del resultat. No hem obtingut el 50% més 1.

b) Tenim un estat autoritari en contra i la comunitat internacional no ens ajudarà fins que la independència no sigui un fet consumat o la inestabilitat econòmica notable.

Per tant:

1. La via unilateral no em sembla possible fins que no arribem al 50% més 1 dels vots.
Podem continuar reclamant un referèndum pactat, doncs les forces sobiranistes, inclosos els Comuns, han obtingut el 55,15% dels vots i sabem que hi ha molts unionistes que també el volen, fins al 70% dels catalans.

És pràcticament impossible que PP, C’s i PSOE l’acceptin, però aquesta estratègia ens permet seguir treballant per ampliar la majoria independentista i mostrar l’autoritarisme de l’estat espanyol. L’unionisme no vol consultar als catalans i nosaltres sí.

2. Podríem obrir el procés constituent, no pas des de les institucions, sinó des de la societat civil. Hi hauríem de convidar a unionistes. Es tractaria de definir el país que volem en un procés obert a tothom. Si ho fem d’aquesta manera, com que la situació de discriminació que patim els catalans és clara, potser podríem convèncer a gent que encara no ha votat independència.

3. Hem de repetir i repetir, amb exemples concrets, perquè volem la independència. Hem d’assenyalar clarament què demanen i què no demanen per Catalunya les forces unionistes per desemmascarar la pell d’ovella de la que algunes s’han revestit.

Albert Martín
Albert Martín
23.12.2017  ·  09:45

Un sector de la població catalana, els votants de C’s, han fet per primera vegada una manifestació nacionalista clara (Yo soy español) posicionant-se sobre el territori on viuen, cosa que abans ni s’havien plantejat que haguessin de fer. Hi ha doncs una finestra d’oportunitat per debatre amb la gent Tele5 i està clar que, si algun dia volem que sigui realitat allò de “un sol poble”, hi ha feina a fer perquè, si estem d’acord en la idea de Renan que la nació està en permanent construcció i invenció, ara estem en un moment clau d’aquesta construcció.

Vilaweb, Òmnium, ANC… cal una reflexió organitzada i en tots els camps sobre dues preguntes “perquè no som independents” (en quin moment del full de ruta no es va fer alguna cosa que calia fer o es va cometre un error) i “què hem après”.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
23.12.2017  ·  09:46

Amics, dies vindran per ser més propositiu. Avui em sembla un dia excel·lent per desitjar bones festes a tothom: Pau i Amor.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
23.12.2017  ·  09:52

Jo posaria un altre punt que em sembla molt rellevant: començar a parlar, a desenvolupar la nova constitució de la Republica Catalana. Des de tots els àmbits, des de baix de tot. La gent ha de començar a relacionar independència amb millorar la seva vida i el futur dels seus fills, i ho ha de contrastar amb l’estat espanyol. És la manera més eficient d’eixamplar la base social. Hi ha de participar tothom, ANC, Òmnium, sindicats, Universitat, partits polítics, …Fem república i fem-ho construint-la intel·lectualment. Hem de fer bullir aquesta olla tan com puguem, que les propostes interpel·lin a tothom, des de Ciutat Badia, Santa Coloma, Can Anglada (Terrassa) a Pedralbes, Sant Gervasi i Sarrià.

Alexandre Siches
Alexandre Siches
23.12.2017  ·  10:06

Enric Emo, amb els teus percentatges no anem en lloc, son enganyosos perque sense voler estàs posant als comuns amb els del 155. El meu raonament es diferent. Hem obtingut majoria d’escons i de vots. Els vots del 155 (psc+c’s+pp)no han aconseguit la majoria i l’independentisme te mes vots que ells. Els equidistants no poden ser comptats en aquesta mena de referendum perquè no es defineixen.

Enric Emo
Enric Emo
23.12.2017  ·  10:24

Alexandre Siches, si llegeixes bé el meu comentari veuràs que no poso als Comuns en el bloc unionista del 155. El que dic és que le resultat dels Comuns fan difícil llegir el resultat en termes plebiscitaris. Sabem que els Comuns tenen votants unionistes i també independentistes, però la divisió no ha quedat constatada electoralment.. A més, a la votació de la declaració d’independència al parlament tots els diputats del seu espai varen votar en contra. En canvi son clarament sobiranistes perquè defensen un referèndum. No podem ignorar la realitat perquè ens portarà a prendre decisions equivocades. No tenim prou força per imposar la via unilateral. I al damunt de tot, no hem de renunciar a un actiu molt preuat: nosaltres som demòcrates perquè sotmetem la independència a la voluntat dels catalans i l’unionisme politic, no.

Francesc Beltran
Francesc Beltran
23.12.2017  ·  10:29

Ha quedat clar que necesitem eixamplar el vot independentista i només ho farem recuperant a la gent treballadora dels cinturons industrials, que el 21 van votar C’s.

Cal potenciar i nodrir de recursos, economics, materials i de personal, als companys de @sumate, per tal que puguin instalar carpes informatives permanents, devant de cada Ajuntament.

Penso que @assemblea i @omnium, hauríen d’ajudar-los.
També ho podem fer cadasqu de nosaltres fent-nos socis.

Ferran Sanchez
Ferran Sanchez
23.12.2017  ·  10:39

Exacte, menys Estat i més Catalunya. Ens cal un grup de comunicació privat que tingui les mans lliures, amb TV i premsa impresa de qualitat. També ens cal un banc que no depengui del poder polític espanyol, com per exemple la Cooperativa Catalana de Serveis Financers (que per cert necessita socis, així que ja la podeu buscar a Google). També ens cal eliminar totes les subvencions a mitjans, sí, també a Vilaweb però especialment a l’Ara, la Vanguardia i El Periodico, hem de ser tant independents del poder polític com sigui possible. I, sobretot, necessitem ampliar la nostra presència als barris espanyolistes, deixar d’intentar promoure la catalanitat i promoure el republicanisme. Si ho aconseguim, la catalanitat s’estendrà sola. I necessitem entendre que la llibertat no serà gratuita. En aquest sentit, la creació cultural de qualitat també ens ajudaria i, és clar, com menys dependent de les subvencions de la Generalitat millor.

Josep Aixalà
Josep Aixalà
23.12.2017  ·  10:56

Bones festes per a tothom. Aprofitem-les tots plegats per a trobar un estat d’ànim que enriqueixi les nostres capacitats de reflexió, en especial a aquells que tenen més altes quotes de responsabilitat. Les aportacions d’en Vicent Partal ja són un bon punt de partida. I no oblidem que bon part del nostre govern les passarà a la presó o a l’exili. Llibertat presos polítics! Llibertat patriotes catalans!

Nina Santiago
Nina Santiago
23.12.2017  ·  10:59

La Cup ha perdut 6 diputats.
Jo vull pensar què ha estat un càstig per les rabaqueries què va fer imperdonables, cpm fer fora a Mas o bloquejar els pressupostos a Puigdemont què va endarrerir tot dos mesis, temps preciós què va aprofitar l’adversari, i ja no diguem de les votacions d’assamblees.
Però el pirjor, és què no s’ocupen per res dels barris, com zona franca, el port, polvori, can clos.
En.aquests barris la gent vota. He vist gent gran i families de diferents etnies i estic segura què no han votat cap opció indepe.
Es penós què families gitanes, gent gran, de poc poder adquisitiu hagin votat Cs, què pet cert sempre posen paradeta a la plaça Marina.
I el mateix dic d’Erc.amb Rufian icia què parlen castellà.
Ems tenim merescut arques birriós 48 pet cent,.perquè no es treballa tot aquest grup dr gent.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
23.12.2017  ·  11:07

Molt ben estructurats tots els eixos de treball encara que convindria complementar-los. No fos cas que caiguem en el parany de encetar el camí d’anar construint la república I deixem passar l’oportunitat d’implementar-la.

Penso que podríem tenir un enfocament de doble via. Per una banda estar preparats per fer efectiva la república de sobte tan bon punt es produeixi l’oportunitat. El govern ha de mantenir les estructures d’estat a punt tal com les va deixar abans del cop d’estat. Si en un moment donat la política espanyola es desestabilitza, els piolins es retiren, hi ha conflictes socials a Espanya per la fallida de les pensions I/o pujades d’imposts… El govern ha de poder prémer un botó I en poques hores prendre el control efectiu del territori. Ara tenim l’avantatge de que la república ja està proclamada I es pot implementar per sorpresa sense haver de passar per cerimònies al parlament que posen sobre avís el “gobierno”.

Per un altre banda implementar aquests punts. Això garantirà l’èxit a mig termini I provocarà I incentivarà la des-estabilització del règim del 78 a curt termini.

Faig una proposta que coincidiria en les línies de treball 2, 4 I 5:

a) Que els membres de l’assemblea, d’Omnium I voluntaris varis ens posem al servei del govern de la república treballant gratuïtament entre 10 I 40 hortes setmanals cada un per crear un cos de desenes de milers de funcionaris de la república sense cost.

b) Que les quotes que paguem a Omnium I l’ANC passem a ingressar-les a la caixa del govern de la república a l’exili. En una entitat fora del control de l’estat espanyol.

c) Que el govern de la república faci una emissió de bons del tresor que puguin subscriure tots els ciutadans amb un interès raonable i garantits perquè els diners es destinaran a inversions públiques rendibles. Algunes les esmento més endavant.
d) Que el govern de la república comenci a legislar i crear òrgans republicans. Per exemple:

* Banc central de la república. Mentre el govern estigui a l’exili domiciliat en un país que no tingui intercanvi d’informació amb Espanya i que tingui garantit el secret bancari.

* Emissió de documents d’identitat de ciutadans de la república que al mateix temps serveixin per tenir un compte directe al banc central de la república I fer transferències de pagaments entre ciutadans de la república.

* Ministeri d’ocupació de la república al que s’inscriguin tots els empresaris que ofereixin feina i els treballadors que en demanin. Que pels llocs de feina de poca complexitat organitzi un sistema rotatiu que els treballadors empalmin contractes de 12 mesos intercalats amb 4 mesos d’atur amb formació per garantir la capacitat per desenvolupar el següent contracte. De forma que a la república no hi hagi ningú que no cobri o un sou o un subsidi d’atur. Integració a l’estructures del ministeri dels sindicats I organitzacions patronals existents previ desconnexió de les estructures espanyoles.

* Ministeri d’habitatge de la república. Que coordini els ajuntaments I les persones que necessiten un primer habitatge de forma que els ajuntaments re-qualifiquin terreny per poder construir habitatges a partir de terreny adquirit a molt baix cost I s’organitzin cooperatives d’auto-construcció que permetin construir-los amb alta qualitat I baix cost. Integració dins l’estructura orgànica del ministeri de les organitzacions que hi ha en l’àmbit de l’habitatge sempre que estiguin desconnectades d’estructures espanyoles.

* Ministeri de consum de la república. En el que els ciutadans de la república atorguin poders per poder contractar I negociar en el seu nom tots els serveis de subscripció: Aigua, llum, gas, telecomunicacions, assegurances, donatius a ONGs… Aquest servei gestionaria la negociació amb els monopolis o afavoriria el creixement o creació de noves empreses I organitzacions privades fidels a la república o públiques propietat de la república que facilitarien aquests serveis I faria els canvis massius de contractes als agents més adequats en cada moment. Integració dins del ministeri de les organitzacions de consumidors previ desconnexió d’estructures espanyoles.

* Servei de d’imposts de la república. Mentre Catalunya sigui un territori ocupat per una potència estrangera. El servei d’imposts gestionaria els Impostos dels catalans en el seu nom, faria d’intermediari entre les persones físiques I jurídiques de nacionalitat catalana I l’estat espanyol en la gestió I pagament dels Impostos. Aplicaria a tots els ciutadans les tècniques que hi ha d’elusió fiscal per tal de minimitzar l’espoli fiscal. Integració a l’estructura del ministeri dels gestors administratius fidels a la república.

* Ministeri de finances. Que creï un fons d’inversió en el que hi puguin invertir tots els ciutadans de la república per finançar amb riscos molt controlats i rendibilitats raonables les empreses privades de la república que tinguin projectes productius.

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
23.12.2017  ·  11:50

Gràcies Vicent i Bones Festes per a tu, també t’he l’as has guanyades.
Completament d’acord amb la teva valenta editorial y amb moltes coses dels magnífics comentaris que em semblen insuperables, per tant em contracte el el hauria de fer l’altre part aprofitant que són moments de pau i bona voluntat.
Primer. Alliberar els presoners, dons són presoners i no delinqüents, aprofitant les festes. Això els donaria un aire de certa magnanimitat d’avant del món, encara que fos calculada.
Segon. Reconèixer la República, entrar a l’arena política i vendreu com una victòria de la democràcia del Reino.
Tercer. Designar un negociador independent, O que ho sembli, per estalviar-se el tràngol davant la seva parròquia. No seria interpretat com humiliació.
Quart. Establir acords de col·laboració entre els dos països. Econòmics, socials, de ” eterns llaços de amistat”. Vendre_ com un enfortiment comú.
Cinquè. Organitzar una diada comuna per celebrar laconteiximent. Com un acte de maduresa de la societat.
Tot això és una mena de carta als reis. Esperem que no perdin també ara l’oportunitat, com va passar quan l’estatut, quan el referèndum, quan la negociació que és demandava, quan les accions policials, quan les darreres eleccions.

Per favor que en facin cas, i Bon Nadal.

Geo Coppens
Geo Coppens
23.12.2017  ·  12:07

Albert Miret, com sabias que hi ha catalanoparlants nascuts al Congo Belga 🙂 ?
Bon Nadal a tothom.

Gerber van
Gerber van
23.12.2017  ·  12:17

@JOAN RAMON GOMÀ
Una Banca Catalana podria ser un bon idea. Peró em semble que podriem aprofitar les tecnològies noves. Ja hi ha hagut algunes iniciatives Catalanes o estàn en marxa per a fer una moneda digital amb tecnològia BlockChain, semblant com el BitCoin. Els que conec jo són el FairCoin (que ja funciona, té un valor controlat d’un Euro i ja és pot pagar en algunes botigues en Cat peró també en altres països) i el Croat que está a punt de sortir al marcat (peró tindra un valor que depén del marcat liberal). Pagant amb una moneda així s’evitará a fer transferències bancaris i també s’evitará a pagar impostos a l’estat Ñ. Si aixó será una initiativa de la Generalitat o si la Generalitat el suportará i acceptará a pagar en una moneda així, és podria pagar les impostos al nostra govern sense que Ñ podria embarcar els comptes bancaris.

Francesc Font
Francesc Font
23.12.2017  ·  12:31

El que cal no és simplement guanyar Barcelona, sinó que també molts nuclis del Baix Llobregat, del dos Vallès i del Tarragonès…. Tots just aquell antics “cinturons roigs”, que ara han esdevingut sòlids feus d’una dreta més perillosa socialment del que sembla. I el primer que cal per fer-ho, és saber quins problemes reals tenen molts, massa, ciutadans de Catalunya. Tot just la classe treballadora, la qual malgrat tot els avenços tecnològics, segueix sent la base de qualsevol societat.
Diré alguns, i dramàtics. Una gran part dels milers d’usuaris dels diversos bancs d’aliments no són pas gent marginal, sinó gent que treballa, però a la que el sou que entra a casa no dona per arribar a final de mes si hi hi ha nens i s’ha de pagar un lloguer. Cal saber que per molta gent, la precarietat laboral ha esdevingut, paradoxalment, en una situació definitiva, treballant unes setmanes sí, altres no, uns dies sí, altres no gràcies a uns contractes definitivament eventuals. Cal saber, també, què signifiquen els contractes per hores, una gran estafa per la seguretat social i pels treballadors. Cal saber que hi ha massa salaris inferiors al salari mínim, que ja és baixíssim. Cal tenir clar que això de la pobresa infantil és una miserable mentida, perquè no hi ha nens pobres de famílies benestants, sinó que famílies pobres amb nens. I moltes.
També cal ser conscients que aquesta gegantina i tan cantada recollida periòdica d’aliments, és un fet vergonyós en un país que proclama orgullosament que des de l’inici de la crisi ençà els milionaris han crescut un 50%, però calla que els salaris han perdut entre un 12 i un 14%.
Sols si se saben, si s’és conscient d’aquest i altres problemes reals, objectius, i s’és capaç de presentar alternatives objectives. No boniques, però bastractes, promeses, sinó que canvis legals, concrets, en la futura República Catalana, serà possible penetrar en aquells un dia cinturons rojos i avui…

Joan Guasch
Joan Guasch
23.12.2017  ·  12:32

Sí a tot, i jo ampliaria el punt 5. Cal trobar l’estratègia adequada per anar als barris, dits abans cinturó roig i que ara s’han passat a C’s, i picar la pedra que calgui per fer entendre a la gent que hi viu que les seves necessitats estarien millor ateses en la República. Fer-los veure que C’s els ha segrestat i s’aprofita de les seves mancances i febleses per vendre’ls una moto que molts han comprat, però que, en realitat, han votat al partit de l’IBEX, que són qui els exprem. Els governs Pujol en certa manera se’n van desentendre i ho van deixar a mans del PSC que els va impermeabilitzar de tot allò català perquè ja els anava bé. Eren una mena d’hortet de vots que no saben res del país on viuen. Error de tothom. Cal trobar l’estratègia i les persones adequades. Súmate en seria un exemple, però no només. La Generalitat que surti del 21 D hauria de preveure polítiques socials específiques i fer-los entendre que l’Estat els deixa tirats. Cal que C’s s’exposi tal i com és davant dels ulls de la gent d’aquests barris.

Narcís Bagué
Narcís Bagué
23.12.2017  ·  12:32

seguint la línia del que dius així com hi ha per exemple la Caixa d’enginyers, que és un entitat bancària que destina recursos en forma de crèdit avantatjosos pel enginyers afiliats, potser Omnium (que és una gran entitat i no és desconeguda per gairebé ningú) podria esdevenir entitat financera/bancària per a la Cultura.

Joan Ortí
Joan Ortí
23.12.2017  ·  12:45

La revolució del somriure sempre pacifica, tal com li agradava dir a la Muriel Casals, es precisament això que dius Vicent en la editorial de superar la dinàmica dels partits. En certa manera això s’hauria d’entendre dins del propi marc de la revolució ciutadana, la política ja no és només dels partits, la ciutadania te avui un protagonisme de primer ordre i també ho hauríem d’entendre, com una viciosa herència del regim del 78 i de la anacrònica llei espanyola de partits polítics.
Per construir la República Catalana cal obrir un espai ample, motivador i potent en que tots els catalans puguin participar en la construcció d’una Catalunya nova. Una Catalunya lliure, amb les seves institucions, la seva llengua, la seva cultura; on el primer de tot siguin les persones, aquestes persones que han estat manipulades i vilipendiades per els poders financers i les màfies polítiques corruptes d’uns poders centralitzadors i dictatorials, com han estat l’espanyol i l’europeu.
Aquestes mateixes persones que malgrat tot el que han patit i han aguantat, han salvat la democràcia, la dignitat i la llibertat del nostre poble, a partir del 21D, Catalunya serà i haurà de ser respectada, amb enveja sana, per tot el món.
Felicitats per aquesta editorial i per a totes, perquè han estat un punt referent de lectura obligada. Et desitjo un Bon Nadal a tu Vicent i a tot el teu equip.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
23.12.2017  ·  13:17

Trobo a faltar un punt: el d’obrir la ment, el cor i el camp de relació a l’àmbit català integral, la franja, ses illes i el país valencià especialment, per ser dins el mateix estat supremacista castellà que tan poc ens considera a tots. No podem seguir vivint d’esquena ni de costat.
D’acord amb Albert Miret i Enric Emo i amb l’acertada definició d’estat de Josep Usó.

Gràcies a Vicent pels seus editorials i bones festes a tots, però curtes i amb un ull obert, i el millor desig de llibertat i ànim pels presos i exiliats polítics

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
23.12.2017  ·  13:25

Molt bon resum.

Punt 5:
Que un nombre important de ciutadans vulguin ser “espanyolsanticatalans” depèn en part de nosaltres. El 21-D vaig explicar a uns apoderats (un de Cs de Màlaga i l’altre del PSC) que no voliem trencar Espanya.. que Castella ens va suprimir la nostra legalitat i la nostra lléngua mil·lenària amb un acte de guerra i per tant tenim dret a recuperar-les sense voler el mal de ningú.
Els dos van canviar de cara i d’actitud veient que que allò ells sabien de tota la vida podia no ser veritat.
I és que no acostumem a desgranar els nostres motius i és un gran error perquè A) tothom té dret a saber B) el seu anticatalanisme no sempre “és incurable” si saben les nostres raons mai agressives C) descobreixen que els seus líders els esperonen amb enganys.

Punt 6.
Penso que difícilment ens en sortirem de l’agressió de la Comissió Europea si no anem junts amb altres ciutadans d’arreu obligats per l’antidemocràcia de Juncker i amics. La seves armes són les retallades i les imposicions contra els drets humans que ja estan emprant amb Catalunya i també han utilitzat amb Grècia, Itàlia…

Josep Albà
Josep Albà
23.12.2017  ·  13:28

Completament d’acord amb tot, però… Em sembla una autèntica utopia pensar que els polítics independentistes estaran disposats i capacitats per superar la dinàmica de partit, tot i el ridícul espantós que han fet ara -sobretot ERC que van voler anar sols perquè somniaven únicament en la SEVA victòria- regalant la victòria nacional als feixistes de Ciudadanos.

No crec que aquests polítics -tots ells- estiguin a l’alçada. I aquest és el punt més important de tota la llista. O ens movilitzem des de baix, més del que ja estem, o aquesta majoria absoluta serà tan inoperant com l’anterior.

oriol sallent
oriol sallent
23.12.2017  ·  14:13

Per mi el més important és el punt número 5. Saber escoltar.
I el segon adonar-me que hi ha gent entre els que han escrit que en comptes de dir “haurien de fer”, “caldria fer” (l’exemple més penós és el de N. Santiago), s’expressen amb “faré, dedicaré, escoltaré”, amb varis exemples com F. Font. Així anem bé.
Jo em poso a treballar demà mateix a la tarda al Vallés. Som-hi!

Rosa Gispert
Rosa Gispert
23.12.2017  ·  15:09

Bon Nadal a tohom!! Recordeu que demà a les 12hs hi ha cantada de nadales per la llibertat dels presos polítics davant dels ajuntaments i la presó model a BCN

Antoni Oller
Antoni Oller
23.12.2017  ·  15:49

M’agrada l’editorial d’avui, dibuixa un cert canvi de rasant en vista a la patacada d’octubre, sí patacada!, en tots els sentits. Trobo molt bé que dels set punts que Partal esmenta, sis siguin accions que podem fer internament nosaltres mateixos amb els nostres propis recursos, sense dependre ni de Ñ ni d’Europa. Però està clar que l’altre punt, el 6é de la llista, és absolutament imprescindible; sense aquest punt, la feina dels altres esdevé inútil, no podrem fer res sense un mínim reconeixement internacional; i aquest reconeixement l’haurem d’anar forçant que es faci de grat o per força; no descartem haver de contribuir a un col·lapse generalitzat de l’economia de Ñ i per tant un esglai inoblidable de la UE i la zona €. De moment, el que em sembla que estem fent i molt ben fet per cert, és només la fase prèvia de sensibilització de les opinions públiques, que a fi de compte son les que voten i atorguen escons i un cert poder (poc, el poder de debò s’amaga de la democràcia), que es comença a notar una mica en la premsa (a fi de comptes els lectors son les mateixes persones que els e-lectors) però que de moment no fa ni pessigolles als poders autèntics. Benvingudes totes les propostes tècniques d’independització del tinglado del sistema econòmic que heu fet alguns comentaristes, tot val la pena que sigui contemplat i estudiat. Se’ns farà llarg. Gràcies dels editorials i de tots els comentaris, i Bon Nadal a tots i totes!

jordi Rovira
jordi Rovira
23.12.2017  ·  15:54

Un bon desplegament de punts programàtics, i una millor referència a la necessitat de pensar on som. I sobre aquesta qüestió de pensar, uns suggeriments des del amateurisme més gran.
L’independentisme no és revolucionari. Però sí un moviment radical: neteja en la gestió, servei públic, eficiència econòmica, i repartiment social de la renda. Per l’altre costat l’espanyolisme és reaccionari: gestió des de les elíts i per a elles, populisme en lloc de servei públic, jerarquia en lloc d’eficiència i concentració de la renda. L’un es planteja com a futur i l’altre com a realitat natural i present continuu.
Però ni nosaltres podem ser només planteig i desiderata, ni els altres podran mantenir per molt temps més aquest abús de privilegis. I l’independentisme ha de mostrar-se més pràctic que romàntic.
Ho estem fent molt bé. Ara potser cal que els altres es mullin una mica més el cul. A por ellos, i a foc sumort.

Jesús Albiol
Jesús Albiol
23.12.2017  ·  16:34

LLIBERTAT, PACIFISME I DEMOCRÀCIA han désser les pedres soleres de qualsevol construcció. Són difícilment manipulables, … sempre tornen les coses al seu lloc. Cal fer-se forts en aquests principis i contraposar-los en tots els conflcites, sigue presos, exi·li, Parlament, judicialització, Constitució, … no hi ha res tan sòlid com això. CAL SEMPRE PRENDRE POSTURA DES D’AQUESTS PRINCIPIS I LES COSES ANIRAN CAENT PEL SEU PES.
Segur que les oligarquies politico-judicials intentaran construir un relat des d’aquestes bases, però quan xafen fort, sempre esvaren. La costellada pot ser tan forta que resten invàlids.

eva salas
eva salas
23.12.2017  ·  16:52

Hi ha gent que són catalans, que han nascut o no a Catalunya però hi viuen, hi estan empadronades, hi treballen, parlen o no català, etc, però odïen la nostra identitat, voten en contra de partits catalanistes o bé a favor de partits clarament espanyolistes, desprecien la cultura catalana en general i s’adscriuen a la cultura espanyola, etcètera.. Home, tècnicament són catalans però en la pràctica i pel que fa al país i la cultura del que som no, no ho són i treballen com a formiguetes en la direcció contrària. Jo mai m’hi he enfrontat, mai els he discriminat, però avui dia em cuido molt de considerar-los catalans que pensen diferent, perquè per a mi no ho són. No són catalans que pensen diferent perquè no són catalans des del monent que no se’n senten. Jo sóc blanca i per més que em senti negre sóc blanca. Però la nacionalitat no és un tret biològic sinó que és un tret identitari, és a dir cultural. I jo sóc el que em sento. La nacionalitat no és determinista i es pot canviar. Com el gènere, i el gènere és tant o més identitari que la nacionalitat. Diria que molt més. Una dona que se sent home pot sortir de l’armari o no i viure tota la vida en una… mentida? Els del seu voltant no tenen la culpa ningú no té la culpa. Però el que importa és que ni el cos ni el territori no determinen. Si us plau si no es senten catalans no cal que hi gastem més energia. Nosaltres hem de fer via i ells han de resoldre laseva circumstància d’una manera digna i democràtica. No?
Els temps que comencen encaixaran pitjor encara els nostres errors, i els marges seran estrets, hem de tenir els ulls ben oberts i no concedir més que l’imprescindible. A més a més estem sols i hi ha paranys per tot arreu. Això sembla la història del Senyor dels Anells, però no és cap ficció i nosaltres no som hobbits. Assange era el nostre mag però les forces del mal el tenen cautiu. Endevineu qui és Frodo?
Que tinguem bona sort.

eva salas
eva salas
23.12.2017  ·  17:38

Com m’embolicat.. perdó!

Ser blanc o negre també és un tret cultural, a més de biològic (com el gènere) i avui afortunadament no és determinista o no ho hauria de ser. Encara que en moltes circumstàncies sí que ho és i esferidorament; i s’hi afegeix ser pobre i altres qüestions que es mesclen, com la religió.

Disculpeu el desfog de sota. No el llegiu pas, si pot ser.

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
23.12.2017  ·  17:57

Voldria afegir dos punts als que he descrit més amunt.
A- Desmuntar tota la repressió judicial i policial que els porta al desastre.
B.- Anular lògicament totes les sentències, judicis i multes dictats contra persones que no han comés cap delicte. Somiem en un altra estructura.

Saber aprofitar les ocasions dóna la talla de les persones.

Joaquim Rúbies
Joaquim Rúbies
23.12.2017  ·  18:11

Voldria desitjar a tothom un Bon Nadal

Altrament voldria expressar la necessitat de intentar posar una querella criminal al president del Gobierno de l’estat del costat per haver convocat unes eleccions no legals ni ajustades a la seva constitució, i demanar quin és el preu de les eleccions que haurem de pagar entre tots, gràcies a la força de les armes.

Via fora Catalans !

Antoni Oller
Antoni Oller
23.12.2017  ·  19:00

@Eva Salas: has fet tard!, jo ja t’he llegit, i gustosament, per cert. Bon Nadal.

Antoni Elias
Antoni Elias
23.12.2017  ·  19:15

@evasalas
La gran veritat que ningú no vol dir.
Un comentari extraordinari !

Antoni López
Antoni López
23.12.2017  ·  19:29

Espero que els partits independentistes recordin en tot moment que cap d’ells ha guanyat les eleccions bordes del 21D i que tenen l’alè del C’s al clatell. Us desitjo bones festes i salut a tots: A l’Almirall Partal, a la seva tripulació i al passatge.

eva salas
eva salas
23.12.2017  ·  19:50

Antoni’s ;)) moltes gràcies per la vostra generositat.
Igualment: Bon Nadal.

Josep Salart
Josep Salart
23.12.2017  ·  21:19

Avui només vull dir que jo treballo amb la Caixa d’Enginyers i no ho sóc pas d’enginyer.

Fa anys que només treballo amb ells per no haver de tenir rés en cap altre banc ni Caixa i no tinc cap problema, tots són avantatges. Trec diners, tot domiciliat, una petita hipoteca, tot per internet, una oficina oberta de tot el dia. Cap, cap, cap problema.

Que algú em digui si els coneix, si són nets o fan d’espanyols !!!

Sempre que puc aprofito per dir a qui treballa amb Caixa, Sabadell o qualsevol cosa espanyola, que ho tregui JA. Els ho dic quasi quasi insultant-los, que se’n sentin.

Lo mateix si llegueixen merda de paper.

No parlo mai espanyol, mai. Ha de ser molt estrany. Faig com vren fer els flamencs fa temps a Belgica: mai més francés.

Si algú em parla espanyol, simplement l’insulto. Ho sento? No.

Gràcies a tots per llegir-vos. Com arribo a aprendre de tots, mare meva.

No us desitjo ni bon nadal ni bones festes, perque no practico cap religió, ni tinc cap ganes de desitjar-ho. Es com una pluja de caspa que aquests dies ha d’aguantar!!. Em va costar dos anys desbatejar-me.
I seguint les pautes de la filosofia budista, cada dia es festa. Les religioses, de la porta de l’esglèsia endins, o de la mesquita o lo que sigui, endins. Si us plau.

Frederic Pera
Frederic Pera
23.12.2017  ·  23:04

En el punt 5 és on podem guanyar més, penso. El vot identitari de C’s ve molt de la divisió espanyolisme-catalanisme, que a més de buscar confrontació és excloent. Si enlloc d’això que no suma es mirés de donar més rellevància al progressisme que molts votants de C’s hauran palpat a aquí a Catalunya versus el conservadurisme i centralisme de Madrid, es podrien sentirse més identificats i per tant més aprop del procés.

Josep M Armengou
Josep M Armengou
24.12.2017  ·  01:50

Que hem de pensar fort (seguir-ho fent, ara ja de manera definitiva, perquè ja ens hem comptat i a més en situació adversa, de manera que encara serem més quan ho fem lliurement ), totalment d’acord.
Alguns dels punts, Partal, parlen clarament de com hem d’eixamplar el nostre camp de mira, per ser Un Sol Poble. D’acord.
El punt 3 que apunteu el trobo d’un sectari insuportable. No l’admeto de cap de les maneres tal i com està plantejat. Dir textualment que “…la capital està en mans dels qui no estan disposats a fer res és un problema. ” es un insult a la intel.ligència, que no resisteix la més mínima anàlisi.

Enric (EPM) Pelegrín
Enric (EPM) Pelegrín
26.12.2017  ·  01:12

Primer de tot bones festes a tothom i el desig que excarcerin els presoners i eliminin les traves que impedeixen tornar als exiliats.
Per altra banda, agrair en Vicent i l’equip de Vilaweb per la feina que desenvolupen.
I Finalment fer esment d’un parell d’assumptes en relació amb els temes que s’apunten a l’editorial.
Al meu entendre entrem en una fase en que hem de bastir aliances per tal d’eixamplar la base social republicana. De la República Catalana, que de la espanyola ja s’encarregaran els espanyols si volen. Eixamplar aquesta base social per poder anar implantant la República des del punt de vista social com des del punt de vista institucional. I una bona forma és pensar en aconseguir en les eleccions municipals recolzament per aquestes polítiques, mirant de sumar municipis per aquesta causa. Ara per ara, n’hi ha prou ajuntaments on es pot treballar en aquesta línia, començant pel de Barcelona.
I un altre tema que no podem oblidar és la lluita per la veritat i pel relat. Aquí és on trobo que hi ha mancances prou significatives, ja que el grau de penetració dels mitjans republicans és minso i abasta bàsicament als convençuts. Tot i així aquest tenen una gran feina de lluita pel relat i la veritat.
Necessiten dels professionals de la informació que ens ajudin a tots plegats també a navegar en el mar de les xarxes socials, ja que sovintegen les notícies verdaderes barrejades amb les falses i són proclius a la manipulació. Hem de aprendre encara molt en aquest terreny.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies