La victòria d’aquest dijous ha estat una demostració extraordinària de força de l’independentisme. Rècord de vots, superant un creixement de la participació de set punts i jugant amb les regles imposades il·legalment per l’estat espanyol. La fortalesa de l’independentisme, aquesta muralla de dignitat de la qual jo parlava dimarts passat en aquest mateix editorial, està fora de tot dubte.

Però ara, per encarar la nova etapa que acaba de començar, crec que cal pensar força i saber bé què fer. El procés que va acabar amb la proclamació de la República necessita ser actualitzat i cal que encare els punts febles que s’han fet evidents, sobretot, aquests darrers mesos. Sense voler ser exhaustiu, m’agradaria apuntar-ne alguns, per ajudar que comencem a pensar entre tots.

1. Cal superar la dinàmica dels partits. Em sembla que caldria estudiar una fórmula que no els faça desaparèixer però que implique més dinàmica de moviment. Compromís podria ser un bon exemple de com mantenir la tensió entre els partits sense impedir la dinàmica de moviment i, en canvi, enfortir clarament un espai polític.

2. Crec que cal bastir com més estructures nacionals al marge del règim autonòmic millor. No podem fiar les coses a la Generalitat –ni és sensat fer-ho–, com es va veure clarament després de la proclamació de la independència. L’exemple d’Òmnium en aquest sentit és paradigmàtic. Els seus cent mil socis aporten una fortalesa enorme a l’organització i poden aturar qualsevol cop contra l’organització.

3. Cal guanyar Barcelona. Avançar en la consolidació de la República mentre la capital està en mans dels qui no estan disposats a fer res és un problema. L’independentisme hauria de cercar un candidat bo per a tots, que puga guanyar la batllia i donar-li suport units, siga quina siga la fórmula amb què s’hi vulguen presentar.

4. Cal rebaixar el poder exagerat de l’Ibex 35 sobre les persones i sobre el país. És en l’interès de tothom, treure poder a entitats com la Caixa i fomentar el pes i la capacitat de possibles empreses alternatives als seus negocis regulats, com ara l’aigua, el gas i l’electricitat. Cal bastir també una alternativa bancària, veient com hem vist que aquestes entitats han esdevingut instruments de repressió política de la ciutadania i del govern.

5. Cal assumir més i amb més força la pluralitat de la nostra societat. L’independentisme, a diferència de l’espanyolisme, ha posat sempre la democràcia per davant de tot, però cal anar més enllà i fer bandera del fet que som una societat plural que no necessita patir ni preocupar-se perquè un nombre important de catalans vulguen ser espanyols o membres de qualsevol altre col·lectiu, sinó que ho assumeix com un enriquiment col·lectiu.

6. Hem d’inserir el problema català en l’àmbit europeu, teixint aliances no únicament polítiques. El comportament escandalós de la Comissió amb els catalans és idèntic i similar al que pateixen ciutadans de tota la Unió per qüestions diverses. Cal un front comú per a recuperar Europa de la màfia partidista, i en aquest camí Catalunya té una importància referencial que va molt més enllà dels nostres límits.

6. Finalment, però, la peça més bàsica de totes: cal no deixar-se atrapar per la dinàmica del 155. La República està proclamada i s’ha d’anar implantant, modulant el procés tant com siga necessari però sempre de manera exigent. No ens podem dedicar només a recuperar-nos del 155, perquè això significaria quedar-nos en una autonomia espanyola i, per tant, seria precisament la victòria d’aquest cop d’estat que els ciutadans de Catalunya van desballestar per complet amb el vot de dijous.

PD. Bon Nadal, gaudiu-ne i celebreu-ho bé. Us ho heu guanyat.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb