Com una muralla

«Passe què passe, a hores d’ara ja és evident que aquest país resisteix i resistirà»

Vicent Partal
Vicent Partal
19.12.2017 - 06:36
Actualització: 19.12.2017 - 07:36
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Reconeguem-ho: hauríem de ser morts. I enterrats. Per això van fer el colp d’estat. Tu no fas un colp d’estat per convidar a prendre cafè o per llegir poemes. Ho fas per matar el problema. Per matar-lo, si més no metafòricament, i enterrar-lo per sempre. Un estat com cal no fa tot això que ha fet l’estat espanyol sense assegurar-se de totes passades que no deixa cap opció de sobreviure al seu enemic, al seu antagonista. I tanmateix som ací, ben vius, en el darrer dia d’aquesta campanya electoral dissenyada per liquidar-nos. Ben dreçats. Sencers. Com una muralla.
Ja veurem què passa dijous en les votacions i en el recompte. Però, passe què passe, a hores d’ara ja és evident que aquest país resisteix i resistirà. I poca broma, amb això. Ells han violat les seues lleis, han agredit a colps milers de ciutadans, han empresonat els nostres líders, han enviat a l’exili el president, han ocupat la institució d’autogovern, han perseguit piulades i piuladors, han amenaçat funcionaris, han censurat els mitjans públics, han omplert de mentides els papers i les ones, han fet decrets de guerra econòmica i han obert centenars d’expedients, milers. Ells han fet servir la justícia per ficar la por al cos de la gent, han prohibit els llaços, ens han obligat a retirar les pancartes i les banderes, han maldat per exterminar el color groc, han posat diners i més diners i més diners i més diners encara en una campanya desigual on dos dels tres caps de llista independentistes ni tan sols han pogut acudir als debats, ni recórrer els pobles, ni demanar el vot encaixant la mà de la gent, dels qui els voldrien votar.
Els del 155 han superat tots els límits que una democràcia pot acceptar i tolerar. Han deixat anar els ultres a pegar gent pels carrers, a trencar vidres, a increpar, a atemorir. Han identificat i fitxat ciutadans que només enganxaven papers o feien actes. Han filtrat a la premsa amiga i servil informació de sumaris que hauria de ser secreta, amb la voluntat de crear un relat desfavorable a l’independentisme. Us han enganyat, ens diuen, Com si nosaltres tots sols no poguéssem entendre què ha passat. Ens han dit que no som gent normal. Han arribat a dir, més i tot, que calia desinfectar el país, que calia desinfectar-lo de nosaltres –i això no és pas una amenaça banal, car prové dels mateixos que primer assassinaven i després enterraven en calç viva. S’han vantat d’haver-nos decapitat –sí, decapitat–, en públic i demanant que els aplaudissen per això. Han amenaçat nit i dia. Per terra, mar i aire.
Les enquestes aquesta vegada encara valen menys que el poc que ja valen normalment. Segurament la cosa anirà d’un grapat de vots, però en aquest moment tothom reconeix que, amb les dades que hi ha a l’abast, tot indica que els partits independentistes passaran davant dels unionistes, els republicans davant dels monàrquics, el bloc democràtic davant del bloc del 155. A partir d’això, ja veurem si guanyen en escons o en escons i també en vots. Veurem si, malgrat presentar-se separats i dividint de manera extrema i absurda el vot n’hi ha un que queda primer o no. Veurem si es pot formar govern després o si cal fer unes altres eleccions. Veurem si els nostres polítics són capaços de trobar el camí que revalide la República i en recupere la legitimitat. Però ara falten encara quaranta-vuit hores i ningú no s’ha de distraure. Tots hem de fer tant com tinguem al nostre abast per aconseguir una victòria com més gran millor, com més indiscutible millor.
Tanmateix, arribem on arribem dijous, que ningú no s’enganye ni menystinga tot allò que ja hem fet avui. Perquè el poble del groc, la gent de l’estelada, ja hem resistit dempeus el colp més brutal desfermat per Espanya des del 1936. I no hem deixat que ens ensorrassen. I no ens hem agenollat ni ens hem amagat a plorar en la soledat de casa nostra. Amb una dignitat i una valentia que emociona, no hem deixat que ens derruïssen ni abocant sobre el nostre país tota la seua violència. La del 20 de setembre, la del primer d’octubre, la que han desfermat en tots els pobles i ciutats a partir del discurs del seu rei. Contra ell, contra Felipe VI i el règim que representa, entre tots hem alçat una muralla admirable per la República, per la independència i per la democràcia. I això, que avui ja és una gran victòria, pot ser una victòria encara més gran dijous. De manera que ara no us atureu. No us atureu ni un segon…

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
18.12.2017  ·  22:13

Amb tot el què ja ens han abocat al damunt, n’hi ha per a deixar-ho estar. Però no ho hem fet. Els tenim espantats. Si tingueren confiança en les seues possibilitats, se’n riurien, però no ho fan Estan histèrics perquè saben que van a tornar a perdre. I perdran perquè els tornarem a guanyar. Aquest dijous mateix. I amb un somriure. Un somriure immens i de color groc. Us imagineu alguna cosa més absurda que prohibir un color? I que siga el groc, que és el què millor estem adaptats per a veure? Doncs això. El dijous, a rebentar les urnes amb vots als partits que toca. Els monàrquics reaccionaris ja s’ho faran.
Som forts. Més que no es pensaven. Més forts que ells. Perquè tenim projecte, il·lusió i futur.

Jordi Espinet
Jordi Espinet
18.12.2017  ·  22:51

Gràcies, Vicent. Endavant i cap a la victòria!

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
18.12.2017  ·  23:45

Vinga va, que ja és a tocar. Passeu d’escaPPçadors i desinfectants com el DDT-PSOE. de la nova vella dreta i els 155 lladres ben vestits. I ajorneu, almenys, estèrils polèmiques de qui serà què.
Un darrer esforç i un vot decidit. “I via fora!, que tot està per fer i tot és possible”.

Josep Blesa
Josep Blesa
19.12.2017  ·  01:02

Aquest pensament que injectaré fa setmanes que l’acarone. I hi ha arribat el dia de poder-lo expressar. Procedeix de lectures diverses com “El Príncep” de Maquiavel, de “L’art de la Guerra o Els Tretze capítols” de l mestre Sunzi i, també de la visualització durant anys de la trilogia de “El Padrí” de Mario Puzo i F. Ford Coppola.

La metodologia que usen per a anorrear-nos és la mateixa que aplicà Stalin als pobles sota el domini de l’imperi rus, versió disfressada de Soviets. Ja sabeu deportacions a Sibèria, bescanvi de poblacions rurals i urbanes al seu albir, persecució de dissidents, etc.
Quan li preguntaren Josif, perquè fas això amb el poble?
Ell respongué ordenant de portar una gallina i dacsa. I en dur-li-la ell mateix la plomà sencera i al viu. Stalin llavors agafà un grapat de dacsa i a poc a poc anava per tota la gran sala llançant-li a la gallina tota pelada i ensangonada granets de dacsa i el seguia.

Stalin es girà als seus interlocutors: veieu la gallina això és el poble i com s’ha de menar.

Aquesta mateixa és la Metodologia del dictador Stalin, però també la que pretenen aplicar-nos des de Madrid, amb independència de qui faça el paper de Josif Stalin.

Per això caldrà dijous vinent que la gallina arrabasse el sac de dacsa i fuja del palau d’Stalin per sempre més.

Per higiene i pura supervivència.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
19.12.2017  ·  01:03

En el fons tot depèn de si el bloc del 155 ha aconseguit mobilitzar els seus. Als més extremistes i apocalíptics, segur. Però als que participen tan poc de la vida política que no saben ni com votar? No ho tinc tan clar. O potser sí, però ja saben com materalitzar el seu vot? O votaran a la babalà, ignorants de què representa cada sigla? Això no vol dir que ens poguem adormir. Els indepes hem d’anar a votar tots. A una de les tres opcions que tenim, i calculant molt bé com forçar les cúpules dels tres partits a entendre’s i funcionar com una unitat, cosa que ara mateix no tenen moltes ganes de fer i ens ho estem jugant tot en això. Part trista: Arrimadas i Iceta tenen opcions en aquest moment. Part bona: Albiol va directe a la Gran Nata Electoral Plenament Merescuda.

Josep i Antònia Viñas Ciurana
Josep i Antònia Viñas Ciurana
19.12.2017  ·  01:04

Per a mi, el millor editorial que has mai escrit, Vicent.
Poca cosa hi podria afegir. Només demanar, nosaltres també, anar a votar en massa per revalidar la República i recuperar la legitimitat.

Joan Guasch
Joan Guasch
19.12.2017  ·  01:05

És que això va de supervivència, com a poble, com a cultura. És la lluita dels colonitzats contra els colons (que alguna cosa no hem fet bé durant tants anys com perquè siguin tan majoritaris al nostre país, segones i terceres generacions de gent vinguda de fora i que encara troben més aliment amb la rojigualda que amb la quatribarrada, ep! entengui’s la metàfora, que ja sé que les banderes no alimenten). Passa, però que a España no li passarà res. Que la majoria d’espanyols estan encantats de la vida de ser com són (ja s’ho trobaran, si és que algun dia s’adonen de qui els governa) i que Europa, i no cal dir el món, té massa feina afinant el violí per a veure si, algún dia, li surt bé de tocar alguna melodia encertada. Vull dir que estem sols i necessitem més massa crítica de catalans que acabi de decantar la balança d’una vegada. Això sí, el camp de batalla s’ha desbrossat prou i ara es veuen clarament les posicions de tothom, i això ens ha d’ajudar a prendre les millors decisions estratègiques.

Carles Matute
Carles Matute
19.12.2017  ·  01:07

Partint de la base del que tots sabem: que tot aquest muntatge és més il·legal i més fals que una moneda de tres euros, anirem a posar la nostra papereta per la Llibertat i la República. I que comptin! I espero que més d’un, o una, s’hagi de menjar amb patates tota la merda que hagi estat abocant aquestes darreres setmanes.

Només hi ha una persona que pot dissoldre el Parlament i convocar eleccions, i aquesta persona és el President de la Generalitat. El Govern Espanyol, saltant-se a la torera totes les lleis hagudes i per haver, ens ha volgut posar contra les cordes, ens ha volgut escarmentar, però com molt bé diu en Vicent Partal els hem parat el cop, o com diria en Quim Puyal: ens hem escapolit de l’escomesa. Tots sabem que aquestes eleccions son una farsa, doncs nosaltres ja tenim el nostre President, el nostre Govern i el nostre Parlament, però ara no podem fer cap pas enrere i cal donar una lliçó d’allò del que som capaços els catalans quan se’ns crida a defensar la terra, quan pinten bastos. Salut i República.

jaume vall
jaume vall
19.12.2017  ·  01:15

Gràcies, Vicent. Avui a Mataró , acte unitari, ganes de victòria, mentalitat de resistència i cohesió groga sota un cel d’estels grocs. Que arribi ja aquest 21/D, i tornem a guanyar amb democràcia tota aquesta colla d’ indecents.

Roser Giner
Roser Giner
19.12.2017  ·  07:50

Demà passat un pas endavant o 40 anys enrere. Demà passat sortir de l’infern i després ja es veurà. Ells sí saben que fer, naltros també, però no sabem quina serà la repressió. Ens dona igual. Nosaltres seguim. La República es va proclamar. El Parlament ens espera. Seguim. Sí per higiene i pura supervivència com diu en Blesa. Ho sabem. Per a tots els que dubteu …. tres partits, les paperetes per a qualsevol d’ells. I demano als nostres polítics, ara sí, trobin el camí per revalidar la República, i recuperar la legitimitat amb força i tenacitat. Nosaltres seguim.
No, no ens aturem Vicent, mai ho farem.

Jaume Asens
Jaume Asens
19.12.2017  ·  09:25

Per la llibertat dels pobles, ni un pas enrera!

Francesc Beltran
Francesc Beltran
19.12.2017  ·  09:52

Aquest editorial, explica realitats que de vegadas oblidem.
Per això cal llegirlo; es la injecció de moral i autoestima que no hem de perdre mai!
Gràcies, @vpartal

Josep Maria Morera
Josep Maria Morera
19.12.2017  ·  09:58

Vicent el tu editorial rotund encoratjador i cert com sempre.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
19.12.2017  ·  10:04

I falta dir el paper criminal de la COPE-OMELLA, subvencionat a la banda de genocides de l’Arrimadas y sus nazional.socialisas de españa i la banda mafiosa del Faine i l’OPUS-DEI, d’agbar, caixabank, gas natural, abertis, etc… que han basat el seu immens patrimoni a robar cada dia i nit als catalans.

Àngels Folch
Àngels Folch
19.12.2017  ·  11:07

Hem aguantat, hem resistit i no ens hem enfonsat. I tenint en compte tot el que hem hagut d’aguantar aquests dos mesos i mig, des de l’1 d’octubre, això és una prova de la determinació ferma dels dos milions que vam votar sí aquell dia. No entenen res. Des del primer dia s’han cregut que això anava de quatre polítics, líders en diuen ells, que per tapar la corrupció (segons ells galopant) s’havien embolicat amb l’estelada. Estaven convençuts, o així ho volien fer creure als seus votants i als espanyols, que els independentistes érem quatre gats sense criteri, manipulats per quatre corruptes que ens tenien abduïts. Per això, estaven i estan també convençuts que decapitant els partits i entitats, empresonant els líders, la febre, el suflé independentista s’hauria acabat. Estaven convençuts que els diners per mantenir viva aquesta gran onada de llibertat sortien de les arques de la Generalitat. Com que és veritat la dita castellana de “cree el ladrón que todos son de su condición”, no poden entendre de cap manera que tot, absolutament tot, també les fiances injustes i abusives dels nostres polítics, ens hagi sortit de les butxaques particulars dels catalans.
Per això estan desconcertats i rabiosos. No entenen res.
M’agrada observar l’expressió de les cares de la gent quan parla. Sovint diu més que les mateixes paraules. I ahir les cares de tots els candidats del 155, Arrimadas, Iceta i Garcia, eren molt eloqüents. Mireu-vos-les.

Albert Miret
Albert Miret
19.12.2017  ·  11:12

Ahir vaig estar seguint allò que en diuen debat i que no ho és. Em va semblar simplement un espectacle depriment. Un moderador que s’ho passava d’allò més bé passant de moderar res i rient les gràcies dels que no saben fer altra cosa que parlar més fort i en paral·lel al que te l’ús de la paraula, sense dir res d’interès, amb l’únic objectiu que ningú pugui escoltar-lo. Com fan els ànecs quan claquen. Depriment. Els del tripartit espanyolista atacant junts, com sempre a un sòl candidat: especialment a la Marta Rovira. Com fan els ultres de carrer, que mai actuen sols, sols ni piulen, és el grup el que els fa créixer el nivell de testosterona i els fa créixer els collons i miniaturitzar el cervell.
Quan parlava un dels espanyolistes, els seus companys callaven i feien que si amb el cap, com els nens d’escola ben adoctrinats. Quan parlaven els independentistes, els altres feien que no i interrompien (que és el seu únic argument polític) i clacaven per torns. La gaditana pretendent a la presidència d’un país que odia, recitava la lliçó de sempre i feia el ridícul per enèsima vegada amb el seu flagrant desconeixement de com funciona l’ensenyament a Catalunya. Fa quatre dies ja ho havia fet en una entrevista amb el moderador, i no va tenir ni l’interès per preparar-se per si li tornaven a preguntar el mateix… Què punyetes l’importa l’ensenyament català si només pensa a destruir-lo? El 100% d’argumentari unionista va ser, com sempre negar els arguments del contrari, ells no en tenen cap de programa i el seu únic objectiu és que el seu enemic tampoc en tingui.
I llavors quedava el senyor Domènech que, com sempre va dir que tothom ho havia fet tot malament i que ell, emulant al mossen de la parròquia era la salvació d’aquest món, mentre recitava tota una lletania del que faria si ell era President, que no era més que la llista del que l’Alcaldessa de Barcelona va prometre en prendre possessió i del que no ha executat absolutament res.
El moderador, mentrestant reia i gaudia de l’espectacle oblidant-se que permetre la interrupció dels ponents i rient les gràcies als fatxendes, un debat es converteix en un mercat a les dotze del migdia, que és el que va passar. Per sort, hi havia quatre ponents intel·ligents i només tres de fets i deixats anar, si no els ultresescalfats com anàven l’hagueren pogut emprendre a hòsties, que és en realitat l’únic argument que tenen i l’unic que saben fer.
En fi. Si això és un debat, jo m’auto-anomeno Bisbe de la Seu.

josep SELVA
josep SELVA
19.12.2017  ·  11:29

Josep: El moresc es tan bo que les gallines, ni plomades ens en podem estar. That is the question

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
19.12.2017  ·  11:30

Llibertat !! Ens cal ser lliures !!.

La democràcia ja no ven [de vendre] perquè Europa no és en absolut democràtica.
Només els lobbys empresarials són lliures i fan i desfan segons uns interessos foscos. España és una conseqüència de A) la no-llibertat dels europeus. B) la seva concepció de humiliar el vençut. C) la sagrada unitat de la pàtria inventada el 1714.

“Han maldat per exterminar el color groc” i a tots nosatres utilitzant el terror i l’absolutisme borbònic.

La propera vegada hem de tenir clar que la llibertat és una cosa innegociable i la democràcia és només un concepte eteri i vaporós.

Jordi Camprubí
Jordi Camprubí
19.12.2017  ·  11:53

Gràcies Vicent el teu editorial reconforta, com em va reconfortar ahir assistir a la presentació del llibre de l’August Gil-Matamalà amb intervencions brillants del David Fernandez i de l’Anna Gabriel.

Gemma R.
Gemma R.
19.12.2017  ·  12:40

Gràcies per l´editorial, és tant certa com reconfortant. Esperem ,però ,que a banda de guanyar, siguem capaços de formar govern, i no un qualsevol, el que ja teniem abans del cop d´Estat. És l´única manera de parar-los els peus, com una muralla, si senyor. Això hem de fer i demostrar, que les nostres institucions, i els nostre president són intocables. Aquí no posa ni treu ningú res, excepte nosaltres amb els nostres vots, prou que ens treuen per on poden i més, només faltaría que ens poguéssin dir amb un trist article (es digui 155 o qualsevol altre que s´inventin amb els seus amics de C´s i PSOE), que els nostres vots no valen res, i que aquí es votará quan ells vulguin i el que ells vulguin. Mai dels mais! Tots a votar i a plantar-se! Jo ja n´he convençut un parell que no sabíen què votar. No és gaire, però és el meu granet de sorra. Seguiré fent la meva campanya anònima fins l´últim moment. Ens veiem a les urnes catalans. Visca Catalunya…lliure!

BLANCA SERRA
BLANCA SERRA
19.12.2017  ·  13:45

Hem de veure la cara consternada i furiosa de la Santamaria anunciant uns resultats que han fet tot el possible perquè no es produïssin (inclòs el cop d’estat i l’emergència nacional que han decretat), igual que la que va fer plena de fúria quan va constatar que, després de jurar i perjurar que no hi hauria urnes, ni paperetes, ni cens, ni col·legis electorals oberts, ni votants, es va trobar amb més de dos milions de vots i milers i milers de persones defensant la democràcia del referèndum d’autodeterminació. Només per veure aquest “espectacle”, només per treure’s de sobre la cara burleta que fan els ministres del 155 i el bloc monàrquic de les ballaruques , ja val la pena sortir en massa a votar les opcions democràtiques per la república catalana independent; primer guanyar i després segur que per força s’entendran.

Pep Agulló
Pep Agulló
19.12.2017  ·  14:13

Primer va ser un vaixell cap a Ítaca, una voluntat; després va ser una muralla, una resistència; ara toca forjar a la perfecció l’acer de l’espasa, ara toca la victória sobre el monstre. Hi som posats.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

(Bon escrit per enardir la tropa)

Josep Albà
Josep Albà
19.12.2017  ·  14:23

Ho lamento, però ja no crec en el seu optimisme desfermat, Sr. Partal. Han fallat tantes de les seves prediccions, que ja només crec el que es veu clarament. I he vist masses independentistes plorant -si, plorant llàgrimes- per una rendició que ells no volien i per una resistència que no els han permés.
I també he vist España convocant unes eleccions autonòmiques sense tenir ni la més mínima intenció de predre-les.
I veig cada dia els polítics independentistes clavant-se punyals a l’esquena els uns als altres.
I veig la vergonya reflectida en la cara de molts independentistes. Vergonya, no por. La por la van tenir el 10 d’octubre els que ens asseguraven que no en tindrien.
I he vist els polítics independentistes rebaixant-se a debatre al costat de polítics feixistes, polítics del 155, com si fòssim en un país democràtic i no en una dictadura feixista. I moltes coses més encara, que em demostren que no hi ha muralla, que anem a remolc i que som al caire d’un desastre que no ens mereixiem. Després, però potser haurem aprés a conèixer de veritat com n’és de brutal el nostre enemic, i ens decidirem a resistir de veritat i a no rendir-nos sense combatre.

jordi Rovira
jordi Rovira
19.12.2017  ·  15:09

Jo estic molt d’acord amb l’editorial. Estem vius. I mentrestant, anem enterrant la idea de la transició, la idea del peix al cove, la idea de la cohabitació de poders espanya – catalunya. L’enterrem a colps de les urgències dels altres. I amb això de les urgències dels altres en lloc de les nostres voluntats puc estar d’acord amb aquells més romàntics que jo, que voldrien una victòria de la pàtria sense exèrcit ( perquè fa lleig ); una victòria total per ressargir-nos de la malastrugança històrica; també un aixecament orgullós d’una patria que fos com les grans. Però no. Son un país petitet. Com molts altres d’aquest estats europeus. Els sense imperi. Aquells que als anys quaranta del passat segle, s’ocupaven amb un dia.

jordi Rovira
jordi Rovira
19.12.2017  ·  15:30

I s’ha de dir: la banda del 155 és com és. Sentim allò de la ultradreta a Àustria o Finlàndia. Però aquests, no han fet ni una mínima part de les animalades dels nostres “domesticats” consevadors del ppsoeciudadanos. També ho diu l’article. En aquest moment, el d’unes estranyes eleccions, el pdecat està tan a l’esquerra dels comuns com Amèrica d’Europa en els mapes. Deu ser sense voler-ho. En tot cas, amen.

jordi Rovira
jordi Rovira
19.12.2017  ·  15:40

I en aquest joc del “corre que m’atraparàs” dels nostres cap a una esquerra, que es revoluciona, somriu, i passa nadals a la presó: si anéssim més junts ens amuntagaríem. Brindem per nadal amb aigua de vichy, i deixem-nos estar de vergonyes i complexes. A d’altres més grans i xulos, més pandero se’ls ha vist, senyor Valls.

Sergi Guitart
Sergi Guitart
19.12.2017  ·  16:09

A veure quines mides fa aquesta muralla i per a que serveix.. l’última semblant pel costat independentista feia 47,8/100 d’alçada i 72/135 d’amplada i al cap de dos anys no n’ha quedat res, dinamitada desde dintre i desde fora, els caps d’obra que s’ho fagin mirar siusplau, que els materials van costar molt d’aconseguir i ultimament han pujat molt de preu que hi ha una competència ferotge..

Potser calia anar mes a poc a poc i deixar-la solidificar una mica més i seguir ampliant-la per fer-la més resistent a qualsevol atac, i per a ser un exemple a respectar arreu.

Però no patim que una muralla de més de 1000 de fondaria es d’aquelles que sempre hi seran, va a èpoques, depen dels gestors..

Albert Miret
Albert Miret
19.12.2017  ·  16:41

En primer lloc dir-te Vicent que m’he equivocat penjant la resposta destinada a l’article del debat de TV3 al teu editorial. Ho sento.
Quant al teu article, comparteixo que els ha passat el pitjor que li pot passar a un mal guionista de pel·lícules de terror… Que tothom acabi rient. Qui sobrepassa les mesures exactes de què sigui, receptes de cuina, gags d’humor, intenció de semblar molt amable sense ser-ho, normalment acaba rebent la reacció contraria a la que esperava. Amb altres coses passa el mateix. Quan entra al tatami un judoka fatxenda, mancat d’humilitat i ben cregut de ser el millor, els mestres pronostiquen el seu fracàs, i l’encerten.
Fa una estona he estat llegint al twitter una bona quantitat de piulets de persones que viuen a Catalunya però se senten espanyoles, dient que no són independentistes ni se senten catalanes, però votaran República. Expliquen que no poden passar per alt les atrocitats que el PP ha fet a Catalunya interpretant malèvolament un article de la seva constitució, que no diu res de la majoria de delictes que han comès. És el que dèiem de la manca de mesura i, amb aquesta gent, també d’autocontrol.
Nosaltres, amb la tranquil·litat i el pacifisme que ens és propi, les hem vist passar. És poc important el mal que han intentat fer destruint el que havíem edificat, i creient que si ens ho prenien, era el nostre final. No ens coneixen. Tots sabem que al cap de dues setmanes ho tornarem a tenir en marxa com si res hagués passat. Sabem com fer el nostre país, i la destrucció del coneixement és impossible, mal que els pesi.
Jo també estic segur que el dia 22 sentirem els seus gemecs des d’aquí, perquè després de perdre tot el seu imaginari prestigi, ara hauran perdut dues coses molt més importants per a ells: les eleccions i el suport d’Europa.

Carme Martorell
Carme Martorell
19.12.2017  ·  17:27

Aquest recolzament mutuu qu’estem trenant -tal com fas tú avui, un cop més- és la nostra força. No ens deixem dividir. Malgrat els diferents matisos, no ens deixem fragmentar. No ens ensorrem. Perseverem. Ara toca votar de nou. Endevant!

Oriol Ribera
Oriol Ribera
19.12.2017  ·  19:16

Josep Alba , tens tot al dret a dir el que dius pero permetem que jo estigui totalment en contra.
També tinc dret a opinar

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies