Reconeguem-ho: hauríem de ser morts. I enterrats. Per això van fer el colp d’estat. Tu no fas un colp d’estat per convidar a prendre cafè o per llegir poemes. Ho fas per matar el problema. Per matar-lo, si més no metafòricament, i enterrar-lo per sempre. Un estat com cal no fa tot això que ha fet l’estat espanyol sense assegurar-se de totes passades que no deixa cap opció de sobreviure al seu enemic, al seu antagonista. I tanmateix som ací, ben vius, en el darrer dia d’aquesta campanya electoral dissenyada per liquidar-nos. Ben dreçats. Sencers. Com una muralla.
Ja veurem què passa dijous en les votacions i en el recompte. Però, passe què passe, a hores d’ara ja és evident que aquest país resisteix i resistirà. I poca broma, amb això. Ells han violat les seues lleis, han agredit a colps milers de ciutadans, han empresonat els nostres líders, han enviat a l’exili el president, han ocupat la institució d’autogovern, han perseguit piulades i piuladors, han amenaçat funcionaris, han censurat els mitjans públics, han omplert de mentides els papers i les ones, han fet decrets de guerra econòmica i han obert centenars d’expedients, milers. Ells han fet servir la justícia per ficar la por al cos de la gent, han prohibit els llaços, ens han obligat a retirar les pancartes i les banderes, han maldat per exterminar el color groc, han posat diners i més diners i més diners i més diners encara en una campanya desigual on dos dels tres caps de llista independentistes ni tan sols han pogut acudir als debats, ni recórrer els pobles, ni demanar el vot encaixant la mà de la gent, dels qui els voldrien votar.
Els del 155 han superat tots els límits que una democràcia pot acceptar i tolerar. Han deixat anar els ultres a pegar gent pels carrers, a trencar vidres, a increpar, a atemorir. Han identificat i fitxat ciutadans que només enganxaven papers o feien actes. Han filtrat a la premsa amiga i servil informació de sumaris que hauria de ser secreta, amb la voluntat de crear un relat desfavorable a l’independentisme. Us han enganyat, ens diuen, Com si nosaltres tots sols no poguéssem entendre què ha passat. Ens han dit que no som gent normal. Han arribat a dir, més i tot, que calia desinfectar el país, que calia desinfectar-lo de nosaltres –i això no és pas una amenaça banal, car prové dels mateixos que primer assassinaven i després enterraven en calç viva. S’han vantat d’haver-nos decapitat –sí, decapitat–, en públic i demanant que els aplaudissen per això. Han amenaçat nit i dia. Per terra, mar i aire.
Les enquestes aquesta vegada encara valen menys que el poc que ja valen normalment. Segurament la cosa anirà d’un grapat de vots, però en aquest moment tothom reconeix que, amb les dades que hi ha a l’abast, tot indica que els partits independentistes passaran davant dels unionistes, els republicans davant dels monàrquics, el bloc democràtic davant del bloc del 155. A partir d’això, ja veurem si guanyen en escons o en escons i també en vots. Veurem si, malgrat presentar-se separats i dividint de manera extrema i absurda el vot n’hi ha un que queda primer o no. Veurem si es pot formar govern després o si cal fer unes altres eleccions. Veurem si els nostres polítics són capaços de trobar el camí que revalide la República i en recupere la legitimitat. Però ara falten encara quaranta-vuit hores i ningú no s’ha de distraure. Tots hem de fer tant com tinguem al nostre abast per aconseguir una victòria com més gran millor, com més indiscutible millor.
Tanmateix, arribem on arribem dijous, que ningú no s’enganye ni menystinga tot allò que ja hem fet avui. Perquè el poble del groc, la gent de l’estelada, ja hem resistit dempeus el colp més brutal desfermat per Espanya des del 1936. I no hem deixat que ens ensorrassen. I no ens hem agenollat ni ens hem amagat a plorar en la soledat de casa nostra. Amb una dignitat i una valentia que emociona, no hem deixat que ens derruïssen ni abocant sobre el nostre país tota la seua violència. La del 20 de setembre, la del primer d’octubre, la que han desfermat en tots els pobles i ciutats a partir del discurs del seu rei. Contra ell, contra Felipe VI i el règim que representa, entre tots hem alçat una muralla admirable per la República, per la independència i per la democràcia. I això, que avui ja és una gran victòria, pot ser una victòria encara més gran dijous. De manera que ara no us atureu. No us atureu ni un segon…

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb