constitució

TEMA DEL DIA
Rebuig. Com cada any, l’espanyolisme torna a brandar la constitució espanyola amb motiu dels quaranta-un anys que fa que es va aprovar. Tot i que va ser redactada com un text de consens, amb el pas dels anys s’ha anat petrificant i ara és exhibida com un text sagrat per frenar les aspiracions independentistes. Aquest integrisme constitucionalista ha fet que els catalans passessin d’aprovar-la en el referèndum de 1978 amb un 90% dels vots favorables, dos punts per sobre de la mitjana, a rebutjar-la en un 57%. Segons les dades del CEO, només el 17,4% hi votaria a favor. La Catalunya d’avui, amb majoria absoluta independentista al parlament, rebutja la constitució espanyola i tampoc creu que hagi de limitar el diàleg amb el govern espanyol. Només el 41% accepta aquesta limitació.

Malgrat les xifres, Pedro Sánchez insisteix a limitar el diàleg amb Catalunya dins el marc constitucional. El secretari general del PSOE defensa ara una reforma constitucional, concretament de l’article 99, que estableix que si no hi ha majoria per a fer govern, s’han de repetir les eleccions. Els socialistes són partidaris de canviar-la per facilitar que governi la força més votada. No és la primera vegada que es reforma la constitució espanyola. El 1992 se’n va fer la primera reforma per adaptar Espanya al Tractat de Maastricht, i la segona es va fer l’estiu del 2011 per incloure el concepte d’estabilitat pressupostària, que avalava la política d’austeritat exigida per la Troika.

La constitució espanyola ha estat reformada dues vegades, però mai per tocar el model territorial ni reconèixer el caràcter plurinacional de l’estat. Després de les eleccions del 10 de novembre, proposar una reforma constitucional al congrés espanyol seria clarament involutiva pel que fa a Catalunya. Ni el federalisme ni, encara menys, l’independentisme no tenen cap possibilitat per aquesta via. Quan els partits espanyolistes s’anomenen ‘constitucionalistes’, converteixen la carta magna en una arma excloent contra l’independentisme. I és en nom de la carta magna que el Tribunal Constitucional espanyol va laminant l’autogovern i la sobirania del parlament, tombant les decisions que pren i prohibint que es pugui debatre sobre qualsevol tema.

En el context del diàleg per a la investidura de Pedro Sánchez, la constitució espanyola es torna a fer servir com a arma per a negar les aspiracions majoritàries dels catalans. El dirigent del PSOE ja ha deixat clar que si hi ha acord amb ERC, serà constitucional, cosa que exclou el reconeixement del dret d’autodeterminació. És a dir, posa límits al diàleg i pràcticament el deixa buit de contingut. Els partits partidaris del dret d’autodeterminació tenen 29 diputats al congrés espanyol, com han recordat en un article conjunt per a reivindicar la declaració de la Llotja. Sense aquests 29 diputats, que són d’ERC, JxCat, CUP, EH Bildu i BNG, Sánchez no podria ser president, però els partits signants de la declaració de la Llotja han descartat de negociar tots junts, tot i que això els donaria molta més força. Sánchez en té prou amb els 13 diputats d’Esquerra, però el preu del pacte seria més alt si els republicans es deixessin acompanyar per la resta de partits de la Llotja. La declaració de la Llotja és paper mullat, una fotografia sense recorregut, si no té una traducció política en una actuació conjunta al congrés espanyol.

MÉS QÜESTIONS
Compromís negociarà amb Sánchez al marge de Més País. El resultat de les eleccions espanyoles del 10 de novembre no va ser el que Compromís esperava. Tot i mantenir el diputat Joan Baldoví, l’aliança amb la formació d’Iñigo Errejón, Més País, no va donar més diputats als valencianistes ni tampoc ha estat cap èxit arreu de l’estat. Més País no té grup parlamentari propi i Baldoví ha quedat immers en un grup mixt de vint-i-un diputats. Arran d’això, els sobiranistes han optat per marcar distància i el primer pas serà la negociació de la investidura de Pedro Sánchez. La coalició ha constituït una comissió negociadora de cinc membres, a més de Baldoví, per a tractar directament amb el PSOE el sentit del vot a la investidura, però sense comptar amb el seu soci. Compromís espera la telefonada de la número tres dels socialistes, Adriana Lastra, per asseure’s a parlar, cosa que fins ara no ha passat, amb els socialistes centrats a aconseguir el vot clau per a desblocar la investidura, l’abstenció d’ERC. La comissió negociadora té el mandat de posar l’agenda valenciana sobre la taula i només en cas que es compleixi donar el sí a la investidura. Segons que informa el Levante, la comissió la conformen la coordinadora del Bloc, Àgueda Micó; la responsable d’Organització del Bloc, Amparo Piquer; els dirigents d’Iniciativa Mireia Mollà (consellera d’Agricultura) i Miquel Real; i el secretari d’Organització de VerdsEquo, Nacho Serra.

Més per Mallorca pacta amb ERC de portar l’agenda de les Illes al congrés espanyol. El coordinador de Més per Mallorca, Antoni Noguera, ha tancat un principi d’acord amb Esquerra Republicana que permetrà de traslladar i impulsar al congrés espanyol les reivindicacions històriques de les Illes. L’acord s’ha pactat en una reunió a Palma en què han participat delegacions de totes dues formacions. Per part d’ERC, hi ha assistit el senador Bernat Picornell, la diputada Marta Rosique i Isaac Peraire, vice-secretari general d’organització, i per part de Més, hi eren el coordinador, Antoni Noguera, el senador Vicenç Vidal i Mateu Matas, Xurí. La reunió ha acabat amb un compromís d’Esquerra Republicana d’incloure tres punts de partida que per a Més són irrenunciables: la revisió del model de finançament (incloent-hi el desenvolupament del REIB, especialment la part fiscal), el conveni de mobilitat sostenible que permeti d’implantar el tren de Llevant i el tramvia de Palma, i el conveni per a finançar infrastructures de depuració i abastiment d’aigua. En un futur, Esquerra Republicana també podria traslladar més iniciatives de Més per Mallorca a Madrid.

La fiscalia espanyola demana 26 anys de presó per una acció d’Arran a Palma. El 22 de juliol de 2017, Arran va fer una protesta contra el turisme al port de Palma, en què van participar una vintena de joves que van desplegar una pancarta mentre tiraven confeti i encenien dues bengales. Per aquests fets, el jutjat d’instrucció 2 de la ciutat va encausar onze persones. Ara la fiscalia espanyola demana un judici oral i un total de 26 anys de presó. Alerta Solidària, que porta la defensa dels encausats, ha denunciat que bona part d’ells no eren al port durant la protesta, fet que demostra la voluntat ‘de criminalitzar’ els moviments socials a Mallorca. ‘La policia ha emparat una altra vegada els fitxers il·legals que té dels joves organitzats i de qui forma part dels moviments socials’, denuncia el col·lectiu. La fiscalia demana entre dos i quatre anys de presó per als encausats. Alerta Solidària i Arran reiteren que les identificacions s’han fet a partir de fitxers il·legals i sense aportar-hi proves. A més, recorden que el dia de l’acció no van fer identificar cap dels encausats.

La vaga contra la reforma de les pensions atura Catalunya Nord. La vaga contra la proposta de reforma de les pensions del govern d’Emmanuel Macron ha estat un èxit a Catalunya Nord. Tretze mil persones, segons la CGT, s’han manifestat a Perpinyà. La manifestació sindical –organitzada per la CGT, FO, FSU, Solidaires i la CGC– ha començat amb diverses columnes, que han confluït a la plaça de Catalunya i, des d’allà, han anat fins al Castellet. Una primera columna ha sortit de l’Enedis (avinguda de Prada, 96); una segona des del centre hospitalari (avinguda de Llenguadoc, 20); la tercera ha partit de l’institut Aragó (avinguda del president Doumer, 22) i la quarta ha sortit a la mateixa hora de l’oficina de correus Aragó (plaça de Barcelona).

LA XIFRA
Un 2,6% han baixat les matriculacions de vehicles a Andorra respecte del mateix període de l’any passat. En els primers onze mesos del 2019 se n’han inscrit més de 4.100.

TAL DIA COM AVUI
El 5 de desembre de 1933, una vegada l’estat d’Utah ha ratificat la 21a esmena a la constitució dels Estats Units, la llei seca queda derogada, després de tretze anys en vigor.

Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu clicant ací.