L’informe Szpunar sobre Junqueras: unes conclusions inquietants per als exiliats

L'aval de l'advocat general del TJUE a la pèrdua de l'escó de Junqueras pot complicar un dels fronts de la batalla judicial dels exiliats

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
16.06.2022 - 21:40
Actualització: 17.06.2022 - 20:08

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Ara ja arriba l’hora de la veritat en la batalla judicial al Tribunal de Justícia de la UE contra la repressió espanyola. A partir d’ara i durant els mesos vinents s’aniran resolent els litigis oberts tant pels exiliats com per Oriol Junqueras. El cas de Junqueras, per a la defensa del seu escó com a eurodiputat, no té un bon pronòstic, ateses les conclusions que n’ha tret l’advocat general del TJUE, el polonès Maciej Szpunar. Perquè si fa no fa diu que el Parlament Europeu no podia fer res més sinó entomar la retirada de l’escó que es va empescar el Tribunal Suprem espanyol malgrat la sentència europea que li confirmava la immunitat. Caldrà veure si aquesta opinió –que no és vinculant, però sempre tinguda molt en compte– l’assumirà el tribunal quan dicti sentència. I si les coses que hi diu sobre la immunitat acabaran tenint cap efecte sobre Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. Si més no, d’entrada, serveix per a advertir que el camí no els serà pas gens fàcil.

Aquest advocat general, Szpunar, coneix molt bé la situació de Junqueras i el contenciós entre l’independentisme català i l’estat espanyol. Ell va fer el 2019 l’escrit de recomanacions al TJUE perquè Junqueras tingués reconeguda la immunitat com a eurodiputat. I el tribunal així ho va sentenciar, el desembre d’aquell any. Fou una de les sentències més transcendents del Tribunal de Luxemburg dels darrers anys; va obrir la porta del Parlament Europeu a Puigdemont i Comín (i després a Ponsatí) i va fixar una doctrina nova segons la qual un eurodiputat té aquesta condició a partir del moment que és elegit, sense necessitat de jurar constitucions ni més cerimònies.

Per això hi havia l’esperança que Szpunar enfoqués el cas de Junqueras d’una manera diferent que el Tribunal General de la UE, que fins ara sempre ha tombat els recursos del president d’ERC, amb l’argument que el Parlament Europeu no podia qüestionar la decisió del Suprem espanyol de retirar-li l’escó.

On ensopega Junqueras

Però no: l’advocat general diu que el recurs de Junqueras al TJUE no és admissible. En cap de les dues demandes que feia, principalment per corregir el TGUE: que es deixés sense efecte la decisió del president de l’eurocambra de mantenir vacant el seu escó i que s’acceptés la petició d’empara feta a la presidència mateix per a defensar la seva immunitat com a eurodiputat quan encara no li havien retirat aquesta condició. L’advocat no accepta la pretensió de la defensa de Junqueras de crear en aquest cas una doctrina nova. El tribunal haurà de decidir si ho vol fer o no. La defensa, encapçalada per l’advocat Marc Marsal, pretén que es corregeixi la doctrina existent segons la qual el Parlament Europeu es limita a executar la decisió que prenen les autoritats judicials d’un estat membre sobre la pèrdua de la condició d’un eurodiputat.

Ni el TGUE ni Szpunar no accepten de canviar això, perquè l’elegibilitat o la pèrdua de l’elegibilitat d’un diputat per circumstàncies sobrevingudes com ara una condemna penal és tota una part del dret de la Unió que no s’ha desenvolupat i que és regulada pel dret intern de cada estat. Ho diu l’advocat general en el seu informe: “L’elegibilitat d’una persona que exerceix un mandat electoral es pot perdre, cosa que normalment porta a l’anul·lació del mandat. Tanmateix, a manca de disposicions en sentit contrari en el dret de la Unió, l’elegibilitat es continua regint pel dret dels estats membres.”

Aquesta mancança en el dret de la Unió fou explotada per Marchena fins a l’extrem. La seqüència de les seves accions és perversa: el maig del 2019 Junqueras surt elegit eurodiputat per ERC; el juliol, amb el judici vist per a sentència, el magistrat espanyol envia unes preguntes pre-judicials al TJUE sobre l’abast de la immunitat de Junqueras com a eurodiputat; el 14 d’octubre es fa la vista oral a Luxemburg sobre aquesta qüestió i el mateix dia el Suprem comunica a Junqueras la seva condemna a tretze anys de presó; el 19 de desembre el TJUE sentencia que Junqueras tenia immunitat d’ençà del mes de juny, quan fou proclamat electe; el 6 de gener de 2020 el Parlament Europeu reconeix Junqueras com a eurodiputat; el 9 de gener el Suprem comunica a l’eurocambra que no el deixarà sortir de la presó i que, com que va ser condemnat, ha de perdre l’escó; i l’11 de gener el Parlament Europeu ho accepta i li retira la condició d’eurodiputat.

La defensa de Junqueras al·lega que el Parlament Europeu havia d’haver advertit tota aquesta maniobra de Marchena encaminada a incomplir d’una manera flagrant una sentència del TJUE que li garantia la immunitat. Si no hi havia una demanda de suplicatori, s’havien d’haver negat a acatar la decisió del Suprem. Però Szpunar diu: “El parlament no té competència per a controlar les decisions nacionals per les quals es declara la pèrdua de l’elegibilitat.”

Un avís per als exiliats

És un avís per als exiliats pendents de resolucions judicials al TJUE. Com que els seus casos de persecució política són tan excepcionals dins de la UE –tret de Polònia, gairebé no n’hi ha precedents–, tampoc no hi ha jurisprudència que serveixi per a resoldre els litigis, que permeti de respondre d’una manera clara la denúncia de violacions de drets fonamentals i del dret de la Unió en les euroordres enviades per la justícia espanyola. En aquest cas, els exiliats catalans obren camí i proposen als magistrats europeus que s’endinsin en vies inexplorades.

És el cas, per exemple, de la causa de les pre-judicials de Pablo Llarena sobre la viabilitat de les euroordres. Ja es va veure el mes d’abril que hi havia una disparitat d’opinions i d’enfocaments entre els jutges de la Gran Sala del TJUE, i que l’èxit dels exiliats en aquest litigi dependrà en bona part del fet que el tribunal desenvolupi una nova doctrina sobre la particularitat del seu cas, que és el cas de la persecució política dels dirigents independentistes catalans pel fet de ser qui són.

I ara l’informe Szpunar en el cas Junqueras constata que cal afinar molt perquè les innovacions doctrinals siguin acceptades, i més encara si allò que es pretén és que els magistrats fins i tot corregeixin una doctrina ja existent. Vet aquí el gran envit de la batalla judicial no tan sols de Junqueras sinó de tots els exiliats al tribunal europeu.

El toc d’atenció a Marchena

Ara, l’advocat general, en el seu informe, fa una observació que no sembla pas gens anecdòtica, tenint en compte que ell fou un dels artífexs de la sentència Junqueras. Perquè s’entén que diu que el Suprem espanyol la va incomplir, aquella sentència, i que, d’aquesta manera, tot mantenint-lo empresonat, va vulnerar el principi de cooperació lleial entre institucions europees i estatals. Ho deixa apuntat, per a qui vulgui llegir-ho: “Pel que fa a l’obligació de cooperació lleial, pot semblar efectivament que el comportament del Tribunal Suprem, en l’assumpte relatiu al recurrent, no compleix aquesta obligació.” És pràcticament una acusació.

El problema ve tot seguit, en el mateix paràgraf, quan diu: “Tanmateix, no es pot considerar que una iniciativa del president del Parlament [Europeu] adoptada sobre la base de l’article 8 del reglament intern [de l’eurocambra] pugui ser una solució eficaç per posar remei a aquest eventual incompliment.” És a dir, una altra vegada que el Parlament Europeu no hi podia fer res. I en aquest apartat ho diu sobre l’altra part de la demanda de Junqueras, sobre la petició d’empara de la seva immunitat que l’eurodiputada d’ERC, Diana Riba, va fer al president de l’eurocambra i que no va ser atesa.

Precedent per als exiliats

Aquesta és la part que afecta més els exiliats, perquè Puigdemont, Comín i Ponsatí tenen oberta una causa al TGUE per una demanda molt semblant a la de Junqueras sobre la petició d’empara de la immunitat que Diana Riba va demanar, també per a ells, a la presidència del parlament. És un mecanisme previst al reglament del parlament: la petició a la presidència perquè, en cas d’una situació que amenaci o vulneri la immunitat d’un eurodiputat, se li confirmi aquesta immunitat. En aquell moment, el desembre del 2019, amb Junqueras a la presó i Puigdemont i Comín sense haver estat encara acreditats, Sassoli no va atendre les peticions de Riba.

I en el cas de Junqueras, tant el TGUE com Szpunar diuen que Sassoli va fer ben fet. O, més ben dit, que no va fer pas res mal fet, perquè no té pas l’obligació d’acceptar la tramitació de peticions d’aquesta mena, sinó que és una decisió absolutament discrecional seva. I, d’una altra banda, i això és important, que en cas que el president del parlament acceptés la petició de confirmació de la immunitat, aquesta decisió no tindria efectes jurídics vinculants sobre l’estat concernit, en aquest cas l’estat espanyol. “Aquesta iniciativa no crea en si mateixa efectes jurídics vinculants que puguin portar aquest estat membre a complir les obligacions que l’incumbeixen.”

Si el TJUE fes seu aquest argument, els eurodiputats exiliats podrien trobar entrebancs en la pretensió de garantir i protegir plenament totes les seves immunitats, inclosa aquella que els hauria de protegir també dins l’estat espanyol. La causa al TGUE en què demanen al Parlament Europeu que rectifiqui la decisió del desembre del 2019 i els tramiti la petició de confirmació de la seva immunitat persegueix això: la protecció completa de totes les seves immunitats.

Perquè els eurodiputats en tenen unes quantes, d’immunitats, recollides en l’article 9 del protocol sobre privilegis i immunitats de la UE. La primera, la de l’apartat a), és la que els protegeix dins l’estat en què han estat elegits. En segon lloc, hi ha la immunitat b), que diu que els eurodiputats “no podran ser detinguts ni processats en el territori de qualsevol altre estat membre”. I hi ha un darrer apartat de l’article segons el qual els diputats “gaudiran igualment d’immunitat quan s’adrecin al lloc de reunió del Parlament Europeu o en tornin”. El Suprem diu que no tenen la primera, la de l’apartat a), perquè van perdre-la quan van ser processats en la causa penal contra el procés. Però això és discutible, i els exiliats volen que en aquesta causa judicial el tribunal europeu s’hi pronunciï per primera vegada, i que rectifiqui l’afirmació de Llarena.

Si la resposta que obtinguessin fos en la línia de la resposta que ha tingut Junqueras, no tindrien aquesta oportunitat. Aquest camí el seria barrat.

Junqueras haurà d’esperar la sentència del TJUE, però la contundència de les recomanacions de l’advocat general no li permeten de ser gaire optimista. Li quedarà la via del recurs al Tribunal Europeu dels Drets Humans, quan l’altre recurs que té interposat al Tribunal Constitucional espanyol contra la decisió del Suprem i la JEC de llevar-li l’escó sigui previsiblement desestimat.

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €