Festa de rosats

Us oferim un tast de vins rosats del territori de la Denominació d’Origen Alella, una proposta molt llaminera per a aquest temps i amb aquesta calor

VilaWeb
Montserrat Serra
04.06.2022 - 21:40
Actualització: 04.06.2022 - 21:47

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Els vins rosats són ideals per a aquesta època de l’any, també perquè la calor ens ha arribat de cop. Quan fa aquest temps el rosat s’ha de servir fresc. A més, té prou versatilitat per a satisfer paladars de tota mena. De rosats, en podem trobar de ben llaminers, agradables i de bon beure, i també de més complexos i reflexius, que s’avenen amb una degustació gastronòmica. La versatilitat comença pel color, que segons com és viu –a prop d’un vi negre, acostat a la maduixa– i segons com és d’un color més fi, de pell de ceba. Una paleta de colors.

Fa poques setmanes que vam tastar deu vins rosats elaborats a la DO Alella, amb l’equip de la revista Papers de Vi i uns quants sommeliers del Maresme i del Vallès Oriental. Ací també s’elaboren rosats amb bombolles, siguin ancestrals, escumosos o caves, però aquesta vegada el tast va aplegar només vins tranquils.

S’ha d’esmentar el paisatge en què es va fer el tast: dins el recinte del Parc Arqueològic de la Cella Vinària situada a Teià (Maresme). S’hi poden visitar les restes museïtzades d’una antiga propietat de l’època romana, on s’ha recuperat el celler romà de Vallmora, que va ser un centre de producció vitivinícola de la Laietània, amb activitat documentada entre els segles I aC i V dC.

En aquest espai que ens porta a èpoques remotes, deu vins rosats (i un de propina que ja no es pot trobar) van omplir un tast amb què es pretenia fer descobrir aquests vins a un públic ampli, allunyant-lo dels prejudicis que tradicionalment han acompanyat els rosats. Avui la majoria de rosats es fan a consciència, sabent què es vol oferir, amb quina varietat, amb quina intenció; i són gustativament molt interessants.

Els sommeliers que hi van participar foren Mar Vilaplana, Marta Ribas, Aleix Garcia i Xènia Ortiz. D’entrada, els vam demanar què n’esperaven, d’aquest tast, i en general van respondre que esperaven trobar-se uns vins expressius en la frescor i en la fruita, divertits, adients també per a introduir-hi el jovent, que sovint no està avesat a tastar el vi i s’estima més la cervesa.

Els vins que es van tastar:

Orígens rosat 2021, fet a les vinyes dels germans Coll, de la Masia Coll del Canyet, a Badalona. S’elabora amb un 65% de merlot i un 35% de pansa rosada. És dels rosats llaminers, amb un color robí intens.

Roura rosat 2020, un cupatge de merlot i garnatxa negra, amb predominança de la primera varietat i un 15% de garnatxa. És un celler enclavat a la Vall de Rials d’Alella, una de les més boniques del territori. Té un color lleugerament rovellat, se’n va cap al color de teula.

Magrana 2019, un merlot del celler Quim Batlle, a la banda de muntanya de Tiana. També tira a color de teula, però és més ataronjat. Com el nom indica, al nas recorda la magrana macerada, fruita madura; i a la boca també expressa maduresa i una certa astringència. És un vi llarg.

So rosat 2021, cent per cent de la varietat sirà, del celler Can Roda de Santa Maria de Martorelles, un celler de casa modernista, entre vinyes i boscs antics. Un rosat de color pàl·lid, d’aroma dolcenca i elegant a la boca, amb marcats tons salins.

Parvus rosé 202, del celler Alta Alella, un celler de referència del territori, situat entre Alella i Tiana, a la Vall Cirera. També és cent per cent sirà, amb color de gerd, ben brillant i molt perfumat. A la boca és molt floral i sedós, amb tons de mineralitat.

Els vins rosats que es van tastar. Fotografia: Òscar Pallarès.

Aquestes darreres dècades, els rosats del país han guanyat en qualitat, però són lluny encara de ser populars. Perquè la tendència canviï i el mercat els popularitzi, d’entrada cal que tinguin més presència als restaurants. Aquest va ser un dels temes interessats que van exposar els sommeliers.

Aleix Garcia, cap de sala del restaurant Vinòmic, a la Garriga, reconeix que l’acceptació dels rosats ha anat canviant, que se’n fa una gran quantitat i que de mica en mica creix el nombre de referències a la carta de vins dels restaurants. Ara, dels cent trenta vins que ofereix, només vuit són vins rosats. I això repercuteix inevitablement també en el consum: si a l’estiu es poden consumir poc més de vint-i-cinc ampolles de vi rosat, a l’hivern en resten cinc i prou. Es cau en el tòpic, assegura Garcia, tot i que també apunta que hi ha taules en què es tria el rosat quan uns comensals mengen carn i uns altres peix.

El tast continua amb cinc referències:

Pansa rosada 2021. Edicions limitades del celler Bouquet d’Alella, situat en una masia a tocar del centre del poble. Només se n’elaboren tres-centes ampolles i amb una varietat molt preuada, la pansa rosada, que fins aquesta darrera època no s’ha començat a recuperar i a elaborar com a monovarietal. Color d’or vell, a la boca és assecant, un punt metàl·lic.

Rosat de Garnatxa negra 2021. Edicions limitades de Bouquet d’Alella. Amb un color rosa pàl·lid, té una aroma molt floral i llaminera. Manté un punt de carbònic. Té una entrada a la boca gustosa, amb notes amargants que recorden la cirera. Els sommeliers coincideixen a dir que aquest vi pot aguantar tot un àpat.

Costa del Maresme rosat 2020, del celler Alella Vinícola. És un monovarietal de garnatxa negra. Manté un color rosa pàl·lid amb tonalitats blavoses. Al nas expressa fruita fresca i maduixa de bosc i a la boca és fi i llaminer. És el rosat més modern dels tastats, segons els sommeliers, que cerca el jovent.

#Cuvée Total d’Oriol Artigas, que elabora vins naturals ací, sense adscripció a cap denominació d’origen. Prové d’una sèrie especial de la verema del 2020, molt accidentada a causa d’una plaga cruenta de míldiu, en què Artigas va perdre tota la collita. És un vi carabassa, sense filtrar, que a la boca és net i expressa salinitat. Té volum i l’arrodoneixen notes amargues. Un vi equilibrat.

Claret 2018. Elaborat per Oriol Artigas per encàrrec de la revista Papers de Vi. Un rosat fet a partir de pansa blanca, garnatxa i una mica de sumoll. Ja no es pot trobar al mercat, però ens explica que un rosat pot tenir una criança llarga a l’ampolla que l’afavoreix. Aquest vi manté una bona acidesa, té cos i molta salinitat.

Cella vinària a Teià.

Les fronteres dels rosats són difícils de marcar, comenten els sommeliers. I es demanen: quan cal recomanar un rosat? La resposta és que els rosats es poden mostrar com una copa d’aperitiu o com un vi que aguantarà tot i àpat. N’hi ha prou de veure els maridatges que aquests vins tastats han inspirat en els sommeliers. La seva imaginació ha vorejat la bacanal.

Alguns plats proposats i per ordre de tast: turbot amb un acompanyament de xampinyons; amanida de tomàquet; foie; suquet; pollastre amb panses i pinyons; caneló de rostit; seitons, anxoves, olives farcides; risotto de bolets; espatlla de cabrit al forn; escabetx de verat i pa amb tomàquet; navalles, cloïsses; amanida de burrata o mozzarella; tallarines amb cloïsses; gambes amb all; vedella amb salsa de xampinyons… I fins i tot sípia amb pèsols del Maresme. Tot un festival.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ al mes