Els fantasmes del terrorisme i la traïció amenacen el text final de l’amnistia

  • El ple del congrés espanyol valida avui la redacció de la llei, tot i que continuen vives les esmenes que eliminen les mencions al terrorisme i la traïció

VilaWeb
Redacció
29.01.2024 - 21:40
Actualització: 29.01.2024 - 23:12

El ple del congrés espanyol decideix avui (15.00) si valida el redactat final de la llei d’amnistia, després de mesos de negociació i de maniobres judicial per a provar d’escapolir-se’n. El text acordat en comissió conté encara mencions als delictes de terrorisme i traïció que fan arrufar el nas a les files independentistes. De fet, l’advocat Gonzalo Boye ha advertit que el redactat conté una “una esquerda, on caurem tots”. En aquest sentit, ha assegurat que les causes per terrorisme aniran molt més enllà del Tsunami Democràtic i els CDR de l’operació Judes.

De totes maneres, el text no és del tot tancat. El ple també haurà de decidir què fa amb les esmenes que encara continuen vives. Per una banda, la pactada entre ERC i Junts, que elimina la menció al terrorisme en l’article 2, que fa referència a les exclusions. Però també l’acordada entre el PNB i Junts, que esborra el terrorisme i la referència als delictes de traïció i contra la pau o la independència de l’estat.

Ara bé, la viabilitat d’aquestes esmenes, si no hi ha cap sorpresa, és gairebé nul·la. Dirigents del PSOE van dir ahir que no estaven disposats a fer més retocs en l’articulat legal, després d’haver-lo aprovat en comissió. “Nosaltres ja hi hem votat en contra. Nosaltres negociem. Els socialistes intentem de resoldre les malifetes dels uns [el PP] i dels altres [els independentistes]”, va declarar José Zaragoza.

Tanmateix, ERC, Junts i PSOE asseguren que negociaran fins al darrer minut. Si la llei rep el suport necessari del congrés, continuarà el camí de tramitació al senat, on s’espera que la majoria absoluta del PP posi tots els entrebancs burocràtics possibles abans de votar-hi en contra. Així doncs, el text legal pot tardar uns dos mesos abans de retornar a la cambra baixa per ser aprovat de manera definitiva a començament de la primavera.

Més enllà de l’abast de l’amnistia, és a dir, qui hi entra i qui en queda fora, també hi ha dubtes sobre el calendari de la seva aplicació. En l’articulat es deixa clar que, una volta feta la publicació al BOE, els jutges tenen dos mesos per a aixecar les mesures cautelars i arxivar les causes. Ara bé, les qüestions d’inconstitucionalitat al TC i les prejudicials al TJUE ho poden impedir.

Els forats en el text

Aquest darrers mesos, el jutge de l’Audiència espanyola Manuel García-Castellón, que s’encarrega de la instrucció de la causa contra el Tsunami Democràtic, ha fet mans i mànigues i tota mena de viratges processals per provar d’evitar la cotilla de l’amnistia. En aquest sentit, abans del pacte d’investidura de Pedro Sánchez, va anunciar que investigava per terrorisme Carles Puigdemont, Marta Rovira i una desena més de dirigents independentistes.

Posteriorment, ha cercat més escapatòries, com ara instrumentalitzar la mort d’un turista francès arran d’un atac de cor durant les protestes a l’Aeroport de Barcelona, però sobretot acceptar que dos policies espanyols esdevinguin acusació particular en la causa. Ambdós agents –identificats com a TIP 104440 i 91464– van sofrir lesions arran dels enfrontaments amb manifestants durant l’anomenada “batalla d’Urquinaona”.

El primer es va fracturar el radi i es va haver de pre-jubilar a quaranta-cinc anys perquè no podia continuar complint les exigències físiques, i el segon va haver de ser ingressat a l’UCI per un impacte al cap. Aquest cas va tenir una gran repercussió mediàtica i, fins i tot, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, el va visitar a l’hospital de Sant Pau de Barcelona.

De fet, en una interlocutòria recent, García-Castellón explicita que aquestes lesions no es podrien amnistiar, tenint en compte que el redactat actual de la llei exclou els actes tipificats com a delictes de terrorisme “sempre que, de manera manifesta i amb una intenció directa, hagin causat violacions greus dels drets humans, en particular, les previstes en l’article 2 [sobre el dret de la vida] i el 3 [sobre la prohibició de la tortura] del Conveni Europeu dels Drets Humans”.

Tanmateix, García-Castellón no és l’únic que treballa per foradar l’amnistia. El titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, va ordenar ahir la pròrroga de sis mesos de l’anomenada trama russa del cas Vólkhov, una investigació prospectiva en contra de l’independentisme que cerca de vincular la DUI del 2017 amb un complot político-militar instigat per Rússia per a desestabilitzar la Unió Europea.

De fet, Aguirre, esquitxat per les clavegueres de l’estat –cas Macedònia, contra el major Josep Lluís Trapero–, assegura que ha rebut noves informacions que assenyalen que l’entorn de Puigdemont va establir contactes amb membres de la diplomàcia russa, però també de l’extrema dreta italiana i alemanya. D’aquesta manera, la porta perquè els investigats siguin processats per delictes de traïció i contra la pau o la independència de l’estat.

“Estic convençut que el dia de demà, una vegada aprovada la llei, sense això, es reobrirà, per exemple, la famosa trama russa del procés. Hi poso data: l’endemà de l’aprovació de la llei al congrés, o uns dies després, estic segur que reobriran la peça sobreseguda de la trama russa”, advertia Boye, que apareix esmentat en la darrera interlocutòria del jutge Aguirre.

El boicot judicial al TJUE

El món judicial també s’organitza per boicotar la llei amb la intervenció de Luxemburg. L’entitat espanyolista Plataforma Cívica per la Independència Judicial ha publicat una guia per a facilitar que els jutges plantegin qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). A part de proporcionar-los argumentació –sobre el terrorisme, la malversació, la retirada de les mesures cautelars, entre més–, també els ofereix plantilles perquè les tramitin.

La plataforma es presenta com una entitat apolítica que lluita per la despolitització de la justícia, però en la presentació de la guia a Barcelona, el jutge Jesús Villegas, un dels rostres més mediàtics, va demostrar que la seva intencionalitat era clarament política. “Catalunya és Espanya […] Els qui se situen al marge de la llei, els caurà a sobre tot el pes de la llei. La llei és una espasa, però no pas metafòrica”, va declarar.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any