L’espanyolisme jurídico-judicial es reuneix en petit comitè a la UB per rebentar l’amnistia

  • Crònica de la presentació de la guia de la Plataforma Cívica per la Independència Judicial perquè els jutges torpedinin l'amnistia

VilaWeb
El jutge Jesús Villegas, en una imatge d'arxiu (Europa Press).
Oriol Bäbler Mata
27.01.2024 - 03:06
Actualització: 27.01.2024 - 21:02

L’independentisme fa mans i mànigues per intentar de tapar a última hora les fuites en el text de la llei d’amnistia, però l’espanyolisme, especialment el jurídico-judicial, fa mesos que es conxorxa per esbaldregar-la o, si més no, boicotar-ne l’aplicació a curt termini fent filibusterisme jurídic al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que pot tardar anys a resoldre.

Això és el que promou la Plataforma Cívica per la Independència Judicial, que diuen que és integrada per magistrats, fiscals, catedràtics i advocats. Una entitat que perjura lluitar contra la politització de la justícia, mentre la presideix Francisco Sosa Wagner, ex-eurodiputat d’UPyD, i reivindica Javier Nart –ex-eurodiputat de Ciutadans–, com un dels seus fundadors.

Encara més, impulsada per aquesta essència apolítica, la plataforma ha presentat una guia per animar els jutges amb causes afectades per l’amnistia que provin de dinamitar-la. De fet, el fullet d’instruccions, d’una seixantena de pàgines, fins i tot ofereix plantilles per a presentar amb màxima celeritat qüestions d’inconstitucionalitat al TC i qüestions pre-judicials al TJUE, fet que congelaria els efectes concrets de la norma.

L’acte de presentació de la guia s’ha fet al saló de graus de la facultat de dret de la Universitat de Barcelona i ha comptat amb la presència d’una trentena d’assistents, entre els quals la polèmica ex-fiscal en cap de Barcelona, Ana María Magaldi; l’ex-diputat de Ciutadans i president l’entitat espanyolista Impulso Ciudadano, José Domingo; i els advocats José María Fuster-Fabra i Miguel Capuz, que exerceixen d’acusació particular en causes com ara el cas Vólkhov, Tsunami Democràtic i l’operació Judes.

“Fora de Madrid, la nostra influència disminueix”, ha comentat un dels ponents, el jutge instructor Jesús Manuel Villegas –el rostre més mediàtic de la plataforma–, per intentar de treure ferro als seients buits. Abans de començar, s’han format grupets de conversa en què l’amnistia i l’actualitat política han estat els temes estrella. Les paraules en català anaven més cares que les tòfones.

Helena Torroja, professora de dret internacional, ha portat la batuta i ha cedit la paraula en aquest ordre: Rafael Arenas, catedràtic de dret privat, ex-president de Societat Civil Catalana i ex-candidat de Ciutadans; Ignacio Ulloa, ex-lletrat del TC, ex-secretari d’estat de Seguretat amb Jorge Fernández Díaz i ex-jutge del TGUE; i Jaime Lozano, vice-president de la plataforma i magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Castella-la Manxa.

Arenas ha fet una dissertació sobre l’estat de dret i el paper preponderant del Tribunal Constitucional espanyol, tenint en compte els possibles conflictes amb els poders executius i legislatius. “El sistema no és de formigó. És fet de cartes que amb una bufada es poden esfondrar”, ha avisat. “El raonament jurídic rigorós és l’única cosa que ens legitima davant la societat”, ha afegit.

Seguidament, Ulloa ha recollit el testimoni per explicar les característiques i el funcionament de les qüestions d’inconstitucionalitat al TC i prejudicials al TJUE. Aquestes últimes les ha definit com “una eina potentíssima de control de la normativa nacional”, abans de dir que, en el cas de l’amnistia, “es plantegen perquè s’ha d’impartir justícia i no pas perquè els jutges tinguin un conflicte amb un altre poder”.

“La llei serà anul·lada”

Lozano ha criticat amb duresa el debat i el text de la llei d’amnistia. “És tot molt bizantí. El nivell deixa molt a desitjar”, ha dit, abans de dir que no tenia cap dubte que la llei seria anul·lada pel TJUE. “És una manera de parlar, ja ens entenem. Això no ho pot fer, però la declararà contrària al dret de la Unió.” Unes paraules que han agradat molt al públic. “Déu l’escolti”, s’han dit els advocats Fuster-Fabra i Capuz.

El magistrat ha dit que la plataforma recomanava als jutges de presentar qüestions pre-judicials al TJUE, per sobre de les d’inconstitucionalitat al TC, perquè estaria més “disposat” a valorar la intenció real de la llei. En aquest sentit, ha negat que promoguessin la desconfiança amb el TC –ara amb una majoria pròxima al PSOE–, però ha insistit que Luxemburg apreciaria més bé “la desviació de poder”.

“El jutges estan sotmesos a l’imperi de la llei, i l’europea és la primera”, ha continuat Lozano, que ha destacat que el text de la llei era especialment sucós en les mencions a la malversació i al terrorisme. A parer seu, són carn de consulta directa al TJUE per contradicció amb les directives europees de lluita contra el frau que afecten els interessos de la Unió (2017/1317) i de lluita contra el terrorisme (2017/541).

Lozano també ha citat que com a possibles motius de consulta al TJUE la desprotecció del territori de la UE –amb el perill pels drets de lliure circulació i assentament–; la vulneració de l’estat de dret, del principi d’igualtat, i de la tutela judicial efectiva. Ara, segons el magistrat, l’article 4 de la llei d’amnistia, és el que farà que “acabi a les escombraries”.

Aquest apartat és el que ordena l’aixecament de totes les mesures cautelars, incloses les ordres de detenció, encara que es presentin recursos o qüestions d’inconstitucionalitat. “Bracegen per evitar-ho, però aquest article és dubtós de contravenir el dret europeu, i, per tant, s’ha de fer una pre-judicial”, ha afegit, i ha recordat que l’article s’havia fet a mida per al retorn de Carles Puigdemont.

El minut de glòria de Fuster-Fabra

Després de la intervenció de Lozano, la professora Torroja ha engegat el col·loqui amb el públic. Un dels que ha demanat la paraula ha estat l’advocat Fuster-Fabra, que ha definit la llei d’amnistia de surrealista i presa de pèl. “He escrit un article, que s’ha publicat avui, sobre això que passa amb la llei d’amnistia, però no el podia signar ni com a advocat, ni com a professor, ni com a doctor en dret. L’he signat com a ministre de Tabàrnia. És delirant. Tinc la sensació que els senyors polítics s’asseuen a negociar al marge de qualsevol sentit jurídic”, ha declarat.

Seguidament, després de fer una metàfora futbolística –la llei és com permetre que en un partit de futbol un jugador pugui fer servir les mans–, ha dit que el TJUE no s’empassaria aquesta llei. “És impossible.” En aquest sentit, l’advocat ha agraït la feina de la plataforma d’elaborar la guia i fer-la accessible a tothom. “Estic al front de batalla en procediments que crec que són importants sobre l’aplicació de la llei d’amnistia. Vull pensar que els jutges plantejaran qüestions pre-judicials. Estic convençut que ho faran, i si no, els convidarem a fer-ho”, ha conclòs.

“Catalunya és Espanya”

Villegas ha tancat la sessió, però en compte de llegir unes paraules ha fet un al·legat polític contra l’independentisme i de l’amnistia. “Estic content de ser aquí, a Barcelona, capital de Catalunya, una regió d’Espanya. Catalunya és Espanya”, ha començat, abans d’advertir: “Als qui se situen al marge de la llei, els caurà a sobre tot el pes de la llei. La llei és una espasa, però no pas metafòrica.”

El jutge ha dit que l’amnistia del 1977 va ser fruit d’un canvi de règim a l’estat espanyol, que va passar d’una dictadura a la democràcia. Però, a parer seu, l’amnistia actual solament es justifica per les ànsies de Pedro Sánchez de continuar al govern, encara que sigui pactant “amb els que volen trencar la unitat d’Espanya”. “Els independentistes almenys van de cara. El problema són els covards que es fan l’orni”, ha continuat.

Finalment, sobre la guia de la plataforma, ha dit que no volien induir els jutges a actuar contra l’amnistia, sinó que simplement els facilitaven un instrument jurídic perquè actuessin “amb plena independència”. Dit això, ha dit que el govern espanyol estava espantat amb les possibles qüestions pre-judicials al TJUE: “Se’ls escapa de les mans. Allà, no hi arriben els fils dels titelles.”

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any