17.01.2024 - 09:50
|
Actualització: 17.01.2024 - 11:11
El major Josep Lluís Trapero presentarà una denúncia ara que s’ha fet pública documentació sobre la seva persecució per part de les clavegueres de l’estat espanyol, que van intentar d’involucrar-lo en un cas de narcotràfic i corrupció policíaca, anomenat Macedònia, que instruïa el jutge Joaquín Aguirre.
“Com a funcionari públic, és la meva obligació i també el meu dret denunciar davant la justícia una persecució injusta cap a la meva persona per individus que no tenien cap habilitació legal per a fer-ho, agreujada pel fet d’haver estat pagada amb fons reservats i que només tenia per objectiu desacreditar-me i neutralitzar-me”, ha dit el major en un comunicat que han avançat RAC1 i Catalunya Ràdio, i que també ha rebut VilaWeb.
En el cas Macedònia, que es va allargar una dècada, es va intentar d’acusar uns quants agents dels Mossos d’Esquadra per una suposada implicació en l’ús de diners procedents del narcotràfic per a pagar confidents i en benefici propi, amb Trapero sempre com a objectiu principal. Arran de les accions de les clavegueres, el jutge Aguirre va acabar enviant a la presó provisional el subinspector Josep Ranea, que a més va passar any i mig suspès de sou i feina.
Finalment, en la sentència del judici, que es va dictar el 2022, es van absoldre tots els implicats. Segons les revelacions periodístiques, Trapero era en el punt de mira de les clavegueres perquè anteriorment havia desmantellat un grup de policies corruptes proper a l’ex-comissari José Manuel Villarejo que havia rebut suborns de dos grans prostíbuls de Castelldefels en canvi d’avisos per a evitar intervencions policíaques.
“Cal dir que totes aquestes invencions i falsedats van trobar un reflex acrític i col·laboratiu en determinats mitjans de comunicació que ho van difondre de manera espúria”, ha lamentat Trapero, que també ha recordat que el cas Macedònia va “tenir conseqüències judicials greus i novament injustes per persones a les meves ordres”.
“Com a funcionari, però especialment com a ciutadà, comprovar que altres funcionaris i càrrecs públics em perseguien és indignant, frustrant i decebedor. M’he fet sovint la reflexió que, si això ho varen fer a un alt comandament policial, què no deuen haver fet durant les seves carreres professionals a ciutadans anònims”, ha afegit.
Llegiu el comunicat íntegre ací:
“Sobre què faré, allò que com a funcionari públic és la meva obligació i també el meu dret: denunciar davant la justícia una persecució injusta cap a la meva persona, per individus que no tenien cap habilitació legal per a fer-ho, agreujada per haver estat pagada amb fons reservats i que només tenia per objectiu desacreditar-me i neutralitzar-me.
Cal dir que totes aquestes invencions i falsedats van trobar un reflex acrític i col·laboratiu en determinats mitjans de comunicació que ho van difondre de manera espúria. Cal dir també que varen tenir conseqüències judicials greus i novament injustes per a persones a les meves ordres l’únic pecat de les quals havia estat desentrellar una trama policial corrupta (en aquest cas sí) vinculada als prostíbuls Riviera i Saratoga. La persecució a la qual es fa referència en aquesta notícia es va iniciar l’any 2009 i va durar de manera ininterrompuda fins uns mesos abans de la meva absolució a l’Audiència Nacional el 2020, és a dir, una dècada.
Com a funcionari, però especialment com a ciutadà, comprovar que altres funcionaris i càrrecs públics em perseguien és indignant, frustrant i decebedor. M’he fet sovint la reflexió que, si això ho varen fer a un alt comandament policial, què no deuen haver fet al llarg de les seves carreres professionals a ciutadans anònims.
Com a opinió personal, ho observo amb tristesa i amb preocupació i referma el que fa temps percebo, una degradació institucional i de la gestió pública, on sovint el que hauria de ser la recerca i defensa de l’interès general se substitueix per interessos perversos i personals i on la decència ha abandonat el llibre d’estil d’alguns dels seus gestors.”
