L’exercici físic a mitjana edat podria protegir el cervell de l’Alzheimer

Fer més exercici físic entre els 45 i els 65 anys podria protegir el cervell dels mecanismes patològics que desemboquen en l’Alzheimer. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi científic publicat a la revista Alzheimer’s & Dementia, que relaciona l’activitat física sostinguda a mitjana edat amb una menor acumulació de beta-amiloide, una proteïna tòxica associada a l’aparició de l’Alzheimer.

La recerca s’ha fet amb la participació de 337 voluntaris de la cohort ALFA (sigla de ALzheimer and FAmilies), impulsada pel Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), de la Fundació Pasqual Maragall, amb la col·laboració de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).

L’estudi vol respondre una pregunta clau: l’activitat física pot modificar la biologia cerebral associada a l’Alzheimer abans de l’aparició dels primers símptomes? Segons els resultats, sí que pot. I no cal fer-ne gaire: fins i tot les persones que no arriben a complir les recomanacions mínimes de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) –com ara fer 150 minuts d’activitat moderada a la setmana– mostren un efecte protector si augmenten el nivell d’exercici amb el pas del temps.

El risc de la inactivitat

Segons l’OMS, la inactivitat física és un dels principals factors de risc de demència. De fet, segons estudis anteriors, un 13% dels casos d’Alzheimer arreu del món es podrien atribuir al sedentarisme. Però no s’havia comprovat clarament si el canvi d’hàbits en una etapa concreta de la vida podia influir en els processos neurodegeneratius del cervell.

L’equip investigador, encapçalat per Eider Arenaza-Urquijo, ha fet un seguiment de quatre anys a individus sans, residents a Catalunya, d’entre 45 i 65 anys, amb antecedents familiars d’Alzheimer. Segons que ha explicat Müge Akıncı, primera autora de l’estudi, van classificar els participants segons si complien les recomanacions d’activitat física, si hi arribaven parcialment o si eren completament sedentaris. Paral·lelament, van fer proves de neuroimatge per observar canvis estructurals i funcionals al cervell.

Els resultats mostren que aquells que van augmentar l’activitat física fins a complir o aproximar-se a les recomanacions físiques, tenien una càrrega menor de beta-amiloide. Aquesta proteïna, quan s’acumula, interfereix en la comunicació entre neurones i es considera el primer pas en la cascada de canvis patològics que porten a l’Alzheimer.

Més gruix cortical en qui fa exercici

A més de la càrrega d’amiloide, els investigadors també van observar diferències en el gruix cortical, especialment en regions com ara l’escorça temporal medial, vinculada a la memòria. L’aprimament d’aquesta àrea és un signe primerenc de neurodegeneració.

Els resultats indiquen que els participants que feien activitat física regular presentaven un gruix cortical més gran en aquestes zones que no pas els sedentaris. “Fins i tot qui feia poca activitat, però alguna, tenia un cervell més preservat que qui no en feia gens”, ha aclarit Akıncı.

Aquesta observació és clau: apunta que qualsevol augment d’activitat –per modest que sigui– pot tenir un efecte protector. No cal assolir de cop uns nivells molt alts d’exercici, sinó mantenir una tendència a l’alça, consolidar-ne l’hàbit.

Un reforç per a la salut pública

Els autors subratllen que els beneficis de l’activitat física no són només cardiovasculars o psicològics, com ja és ben conegut, sinó també cerebrals, i que poden incidir directament en les patologies estructurals pròpies de la malaltia d’Alzheimer. I això dóna eines per pensar en mesures de prevenció de gran abast.

“Els resultats reforcen la importància de promoure l’activitat física a la mitjana edat com una estratègia clau de salut pública”, ha dit Arenaza-Urquijo. També ha remarcat que calen polítiques que ajudin a mantenir-se actiu en aquesta etapa de la vida, tot apuntant a la possibilitat de reduir la incidència de la malaltia en el futur.

Tot i que encara caldrà continuar aprofundint en els mecanismes biològics d’aquesta associació, els autors consideren que el missatge general és clar: fer més exercici és una de les maneres més accessibles de protegir el cervell i pot tenir efectes reals en la prevenció de l’Alzheimer.

L’estudi ha estat publicat amb el títol “Physical activity changes during midlife link to brain integrity and amyloid burden”, a la revista científica de referència Alzheimer’s & Dementia.