Die Linke (‘L’esquerra’, en alemany), és una de les formacions polítiques europees que han estat més persistents a denunciar la repressió de Catalunya. No és un partit independentista, però sí que defensa el dret de decidir. Per això, d’ençà de l’exili i l’empresonament dels polítics catalans, els dirigents d’aquest partit han fet gests diversos ben visibles: de presentar una moció al Bundestag perquè Angela Merkel afavorís una solució dialogada, fins a assistir al Suprem espanyol per presenciar el judici com a observadors –tot i que no els van deixar accedir a la sala. Ahir el president de la formació, Bernd Riexinger, va visitar Jordi Cuixart als Lledoners. Abans d’agafar l’avió de tornada va atendre VilaWeb telefònicament i ens va respondre unes quantes preguntes.

Com ha anat la trobada amb Jordi Cuixart?
—Ha estat una visita impressionant perquè Cuixart té una força i una decisió difícils de veure. En absolut no semblava resignat ni dèbil. He sortit de la presó encara amb més energia gràcies a la seva actitud. Jo no coneixia Cuixart, només sabia que era el dirigent d’un moviment ampli i evidentment, havia llegit coses sobre ell arran del judici.

Com ha sorgit la trobada, doncs, si no us coneixíeu?
—Fa poc a Alemanya vàrem tenir una reunió amb Òmnium i l’advocat de Jordi Cuixart, Olivier Peter, i vàrem comprometre’ns a treballar i donar suport a Òmnium. Per això he vingut. A més, a Die Linke, des de fa temps, fem un seguiment del conflicte català. Independentment de la nostra posició com a esquerra envers les demandes d’independència de Catalunya –sí que defensem el dret de decidir i l’autodeterminació–, ens sembla imprescindible de reclamar els drets fonamentals de la gent; que la gent pugui defensar els seus projectes polítics amb total llibertat. L’any passat vàrem venir a mostrar la nostra solidaritat amb els presoners polítics i per això ara venim altra vegada, per continuar difonent aquest problema a Alemanya.

De què heu parlat?
—Hem parlat sobre la situació actual del moviment polític català, de les demandes que fa i, sobretot, de si pot canviar la situació amb un govern entre PSOE i Podem; com pot afectar el procés català. En la meva opinió, no si això serà cap solució, però és clar que és una opció preferible a la d’un govern de dretes.

Què heu sentit quan heu entrat a la presó?
—Ha estat molt contradictori, perquè l’ambient hi és depriment. Però això ha contrastat amb l’actitud alegre d’en Jordi, completament optimista. Potser això ha estat la cosa més colpidora, l’emoció de veure que una persona és capaç de convertir una situació tan dura en quelcom positiu. Li he dit que sobretot m’havia impressionat la seva resiliència. La situació de presó és molt trista, dura i impressionant, i l’única forma d’aguantar per a un presoner és de saber que a fora no t’obliden i et donen suport. Per això és important de visitar-los i mostrar-los la solidaritat. I això no ho podem fer a tot arreu. Per exemple, segueixo molt de prop la situació del dirigent kurd Selahattin Demirtaş, empresonat a Turquia, perquè tenim una relació molt especial amb l’HDP. Però encara no hem pogut visitar-lo perquè l’estat turc sempre ens ho ha prohibit.

Bernd Riexinger (esquerra), a la sortida dels Lledoners, acompanyat de Raúl Zelik, membre del comitè executiu del partit alemany.

Die Linke ha donat suport als partits independentistes, una posició que contrasta amb l’esquerra espanyola. Com en valoreu el paper?
—No conec prou bé el paper de l’esquerra espanyola, per això no us en sé donar cap opinió. Nosaltres, com a partit, evidentment a Alemanya tenim una opinió que no és partidària a la independència. Però quan venim aquí no es tracta d’independència, sinó de donar suport als presos i defensar la llibertat i la democràcia.

I dels Verds alemanys, en teniu opinió? Per què creieu que no s’han manifestat sobre la situació de Catalunya?
—No sé contestar per què els Verds no tenen una posició més clara, però la nostra experiència amb ells és que en certes qüestions acostumen a ser oportunistes i s’estimen més no dir res, de manera que s’estalvien conflictes. Crec que això respon per què eviten de pronunciar-se sobre Catalunya.

Com valoreu la no-intervenció de les institucions europees en el cas català?
—Tots els discursos i les iniciatives en defensa dels drets humans per part de la UE perden credibilitat quan deixen d’intervenir en problemes de drets humans. Això és una contradicció i el cas català l’ha posat en relleu. Però quan un conflicte es fa visible ja no es pot tapar. Continuarem col·laborant perquè la UE hagi d’intervenir i fixi una solució negociada.

Ara mateix, una de les principals autoritats d’aquesta UE és Ursula Von Der Leyen, presidenta de la Comissió Europea i que deveu conèixer bé. Quina opinió en teniu?
—Com a política no espereu que canviï la línia política de la UE sobre aquest conflicte, ni alguns altres. És ben probable que mantingui l’estratègia que s’ha seguit fins ara. És una persona d’ordre que prioritza la governabilitat. Nosaltres la recordem com a ministra de Defensa i va ser una gran defensora de les intervencions militars i d’augmentar la despesa militar. No és justament una dona progressista, sinó purament conservadora i tradicional.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb