La Cartoixa d'Escaladei, Priorat.

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Aquest cap de setmana, s’organitza el gruix del programa de la Fira del Vi de Falset, amb la col·laboració de la DO Montsant i la DOQ Priorat, que per raons de la covid conté una part important d’activitats en format virtual. Enguany, la fira no es farà en estands als carrers de Falset sinó als cellers: una cinquantena de cellers adscrits a les dues denominacions d’origen que conviuen dins la comarca del Priorat obriran les instal·lacions als visitants, per oferir un tast dels seus vins. El coneixement serà més complet, i es descobriran les vinyes i el paisatge que fan possible els vins a cada celler. Les visites vinculades a la Fira del Vi de Falset s’allargaran durant tot el mes de maig. Consulteu el programa.

Els noms de la terra

En aquest context, la DOQ Priorat va presentar dijous el vídeo “Els noms de la terra” al seu canal de YouTube, en què durant una mica més de mitja hora, el president del Consell Regulador, Salustià Àlvarez, explica des de la Cartoixa d’Escaladei com s’ha desenvolupat el projecte del mateix títol, iniciat el 2019, i com ja s’han qualificat tres vins amb la categoria màxima de Grans vinyes classificades: l’Ermita d’Álvaro Palacios a Gratallops; el Mas de la Rosa de Vall-Llach a Porrera; i el 1902 Tossal d’en Bou del Mas Doix a Poboleda. En una segona part del vídeo ens parlen d’aquestes vinyes i dels vins que en fan els seus elaboradors.

Salustià Àlvarez explica que la DOQ Priorat ja ha establert tot el procés de traçabilitat per a documentar el procés a la vinya i al celler, per a garantir la normativa aprovada el 2019, que permet de desenvolupar el projecte. “Els noms de la terra” té la voluntat d’identificar els vins amb els noms dels llocs on les vinyes es troben ubicades. Uns noms que els pagesos han utilitzat i que s’han mantingut vius durant dècades i en algun cas durant segles. És fer valdre el nom de les vinyes i, per tant, el territori.

El primer precedent de “Els noms de la terra” es remunta a l’any 2007, amb els primers Vins de Vila i Vins de Finca dins la DOQ Priorat. El 2019, es va aprovar una normativa que identificava cinc àmbits d’unitats geogràfiques menors: Vins de Vila, Vins de Paratge, Vinyes Classificades, Grans Vinyes Classificades i Velles Vinyes. I es dóna valor a la figura del viticultor-elaborador. Hi participen 51 cellers que elaboren 121 vins.

Grans Vinyes Classificades

Qualifiquen aquells vins provinents de la identitat que té el vi respecte de la terra de la qual provenen els raïms. Hi ha tres vinyes que han rebut aquesta qualificació màxima, i els seus vins de la collita del 2019 ja porten aquesta distinció. Són vinyes centenàries, de llicorella, situades en costers, plantades en vas, ecològiques, que es llauren a tracció animal, que tenen una producció per cep molt baixa, que no supera les tres mil ampolles, les anyades que s’elaboren aquests vins.

El vi Mas de la Rosa, provinent de la vinya del mateix nom a Porrera, és un dels tres vins amb la certificació Grans Vinyes Classificades. En el vídeo, Albert Costa, copropietari i enòleg del celler Vall-Llach, explica la vinya i el vi que en surt: una vinya plantada entre el 1910 i el 1930. Es troba a 550 metres d’altura, amb un pendent màxim del 60%. El sòl és de llicorella, molt blavosa. Majoritàriament, són ceps de carinyena, exposats al sud-oest. És una vinya de gairebé tres hectàrees, que van plantar dues famílies de Porrera, ca la Portalada i ca la Remogosa. I sobretot en van tenir cura dues pageses, una de cada família, que amb el seu esforç van mantenir-la viva durant molts anys. El nom de la Matilde i la Carmen apareix a les etiquetes per donar valor a la seva feina imprescindible, per mantenir avui encara la vinya Mas de la Rosa. Són 15.000 plantes que produeixen uns 2.000 quilos de raïm en total, els anys de més productivitat. Es cullen entre 150 grams de raïm i 200 per cep i en surten entre 700 ampolles i 1.000.

D’esquerra a dreta: Albert Costa, Álvaro Palacios, Valentí Llagostera i Salustià Àlvarez.

Una altra Gran Vinya Classificada és 1902 Tossal d’en Bou, del celler Mas Doix a Poboleda. Explica Valentí Llagostera, copropietari del celler, que la vinya Tossal d’en Bou es va plantar poc després de la fil·loxera, a la banda nord del poble, a la part alta del riu Siurana, la part més fresca de Poboleda. Un 85% de la vinya és de carinyena i la resta són ceps de garnatxa. El punt més alt de la vinya és a 520 metres d’altura (450 metres d’altura de mitjana), en un vessant orientat al sud-oest. El sòl de la finca és de llicorelles del paleozoic, tenen entre 320 milions d’anys i 340. Una terra molt pobra, amb poca matèria orgànica per a alimentar la planta. Per això els ceps d’aquesta vinya han de fer arrels molt fondes. El procés de maduració és lent a causa del contrast tèrmic entre el dia i la nit, preservant l’estructura de la planta i una bona acidesa dels raïms. Els ceps tenen un rendiment molt baix, d’uns 250 grams de raïm per cep. Tanmateix, la pluviometria és una mica més elevada que en altres zones. Una vinya certificada en ecològic i treballada tota a mà.

La tercera Gran Vinya Classificada fins ara és la més coneguda internacionalment, l’Ermita, d’on prové el vi del mateix nom del celler Álvaro Palacios, a Gratallops. Diu Palacios (un home molt expressiu en el seu relat), que es tracta d’una vinya al cor del Priorat, majestuosa, màgica. La vinya és petita, d’una hectàrea i quaranta-cinc metres. L’exposició al nord, mirant al Montsant i també a l’est, la converteix en una vinya obaga, amb molt poques hores d’insolació directa. A més, rep la garbinada, vent humit perquè prové de la mar. Una vinya cultivada a tracció animal. Bàsicament, tota la vinya és de garnatxa, amb una mica de carinyena i alguns ceps de varietats blanques històriques. La part més antiga de la vinya es va plantar el 1910, tot i que la majoria de ceps són del 1939, quan es va acabar la guerra. D’aquesta vinya en surten un màxim de 3.000 ampolles, però la majoria d’anys només s’arriben a produir entre 1.000 ampolles i 2.000. Diu Álvaro Palacios que aquesta vinya representa el talent natural i històric d’un lloc únic. Un caprici de la natura i d’aquí emergeix aquesta meravella.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.