Quins diftongs i hiats tenim en català?

Per què en català accentuem indústria i en castellà no? I per què en castellà accentuen María i en català no? En aquests casos, la diferència entre el català i el castellà no està pas en el mètode d’accentuació, sinó en la manera de comptar les síl·labes i, específicament, en el sistema de diftongs i hiats, que no coincideix en les dues llengües.

En un mot, hi tenim un diftong quan dues vocals s’ajunten en una mateixa síl·laba. En la majoria de diftongs catalans la segona vocal és una i o bé una u. Aquests diftongs s’anomenen decreixents:

• mai
• Jaume (Jau-me)
• rei
• coure (cou-re)
• ciutat (ciu-tat)
• vuit

Els diftongs creixents els trobem, per una banda, quan una i o una u van al començament de mot o entre vocals:

• iogurt (io-gurt)
• hiena (hie-na)
• lleial (lle-ial)
• cauen (ca-uen)

I, per una altra, quan la u va precedida de g o de q:

• quatre (qua-tre)
  
• Pasqües (Pas-qües)
  
• aqüífer (a-qüí-fer)
  
• quota (quo-ta)
  
• guant
• aigüera (ai-güe-ra)
  
• pingüí (pin-güí)
  
• aiguós (ai-guós)
  

Quan dues vocals seguides no pertanyen a la mateixa síl·laba tenim un hiat. Això pot passar perquè no poden formar diftong:

• aeri (a-e-ri)
• Maria (Ma-ri-a)
• dues (du-es)
• avió (a-vi-ó)
• ciència (ci-èn-ci-a)

O bé perquè haurien de formar diftong, però el trenquem, és a dir, pronunciem les dues vocals en síl·labes separades, cosa que solem marcar amb un accent o amb una dièresi:

• Raül (Ra-ül)
• país (pa-ís)
• països (pa-ï-sos)
• traïa (tra-ï-a)