18.04.2025 - 21:40
Demà és Pasqua i, per tant, hem d’aprofitar l’avinentesa per desempolsar els nostres refranys. Avui en veurem deu, potser poc coneguts, que hem de reivindicar. Som-hi.
Altes o baixes, a l’abril les Pasqües
Generalment, es considera que la Pasqua cau baixa si és la darrera setmana de març o els primers dies d’abril; i cau alta si és la resta del mes d’abril. És evident que el refranyer la vol com enguany.
Pasqua marçal, misèria mortal
Per reblar-ho, segons la creença popular, quan la Pasqua s’escau al març hi ha mala anyada o desgràcies. N’hi ha variants, d’aquest refrany: Pasqua marçal, mortalera o fam; Pasqua marçal, mortandat o fam; i Pasco marcenc, fam o pesta primerenc.
Pasqua plujosa, anyada granosa
La pluja d’aquestes setmanes, sobretot del mes d’abril, és molt important per a tenir una bona collita.
Per Pasqua al recer, per Nadal al carrer
Hi ha refranys que ens diuen que l’oratge de Nadal i el de Pasqua són oposats. Més exemples: Si Nadal fa estiu, Pasco a prop des caliu; Si per Nadal s’espardenyeja, per Pasqua s’esclopeja; A Nadal es jocs, a Pasco es focs.
Per Pasqua i per Nadal, qui res no estrena, res no val
Una altra dita que relaciona aquestes dues festivitats, les més importants de l’any i que són avinenteses per a lluir coses noves.
Per Pasqua, carn de corder; per Nadal, de galliner
Fa referència als plats forts típics d’aquestes festivitats. Una variant, de Mallorca, és: Per a Nadal s’indiot, i per a Pasco es xot.
Per les Pasqües vénen les basques
Aquest refrany vol dir que en les grans festes hi ha sempre desficis i cansament.
Cada cosa per son temps, per a Pasco formatjades
Una dita menorquina per a recomanar que cada cosa es faci al temps adient. Les formatjades són les panades pròpies de Menorca.
No és cada dia Pasqua
Significa que no sempre tenim sort ni hem de pretendre fer grans negocis cada dia.
Parlem d’ous, que ara ve Pasqua
Una dita humorística per als moments en què creguem que val més canviar de conversa.
Hem extret la informació d’aquest article del Diccionari català-valencià-balear, però tots aquests refranys –i molts més– els trobareu a la gran Paremiologia catalana comparada digital, de Víctor Pàmies.
Vegeu també aquests articles: