Del B2 a la sanitat al mínim de català per a residents: els punts forts de la defensa del català a Andorra

  • Algunes propostes i accions en defensa de la llengua del govern s'han llegit de manera positiva, però entitats i oposició també n'assenyalen algunes mancances

VilaWeb
Clara Ardévol Mallol
15.08.2023 - 21:40

La setmana passada, la creadora de contingut Susana Pérez, coneguda per Simmer Valenciana, va denunciar que l’oficina de turisme d’Andorra la Vella l’havia obligada a fer una visita turística pel centre de la ciutat en castellà, tot i que ella l’havia demanada en català. L’oficina depèn del govern andorrà i aquest cas de discriminació lingüística sembla que contrasta amb les darreres polítiques que Andorra ha impulsat, o té previst d’impulsar, en matèria de llengua. De fet, mentre bona part del país viu una clara regressió de drets lingüístics –els nous governs de dreta i extrema dreta a les Illes i el País Valencià i la guerra judicial contra el català a Catalunya Nord i al Principat en podrien ser exemples– Andorra resisteix més bé aquest embat, tot i que casos com l’esmentat, i més elements, indiquen que la llengua no està blindada del tot.

El darrer informe de la Plataforma per la Llengua assenyalava com les dades d’evolució del català més positives eren, precisament, les d’Andorra, especialment en la transmissió generacional i el manteniment de la llengua quan l’interlocutor no parla català. Els resultats del sondatge del 2022 sobre coneixements i usos lingüístics anaven en la mateixa línia i també assenyalaven un augment de la identificació amb el català i un creixement en l’ús social a Andorra. Tenir un estat al darrere i el català com a única llengua oficial són dos elements fonamentals per a entendre aquestes millores i poder fer unes polítiques lingüístiques fortes, però algunes veus també assenyalen que això s’hauria d’utilitzar, precisament, per a fer canvis més profunds.

La política lingüística d’aquests darrers anys

Aquests anys s’han impulsat o proposat unes quantes polítiques destacades a Andorra sobre l’ús de la llengua que poden constituir punts forts de la defensa del català. La més important, el fet que els sanitaris hagin d’acreditar un nivell B2 de català per a treballar a Andorra. Això contrasta amb la situació al País Valencià, per exemple, on el català a la sanitat fins ara s’ha considerat un simple mèrit, no un requisit. A Catalunya el requisit lingüístic del C1 de català no s’aplica igual a interins, residents i estudiants en pràctiques.

Ara bé, aquest requisit lingüístic a Andorra no és necessari per al personal sanitari que ja hagi estat autoritzat abans d’aquesta llei i el govern també es reserva la possibilitat de no demanar-lo en cas de manca de sanitaris en algun àmbit i moment concret. Tot i això, el govern defensa que hi ha l’obligació de fer servir el català i s’obliga a fer formació continuada. En proposar-se aquesta nova llei, els socialdemòcrates van criticar el govern de Xavier Espot que no es preveiés d’exigir el B2 a qui ja treballa en la sanitat andorrana en un termini de dos anys. El text també estableix tot un règim sancionador amb multes fins a cinquanta mil euros.

Una altra acció força explícita del govern va ser el fet d’instar els funcionaris a parlar en català i a no canviar de llengua. En una nota interna, es recordava que la llei estableix que “en les comunicacions orals, tot treballador d’un organisme públic, quan és de servei, s’ha d’adreçar en català a l’administrat, independentment de la ciutadania de l’administrat i de la llengua amb què l’administrat se li adreça”. El govern també recordava que la llei diu que “si l’administrat afirma que entén la llengua catalana però que no la parla, el treballador de l’organisme públic ha d’adreçar-se a l’administrat en català”.

Quant a l’àmbit cultural, el ministeri de Cultura d’Andorra i el centre comercial Illa Carlemany, que acull les úniques sales de cinema de l’estat, han signat enguany un nou acord de col·laboració que permetrà els espectadors de veure films en català amb entrades a quatre euros. L’executiu ha destinat trenta mil euros a cobrir la diferència amb el preu de les entrades, que els dies laborables valen 6,90 euros. Els cinemes s’han compromès a estrenar el nombre màxim de films en versió original en català, o en versió doblada o subtitulada al català, amb un mínim de dotze títols anuals, i donar suport la difusió amb accions complementàries.

Política Lingüística també va impulsar una campanya per a fomentar la presència del català en diversos àmbits, especialment les xarxes socials i la retolació de negocis. Entre més, amb aquesta campanya el departament cercava de posar èmfasi a les obligacions de les empreses en qüestió de llengua. Fa poc, el govern també ha anunciat l’impuls d’una nova campanya per a promocionar el català entre els joves, que són qui, segons la darrera enquesta, més canvien de llengua. La campanya se centrarà, precisament, en els perjudicis de canviar de llengua davant un interlocutor no catalanoparlant.

Un mínim de català per als residents: la promesa electoral pendent

Més enllà de quines polítiques s’hagin aprovat aquests últims anys, el que ha generat més expectació, i pot acabar essent més determinant, han estat els futurs projectes del govern i les promeses electorals de Demòcrates per Andorra. Espot va dir, en campanya electoral, que vol impulsar una nova llei del català que transcendeixi la de l’any 2000, una llei valorada com a positiva, però que ha quedat obsoleta en qüestions com ara l’ús de la llengua a internet. Aquesta llei ampliaria els cursos de català i oferiria un lot de benvinguda als nous residents amb informació sobre els cursos que s’hi fan de franc.

El govern també estudia l’opció de facilitar la renovació dels permisos de residència –renovar-los abans que no és l’establert actualment– a aquells que acreditin coneixements de la llengua. En concret, el programa de Demòcrates parlava d’estudiar la possibilitat d’associar la renovació dels permisos de residència al seguiment dels cursos de català que ofereix el govern i a l’acreditació dels coneixements de llengua sense necessitat de fer cap examen. Espot va dir que cal fer una anàlisi ponderada i valorar-ho amb el sector empresarial. També va afegir que cal fer una reflexió per algú que faci molts anys que és al país, valorar si aquest requisit ha de ser més exigent. També es van comprometre a impulsar mesures com ara crear un Consell Nacional per la Llengua.

Nombroses queixes i manca de sancions

Tot i que entitats de defensa de la llengua, com ara Cultura Activa, fan una valoració en general positiva de l’acció i la voluntat del govern sobre el català, tot destacant punts com el B2 a la sanitat i la proposta del mínim de català per a facilitar la renovació dels permisos de residència, també n’assenyalen els punts febles, com ara la manca de sancions quan la llei no es respecta. Això és molt important tenint en compte l’allau de queixes contra establiments que no atenen adequadament en català que han registrat les autoritats andorranes. Ara com cara, no s’ha imposat cap sanció a cap empresa. De les 88 actuacions de l’any passat, una desena van ser arxivades, una cinquantena es van resoldre i una vintena encara són en curs de resolució. Quant a les que s’han interposat enguany, un parell ja han estat arxivades, cinc han estat resoltes i sis es troben en procés.

Aquestes dades són similars a les registrades per la Plataforma per la Llengua, que destaca haver rebut unes quantes queixes procedents d’Andorra en un espai relativament curt de temps al seu servei de queixes. També tenen a veure amb l’atenció al públic i també han augmentat respecte de l’any passat (de tres a cinc). Tot i que aquest augment també es pot atribuir a més conscienciació per part dels usuaris, el sondatge sobre coneixements i usos lingüístics de la població del 2022 assenyalava que l’atenció al públic era la dada negativa de l’informe, amb un descens dels metges especialistes que atenen en català (del 54% l’any 2018 al 52% enguany), i també als restaurants (del 23% al 22%), a les botigues (del 40% al 37%) i als bars i discoteques (del 16% al 15%).

Els principals motius de les reclamacions són l’incompliment dels articles 15 i 17 de la llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial, que tracten de la retolació i la publicitat dels establiments comercials i d’hoteleria i restauració. També s’ha detectat un augment de les queixes en l’àmbit de les xarxes socials i la publicitat: alguns locals només empren una llengua, diferent del català. Tal com ha explicat el govern, la voluntat de la unitat d’inspecció és d’acompanyar els empresaris perquè compleixin la llei, i no pas sancionar. Normalment, però no sempre, els expedients que s’obren es tanquen amb una rectificació dels propietaris.

Més qüestions pendents

“S’han de fer lleis i polítiques més valentes quant al teixit empresarial“, assenyala Maria Cucurull, presidenta de Cultura Activa, sobre la qüestió dels establiments. L’entitat resta a l’espera de com evolucionen els projectes proposats pel govern, però també posa el focus en uns altres àmbits on el català és vulnerable, com ara l’educació. Andorra té un sistema trilingüe (català, castellà i francès) i els professors fa temps que demanen més hores lectives de l’assignatura de català.

Algunes polítiques lingüístiques del govern d’Espot han rebut crítiques de l’oposició. Per exemple, el Partit Socialdemòcrata d’Andorra ha criticat que no s’exigeixi a tots els professionals que exerceixen al país un nivell mínim de català, una proposta que ells portaven al programa. Per una altra banda, el president del grup Independent, Ferran Costa, va retreure al govern l’abús que fa dels anglicismes, sobretot en programes públics, com ara l’Andorra Growth, l’Andorra Multisport Festival i l’Andorra Taste, i va demanar d'”aprofitar la situació de privilegi que implica tenir Andorra com l’únic país amb el català com a llengua oficial”. Unes eines que cal veure com, en els mesos i anys vinents, el nou govern fa servir. 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any