11.04.2023 - 21:40
Les autoritats andorranes han registrat un nombre de queixes sense precedents contra establiments que no atenen adequadament en català. L’any 2022 hi va haver 88 actuacions del servei de política lingüística, un salt molt important respecte del 2021, quan n’hi havia hagut 34. Els tres primers mesos d’enguany ja se n’han rebut una vintena, fet que revela una tendència similar a la de l’any passat.
El director de Política Lingüística, Joan Sans, considera que el principal motiu d’aquest augment és que els ciutadans estan més sensibilitzats per la llengua, i hi vincula la campanya que va començar a l’octubre per reforçar el coneixement que té la població sobre la legislació en aquesta matèria. Sobre això, explica que, tot i haver-hi hagut més queixes, no s’han detectat vulneracions més greus que en anys anteriors: “Normalment, ens movíem al voltant de trenta queixes; ara la gent està més sensibilitzada i en presenta més.”
Ara com cara, no s’ha imposat cap sanció a cap empresa. De les 88 actuacions de l’any passat, una desena van ser arxivades, una cinquantena es van resoldre i una vintena encara són en curs de resolució. Quant a les que s’han interposat enguany, un parell ja han estat arxivades, 5 han estat resoltes i 6 es troben en procés.
Rètols i atenció al públic
La majoria de queixes són per la retolació i la publicitat de l’establiment, sigui perquè les cartes dels restaurants no són en català, sigui perquè no atenen el client en la llengua pròpia i oficial. Això fa que el sector de serveis continuï essent el que acumula més reclamacions.
El procediment que s’aplica és el següent: quan el servei de política lingüística detecta una irregularitat, fa una visita a l’establiment, notifica l’obertura de l’expedient i dóna un cert marge de temps perquè provi d’esmenar el problema, tot informant dels passos que cal seguir per a complir la llei.
Els principals motius de les reclamacions són l’incompliment dels articles 15 i 17 de la llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial, que tracten de la retolació i la publicitat dels establiments comercials i d’hoteleria i restauració. Ara es detecta un augment de les queixes en l’àmbit de les xarxes socials, sobretot les que fan referència a la publicitat, perquè alguns locals només empren una llengua diferent del català.
Normalment, l’expedient es tanca amb una rectificació dels propietaris de l’establiment. Tanmateix, de vegades el procediment es complica, perquè hi ha moltes franquícies –habitualment amb els serveis centralitzats en un altre país–, que quan fan la inversió no saben ni quina és la llengua oficial d’Andorra ni quina normativa lingüística vigeix. Això fa que per adaptar-se al marc legal, per exemple, hagin de canviar tot el sistema informàtic per a expedir els tiquets de caixa en català.
Sobre aquesta situació, el servei de política lingüística remarca que, si bé és cert que pot caldre un procediment més complex i un termini més llarg, no es deixa de fer el seguiment. Com explica Joan Sans, fins ara no s’ha imposat cap sanció perquè la voluntat de la unitat d’inspecció és conscienciar i promoure la llengua, és a dir, acompanyar els empresaris perquè compleixin la llei, i no pas sancionar. I assegura que ara com ara els funciona bé. De manera que no ha calgut posar cap multa perquè el problema s’ha resolt abans.
Les reclamacions d’atenció al públic són les més complicades, perquè moltes vegades la gent que denuncia no demana a l’establiment si hi ha ningú que els pugui atendre en català. “Quan fem la inspecció, si l’empresa pot demostrar que hi ha algú que parla l’idioma ja compleix la norma”, especifica Sans.
No considera que l’augment de les queixes sigui un problema ni un motiu de preocupació, si serveix perquè més empreses s’ajustin a la normativa: “Em preocuparia si no hi hagués actuacions.”
L’atenció al públic, una dada negativa
Malgrat que els resultats del sondatge del 2022 sobre coneixements i usos lingüístics de la població a Andorra mostraven una tendència positiva per al català, amb un augment de l’ús de la llengua en la majoria d’àmbits, hi havia un retrocés en alguns aspectes, com ara l’atenció de cara al públic en alguns sectors.
Quatre aspectes molt positius i un de negatiu de les noves dades del català a Andorra
Hi havia un descens dels metges especialistes que atenien en català (del 54% l’any 2018 al 52% enguany), als restaurants (del 23% al 22%), a les botigues (del 40% al 37%) i als bars i discoteques (del 16% al 15%). En canvi, augmentaven els que trobaven que els atenien tant en català com en castellà.
Segons el govern, aquest element s’explicava per factors demogràfics i de composició del mercat de treball. La ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva, va dir que s’hi treballava intensament, per exemple, reforçant i ampliant aquests recursos de franc per a aprendre català. Per a garantir l’atenció al públic en català cal prestar atenció a l’augment de treballadors estrangers que s’incorporen al mercat laboral andorrà, moltes vegades temporalment, i especialment en èpoques de molta feina, com ara durant la temporada d’esquí o a l’estiu.
Sobre això, el departament de política lingüística explica que, d’ençà que s’ha recuperat l’activitat, després de la pandèmia, s’ha mantingut una xifra de formació de català de prop de 1.200 adults per any i, a més, s’ha optat per una nova oferta formativa amb cursos virtuals flexibles que permeten a les empreses d’oferir aquesta opció als treballadors. Aquesta darrera formació és de franc i es va activar l’any 2021. L’any passat, el 2022, ja hi havia 400 inscrits.
