El 65,1% dels habitants de Catalunya, el País Valencià i les Illes diu que parla bé el català

  • La Plataforma per la Llengua publica l'InformeCat 2023 amb cinquanta dades sobre la salut del català
  • La nostra llengua surt mal parada especialment en l'àmbit judicial

VilaWeb
Pol Baraza Curtichs
03.07.2023 - 12:51
Actualització: 03.07.2023 - 17:44

La Plataforma per la Llengua ha fet públic aquest matí l’InformeCat 2023, un document que recull anualment cinquanta dades sobre la llengua catalana. Són dades obtingudes de font oficials i també d’enquestes i estudis elaborats o encarregats per la mateixa entitat. Segons que explica l’ONG, serveix per a presentar una imatge actualitzada i territorialment completa de la situació de la nostra llengua en els territoris que componen el domini lingüístic del català.

El document és dividit en set àmbits i reflecteix que el dia d’avui el català, amb l’excepció d’Andorra, té un estatus legal inferior a aquell que tenen altres idiomes sobrevinguts –imposats per les autoritats– en els territoris on el català és autòctona. “La relegació del català es deu, en última instància, als nacionalismes oficials dels estats espanyol, francès i italià, profundament supremacistes en matèria lingüística i cultural”, recull l’entitat. A més, denuncia que les ideologies imposen i privilegien l’ús del castellà, el francès i l’italià en tota mena d’àmbits de la vida social: “Circumstància que comporta la pèrdua d’espais d’ús i de valor simbòlic i utilitari del català”.

El 95,0% dels habitants de Catalunya, el País Valencià i les illes Balears diuen que parlen bé el castellà, i tan sols el 65,1 % el català. Aquesta és una de les dades més rellevant de l’informe, que enguany és la dotzena edició. Per territoris, Catalunya és el més elevat pel que fa a persones que diuen que s’expressen bé en català (el 75,0 %), seguit de les Illes (el 59,5 %) i del País Valencià (el 51,6 %). Els enquestats només podies respondre tres opcions: no parlen gens la llengua, la parlen amb dificultat o la parlen bé. És una pregunta que mesura la capacitat d’expressar-se amb fluïdesa i no pas la qualitat formal de la llengua parlada.

Segons l’entitat, el decalatge de coneixement entre tots dos idiomes s’explica per dos factors: per la imposició legal del castellà a tots els ciutadans i per la tendència de molts catalanoparlants a canviar al castellà. “Pel que fa a la imposició legal del castellà, el fet que la Constitució espanyola i la legislació que regula l’accés a la ciutadania facin obligatori el coneixement del castellà, i que moltes lleis obliguin a fer-lo servir en tota mena d’àmbits i tràmits contribueix a augmentar la percepció d’utilitat del castellà i tendeix a fer redundant el català”, expliquen. A més, l’ocultació del català dificulta que els nouvinguts entrin en contacte amb la nostra llengua i, en conseqüència, fa més difícil que puguin expressar-se bé i, per tant, que acabin fent un ús del català.

Cinquanta dades, algunes de positives

A la justícia, el català és on surt més malparat. Els jutjats de Catalunya incompleixen la llei i desatenen un 81,3% de les peticions que demanen la documentació en català. Segons que recull l’entitat, l’eina E-Justícia.cat permet els demandants a triar la llengua que els jutjats els remetrà la documentació. Tanmateix, l’ONG assegura que amb dades del 2021 del Departament de Justícia, els jutjats incompleixen sistemàticament les sol·licituds.”Així, el 2021 la petició del català va ser incomplerta en el 81,3 % dels casos: 376.627 resolucions que s’havia sol·licitat que fossin en català es van emetre en castellà. A la inversa, la pràctica era molt poc freqüent: la petició del castellà es va incomplir en el 3,0 % dels casos”, recull l’informe.

Hi ha més dades que reflecteixen el mal estat del català a la justícia. L’any 2020, per exemple, només el 7,9 % de les sentències de tribunals superiors a Catalunya i el 2,4 % a les Illes Balears van ser en català. Al País Valencià no n’hi va haver cap ni una. El 73,3% dels fiscals a Catalunya no disposen de cap acreditació de coneixement de català i el 76% dels treballadors de centres penitenciaris de Catalunya afirmen que les comunicacions per megafonia s’hi fan sempre o majoritàriament en castellà.

Malgrat tot, l’informe recull dades positives que conviden a l’optimisme. El català és una llengua valorada pels parlants, amb vitalitat i amb capacitat d’atracció. Una de les dades més destacades en aquest sentit és que hi ha una àmplia majoria d’habitants que consideren que els funcionaris de l’estat espanyol que atenen el públic haurien de saber català: el 88,7 % a Catalunya, el 81,8 % a les zones catalanoparlants del País Valencià, i el 67,6 % a les Illes.

La dada sobre el requisit lingüístic és especialment positiva i sorprenent a les Illes i al País Valencià, en dos indrets on no ha existit tradicionalment un moviment polític autòcton i majoritari que rebutgés explícitament els pressupòsits ideològics del nacionalisme espanyol, de caràcter supremacista lingüístic castellà. “Per a Plataforma per la Llengua, és molt significatiu que, malgrat aquesta realitat, un percentatge tan elevat d’habitants aposti perquè els funcionaris coneguin la llengua pròpia: no només els autonòmics i locals, sinó també els estatals que atenen el públic”, explica la Plataforma per la Llengua.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any