El debat sobre la llengua i la vergonya intel·lectual del partidisme

«Anna Erra demana una cosa summament antiracista: que la gent nascuda a Catalunya tracte de la mateixa manera, exactament igual, els qui han nascut en uns altres llocs.»

Vicent Partal
14.02.2020 - 06:42
Actualització: 14.02.2020 - 07:42
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La polèmica desfermada arran d’una intervenció de la batllessa de Vic al Parlament de Catalunya és grotesca. La diputada Anna Erra es va fer ressò, positivament, alabant-la, d’una proposta ciutadana impulsada per gent nascuda fora del país. Unes persones que demanen que ‘no es diferenciï la llengua usada segons l’aparença externa’, és a dir, que la gent no els parle directament en espanyol per la seua aparença, pensant que no entenen el català. Però ara resulta que per haver dit això que diu aquest col·lectiu d’immigrats, per haver defensat precisament que són iguals que nosaltres i tenen els mateixos drets lingüístics que nosaltres, la batllessa de Vic és qualificada de racista per l’espanyolisme militant, que l’acusa de ‘diferenciar segons les aparences’.

La demagògia no pot ser més gran: Anna Erra demana una cosa summament antiracista: que la gent nascuda a Catalunya tracte de la mateixa manera, exactament igual, els qui han nascut en uns altres llocs. Que no els diferenciem. Que ningú no tinga més drets per l’accident biogràfic d’haver nascut ací. I tanmateix la manipulació és tan grollera que s’arriba a organitzar un Cafarnaüm de mil dimonis al qual no és que s’apunte la cínica dreta espanyolista –que en matèria de racisme valdria que estigués calladeta–, sinó fins i tot els comuns i una part de l’independentisme, sobretot gent de l’òrbita d’ERC, que supose que s’agafen a la polèmica per a marcar distàncies i mirar de traure’n allò que ells deuen pensar que és un rèdit electoral. Al final la cosa agafa tal volada que la diputada Erra s’ha trobat obligada a demanar perdó. Una altra mostra que l’independentisme institucional navega, completament perdut i anèmic.

En la polèmica brilla amb llum pròpia una de les pitjors creacions de l’esquifit i depriment aparell ideològic dels partits catalans: la banalització de la teoria sobre la nació, instrumentalitzada segons la contesa electoral.

És impressionant de veure amb quina capacitat, rigor i eficàcia l’independentisme ha estat capaç d’analitzar intel·lectualment els mecanismes del poder espanyol, denunciar-los i fer avinent a la població fins a quin punt són perjudicials per a la seua vida, i proposar-hi alternatives sòlides. I en canvi és xocant d’observar com aquest mateix independentisme s’ha permès d’abonar-se a teories ridícules sobre l’essència del conflicte que enfronta Espanya i els Països Catalans –i ja ho sé, que en aquest contrast hi té molt a veure que en el primer cas hi intervenen molts independents superbament preparats i en el segon pren protagonisme la massa d’indigents intel·lectuals que lamentablement pul·lula per les seus dels partits.

Aquest és el cas, particularment, del debat sobre la llengua i la nació. Entre els independentistes no ens barallarem pas sobre els perjudicis de l’espoliació fiscal per a la sanitat i l’ensenyament, ni ens discutirem sobre l’impacte negatiu que té el mal funcionament de Rodalia en el dia a dia de la població; com no establirem cap gran debat sobre la necessitat de recuperar les lleis socials aprovades pel govern legítim ni negarem el nostre deure d’acollir aquells qui intenten d’arribar a Europa per la Mediterrània. El consens entre el poble de groc sobre el model de societat que volem és majúscul, enorme. I dibuixa una societat profundament cohesionada que, malgrat l’actual partidisme malaltís, és un actiu de futur molt més que notable.

Però, paradoxalment, tanta unanimitat en els temes clau xoca amb el fet que hi ha tres partits, dos sobretot, que volen gestionar com més part del pastís autonòmic millor i que, per això mateix, han de barallar-se per alguna cosa. Perquè sense la baralla simplement no es justificaria la seua existència diferenciada. I si mai ningú intenta rebatre això, que m’explique com és que va ser tan fàcil i es va fer tanta feina i tan ben feta i tan de pressa amb Junts pel Sí en el moment en què ni els uns ni els altres ni els tercers no pensaven a gestionar l’autonomia espanyola, sinó a proclamar la república.

La vida pública catalana ha oscil·lat aquests darrers anys entre dos pols antagònics. Com més proximitat a la independència i més força i presència han tingut les personalitats independents, més unitat s’ha trobat i més camí s’ha fet. Perquè aconseguir unitat entre el bloc, ideològicament tan ample, que va de la democràcia cristiana a l’anticapitalisme és sorprenentment fàcil a Catalunya, un país on totes les diferències són superables si l’objectiu és clar. En canvi, cada vegada que qualsevol de les màquines dels partits ha prioritzat el debat sobre l’hegemonia electoral, no pas cercant la independència sinó escarrassant-se per gestionar més poder autonòmic, més divisió hi ha hagut i més s’ha allunyat la independència. I com més allunyada, més abstracta. I per això mateix més subjecta a polèmiques estèrils i sense trellat. Fins al punt que en compte de debats intel·lectuals dignes d’aquest nom ens hem trobat sovint simples positures de màrqueting indefensables des del rigor intel·lectual, incomprensibles d’un punt de vista internacional i tan incoherents que al capdavall són ridícules, com s’ha vist perfectament ara, en l’incident del parlament.

Són ridícules, especialment, perquè són polèmiques que no pretenen sinó diferenciar els partits com siga, els dirigents, les marques personals. Però són també molt irresponsables. Perquè com que aquestes polèmiques no poden ser sobre el model de societat, on és evident que l’acord és tan gran que el pressupost el poden votar alhora els comuns i Junts per Catalunya, aleshores es construeixen de manera fictícia sobre temes que cap país seriós no posaria mai en joc, com ara la definició de la nació o el sentit de la llengua pròpia. Autèntiques animalades conceptuals que no resisteixen ni una anàlisi mínimament rigorosa, com ara defensar una suposada naturalitat del bilingüisme –negant, doncs, el conflicte lingüístic que els catalanoparlants, tots, hem de suportar dia a dia–, o atacar des d’un suposat independentisme el nacionalisme, com si l’una cosa no fos evidentment el ferment indispensable de l’altra, han esdevingut armes que petits i molt molests exèrcits de trolls i tertulians es llancen els uns als altres sense cap més coherència que l’ordre que els arriba de la seu –em diuen que ara ja per via de WhatsApp.

PS. A VilaWeb estem convençuts que una de les funcions essencials de qualsevol diari lliure és precisament de participar sense apocament en el debat intel·lectual i no deixar que es degrade en mans d’interessos espuris. Per això estem tan orgullosos de comptar amb col·laboracions constants desmitificadores de les manipulacions i denunciants de la ignorància. Permeteu-me, parlant dels temes de què parlem, que us remarque avui l’article, gairebé un manifest, de Pau Vidal, les brillants anàlisis de Joe Brew o els articles sobre llengua del GELA, per exemple.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
DANI FRANCH
DANI FRANCH
13.02.2020  ·  22:05

Erc va en contra del país i la llèngua ja fa massa temps i ningú en diu res, Erc ja ha deixat de ser una opció independentista a l’hora de votar, tot i que encara sembla que molta gent l’anirà a votar, la rendició dona vots

Francesc Gilaberte
Francesc Gilaberte
13.02.2020  ·  22:19

Jo vaig sentir i veure la declaració de la Sra. Erra i la vaig entendre perfectament. És tal com dius Vicent i a l’única conclusió que arribo és que hi ha partits i gent que parla per aquests partits que, tergiversant totalment i en directe el discurs, volen imposar la seva hipòcrita demagògia populista per tal d’esgarrapar vots. D’això jo en dic cinisme amb mala llet.
Per si de cas, en ordre de mala bava decreixent, anomeno els següents partits: comuns, sociates, erc, ppc’s…
Fotem el camp d’ñ ja!!*!!

Gemma R.
Gemma R.
13.02.2020  ·  22:21

És tant depriment aquest paperot que fa ER! S’ està carregant el que als nostres avanpassats els va costar moltes vegades la vida: defensar la llengüa i la nació. No hi ténen dret, i no entenc com alguns de vosaltres permeteuvq ho facin en el vostre nom, donant el vostre vot a aquests indigents Intel.lectuals, polítics, socioculturals ( doncs el català sempre ha estat llengüa cohesionadora fins arribar Ciutadans, aquesta guerra no era la nostra), i fins i tot morals. Lo dels Comuns ja és supremacisme espanyolista sense complexes. La Gala Pin rient-se dels pronoms febles i de les neutres, en fi… Un despropòsit depriment i degredant. O posem ordre a les urnes, o ara si que anem pel pedregar. No n’ hi ha prou amb votar qui es declara independentista, si els seus actes buiden de contingut les nostres aspiracions i malmeten la imatge de l’ independentisme, q amb errors o sense, va donar una imatge impecable al món fins al 2017, d’ unitat, cohèrencia i valentía. Era la nostra millor targeta de presentació, fins i tot pels q no combregàven amb nosaltres. Gràcies per destruir tot el que toqueu irresponsables inutils!

Rosa Maria Martín
Rosa Maria Martín
13.02.2020  ·  22:23

Hi ha una gran assignatura pendent en aquest estimat petit país nostre: aprendre a escoltar i a interpretar bé el que s’escolta.
No s’ha de demanar perdó per demanar de donar a tothom la oportunitat de parlar el català sense fer prejudici per la seva aparença. Una actitud contrària sería
símptoma de racisme.

Josep Usó
Josep Usó
13.02.2020  ·  22:24

Als partits polítics hi ha massa indigents intel·lectuals. Massa gent que no té cap possibilitat de guanyar un sou fora dels càrrecs públics. I aquesta gent no poden defensar cap interès de cap col·lectiu. No en sap res, d’aquells a qui diu que vol defensar. I com no té més trellat del que es veu, ha de parlar. Ha de dir qualsevol cosa, bé siga per a defensar el qui l’ha designat per al lloc que ocupa (que sol ser igual que ell però més vell) o per a tractar de cridar l’atenció i destacar, d’una o altra manera. Darrerament, el cas d’ERC sembla cada dia més escandalós. Parlen dels uns i dels altres, diuen que els altres són de dretes, o racistes, o el que siga, però a l’hora de votar, ho fan en contra dels interessos del seu país i es queden tan amples. El cas dels comuns ja ve de molt lluny. I a la resta de partits també passa. Els càrrecs (ells se’n diuen dirigents) defensen el seu sou, per damunt de tot. I qualsevol que faça canviar la situació els fa por, perquè saben que perilla el seu sou. Per això l’ataquen. Perquè li tenen por.

francesc felip
francesc felip
13.02.2020  ·  22:33

Des de sempre hi ha gent amb poder (polítics, intel·lectuals, periodistes …), que manipulen notícies per a benefici propi i/o per donar carnassa a segons qui. Tots els pobles tenen gent inculta, però si ho és la majoria del poble (i convé als de dalt que així sigui), aleshores aquestes formes de fer són incendiaries, que es el que volen. Gent sense escrúpols i amb una impunitat total

Encarnació Parets
Encarnació Parets
13.02.2020  ·  23:11

Ni s’estimen la llengua ni volen la nació. No saben què vol dir ser una minoria nacional. Si la minoria té una cultura mil.lenària encara hi ha més raons per exterminar-la. Com proposa GELA, obediència lingüística a l’arrel. Encara hi som a temps si no ens entestem a demanar perdó per ser qui som.

Joan Rius
Joan Rius
13.02.2020  ·  23:15

Orwell en la seva magnífica i visionària novel·la 1982, introdueix el concepte del doblepensament que utilitza el poder per validar la incompatibilitat de realitats antagòniques i així imposar una moral social a la seva mida. Aquest esdeveniment cafquià està en la línia del relat d’Orwell. Tanmateix trobo que la batllessa no hauria de haver demanat perdó…
A mi mateix em passa que mecànicament, davant d’una persona amb trets racials diferents als meus, m’hi adreço amb castellà ja què presuposo que no m’entendrà i, val a dir, que sovint m’erro… Així és que d’un temps ençà – i no sempre encara – m’hi adreço en català i passa que sovint l’entèn i fins i tot ocasionalment podem seguir la conversa en català. Prenem consciència d’aquests fets i ajudem-los a integrar-se!

Artur Martí
Artur Martí
13.02.2020  ·  23:53

Molt bé tan l’editorial, com en Pau Vidal, ( “Pedagogia del cap cot ” ). Aleshores, què esperem la gent per acabar d’estructurar un moviment unitari independ. que passi per sobre, d’una vegada, la classe política inútil que s’autoanomena idem ?.
No em cansaré de repetir que el problema principal el tenim amb els del interior de Cat.

Jaume Bosch
Jaume Bosch
13.02.2020  ·  23:54

Sóc vigatà, que no ens expliquin pas comèdies.
Visca Catalunya Lliure i independent.

Antoni López
Antoni López
14.02.2020  ·  00:01

El pitjor es que tots aquets titelles d’ego inmadur no fan cas de cap critica i qui els vota esta al mateix nivell. Potser no tenen el mateix objectiu….

Jordi Buïl
Jordi Buïl
14.02.2020  ·  00:37

Recomano la lectura del llibre “Erasme i l’imperi català de Carles I”, de Pep Mayolas, editorial Llibres de l’Índex, Barcelona, 2019.

En aquest llibre queda clar que, fins als Reis Catòlics, la península ibèrica, tret de la Lusitània i la Bètica, conformava un regne que, considerant-se el continuador de la província romana Tarraconensis, era governada en religió per l’arquebisbe de Tarragona i políticament, des de Barcelona, pels reis catalans. I la llengua del regne era, és clar, la catalana.

Durant la guerra civil del segle XV, que enfrontà la Generalitat catalana amb el rei Joan II durant deu anys, el monarca, per a aïllar els catalans, massa decidits a defensar les seves lleis de l’autoritarisme reial, decidí de trossejar el regne en el principat de Catalunya, el regne de València, el d’Aragó, el de Navarra i i el de Castella.

Aquest programa, però, fou dut a terme pels seus successors, els Reis Catòlics, mitjançant el terror d’estat de la Inquisició, la invenció d’un passat documental per a cadascun dels nous regnes, la instal•lació de la cort fora de Barcelona, a la ciutat de València, i la creació de la llengua castellana com a llengua històrica de Castella, país llavors pràcticament buit, destinada amb el temps a esbandir la catalana de tots els dominis de la monarquia.

Després d’ells, l’emperador Carles, amic dels catalans, tornà la capitalitat a Barcelona. Però Felip II, el seu successor, reprengué la comesa dels Reis Catòlics, instal•là la capital a la vila de Madrid, lluny de la mentalitat democràtica catalana, i convertí la nova llengua castellana, llavors ja molt més definida, en llengua de la cort i de l’imperi, bandejant-ne la catalana, que ho havia estat fins llavors.

Mentrestant, la nova llengua de Castella, construïda a partir de com es parlava la catalana fora del Principat, l’havien anat diferenciant artificialment de l’original fins a fer-l’en ben distingible, i hi havien anat traduint les obres importants dels escriptors i pensadors catalans del moment mentre n’esborraven els originals i els atribuïen a personatges reals o inventats de cognoms castellans.

Per bé que tot això, de moment, és una hipòtesi, les dades són tantes i tan coincidents, que potser ja se’n podria dir una tesi.

Ara bé, tot plegat és tan diferent del que ens han fet creure fins ara, que a la immensa majoria dels qui ho llegeixin els semblarà una broma. Però –pel que sembla–, desgraciadament, és massa veritat.

I, si és veritat, és ben clar: la llengua castellana la fan néixer per a esborrar la catalana, és a dir, per a esborrar la catalanitat. ¿De què ens estranyem?

(perdoneu la llargada del text – no he sabut fer-ho més curt)

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
14.02.2020  ·  01:51

Totalment d’acord amb la Sra. Rosa Maria Martín.

jordi Rovira
jordi Rovira
14.02.2020  ·  06:59

Una vegada més, l’editorial de Vilaweb s’esdevé quelcom que va més enllà de la veritat ( o la seva falta ). Aquest discurs, fa la impagable tasca de cosir, bastir, repassar i poder donar camí i sentit.
Al meu entendre la tesis defensada és del tot certa. Estem al mig d’un moment del procés en que les opcions de l’independentisme han d’eixamplar-se. És una maniobra estratègica clau, de la que no poden prescindir. És també un element de seguretat sociològica, i de moment la manera correcta d’afrontar la guerra oberta amb l’estat espanyol. Una guerra que no afluixarà, simplement haurà de ser soportada amb una mà, mentrestant amb l’altra s’haurà d’atendre l’estratègia bèl·lica de la negociació. I en tota guerra hi han elements de discurs, elements que són peces elementals de la construcció nacional desitjable, que passen a segona fila, o són oblidats en la dissimulada. I el senyor Partal fa molt bé de recordar-nos que el fet nacional és un d’aquest.
Com deien els radio aficionats anys enrere: copio i responc.
Moltes gràcies!

Quim Paredes
Quim Paredes
14.02.2020  ·  07:00

Cert, Vicent. El català es mor perquè el que la fer sobreviure durent centúries és la tradició oral, que ha desaparegut. Ara, la tecnologia no dona la mà al català, al contrari, l’enfonsa. Canviant al castellà a la mínima, enfonsem la llengua. I cap mitjà aposta pel catala … excepte Vilaweb. Teniu-tenim molta feina si volem salvar el que queda.

JOAN FERRAN
JOAN FERRAN
14.02.2020  ·  07:26

També passa molt sovint a la inversa. Cada dia m´hi trobo, que gent de parla catalana comença la conversa en castellà a altres persones que parlen català. Això sense tenir cara de foraster !, com dirien a les Illes. I no els considerem pas racistes, per això. En canvi molta gent de fora, agraeix que els parlis en català i si no l´entenen, ho demanen educadament. Fins ara no he trobat ningú que se senti ofes. El dia a dia es més lògic i natural que les polèmiques que organitzen alguns politiquets. Gràcies Erra.

Carles Serra
Carles Serra
14.02.2020  ·  07:30

Estic convençut que el català acaba amb la desapareció de la generació dels 60.
Vaig a les escoles per un assumpte cultural i en el pati les noves generacions NOMES comuniquen en Ñ.
L’exemple el tenim en el Nord de Catalunya, després de 360 anys d’haver sigut annexionats per la força de les armes a França i totes les accions del govern de París prohibint el català, portant-los a la misèria per l’espoli i falta d’inversions, a més omplint-lo d’una immigració amb una mentalitat colonialista i d’ideologia faxenda; el resultat final és que en el Nord de Catalunya les últimes generacions només es comuniquen amb la llengua del botxi.
Aquesta història la podeu aplicar per el Principat, doncs portem 300 anys annexionats per la força de les armes a Ñ.
ER+Comuns-UP (Unidos Podem seguir xupa’m del sistema) els hi dic lo mateix que els hi va dir el rapper Valtonyic:
eu tret la gent del carrer del 15M (1-O) apalanqueu el sistema franquista del 78 i ara a més tota la família viu del sistema

Albert Miret
Albert Miret
14.02.2020  ·  07:45

Haig de confessar que no he seguit aquesta polèmica pel que demano prèviament perdó si vaig equivocat. Jo entenc que els que s’estiren els cabells davant d’una petició de la senyora Anna Erra que és clara i indiscutiblement antiracista és perquè els traeix la por i la mala llet que els vessa per tot arreu. Allà on la senyora Erra amb tota la bona voluntat demana que no caiguem en l’error de parlar un idioma que no és el nostre, depenent de l’aspecte d’una persona, donant per certa la burrada que el color o l’aparença signifiqui que el seu idioma no pot ser el català, els espanyolistes volen interpretar que si es deixa de fer això, perdran comba en l’aclaparadora imposició per tots els mitjans possibles de l’ús de la lengua del imperio a Catalunya. És tan misèrrima l’estafa en la interpretació, que se’ls veu la de sota ensenyant el seu profund racisme demostrant sense vergonya la por que vulguem fer una cosa que els únics que l’han fet són ells negant i destruint la nostra llengua ridiculitzant-la quan no fingint el seu desconeixement, segons la nostra aparença i els nostres usos i costums. I això sí que és racisme. Continua sent la imposició d’una llengua per la força, per acabar amb l’autòctona que es veu que no són capaços o no volen aprendre, i perquè saben que la llengua és el principal suport de la nostra cultura. I això és el que volen destruir. La llengua és només el primer pas.

Carles Farre
Carles Farre
14.02.2020  ·  08:11

Bon dia, doncs a Manresa en el sector del barri vell, l’idioma predominant, va camí de ser l’àrab, ells t’entenen si els parles en català, no tots, però et contesten en castellà, també cada cop hi ha mes presència de “llatins”, molt sorollosos per cert. Aquest barri, 30 anys en radere, era majoritàriament català, i en la mesura en que s’han anat buidant pisos perquè eren de gent gran que hi havia viscut tota la vida, han anat sen ocupats, la gran majoria, per families marroquines, i molts d’altres buits i en franca degradació, doncs cap constructora i vol invertir, i acaben sen okupats..
En bona part som nosaltres mateixos que en molts aspectes ens tirem pedres al nostre propi teulat..

Mercè Pàmies
Mercè Pàmies
14.02.2020  ·  08:25

L’artcle menciona els Comuns i ERC. Jo hi afegeixo BEA TALEGÓN. Ens ve a alliçonar; de fet, viu del ‘procés’. La cosa més rància disfressada de profressista. No ho pot amagar; en qüestió d’identitats i nació …. ‘espanyolíssima’.

Blanca Anguera
Blanca Anguera
14.02.2020  ·  08:29

Riures de la llengua de l’altre és ignorància i mala fe. Es poden dir “progressistes” però la seva amplitud de mires és inexistent.

Pep Agulló
Pep Agulló
14.02.2020  ·  09:03

NO HO PUC ENTENDRE
Emprar la ignorància, la mentida conceptual com a ariet partidista entre independentistes és per mi senzillament inconcebible. No puc dir res més quan la indigència intel·lectual és una component ideològica tant en pràctica en els mitjans espanyols… Bons arguments de l’editorial.

PS. no entenc tampoc quan diu:” Erra s’ha trobat obligada a demanar perdó”. ?

Carles Amela
Carles Amela
14.02.2020  ·  09:10

Doncs jo estic totalment d’acord. És més, jo ja ho practico.
Només faltaria que els catalans, a casa nostra, no poguéssim parlar en català!
Són els castellanoparlants els qui han de canviar de llengua!

Gemma Roda
Gemma Roda
14.02.2020  ·  09:23

Jo també parlo en català amb tothom, a Catalunya, i a molta gent li costa, però al final també m’acaben parlant en català. Al principi costa, però després surt fàcilment.

Mercè Pàmies, quanta raó tens!!!! Bea Talegon és republicana espanyola i no vol saber res de la república catalana. Un cop vaig poder parlar amb ella i em va titllar d’insolidària per no lluitar per la república espanyola… Em vaig sentir tan i tan decebuda. Llavors ho vaig veure claríssim!!!

Pere Grau
Pere Grau
14.02.2020  ·  09:24

“La massa d’indigents intel·lectuals que pul·lula per les seus dels partits”: una veritat com una catedral. Ho dit d’altra manera: molts que hi són no hi haurien de ser, i molts que hi haurien de ser no hi són. Però malgrat tants porucs, curts de vista i escalfa-cadires ens en sortirem. Costarà més temps i per molts més patiment, però crec que som més enllà del punt sense retorn.

Lluïsa Miret
Lluïsa Miret
14.02.2020  ·  09:42

Fa molt temps que parlo amb la gent en català, tinguin l’aspecte que tinguin, sempre. I la meva agradable sorpresa és que la gran majoria m’entenen, i em contesten de vegades en català i altres vegades en altres idiomes, però ens entenem… i això és el que jo trobo important.
De totes maneres també vull remarcar que les paraules que va usar la senyora Erra no em van semblar les més afortunades, encara que estic d’acord amb el què volia dir.

Maria Cinta Comet
Maria Cinta Comet
14.02.2020  ·  09:54

Gràcies Sr. Partal pel seu article i gràcies a totes i tots els comentaristes.
El tema de la llengua sempre acaba en el mateix punt. Entre els pretesos intel.lectuals que pululen en la política, els interessos partidistes que han de defensar i , sovint, la mala bava acaben fem un nyap i un problema del que no ho hauria de ser.
Adrecem-nos sempre d’entrada en català a tothom i, si de cas ja ho modificarem per assegurar la comprensió i la comunicació entre els qui parlen.
I, sobretot, no fem més rebombori amb l’incident. Els detractors guanyen pes i s’omplen de força i raons amb aquestes escampades sorolloses.
Que tingueu un bon dia!

Sal·lustià Herrero
Sal·lustià Herrero
14.02.2020  ·  10:11

Quan canviem de llengua i deixem de banda la nostra pròpia llengua, de Països Catalans, siga davant d’una persona que considerem, erròniament, que té un aspecte “migrant” o foraster, acceptem la submissió lingüística, el colonialisme, l’imperialisme i el supremacisme espanyol, francès o italià; però, quan al Congrés, Senat, Assemblea Francesa o Italiana, inclús davant de mitjans de comunicació forasters (espanyols, francesos o italians), renunciem al català, també ho acceptem i ens llencem pedres a la nostra teulada, som còmplices de l’anorreament i la destrucció de la nostra llengua i cultura catalana. Ens tornem botxins contra nosaltres mateixos… Per això, des fa anys, tracte de no fer això.

Carles Lladó
Carles Lladó
14.02.2020  ·  10:21

–La vergonya queda ben clara! El nefast i tan català virus del partidisme és greument perniciós i pot ser letal i com que, a més, sembla que no existeix cap pla estratègic que pugui redreçar el procés d’alliberament nacional, l’empoderament integral dels més de dos milions de sacrificats protagonistes de l’1-O és imperatiu. I és ben possible aconseguir-lo mitjançant la Federació d’Entitats Sobiranistes. Si hi hagués voluntat de considerar en detall la seva creació, es podrien comprovar les seves grans possibilitats d’èxit però aquesta voluntat sembla que no la tinguin els que l’haurien de tenir. I és una llàstima!

Josep Salart
Josep Salart
14.02.2020  ·  10:40

Un agraïment al comentari del senyor Jordi Buïl. El guardaré.

Quan he vist a venir que llegiría que ha demanat perdó, m’he emprenyat. Espero que hi torni a caure.

La meva esposa, bereber ( no árab) i que sempre em recorda que jo fa tres-cents anys que estic colonitzat i la seva família en fa mil tres-cents, poliglota i sempre de bon humor, com es normal parla, escriu i pensa en català i quan va a on va nèixer, doncs deixa de parlar-lo per canviar a la d’ells. Fins aquí no caldría ni comentar-ho.
Com que vesteix amb texans esparracatsi les ungles dels peus pintades de tots colors, morena de pell i llavis vermells, tothom li parla castellà i ella contesta en anglés. Si veu que es un espanyol, li diu en espanyol que ella és catalana i, de manera poc diplomàtica els convida a ser més llestos. Si l’interlocutor és català, el respón en català i amablement li fa passar vergonya i que accepti la crítica constructiva i no torni mai més a canviar la llengua de la mare que el va parir per culpa de les aparences. Jo, dos metres més enrera, em parteixo el cul.

maria serra
maria serra
14.02.2020  ·  10:44

JOSEP USÒ, estic molt d’acord amb tu i a més, al ser en aquests moments el mon del treball tant inestable , alguns s’inclinen per aferrar-se al seu escó

Jaume Bonet
Jaume Bonet
14.02.2020  ·  10:49

El ciutadans del món, els vertaders internacionalistes, som els qui defensaríem el castellà en front de la imposició de l’anglès a Puerto Rico, i defensaríem el guaraní en front de la imposició del castellà al Paraguai, i defensaríem el cors en front de la imposició del francès a Còrsega; som els qui defensaríem totes les llengües minoritàries i les minoritzades arreu del món, allà on ens tocàs viure. És evident que als Països Catalans els ciutadans del món som els qui hi defensam la llengua catalana en front de la imposició del castellà, o del francès, o de l’italià. Els qui defensen les llengües imperials són imperialistes, i els qui no s’esforcen en retornar la primacia a la llengua pròpia dels indígenes d’un país on aquesta llengua és minoritzada per la imposició d’una altra llengua són colonialistes i/o colaboracionistes del colonialisme.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
14.02.2020  ·  11:18

Si donem als nostres fills l’idioma nacional del nostre país – àdhuc els que som d’arrels forasteres- és el símptoma més ferm d’integració que donem als nous conveïns que vénen a viure entre nosaltres per a conformar una societat diversa, plural i contemporània, què passa arreu del món actual.

Les societats actuals – i diria que les antigues també, doncs, per exemple, la conformació del regne de València fa 7 segles ja ho era (amb gents vingudes des del Pirineu, l’Aragó, Navarra, Occitània, Alemanya, i els “moros” que eren els amos d’aquest soler durant els 5 segles anteriors) tot trencant el mite de la unicitat ètnica que van -malauradament- crear durant el segle XIX per a crear els estats dinovescos que encara perduren.

Ací, estem creant un nou paradigma social molt més ajustat a la realitat actual de les societats del segle XXI. Societats creades des de la individualitat i per pura necessitat de viure el millor possible sense molestar les altres societats veïnes.

Tal com vau fer amb mi, per a integrar-m’hi, jo faig amb els nous ciutadans que són benvinguts.

Josep Blesa i Morante (València)

Victor Serra
Victor Serra
14.02.2020  ·  11:20

Perquè sempre comprem es polèmiques de l’unionisme en comptes de fer-li front units ? Fa 20 amys aquesta polèmica hagués tingut al davant una paret formada per tots els partits , excepte PP i Ciudadanos ( que encara no existia, però eren dins el PP el que ara és VOX).

Antoni Morell
Antoni Morell
14.02.2020  ·  11:29

Com ja hem viscut certa forma de preservar una llengua, sense qui avui s’escandalitza per la proposta, de ben segur llavors no hauria dit res. Podem deixar-ho com ja, durant 40 anys, s’utilitzà pel castellà. Això si, actualitzant-lo : “PARLEU EN CATALÀ, SI US PLAU” .
Sembla igual, però és molt diferent, en forma i fons.

Jaume Ortí
Jaume Ortí
14.02.2020  ·  11:29

La polèmica és tan ridícula que només la poden atiar males persones i indigents intel·lectuals. El més trist de tot és la utilització partidista per part de polítics dits independentistes.
Si en mirem un costat bo, i parlant per la meva experiència, hi ha hagut un refermament i revalortització del català com a signe identitari (un mot tabú per als nous benpensants indepes, igual que nacionalisme, igual que…) ja sigui per part de catalans d’orígen autòcton com forani.
I també ha servit per a saber en quin camp està cadascú, sobretot els aliats circumstancials (Podem, Comuns,…) com alguns indepes que han quedat ben retratats.

Unes quantes gotes que fan vessar encara més el got. Fins ara els tres partits indepes han jugat amb l’èpica i el xantatge emocional per a mobilitzar i assegurar-se el vot, ara això diria que comença a no colar. Què més dóna votar si al final no serveix per a res, si fora d’alguna proclama es tracta de gestionar una autonomia que té menys poder ara que als anys 80?

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
14.02.2020  ·  11:47

Jo ho entenc perfectament.

Es va decretar fer desaparèixer la nostra lléngua amb unes planificacions a curt i llarg terminis.

Corria l’any 1714.
I ara hem entrat de plè a l’última etapa.
DEDAPARICIÓ.
DECRETO DE NUEVA PLANTA BORBONICA.

XAVIER UTRILLA
XAVIER UTRILLA
14.02.2020  ·  12:04

Res a afegir a l’editorial, més que la coincidència total.
Una qüestió preventiva: en la futura república catalana, erc defensa (a banda de l’integració en la federació de repúbliques ibèriques, o una cosa semblant) la cooficialitat del castellà, oi?
PS. Un agraïment per Jordi Buïl i una salutació per l’esposa d’en Josep Salart.

Jose Estela
Jose Estela
14.02.2020  ·  12:28

José Estela:
Molt ben tocat el tema, però nomes serveix perquè els “altres” es freguin les mans de satisfacció veient que amb manera que tenen de fer fan mal a altres. Jo els ignoro, perquè se que tots i cada un de nosaltres són una part petita del territori de Catalunya, tenim una llengua i lleis pròpies, no les que voldríem i per axó ens pot semblar poc, però de segur no tardarem una vegada més a marcar distàncies amb els que es creuen que en España “no se pone nunca el Sol”, quan cada dia es fa més evident que del territori que en diuen España, no els en queda casi res per ser mols els que volen fugir d’ells. Salut.

Jordi Isern
Jordi Isern
14.02.2020  ·  12:43

Gràcies, Partal, la campanya contra la Montse Erra per dir una obvietat fa vomitar. I el que fa vomitar és que a la manipulació i a la demagògia barata s’hi apunten molts dels nostres. De la caverna mediàtica, Ciudadanos, el PP o el PSOE ja ens ho esperem, però d’ERC… quina tristesa.

david graupere
david graupere
14.02.2020  ·  14:12

Avui parleu com Joan Fuster.
Bravo Vicent! La millor estirp valenciana, ens hi devem… malgrat la Catalunya sorda. Quin gran fracàs català no fer-se seva l’estirp valenciana.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
14.02.2020  ·  15:05

Vaig presenciar una taula “rodona” entre Vicent Partal i l’ideòleg modern d’ER Joan Manuel Tresserras, on aquest va fer servir tots els tòpics possibles per desdir-se del nacionalisme català. Del primer que va abjurar va ser de la llengua, amb l’excusa de l’inclussisme i l’eixamplament basal i el segon va ser vincular el catalanisme i la defensa de l’identitat nacional amb el Pujolisme i la dreta catalana. Imagino que el sr. director deu tenir present aquella xerrada.
A mi em va servir per ser conscient de que ER no té projecte polític, ni ideològic (només cal veure les polítiques educatives o de salut que han fet des de la Generalitat, les mateixes que CDC). L’única manera que ha trobat de tenir identitat pròpia és el seu “anticonvergentisme” i això inclou abjurar de la llengua i la cultura que entre tots hem desenvolupat els darrers 30 anys.

Ivanovic Mendeleiev
Ivanovic Mendeleiev
14.02.2020  ·  15:17

Ja ho sento pero he de discrepar. Es la primera vegada. No se si la Sra Erra s’ hauria de disculpar, pero hauria pogut estalviar de dir frase que es impropia ho miris com ho miris: que no s’ha de camviar (el que sigui) ante “qualsevol persona que pel seu aspecte fisic o el seu nom no sembla catalan”. Aixo es una errada del 1000. Una vegada feta la errada el millor es oblidar la , tant si la Sra Erra es disculpa com si no. Afegeixo: agafar l’artilleria contra Bea Talegon no te cap sentit.

Joaquim Torrent
Joaquim Torrent
14.02.2020  ·  16:26
ernest ramos
ernest ramos
14.02.2020  ·  16:58

Sr. Carles Farre ( Farré ? ) recordem els què va dir , crec que Felipe González, ” debemos fomentar l inmigración sudamerica a Catalunya para que pierda peso el catalán “.

Ho estan aconseguint i nosaltres anem badant i seguint-los la corda .

enric llopis
enric llopis
14.02.2020  ·  17:38

He entès perfectament el que volia dir l’alcaldessa de Vic i li dono el meu suport. Els fariseus que s’escandalitzen els caldria menys electoralisme i més reflexió.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
14.02.2020  ·  20:54

Que vinga el supremacisme castaÑol a acusar-nos de racisme és de pandereta i tuna. Que ho faça gent nostra és de pena. Flandes era a punt de ser afrancesada pels valons dirigents a l’estat belga fins que els flamencs van dir prou. Siguem flamencs i parlem català a totcristo o “forasters vindran que de casa ens treuran” que diuen al meu poble. Fem nostres els nouvinguts i no els deixem sempre forasters, que som tots iguals, i a la nostra societat li cal com el pa mantenir la cohesió i la identitat. I al polític que no servisca, creu i ratlla.

Berta Carulla
Berta Carulla
14.02.2020  ·  20:55

Perdò, però igual o més greu em sembla que l’associació d’startups barcelonina pretengui ocupar l’espai del Mobile i projectar l’event exclusivament en castellà, quan seria una oportunitat meravellosa per a donar a conèixer la nostra creativitat, la nostra llengua i la nostra manera de fer, en català. El món de les tecnologies encara no està format i és una confluència de llengües, i seria desitjable que el català en formés part estructural ja que tenim molts emprenedors i tècnics i a més la llengua castellana no ha fet cap mèrit per ser el neutral un event al voltant de les tecnologies.

“ El ecosistema emprendedor de Barcelona, representado por Barcelona Tech City y en colaboración con Ayuntamiento de Barcelona, Generalitat de Catalunya y otras entidades, organizará las jornadas de emprendimiento Barcelona Tech Spirit

Barcelona, 14 de febrero de 2020.- Ayer tuvo lugar en el Pier01 una reunión entre la Junta Directiva de Barcelona Tech City con el Ayuntamiento de Barcelona, la Generalitat de Catalunya y otras instituciones de la comunidad startup, para poner en marcha con gran celeridad una iniciativa que agrupará una serie de actividades y conferencias de fomento del emprendimiento previstas para los días 24, 25 y 26 de febrero.

Estas jornadas de emprendimiento aglutinarán encuentros de networking entre los emprendedores de la ciudad y los fondos de inversión internacionales que ya tenían previsto visitar Barcelona en estas fechas. Además, se pondrán en marcha nuevas actividades orientadas a promover el intercambio entre las startups y los diferentes fondos internacionales.”

Josep Soler
Josep Soler
14.02.2020  ·  22:17

M’ha sabut molt greu que l’Anna es disculpes, de cap manera ho havia de fer.
Aquest es un tema que em posa molt nerviós. Diria que soc independentista des del néixer per qüestió de la llengua.
La meva filla -del Bages com jo- es va instal·lar a Gracia (Barcelona) i parla normalment català amb tothom, com jo mateix quan i vaig. Es depriment que : guardes urbans, taxistes, cambrers, botiguers ectra… normalment et parlin en castellà i que tu els hagis d’insistir una i mil vegades, que jo soc català, que Gracia es Catalunya i que la meva llengua es el català i que per tant, s’adrecin sempre a mi en la llengua del país que es el català (estic parlant de gent que l’entén i que el parla si vol).
Pel que sembla però, estem molt sols, tant la meva filla com jo.
Sembla que ningú s’adoni que si perdem la llengua ho haurem perdut tot, i que no es va a la presó, per ser conseqüent amb el deure de defensar-la i respectar-la.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes