Darreres hores per a saber qui serà el nou president del Consell de la República

  • Toni Comín, Jordi Domingo, Montserrat Duran o Antoni Walter Castelló: els socis han pogut votar fins a les nou del matí

VilaWeb
Carles Puigdemont, durant la presentació del darrer govern del Consell de la República (fotografia: Albert Salamé).
11.02.2025 - 21:40
Actualització: 12.02.2025 - 11:00

Recta final en la cursa electoral del Consell de la República. Les eleccions van començar el 8 de febrer a les nou del matí i els socis han pogut votar fins avui a les nou del matí. El nom del nou president de l’entitat s’anunciarà a les dotze del migdia. Hi ha quatre candidats: Toni Comín, Jordi Domingo, Montserrat Duran i Antoni Walter Castelló.

En aquestes eleccions, la participació és clau per a fer una diagnosi clara sobre l’estat actual del Consell. És a dir, si els socis hi continuen confiant i li donen legitimitat i reputació. Dos ingredients que s’han anat desdibuixant amb el pas dels anys. L’any passat, en les eleccions en què es va reelegir Carles Puigdemont com a president de l’entitat, de 89.970 socis, tan sols hi van votar 8.941.

Comín, Domingo o Duran

Tots els candidats tenen trets i suports ben diferents, però ara mateix tot fa pensar que la disputa principal és entre Comín i Domingo. Comín ha fet bandera de tenir experiència en el Consell. N’ha estat vice-president i ara es presenta, entre més motius, perquè considera imprescindible “que al capdavant hi hagi algú amb experiència, que el conegui a fons i el conegui bé”, detallava en una entrevista a VilaWeb.

Fa uns mesos, Toni Comín era el nom que tenia més pes per a rellevar el president Carles Puigdemont, però amb el pas del temps ha anat perdent volada. Hi ha uns quants motius que ho expliquen. El principal són les irregularitats econòmiques destapades per una auditoria interna, que assenyala que hi va haver subvencions sense documentació i despeses personals de Comín sense justificació adequada.

A tota la informació sobre l’auditoria interna que assenyala Comín, s’hi han d’afegir les crítiques punyents del raper Josep Miquel Arenas, Valtònyc, exiliat més de cinc anys a Bèlgica, que va dir que recomanava “allunyar Comín de qualsevol organització”, i deia que la informació que havia sortit als mitjans era “només la punta de l’iceberg”. Segons Valtònyc, hi ha gent que el podria denunciar, però que “en aquest país, les responsabilitats només es demanen de portes enfora”. I encara hi ha hagut una informació nova que ha danyat el nom de Comín: la denúncia d’un col·laborador de Comín al Parlament Europeu, que l’acusa d’assetjament sexual i laboral.

Enmig d’aquesta situació, Jordi Domingo, advocat i ex-cònsol major del Consolat del Mar, ha disputat l’hegemonia a Comín i el seu nom ha guanyat notorietat amb el pas de les setmanes, sobretot després d’haver-se aliat amb un altre candidat al Consell, Jordi Castellà, que s’ha integrat a la seva candidatura i assumirà el lideratge en l’acció internacional del Consell davant les Nacions Unides si guanyen les eleccions.

Domingo ha volgut deixar clar d’un bon començament que el Consell de la República és l’única institució que deriva directament de la declaració d’independència i del Primer d’Octubre. “Deixar perdre aquesta institució seria una indignitat per al país”, deia en una entrevista a VilaWeb. Domingo compta amb el suport de Lluís Puig, exiliat d’ençà del 2017 i conseller de Cultura durant el govern del Primer d’Octubre, i Neus Torbisco, que fou responsable d’acció internacional del Consell de la República.

L’altre nom és el de Montserrat Duran, que encapçala la candidatura  REvolucionemNos, que agrupa gent diversa d’uns quants consells locals. Aquest és, a parer de Duran, l’al·licient principal de la candidatura que encapçala. “Perquè coneixem el Consell a fons, perquè som els qui cada dia aixequem la persiana dels consells locals, que són l’ànima del consell”, deia en una entrevista a VilaWeb.

La candidatura de Duran, que és concebuda com la d’excel·lència de les bases, té el suport d’unes quantes personalitats destacades, entre les quals, l’activista independentista històrica Blanca Serra; les ex-conselleres del govern del Consell Montserrat Corrons i M. Antònia Font; el professor d’institut retirat Josep Maria Virgili; l’activista Roger Español, mutilat durant el Primer d’Octubre; i l’humorista i ex-representant de l’Assemblea de Representants del Consell, Toni Albà.

Hi ha un candidat més: Antoni Walter Castelló. És un mallorquí professor de secundària amb ascendència alemany i militant d’Esquerra Republicana, tot i que es defineix com a “militant passiu i molt crític amb la deriva que té d’ençà de fa uns quants anys”. Walter no té cap mena d’intenció d’esdevenir president del Consell. “Jo el que vull és deixondir l’independentisme, a fi que arribem a la nostra llibertat”, diu en la presentació.

 

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor