Cristian Llorens: “El nou govern té una set de venjança cap al professorat”

  • Entrevista al professor i influenciador que denuncia a les xarxes la política destructiva de la conselleria d'Educació

VilaWeb
02.02.2025 - 21:40
Actualització: 02.02.2025 - 23:10

Fa uns dies, l’influenciador de Carcaixent Cristian Llorens va penjar un vídeo a Instagram dient que deixava l’ensenyament després de cinc cursos d’exercir com a interí. Carregava durament contra el conseller José Antonio Rovira pel maltractament que exerceix sobre el professorat, però també pel menysteniment a l’alumnat.

Aquest vídeo es va fer viral i Llorens, que fa pocs mesos que va decidir de comunicar-ho a la xarxa social, ha vist com creixia el seu nombre de seguidors a Instagram. En les publicacions es dedica, principalment, a defensar la necessitat de preservar el català i ha estat especialment dur amb Carlos Mazón per la gestió de l’emergència de la gota freda. Una de les seccions que tenen més reeixida és la de la recerca de dites i frases fetes.

Per què deixeu les aules?
—M’agrada tenir el control de la meua vida i d’ençà que estic en educació note que l’he perdut per complet. I sobretot, els últims dos anys, amb el canvi al govern valencià. Tinc la sensació que el nou govern té una set de venjança cap al professorat. L’any passat no vaig treballar fins el gener, i enguany, anava pel mateix camí. Se’m van ajuntar un seguit de causes personals i vaig decidir que ja n’hi havia prou, que no podia estar deixant-ho tot, la meua economia i la meua salut mental esperant eixa plaça que semblava que no arribava i si arribava durava poc. Vaig decidir que, de moment, em congelaria en les llistes i provaria una altra cosa.

Dieu als pares: els vostres fills es perden un bon professor. Per què creieu que sou un bon professor?
—Perquè m’ho passava molt bé fent classe, i la veritat és que la resposta dels alumnes també és molt positiva. Sóc de la nova escola de l’ensenyament, de les metodologies més innovadores, i també sóc jove i no estava encara cansat de la professió. Per tant, jo tenia ganes de fer classe i crec que m’anava bé.

Una de les coses de què parleu, sobretot, és del maltractament que rebeu els interins per part de la conselleria.
—El maltractament es nota, sobretot, en les substitucions. Sé que sóc interí i no tinc, entre cometes, dret a tenir una estabilitat perquè encara no m’he guanyat una plaça, però jo estava acostumat a treballar amb una certa regularitat. Feies una substitució d’un mes i mig, paraves deu dies, tornaves a treballar, i acabaves treballant pràcticament tot el curs. Això ha canviat radicalment. Hi ha places que no estan sortint a les adjudicacions. Vas parlant amb companys. Et diuen: “En el meu institut falta un profe de valencià des de fa un mes i mig” No ix en la llista? Doncs jo estic cada dia clavant-me en les llistes i no ix eixa plaça. Hi ha retallades encobertes amb el sistema de substitucions, i això per a un interí és una estocada mortal.

Cristian Llorens

Això també repercuteix en l’alumnat que no té professor. En el vídeo us adreceu als pares i els dieu: “A mi em maltracten, però els vostres fills són els perjudicats.”
—Clar! És que eixa és la base de tot. Al final, tot parteix d’aquesta concepció social que el professorat som uns privilegiats, que tenim moltes vacances, que tenim un treball assegurat. Caldria especificar que això, si existeix, serà per al professorat funcionari que té una estabilitat. Hi ha molt de desconeixement de com funciona el sistema. És trist, dir-ho. Quan jo arribava a un centre preguntava als xiquets: “Per què creieu que fa un mes que no teniu professor de valencià?” I alguns em deien: “Per Pedro Sánchez”, i uns altres em deien que perquè l’institut s’estalvia diners… No tenen ni idea de com funciona i em parava a explicar-ho. Jo els feia una reflexió i els deia: “Que sapigueu que no heu tingut professors perquè a qui mana sobre l’educació no li importeu.” Jo era molt dur amb això perquè crec que s’ha de generar una consciència. A això s’ha de sumar que jo done valencià, que és una assignatura que per a molta gent ja és pellofa, per tant, sí, és un maltractament i és una deixadesa.

Això passa únicament amb l’assignatura de valencià?
—No, no, en totes.

O siga, algú ha donat una ordre de no tapar forats.
—Sí. O tapar-los com més tard, millor. És a dir, si la substitució dura un mes i mig i la puc tapar quan ja ha passat un mes, això que m’estalvie. És una cosa generalitzada.

Supose que teniu companys en la vostra mateixa circumstància.
—Sí. La prova evident que això passa és llegir els comentaris que em fan. Jo no esperava la repercussió que ha tingut el vídeo, sincerament, però és molt gratificant, entre cometes, veure que tantíssima gent s’hi ha vist reflectida. Gent que fa mesos que no té professor, alumnes que no han tingut primera avaluació… Quan estàs en la roda de l’ensenyament no et pares a pensar què passa amb els interins, però hi ha una manera de veure que alguna cosa no va bé i és el nombre de guàrdies que fas. Hi ha companys desbordats de guàrdies, perquè si falten tres professors o quatre, vol dir fer totes les guàrdies.

Es nota un cert interès per a maltractar la llengua i menystenir-la, i si la pogueren eliminar, millor… En els mesos que heu estat en centres educatius, com ho viviu els professors?
—Amb molta angoixa. És l’enèsim atac cap a la llengua. La sensació que tinc és que han tornat al govern i han tornat amb més ganes de fer més mal que mai. Realment, hem viscut uns anys molt bons en què, encara que amb errors, es va treballar per estabilitzar una miqueta les plantilles. Crec que el que passa amb el valencià és una qüestió molt ideològica. Recordem que aquest govern es va formar amb un acord amb Vox, que són uns altres hooligans. Es viu amb molta incertesa i amb molta ràbia perquè novament tornen a atacar una llengua que ja estava qüestionada completament en el sistema educatiu, perquè ser professor de valencià és estar sempre en la trinxera. Veure que això també es perpetua amb un maltractament constant per part de la conselleria és angoixant i estressant.

Tot això ho heu explicat a les xarxes socials. Com les treballeu, les xarxes?
—Sóc una persona molt combativa. Vaig començar a fer contingut en xarxes perquè sentia que calia fer-ne en valencià i és veritat que de sobte tinc un aparador força gran, i amb el tema de la gota freda vaig tenir la necessitat de donar la meua opinió sobre alguns temes, i la gent va reaccionar bé. Visc les xarxes com una eina per a difondre la cultura. Sóc una persona molt política i molt polititzada. L’apatia política, a mi no m’agrada. Per tant, dins del meu espai, m’agrada fer pedagogia. Per a mi les xarxes són entreteniment, són informació i són una ferramenta per a crear consciència social i política.

A quin públic us adreceu?
—Vaig començar això intentant adreçar-me a la gent més jove, que són el que jo vivia a les aules. El valencià ha fet una davallada en l’ús social, sobretot en la gent més jove. Intentar fer-lo un poc més seductor mitjançant es xarxes és una cosa que a mi m’agradava. Però és veritat que, segons el vídeo i la secció, m’arriba gent més jove o gent més major. La gent de 30-40 s’ha convertit en el meu sector. I hi ha molta gent castellanoparlant. És un mite que si fas contingut en valencià, només arribes als valencianoparlants. És mentida. Ens segueix molta gent que no gasta habitualment el valencià, però a qui li agrada escoltar-lo, o que n’està aprenent i de sobte t’has convertit en un referent…

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb

Alguna de les seccions que feu és la recuperació de dites i frases fetes. On aneu a cercar-les?
—La meua família, lingüísticament, era riquíssima. Sempre recorde la meua iaia parlant-me i pense: “Quan ma iaia deia això…”. És una miqueta un homenatge al parlar de la meua gent de la Ribera Alta, jo sóc de Carcaixent. També investigue molt per xarxes perquè, en absolut, jo no sóc un expert en això. Em documente molt per a fer els vídeos. El tema de les dites i els refranys, és la meua part preferida de la llengua. Perquè parlen molt de la societat i del context en què es va crear.

De fer això a la folklorització de la llengua hi ha una línia molt fina. A vegades és perillós travessar eixa barrera. Com ho eviteu?
—Evite entrar en els tòpics. La paella, l’esmorzaret, la cassalleta… ja està molt cremat.

Els diminutius…
—És veritat que és una cosa molt psicològica, tot xicotet? Intente entrar pel vessant cultural de la llengua i donar a conèixer personatges importants de la nostra cultura que, com que ha estat tan maltractada i amagada, la gent no coneix. Quan penges un vídeo, per exemple, de la Pastora, de sobte es fa viral perquè la gent diu: “No havia sentit mai parlar de la Pastora.” O de Maria del Carme Girau, que era membre de la Nova Cançó. Intente trobar eixos forats que encara no estiguen molt tractats de la cultura perquè la gent entenga que ha estat i és molt potent.

Heu fet de les xarxes la vostra professió, ara que heu abandonat l’ensenyament?
—No és la meua professió. Fa sis mesos que m’hi dedique i ja ha començat a donar-me alguns ingressos. La meua idea no és viure de les xarxes al complet, mai, perquè crec que generaria molta incertesa, però s’està convertint en un complement que pot arribar a oferir-me unes altres oportunitats. Tinc una feina a mitja jornada que compagine amb projectes audiovisuals.

Teniu un vídeo fent-vos un Colacao en silenci tot repassant els titulars de la premsa, abans de la primera manifestació contra Mazón. Sou molt actiu demanant la dimissió del president.
—És que calia. Estàvem en un tsunami informatiu i el discurs anava derivant cap a un lloc que em pareixia molt perillós. El lema “Sols el poble salva el poble” et pot parèixer bonic i romàntic, però amaga una desconfiança absoluta en els poders públics. Jo no desconfie dels poders públics. Puc desconfiar d’algun gestor que no està fent bé la seua feina, però en general, qui ens salva el cul, la major part de les vegades és la política i el sector públic. Apuntem bé cap a la persona que no ha fet bé la seua feina. Que no ens n’oblidem qui va estar cinc hores desaparegut quan la seua terra estava en alerta roja per pluges. Era una forma d’intentar redirigir l’atenció perquè la ultradreta utilitza eslògans i lemes molt fàcils i molt digeribles i molt assumibles i això molta gent ho comparteix. Vaig fer tres vídeos o quatre sobre la gota freda i conscientment vaig parar perquè també hi havia molta gent fent contingut sensacionalista i per a guanyar “m’agrada” fàcils.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb

Parleu de l’extrema dreta. Marxeu de l’ensenyament i també de X. No els estem donant molt d’espai?
—Sí. Jo amb això he tingut un dilema moral. M’agrada donar guerra, però arriba un punt en què entra en col·lisió el teu benestar psicològic, la teua estabilitat. Es pot ser combatiu de moltes maneres. Amb X tinc un debat. Vaig anunciar que me n’anava i en general només usava la plataforma com a consumidor, però no suporte la tendència dels últims anys. Ja no t’apareix contingut pràcticament de la gent que tu segueixes. T’apareix contingut per a provocar. Aleshores, sí que els cedim espai, però tinc la sensació que ells estan marcant l’agenda i que si tu et quedes a X i respons contínuament a la seua agenda, també els estàs donant un espai que no tindrien en el carrer. X és una ficció. La majoria dels hashtags estan alimentants per bots que estan contínuament generant contingut. Aleshores, lluitar contra els diners de milionaris per a promocionar certa ideologia, també és esgotador. Preferisc no gastar eixa energia en una cosa que done per perduda.


—Segurament els estem cedint més espai del que voldríem, però pense que ens hem de rearmar d’una altra manera. La batalla cibernètica és desigual. Ens hem de trobar en uns altres llocs. Jo crec molt en la desvirtualització, crec molt en el teixit veïnal, crec molt en que la gent torne a eixir al carrer a manifestar-se. Per tant, més que ser activistes de X, preferisc que la gent reconduïsca la seua energia per a llocs que són més útils, com ara trobar-nos en el carrer, manifestar-nos en el carrer, conéixer quines reivindicacions hi ha en el nostre barri, en la nostra ciutat… És teixir la realitat, és baixar i trobar-nos amb els nostres veïns. Cal un moviment, un nou 15M en què la gent es trobava. I amb les manifestacions de Mazón tinc una esperança perquè són massives i la gent no perd l’objectiu comú. Que es queden X!

Heu estudiat Comunicació Audiovisual. En un dels vostres vídeos defenseu el paper dels treballadors d’À Punt durant la gota freda.
—És un déjà-vu. Ells intentaran tornar a controlar políticament la tele. Vicente Ordaz, només has de fer una recerca ràpida per Google per veure quin peu calça i com de dur és amb coses importants com la llengua. Però sóc optimista. À Punt no és Canal 9. Ja va nàixer en unes altres circumstàncies. Ja té una fornada de periodistes que no són la columna vertebral del que va ser Canal 9 i que ja van viure la manipulació informativa. Crec que el fet que va fer que la gent desconnectara de Canal 9, informativament i emocionalment, va ser quan ens vam assabentar de com ens havien mentit amb l’accident del metro de València. Crec que això s’ha quedat com una cicatriu col·lectiva i tinc esperança en la gent que hi ha ara a À Punt. I eixe vídeo el vaig fer precisament perquè volia encoratjar-los, amb les meues limitacions, però setmanes després, uns quants treballadors de la casa em van dir que es va parlar molt del meu vídeo en la redacció i que a molta gent li va emocionar. Rebran moltes pressions, que resistisquen, perquè la gent ho premiarà. No vénen temps fàcils.

Què hauria de passar perquè tornàsseu a l’ensenyament?
—Ara mateix que em tornara la il·lusió, perquè el que va fer que decidira deixar-ho és que ja estava tan cremat amb el sistema, no amb l’ensenyament, que ja no tenia il·lusió perquè m’adjudicaren. I treballar de docent requereix una energia i una il·lusió constants. T’ha d’agradar molt estar a l’aula, t’ha d’agradar donar classe. Hauria de recuperar la il·lusió i m’ajudaria veure que tenim polítics a qui els importa l’ensenyament. No puc oblidar que en la primera entrevista que li van fer a Rovira com a conseller va dir: “S’haurà d’estudiar si hi ha massa professors, perquè hi ha centres que em diuen que no saben què fer-ne.” És una persona que no ha xafat una aula en sa vida. A l’àmbit polític no veig molta esperança en l’ensenyament. I t’afegiria, i això és una crítica al professorat, l’any passat es va fer una vaga general de l’ensenyament que va tenir un seguiment força alt, però també m’agradaria dir que el professorat s’ha d’implicar molt més amb els interins. Crec que hi ha falta d’empatia amb els interins. Hi ha molt d’egoisme dins el professorat. Ha de ser una columna vertebral de la lluita de l’ensenyament.

Voleu afegir res?
—Afegiria que igual que tenim molt clar que Mazón no pot seguir ni un dia més com a president de la Generalitat, m’agradaria que la gent comence a posar-li nom i cara a la persona que està denigrant l’educació pública, que és el conseller José Antonio Rovira, i que “Rovira dimissió” ha de tenir manifestacions tan massives com les que estem fent sobre la gota freda. L’ensenyament és un pilar bàsic i fonamental. I si no ho redrecem, això se’n va de mare.

Cristian Llorens

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor