Vinyes de Cérvoles, a les Garrigues (DO Costers de Segre).

Us oferim algunes idees de cara a triar els vins que podeu gaudir durant els àpats de Cap d’Any i Reis. Són vins que hem tastat i us podem recomanar: tenen preus variats, alguns d’assequibles per a totes les butxaques i uns altres no tant; vins que provenen de territoris diferents dels Països Catalans; amb Denominació d’Origen i sense; vins singulars per la mena d’elaboracions, vinyes i varietats, que són arrelats al territori. I n’expliquem algun aspecte històric, perquè una part formen part de la col·lecció d’històries vinícoles de la secció Vinyaserra.

Cinc vins blancs

La vinya de can Xec 2019

Vi adscrit a la Denominació d’Origen Alella, s’elabora al celler Raventós d’Alella, dins el projecte Can Matons, que ofereix cinc vins de pansa blanca de poble i de vinya, sota el paraigua d’un projecte més ampli, Vins del Llegat, que engloba els cellers més petits i artesans de Raventós Codorniu. Can Xec 2019 és un dels dos vins de vinya de Can Matons, que neix d’una parcel·la de quatre hectàrees de Montornès del Vallès –la banda del Vallès de la DO Alella. És un vi que cerca la màxima maduresa de la pansa blanca, per això el raïm es cull tard, bo i mirant que faci una maduració quasi de negre. Una part d’aquest raïm fermenta en cubs de ciment en forma d’ou i en bótes de roure. És un vi amb molts tanins i molta potència, amb notes florals en boca i molt fresc.

L’Anyet 2019, del celler la Gutina

Celler situat al municipi de Sant Climent Sescebes (Alt Empordà), que no es troba adscrit a cap DO. Un celler que treballa amb la filosofia dels vins naturals –no hi afegeixen sulfits. D’aquest vi, el celler n’elabora un escàs miler d’ampolles. És elaborat amb un 90% de garnatxa blanca i un 10% de garnatxa roja. La fermentació es fa amb llevat de la vinya mateixa, amb dipòsits d’acer inoxidable, i fa una criança amb les mares. És un vi sense filtrar ni clarificar, que sorprèn en boca tot oferint el record de les flors blanques però amb un accent marcat per la salinitat i frescor. El cupatge de garnatxes es fa just abans de l’embotellat. És un vi sorprenent.

En Moviment 2, del celler Bàrbara Forés

Us proposem un vi de la gamma experimental que impulsa Pili Sanmartín del celler Bàrbara Forés, a la Terra Alta. Aquest En Moviment 2 neix d’una vinya vella de macabeu, de vuitanta anys. S’elabora com a brisat –el vi fa una maceració amb les pells durant quatre mesos–, amb una criança de vuit mesos i un temps a l’ampolla. Les pells protegeixen i per això els brisats tenen una vida llarga. Explicava Pili Sanmartín: “Els brisats eren part de la tradició vinícola de la Terra Alta i es van deixar de fer. Ara que n’hem tornat a fer un a casa, ha estat una manera de connectar-nos amb la tradició, amb els nostres ancestres.”

L’Incorrecte 2019, del celler Sanromà

Sanromà va néixer el 2013 a Vila-rodona i el 2018 van inaugurar el celler. El porta el jove Eduards Sanromà. Diu: “Sóc feliç fent els vins que faig, tots monovarietals i monoparcel·laris. No crec en els cupatges, perquè el meu objectiu és que els vins s’expressin tal com són, i els cupatges fan perdre l’origen i la puresa. L’eslògan del meu celler és ‘Alt Camp embotellat’. Aquesta és la idea. Són vins d’agricultura ecològica fets tot escoltant la terra, seguint les llunes, sense llevats que no siguin els propis de la vinya, sense filtrar… És qüestió de respectar la natura, de tenir una bona relació amb la vinya. Els meus vins van fer un salt qualitatiu quan em vaig aturar a escoltar. Aleshores vaig començar a entendre el temps de les fermentacions, els ritmes de cada procés, com funcionen els llevats espontanis…” Aquest vi surt d’una vinya de parellada singular. El 2020 va partir una agressió vandàlica –van tallar contra-saba, de biaix, una vintena de ceps–, de la qual es va recuperant. Però aquesta vinya de parellada no és una vinya qualsevol per Eduard Sanromà. És una de les que s’estima més perquè la van plantar el seu avi i el seu pare i perquè quan el seu avi li va demanar que li fes un vi, ell va elaborar-ne un de parellada nascut d’aquella parcel·la. I també va ser la primera que va vinificar. L’Incorrecte, una parellada brisada, és el vi més ben valorat de la DO Tarragona.

Obstinat 2017, del celler Cal Tiques

Joan Rubió, un viticultor del Penedès que no es troba adscrit a la DO, és l’artífex del projecte Cal Tiques, un celler situat a Santa Margarida i els Monjos. Explica: “El 2015 vaig començar el projecte de Cal Tiques i vaig fer una línia de quatre vins que prèviament havia pensat, reflexionat, des de la terra. Perquè cada parcel·la té una energia determinada, segons la llum que hi arriba, de la mena de sòl… Hi ha molts elements que m’influencien per saber quin vi pot sortir segons la vinya. L’Obstinat és un vi que neix d’una parcel·la molt calcària, un sòl molt blanc, amb molt poca profunditat de terra. És un xarel·lo. I em vaig imaginar una extracció molt potent, provant de treure la profunditat de la varietat de raïm. Des del principi vaig pensar que volia fer vins que maceressin amb les pells. Perquè a la pell del raïm hi ha una part molt important dels sabors i les aromes, és on hi ha una mica l’ànima, la personalitat de cada varietat. L’Obstinat 2017 té deu dies de maceració. I després, l’extracció del líquid sempre la faig sense prémer, sense pressió. El meu és un celler sense premsa. Deixo que vagi rajant, rajant, i decideixo d’acabar el procés a partir del tast. Després dels deu dies de maceració amb pells, el vi va estar quatre mesos en bótes de fusta de cinc-cents litres, per a donar-li una mica de criança i aportar una mica més de complexitat. I busco graus alcohòlics molt baixos i una acidesa llarga i una certa salinitat en boca, tensió. Tots els meus vins tenen aquest fil conductor.”

Cinc vins negres

Safrà 2020, del celler del Roure

En la Terra dels Alforins s’alça el celler del Roure, un dels projectes amb més caràcter i projecció d’aquest territori agrari i vinícola, enclavat en l’altiplà de les Alcusses, terme municipal de Moixent, comarca de la Costera, amb Xàtiva de ciutat de referència. Pablo Calatayud impulsa aquest projecte singular. El 2006 va adquirir un mas a les Alcusses, que conté un celler de fa dos-cents anys, una “bodega fonda”, que en diuen, amb forma de lletra u, amb noranta-set grans gerres de fang clavades a terra, on es feia el vi i s’hi guardava l’oli. És un patrimoni arquitectònic únic per la seva grandària, que Calatayud ha recuperat i on elabora la gamma dels “vins antics”, tal com els anomena, que fermenten i es crien en aquestes velles àmfores, amb raïm d’agricultura ecològica. Avui, compta amb quatre referències: parolet, safrà, vermell i cullerot. Els vins fermenten en tines d’acer inoxidable i després es dipositen dins les gerres velles, en què fan una criança entre cinc mesos i catorze. Triem el Safrà perquè és un vi rústic elaborat amb una varietat recuperada, la mandó. Al celler del Roure diuen que el Safrà és un vi negre amb ànima de blanc.

Les Tallades de can Nicolau 2016

Aquest és un vi que prové d’una vinya pre-fil·loxèrica, del 1870, les Tallades de can Nicolau, al municipi del Masroig, dins la DO Montsant. La vinya més vella de la DO Montsant, que té una extensió de dues hectàrees i mitja. La varietat de raïm de la vinya és el picapoll negre. Elabora el vi que surt d’aquesta vinya el celler Orto Vins, que té com a enòleg el reputat Joan Asens, propietari de la vinya, que ja li ve dels avis. Enguany, aquest vi ha estat un dels més ben puntuats de la Guia de Vins de Catalunya. Fa una fermentació amb els llevats propis de la finca en bótes de 500 litres. Fa la maceració durant vint-i-vuit dies i, després del premsat, el vi passa a bótes velles, on faran la malolàctica i la criança durant dotze mesos en bótes de 225 –que tenen entre 5 anys i 12.

Jaume de Puntiró vermell 2018

Celler de la DO Binissalem de Mallorca, dins el terme de Santa Maria del Camí. Elaborat a partir de les varietats tradicionals de l’illa manto negre i callet, a partir de sis mesos de barriques de roure americà. És un vi molt saborós, un vi amb esperit de pagès, de factura artesanal. Jaume Calafat i Nadal va fundar el celler l’any 1980, marcat per la família de la seva dona, que venia d’una tradició vinícola que es remunta al segle XIX, els Vich. Actualment, porten el celler els seus fills, Pere i Bernat Calafat Vich, que elaboren vins de qualitat d’elaboració artesana, provinents de vinyes de conreu ecològic.

12@ Negre 2020, del celler Carles Andreu

El celler Carles Andreu de la DO Conca de Barberà va ser el primer a revolucionar la varietat trepat, el 2004, elaborant un vi negre d’aquesta varietat de raïm, que tradicionalment tan sols s’emprava –i majoritàriament encara s’utilitza– per a l’elaboració de vins rosats. Cercant l’essència del trepat, l’enòleg Bernat Andreu va decidir-se el 2016 a fer una elaboració tan purista com fos possible en el sentit varietal: deixar expressar la varietat tal com és. I d’ací va néixer el 12@. No hi ha pas per fusta ni se cerca una sobremaduració. Explica Bernat Andreu: “Volem que sigui un negre que presenti les característiques del trepat: un color amb pocs tanins, acidesa alta i graduació moderada.” És un vi fet d’una vinya que es diu el Figueral, que es troba entre 400 metres i 450 d’altitud. El vi és un típic trepat, molt especiat, recorda el llorer, el xiprer. Diuen que marida d’una manera excel·lent amb el bacallà.

Garnatxa de Cérvoles 2018

Aquest celler se situa a la Pobla de Cérvoles, a la subzona de les Garrigues, a l’altra banda del Priorat, dins la DO Costers del Segre. Els vins que s’hi elaboren són considerats de muntanya, perquè les vinyes tenen una altitud entre 700 metres i 800. Xavier Cepero, director general de Castell del Remei –que inclou els cellers Tomàs Cusiné, Cérvoles i Cara Nord–, explica que Cérvoles va arrencar el 1997 i segurament va ser el primer projecte de viticultura de muntanya. Una finca ecològica i de baix rendiment –es cullen entre 1.000 quilos i 3.000 per hectàrea, tot i que la DO permet de collir-ne fins a 16.000. És una zona ben ventilada, per la marinada continuada que hi bufa. L’altitud de les vinyes fa que les veremes siguin tardanes, que es puguin fer a l’octubre. La garnatxa és la varietat més plantada a Cérvoles i el celler fa cinc menes diferents de vinificació amb aquesta varietat –una part amb rapa, una altra amb pas per tines de 4.000 litres menys de tres mesos…– i després en fa un blend. D’aquest vi se n’elaboren 20.000 ampolles. Havent tastat la garnatxa de Cérvoles 2018, la consideració general és trobar-la diferent de la majoria de garnatxes catalanes i més pròxima a les franceses, de Costers del Roine (Côtes du Rhône), per exemple. El fet diferencial és l’altura. Xavier Cepero va dir-ho ben clar: el present i el futur de Cérvoles són les garnatxes.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.