TEMA DEL DIA
Imatge.
Pedro Sánchez va fitxar Josep Borrell per millorar la imatge d’Espanya a Europa i mirar de capgirar la imatge que l’independentisme ha sabut instaurar-hi sobre l’estat espanyol: la d’un país poc democràtic, amb presos polítics i amb una separació de poders més que qüestionable. La victòria de l’independentisme en aquest terreny l’ha reconeguda Borrell i tot, però les seves maneres demostren que a Sánchez li surt el tret per la culata. Posar Borrell a millorar la imatge d’Espanya és com posar Rodrigo Rato a millorar la imatge de la banca espanyola.

Retirar les credencials diplomàtiques al representant del govern de Flandes per unes declaracions crítiques amb Espanya que va fer el president del parlament d’aquell país, Jan Peumans, és un error greu de Borrell, perquè encara degrada més la imatge d’Espanya, havent armat un conflicte diplomàtic per una qüestió de llibertat d’expressió. I demostra un gran desconeixement del sistema federal belga, justament ell, que es vanta de federalista. El federalisme de Borrell és una màscara per a dissimular el seu jacobinisme furibund. Una persona que va proclamar que s’havia de fumigar Catalunya perquè hi havia massa independentistes, gaire diplomàtic no ho pot ser.

A Borrell el molesta que Flandes, i per extensió Bèlgica, s’hagi convertit en el refugi de part del govern de Puigdemont i la seva justícia no s’hagi doblegat al fals relat ordit pel jutge Pablo Llarena. Borrell va ser dels qui van trucar a Sánchez perquè el govern espanyol es fes càrrec de la defensa del jutge Llarena en la querella que li va interposar Puigdemont davant la justícia belga, quan el president espanyol ja havia decidit de no intervenir-hi perquè era un afer privat. Borrell el va convèncer i el govern espanyol ja s’ha gastat mig milió d’euros en la defensa del jutge, en un cas que encara és pendent de resolució.

Però cada relliscada de Borrell és una victòria de l’independentisme català. El ministre d’Afers Estrangers espanyol segueix el camí dels seus antecessors del PP, Alfonso Dastis i José Manuel García-Margallo, que es van convertir en els millors agents per a internacionalitzar el procés amb pressions diplomàtiques matusseres, mentides i manipulacions a la premsa mundial, que qualsevol professional ben informat podia desmentir. Si el fan fora del govern espanyol i no troba feina, Ernest Maragall li hauria de donar una ambaixada catalana.

Això no passarà, perquè Borrell forma part d’un govern feble en què en quatre mesos de vida ja han dimitit dos ministres, Màxim Huerta i Carmen Monton, i una altra, Dolores Delgado, ha estat reprovada pel congrés. És difícil que Sánchez talli més caps, tot i que Borrell porta plom a l’ala pel cas Abengoa, del qual avui ha hagut de donar explicacions al congrés espanyol. La Comissió del Mercat de Valors espanyola el va sancionar per haver usat informació privilegiada abans de vendre’s accions d’Abengoa, quan era conseller de l’empresa, que un mes després va demanar concurs de creditors. El 2012 ja va haver d’abandonar el càrrec de president de l’Institut Universitari Europeu de Florència, precisament per un conflicte d’interessos amb la seva presència al consell d’administració d’Abengoa.

Amb aquests antecedents, no és pas que tingui gaire bona fama a Europa. I si continua cometent errors, amb una diplomàcia colonial pròpia del duc d’Alba, aconseguirà que el cas català guanyi interès i suport a la UE. De moment, en la sessió del parlament flamenc que s’ha fet aquest matí, el president de la cambra, Jan Peumans, i el primer ministre, Geert Bourgeois lluïen cadascun un llaç groc a la solapa. Per l’independentisme, és bona cosa que Sánchez mantingui Borrell al càrrec.

MÉS QÜESTIONS
El govern espanyol promet nou-cents milions d’euros per al País Valencià al pressupost.
La ministra d’Hisenda espanyola, María Jesús Montero, ha admès que el País Valencià és una de les comunitats més mal finançades i ha promès un seguit de mesures transitòries fins que no arribi una solució definitiva, amb la reforma del sistema de finançament autonòmic. Concretament, s’ha compromès que en el pressupost de l’estat de l’any vinent, el País Valencia rebi, ‘pel cap baix’, nou-cents milions d’euros ‘per a millorar els serveis que té assignats’. En resposta al diputat de Compromís Ignasi Candela, que li ha demanat quines mesures compensatòries prendria el seu govern en relació amb les comunitats autònomes ‘infrafinançades’, Montero ha assenyalat que València es beneficiaria de 240 milions d’euros de més en el cas que el govern espanyol aconseguís d’apujar el sostre del dèficit, cosa que de moment s’ha paralitzat. El president Ximo Puig, en la darrera reunió a la Moncloa, havia demanat a Pedro Sánchez que en el futur pressupost el 10% de la inversió fos per al País Valencià.

Les Corts aproven una nova llei per a millorar la lluita contra la corrupció. El ple de les Corts ha aprovat amb els vots a favor de PSPV, Compromís, Podem i Ciutadans i l’abstenció del Partit Popular, la Llei d’Inspecció General de Serveis i del Sistema d’Alertes per a la Prevenció de Males Pràctiques en l’Administració de la Generalitat i el Sector Públic Instrumental. Aquesta llei crea el Sistema d’Alertes Primerenques d’Anticorrupció (Satan), per a detectar precoçment possibles irregularitats i males pràctiques administratives en la gestió de l’administració valenciana. El sistema inclou un conjunt d’eines que, a partir de l’anàlisi de la informació obtinguda, possibilitaran l’avaluació i la identificació amb caràcter preventiu de situacions o marcs de risc per a evitar que es puguin convertir en casos de corrupció. La norma estableix que el personal d’inspecció de serveis i el que pugui col·laborar ocasionalment en l’exercici de la funció inspectora, guardarà secret i confidencialitat respecte de les investigacions que es duguin a terme i dels afers que coneguin per raó del seu lloc. A més, es desenvoluparan reglamentàriament els mecanismes necessaris per a protegir la intimitat i privadesa dels qui presentin denúncies o comuniquin fets amb aparença d’irregularitat. De la mateixa manera, es protegirà tothom qui intervingui en la comprovació dels fets investigats.

Ribó vol repetir el pacte de la Nau. El batlle de València, Joan Ribó, ha dit que vol repetir el govern de Compromís amb el PSPV i València en Comú després de les eleccions municipals. En la intervenció d’obertura del debat sobre l’estat de la ciutat, ha dit que té la ‘ferma voluntat’ de treballar per a la reedició del govern progressista. Així mateix, ha fet un balanç positiu dels tres anys i mig de l’executiu. ‘En aquests moments, podem dir que hem complert o estem en condicions de complir abans d’acabar el mandat la immensa majoria dels objectius que ens vam proposar quan establirírem el programa comú del govern de la Nau. Hem fet moltes coses, hem capgirat moltes polítiques caduques que vam heretar del govern anterior’, ha explicat.

El batlle de Perpinyà confirma que es presentarà a la reelecció. Encara no és oficial, però el batlle de Perpinyà, Jean-Marc Pujol, es tornarà a presentar a les eleccions municipals del 2020. En una entrevista a L’Indépendant, ha explicat que està preparat per a ‘la batalla’, que creu que serà difícil. El candidat de centre-dreta demana unitat entorn de la seva candidatura, en referència a Louis Aliot i el diputat dels Republicans, Romain Grau, que ja han anunciat que li disputaran la batllia.

Els sindicats de funcionaris andorrans volen fer una altra vaga. Els sindicats de funcionaris volen fer una altra vaga per a protestar contra el projecte de llei de la funció pública, car consideren que és molt lesiu per als seus interessos. Per al secretari general de la Unió Sindical d’Andorra i portaveu dels col·lectius de defensa dels treballadors públics, Gabriel Ubach, el projecte de llei no es pot admetre i una de les maneres de rebutjar-lo és convocar una vaga com la de fa uns quants mesos. Amb tot, aquesta iniciativa i altres s’hauran d’aprovar en assemblea general. La setmana vinent hi haurà una reunió de sindicats de funcionaris i, aviat, una assemblea general que haurà de ratificar o refusar la decisió.

Maó retirarà la medalla d’or de la ciutat al ‘genocida’ Franco. L’Ajuntament de Maó, governat per Ara Maó i el PSOE, aprovarà en el ple de la setmana que ve l’obertura de l’expedient per a retirar la medalla d’or de la ciutat al dictador Francisco Franco. La medalla es va atorgar el 6 de febrer de 1949. La decisió l’han explicada els socialistes en un comunicat en què asseguren que cal ‘normalitzar’ la situació en relació amb la llei de memòria històrica, que obliga les institucions a retirar escuts, insígnies, plaques i més objectes que enalteixin la dictadura. El partit considera que la ciutat no pot mantenir una condecoració a un dictador ‘genocida.’ L’associació Memòries de Menorca va començar a l’agost una campanya de recollida de signatures per a aconseguir la retirada de la medalla.

LA XIFRA
3,8 graus en l’escala de Richter. Aquesta ha estat la intensitat del terratrèmol que aquesta matinada passada ha afectat el golf de València, el quart en menys de setanta-dues hores. No s’hi han registrat danys materials.

TAL DIA COM AVUI
El 17 d’octubre de 1986 s’anuncià a Lausana que els XXV Jocs Olímpics es farien a Barcelona el 1992. L’anunci el va fer Juan Antonio Samaranch, aleshores president del COI.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb