La indiscreció de Borrell va impedir la cessió d’avions polonesos a Ucraïna

Les declaracions de Borell sobre l'operació van destapar un pla que era teòricament secret i que no havia estat consensuat, segons Politico

VilaWeb
Redacció
11.03.2022 - 15:31
Actualització: 11.03.2022 - 16:31

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El fracàs del pla del govern polonès per a transferir els seus vint-i-vuit avions de combat MiG-29 a Ucraïna podria haver fracassat per una indiscreció de l’alt representant de la diplomàcia europea, Josep Borrell. Ho afirma el setmanari nord-americà Politico, en l’enèsim episodi d’una saga que s’ha allargat tota la setmana.

Tal com explica Politico, les declaracions de Borrell sobre l’operació del passat 27 de febrer van desconcertar tant els representants nord-americans com els europeus, atès que el pla era secret, teòricament, i encara no havia estat consensuat entre els implicats. En aquest sentit, assenyala que la transferència hauria estat possible si s’hagués mantingut en secret, però això va ser impossible quan Borrell el va anunciar a la premsa de manera unilateral. “L’anunci va significar un xoc per a molts, segons els diplomàtics de la UE i els EUA consultats, entre els quals hi ha els representants dels països de l’est que confiaven a mantenir l’operació en silenci”, diu la informació.

El problema es va complicar encara més els dies següents, perquè el govern ucraïnès va aprofitar les declaracions sobtades de Borrell en benefici propi i va dir que aviat rebria una setantena d’avions de combat provinents de Polònia, Eslovàquia i Bulgària. El problema és que cap d’aquests tres països havia accedit a cedir els vehicles a Kíiv, per la qual cosa Eslovàquia i Bulgària se’n van fer enrere ràpidament.

La situació va empitjorar dimarts a la nit quan Polònia va anunciar unilateralment que sí que cediria els seus avions de combat MiG-29 a l’exèrcit ucraïnès, una mesura que no havia estat encara acordada amb l’OTAN ni tampoc amb el govern nord-americà. Segons l’anunci del govern polonès, Varsòvia transferiria els seus avions a la base de l’exèrcit nord-americà a Ramstein (Alemanya), des d’on serien enviats a Ucraïna per entrar en combat contra les forces russes.

L’oferta inesperada de Polònia va agafar per sorpresa fins i tot el govern dels Estats Units. Tant Washington com l’OTAN han rebutjat reiteradament d’enviar cap mena d’avió de combat a Ucraïna, una mesura que temen que Moscou interpretaria com una declaració de guerra i que podria obrir la porta a una escalada nuclear. Aquesta prudència és contrària als designis de Kíiv, que ha demanat més d’una vegada que els països occidentals enviïn avions de combat al país i que hi estableixin una zona d’exclusió aèria. Moscou, per la seva banda, ja ha avisat que els països que cedeixin espai operatiu a l’aviació ucraïnesa podrien ser considerats participants del conflicte.

D’ací ve que el Pentàgon acabés rebutjant la iniciativa de Varsòvia. En un comunicat publicat dimecres al matí, el Departament de Defensa nord-americà va dir que la possibilitat que uns avions de combat provinents d’una base nord-americana “entrin a l’espai aeri ucraïnès, que es troba en disputa en Rússia, presenta dubtes importants per a tota l’aliança de l’OTAN”. “Continuarem en consulta amb Polònia i altres aliats de l’OTAN sobre aquesta qüestió […] però no creiem que la proposta de Polònia sigui sostenible”, va puntualitzar John Kirby, secretari de premsa del Pentàgon.

En vista d’aquesta circumstància, i després de la negativa de Washington, sembla que Varsòvia també es va acabar desdient de la seva pròpia proposta. Dimecres al migdia, el vice-ministre d’Afers Estrangers polonès, Pawel Jablonski, va explicar en una entrevista a l’emissora Polskie Radio 1 que el govern polonès havia de prioritzar la seva seguretat a l’hora de considerar l’enviament d’avions de combat a Ucraïna. “No pot ser que Polònia, en tant que l’únic membre de l’OTAN a la nostra regió, hagi d’assumir tot el risc, i que la resta de països no hagin de compartir-lo o bé compensar-nos d’alguna manera”, va dir.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes