Imatge de Google Earth.

Els locals s’hi refereixen com l’estómac verd de la ciutat, per la seva forma, però en realitat n’és més aviat el pulmó verd, per la seva funció depuradora de l’aire. La imatge per satèl·lit és la millor demostració de la importància que té l’illa de Bang Kachao dins l’ecosistema de ciment de Bangkok.

Costa de creure que en una megalòpolis de més de deu milions d’habitants, consumida pel desenvolupament voraç, hi pugui haver encara un espai com aquest. En total, comprèn una àrea de setze quilòmetres quadrats de vegetació, rierols i casetes unifamiliars. És una porta màgica a la Tailàndia rural. Els veïns saluden els visitants i els somriuen. També s’hi pot trobar una gran varietat de diversitat animal i vegetal. I tot això, a pocs minuts del centre de Bangkok i dels seus gratacels d’oficines.

El riu Chao Phraya és la barrera natural entre Bang Kachao i els gratacels i el ciment.

Per aquest motiu, la revista Times va catalogar Bang Kachao com ‘l’oasi urbà més important de l’Àsia’. El govern diu que és conscient del paper que té l’illa, però tot i això ecologistes de la regió i periodistes alerten que l’immens parc és en perill i podria ser víctima de la febre inversora que ja ha afectat la resta de la ciutat.

Esforços per a protegir el pulmó

Fa poques setmanes, el govern tailandès, controlat per una elit militar després del cop d’estat del 2016, va anunciar una nova llei per a blindar la gran zona verda. Segons aquesta nova normativa, no es poden construir nous edificis ni transformar els actuals perquè acullin activitats industrials. A més a més, les construccions han de tenir una alçària màxima de nou metres, o de dotze metres si tenen el teulat tradicional tailandès.

El color predominant a l’illa és el verd de la vegetació.

D’aquesta manera, compleixen la promesa que van fer després de la mort del rei Rama IX, qui sempre havia estat un ferm defensor de la importància de Bang Kachao per a Bangkok.

És, sens dubte, una gran iniciativa que pretén d’actuar d’escut contra aquells qui han vist en aquesta preuada jungla una possibilitat per a treure’n diners gràcies a la gran quantitat d’espai disponible que hi ha i a la seva bona localització. No obstant això, segons els experts, les normatives d’aquest estil a Tailàndia no es poden celebrar com una victòria definitiva.

Alguns veïns es construeixen plataformes flotants sobre els rierols.

La força de la corrupció

En un article al diari tailandès The Nation, el corresponsal a l’Àsia de l’Agència France Press, Reuben Easey, escrivia: ‘A Tailàndia, on hi ha poca oferta de terra (disponible) i on la corrupció creix sense control, els desenvolupadors i els homes de negocis amb molt poder han trobat des de fa molt temps maneres d’eludir les proteccions ambientals o, senzillament, passar-les per alt.’

Easey també explicava que ja hi havia hagut moviments d’inversors per a adquirir parcel·les de terra. Segons el reporter, una senyora de 62 anys estava disposada a vendre el terreny de 6.400 metres quadrats, la llar que l’havia vist créixer, a un interessat per 24 milions de baht (uns 675.000 euros). Necessitava els diners, explicava, per pagar les despeses mèdiques de la seva tia malalta. És important d’assenyalar que això va succeir abans que l’administració publiqués la nova llei.

A Bang Kachao hi ha més bicicletes que no pas cotxes.

De tota manera, els veïns també veuen els moviments del govern amb escepticisme. Diuen que, de promeses i accions dels governs, ja n’han sentides moltes, però lamenten que res no evita que, de mica en mica, la zona es vagi urbanitzant. Amb aquesta normativa, per exemple, es preveu la nova construcció de serveis que ja estan establerts a l’illa. És a dir, els ressorts, els hotels, els ports o les cafeteries i restaurants podran expandir-se dins les seves parcel·les de terreny actual. Això pot ser una porta oberta a la picaresca legal que perpetuï el ritme actual d’expansió del ciment entre la selva.

Un autèntic oasi urbà

Ara per ara, l’illa de Bang Kachao continua essent un paradís dins d’una de les ciutats més grans del món. S’hi pot accedir fàcilment amb ferri o per carretera. Tanmateix, la majoria de viatgers que visiten Bangkok no hi paren atenció, i això que, segons Mastercard, és la ciutat que rep més turistes del món.

L’atracció més visitada és el mercat flotant de Bang Namphueng.

Els qui opten per passejar-se entre aquest garbuix de verds són, majoritàriament, tailandesos. L’activitat més habitual és llogar una bicicleta per només 1,5 euros el dia i visitar el mercat flotant de Bang Namphueng. A diferència de la resta de mercats d’aquestes característiques que hi ha a Bangkok, el de Bang Kachao és molt més tranquil i s’hi pot trobar pràcticament de tot i a molt bon preu. Això sí, només obre el cap de setmana.

Però la cosa que fa d’aquest un lloc tan especial és la biodiversitat. A l’illa hi ha tres paisatges principals: els manglars, els boscos pantanosos d’aigua dolça i la jungla tropical. Hi ha tants arbres que només aquesta àrea consumeix 6.000 tones de diòxid de carboni l’any; al mateix temps, produeix oxigen per als habitants de la capital de Tailàndia.

El jardí botànic de Sri Nakhon Khuen Khan a l’illa.

Probablement, el millor lloc per a observar la biodiversitat d’aquests ecosistemes és el jardí botànic de Sri Nakhon Khuean Khan, una muntanya de jungles tropicals amb un llac al bell mig. Ací és d’allò més fàcil veure ocells exòtics, esquirols i petites serps, a més d’una gran varietat de plantes i arbres. Per cert, que al temple de Wat Bang Na Nok, just al port d’un dels ferris que acosta a l’illa, els monjos tenen cura de quatre búfals d’aigua, dos dels quals són albins.

De fet, Bang Kachao és una de les moltes illes artificials que hi ha a riu Chao Phraya. Es va construir un canal al seu extrem oest que la va deixar absolutament envoltada d’aigua.

Els voluntaris del temple tenen cura de dos búfals d’aigua albins.

Un veïnat diferent

A més de la natura, Bang Kachao té una altra gran peculiaritat respecte de la resta de Bangkok. Només hi viuen 40.000 persones, que es reparteixen pel territori ben bé com si fossin als camps tailandesos. La gran majoria es dedica a l’agricultura, si bé cada vegada més veïns opten pel turisme per a guanyar-se les garrafes. El seu ritme de vida és absolutament diferent, lluny del brogit i les presses de la metròpolis.

Les cases estan unides per uns camins de ciment molt estrets, elevats del terra dels boscos i les selves. Però el desenvolupament opta cada dia més per carreteres grans perquè hi transitin els cotxes dels visitants. Els veïns, de fet, només es mouen amb motos o bicicletes.

Una senyora dóna menjar als gossos del carrer.

Molts d’ells s’han convertit, gairebé sense voler-ho, en activistes ambientals que lluiten per mantenir aquest oasi dins Bangkok. Alguns, fins i tot, s’han organitzat per ensenyar als seus conciutadans les meravelles naturals que hi ha a l’altre costat del riu Chao Phraya, i perquè, efectivament, val la pena deixar la pell per preservar un autèntic pulmó de la ciutat i, també, un espai on recordar els grans avantatges d’escapar-se de la ciutat i perdre’s en la natura.

Més capítols de la sèrie ‘La volta al món sense bitllet de tornada’:
(1): Un nou ‘margaix’ a Mongòlia
(2): A Ulan Bator, vivint entre sedentaris
(3): Comprant cavalls a Mongòlia
(4): Els perills de cavalcar per Mongòlia
(5): Compartint sostre amb cinc àguiles daurades
(6): Com és la vida dels nòmades de Mongòlia?
(7): Per què val la pena de viatjar fent autostop
(8): La Xina de lalta tecnologia i el control extrem
(9): L’orquestra simfònica dels trens xinesos
(10): L’autèntica religió d’Hong Kong
(11): Els paradisos naturals d’Hong Kong
(12): El dia que les treballadores domèstiques inunden els carrers d’Hong Kong
(13): Una setmana qualsevol quan viatges amb 3 euros el dia
(14): Què cal portar a la motxilla quan fas un gran viatge?
(15): Un Nadal a la Cotxinxina
(16): Una gallina et pot salvar la vida al Vietnam
(17): Com funciona Couchsurfing, la plataforma per a viatjar sense pagar allotjament
(18): Emboscada entre cocoters
(19): Nòmades digitals: viure viatjant gràcies a internet
(20): El llac de Ta Dung, la joia desconeguda del sud-est asiàtic
(21): Ser dona i fer la volta el món tota sola
(22): Cao Dai, la jove religió que combina Buda, Jesús, Victor Hugo i Lenin
(23): S’hauria d’abolir una festa com Nadal si això fos millor per a l’economia?
(24): El Vietnam: l’última supervivent de la secta del coco
(25): Viatjar només caminant és una bogeria
(26): Xocs culturals i anècdotes de la Cambotja rural
(27): ‘Worldschooling’: com és educar els fills gràcies als viatges i lluny de les escoles convencionals?
(28): Checkpoint 17
(29): El testimoni del nen que va sobreviure al camp de concentració més letal del genocidi cambotjà
(30): Disparar a policies (amb pistoles daigua) per celebrar larribada de lany 2563
(31): Dormir en temples, un allotjament místic, alternatiu i gratuït
(32): 971.400 passes: travessant Cambotja a peu
(33): Per què els tailandesos estimen tant la seva monarquia?

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb