L'escriptor Agustí Bartra.

La setmana vinent arriba a les llibreries L’evangeli del vent d’Agustí Bartra. El publica Adesiara en una edició de D. Sam Abrams, estudiós que també signa la introducció. Escrit entre França, la República Dominicana, Mèxic i els Estats Units, L’evangeli del vent és el llibre més desconegut del poeta, tot i que constitueix una baula fonamental de la seva producció poètica. Hi resseguim el periple vital d’un home angoixat pels records de la guerra, desconcertat per la incertesa del futur i encoratjat per un present trepidant i prometedor. Llegiu ‘Coral a Lluís Companys per a moltes veus’.

Explica Jordi Raventós, editor d’Adesiara:

«La setmana que ve arriba a les llibreries L’evangeli del vent, un dels reculls poètics cabdals d’Agustí Bartra, que fins ara era força desconegut pel gran públic i ha estat injustament passat per alt pels especialistes. Juntament amb L’arbre de foc –que Adesiara ja va recuperar el 2015, amb un notable èxit de crítica i de vendes–, representa un punt d’inflexió decisiu en la trajectòria literària i vital del poeta, que es mostra angoixat pels records de la guerra però alhora encoratjat per un present trepidant i prometedor. És la primera vegada que es publica en un volum solt el text sencer, després que el curador, D. Sam Abrams, hagi revisitat tots els autògrafs manuscrits i mecanoscrits conservats, respectant sempre la darrera versió establerta per l’autor.

Com afirma molt encertadament el mateix Abrams en la introducció del llibre, ‘L’evangeli del vent ocupa un lloc destacat i singular al corpus bartrià perquè representa la consolidació definitiva de la seva prodigiosa veu poètica i la prefiguració dels paràmetres humans, intel·lectuals, estètics i artístics que orientaren la seva obra futura. A tall d’exemple, podem assenyalar que és a L’evangeli del vent on neixen diverses tendències molt característiques de la producció de Bartra, com ara el llenguatge ric, la deep imagery, la vinculació amb la filosofia o l’experimentalisme consumat en l’àmbit temàtic i formal. Per diversos motius, mai no s’havia advertit fins ara la importància decisiva del llibre. Podem ser encara més categòrics i afirmar, sense por d’equivocar-nos gens, que estem davant del llibre més ignorat o més maltractat de tota la vasta obra poètica de Bartra. Això equival a dir que, si no hem disposat d’una aproximació crítica adequada a L’evangeli del vent, ens falta una peça clau per a acabar de fer-nos càrrec del tot de la poesia de l’autor, i, en conseqüència, la nostra lectura general és insuficient o, com a mínim, es dreça sobre un terreny poc sòlid i no gaire estable. En definitiva, és com si volguéssim abastar l’obra de Rainer Maria Rilke sense tenir en consideració els Neue Gedichte (1907, 1908), o l’obra de T. S. Eliot sense tenir en compte els Poems (1920), o l’obra d’Óssip Mandelstam prescindint dels Tristia (1922)’.

Dividit en cinc parts (‘Els alciònics cels’, ‘Poemes d’Odisseu’, ‘Les gàrgoles coronades d’estrelles’, ‘Les cariàtides aterrades’ i ‘Poemes d’Anna’), L’evangeli del vent ens ofereix unes composicions formidables, colpidores i realment magistrals. Segons el meu parer, poemes com ‘Als llavis del silenci’, ‘Oda atlàntica’ o ‘Coral a Lluís Companys per a moltes veus’ –per citar-ne només tres que em fascinen– són dels millors que s’han escrit a casa nostra en el segle XX.»

 

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]