Per què l’asturià no és llengua oficial a Astúries?

  • L’oficialització de l’asturià és un gest simbòlic que no està lligat a mesures concretes de protecció lingüística

Grup de Lingüistes per la Diversitat (GLiDi)
24.05.2023 - 21:40
Actualització: 24.05.2023 - 22:11
VilaWeb
Això és una prova de lectura dels articles de Vilaweb amb veu sintètica, que ben aviat serà a disposició dels subscriptors del diari. Subscriviu-vos-hi ací. Si trobeu algun problema, escriviu-nos a suport@vilaweb.cat.

En l’Atles de les llengües en perill del món de la UNESCO s’hi detallen 2.498 llengües en cinc nivells de risc: vulnerable, en perill, en perill greu, en perill crític i extinta.  D’aquestes, només n’hi figuren tres de les llengües de l’estat espanyol: el basc com a llengua vulnerable –la població jove encara parla la llengua, però els àmbits d’ús són restringits– i l’aragonès i l’asturlleonès com a llengües en perill –els joves no aprenen aquesta llengua com a primera llengua a casa.

L’asturlleonès és una llengua romànica situada entre el gallec-portuguès i el castellà que s’ha parlat de forma tradicional en els antics territoris del Regne de Lleó. A Astúries, la llengua asturlleonesa es coneix amb el glotònim d’asturià; aquesta denominació coexisteix amb el de lleonès ‒a Lleó, Zamora i Salamanca i mirandès a la Terra de Miranda (districte de Bragança, Portugal). Tradicionalment, la llengua ha estat anomenada bable, tot i que aquesta denominació es considera despectiva en l’actualitat. Tots aquests glotònims fan referència a la mateixa llengua, que presenta dialectes compartits a banda i banda de la serralada Cantàbrica, però amb situacions sociolingüístiques diverses: a Astúries hi trobem una situació de “semioficialitat”, a Lleó i Zamora els parlants nadius que queden són majoritàriament persones grans i la llengua es troba completament desprotegida a l’empara d’una comunitat autònoma vice-presidida i cogovernada per l’extrema dreta espanyolista; i una consideració de “oficialitat” a Portugal amb unes mesures que, en la pràctica, són força menys ambicioses que les asturianes.

La Constitució Espanyola de 1978 afirma que el castellà és la llengua oficial de l’estat i que les altres llengües espanyoles seran oficials en les comunitats autònomes respectives segons els seus estatuts. En aquell moment, la majoria de les comunitats amb una llengua pròpia diferent del castellà van incloure la cooficialitat d’aquestes llengües en els seus estatuts d’autonomia. En canvi, a Astúries, cap partit polític amb representació parlamentària no donava suport a l’oficialitat de l’asturià i, per tant, es va optar per una via intermèdia de protecció i dignificació de l’asturià.

El marc estatutari asturià no consagra l’oficialitat de la llengua autòctona tot i que fa viables mesures de planificació i política lingüística. Amb l’aprovació de la Llei d’Ús de l’asturià el 1998, es comença a parlar d’una situació de “semioficialitat”. Aquesta llei reconeix l’asturià com a llengua tradicional d’Astúries i empara el dret dels ciutadans a conèixer i emprar l’asturià de forma oral i escrita. També garanteix l’ensenyament de l’asturià, que es va començar a estudiar a les escoles a partir del 1984 com a assignatura optativa a primària i secundària. Actualment, a l’educació primària a Astúries, gairebé totes les escoles públiques (un 98,26%) i la majoria de les concertades ofereixen l’assignatura d’asturià, tot i que només la meitat d’alumnes la cursen. Segons l’Academia de la Llingua Asturiana, un 38% de la població asturiana sap parlar l’asturià i un 25% el sap escriure.

El 26 de maig de 2019 es van celebrar eleccions a la Junta General del Principat d’Astúries. Amb una participació d’un 62%, els partits que històricament s’havien mostrat a favor de l’oficialitat de la llengua asturiana i la FSA-PSOE –incorporada al consens per l’oficialitat després de l’històric congrés de l’1 d’octubre de 2017– van aconseguir superar la majoria qualificada a la Junta General: 27 escons de 45 repartits entre el FSA-PSOE, Podemos Asturies, Asturies pela Izquierda i Foro Asturias. A aquest consens lingüístic suficient entre els partits polítics asturians s’hi sumava un govern central teòricament favorable a l’oficialització de la llengua. Amb tot i això, Foro Asturias –un partit regionalista asturià liberal fundat com a escissió del Partit Popular– va condicionar el seu suport a l’oficialitat de l’asturià a la introducció de mesures de rebaixa fiscal, que no van ser acceptades per la resta de partits.

El febrer del 2022, Adrián Barbón (FSA-PSOE), el president del Principat d’Astúries, va concloure que no era possible desbloquejar aquesta situació. No obstant, aquesta suma de majories favorables tant al senat i congrés dels diputats espanyols com també al parlament asturià ha revifat el debat entorn la llengua asturiana i ha provocat un seguit de mobilitzacions massives als carrers de les principals ciutats asturianes amb l’objectiu de forçar la classe política a prendre la decisió d’oficialitzar l’asturià. En aquestes mobilitzacions, hi ha tingut un paper cabdal la Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana, que treballa des de 1984 per l’asturià.

L’asturià es troba en una situació jurídica similar a la del català a la Franja o a Catalunya Nord. L’oficialització de l’asturià és un gest simbòlic que no està lligat a mesures concretes de protecció lingüística. Com diu Carme Junyent, “l’oficialitat sembla que només funciona quan la llengua ja està implantada”. Malgrat tot, permetria dignificar la llengua asturiana i acabar de desfer la idea encara estesa que l’asturià és un dialecte mal parlat del castellà. L’oficialització és una passa més en el difícil procés de normalització lingüística de la llengua asturiana, que podria assolir un estatus similar al que tenen la llengua catalana, la gallega o la basca dins de l’estat espanyol. Reconèixer l’oficialitat de la llengua asturiana implica també reconèixer els drets lingüístics dels seus parlants i, per tant, garantir-los els drets humans bàsics.

El 28 de maig se celebren noves eleccions a la Junta General del Principat d’Astúries. Confiem que les aliances que en surtin facin per fi realitat la demanda històrica per l’oficialitat.

 

Víctor Bargiela és membre del Grup de Lingüistes per la Diversitat

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any