El temps suspès
La funció antropològica de les festes avui es torna encara més necessària. No pas com a evasió, sinó com a restauració de les forces que fan possible l'acció. Ningú no pot viure en un estat permanent de mobilització
Closcadelletra
Arxiu
17.09.2022
Closcadelletra (CCCXXXVII): Desnuar les paraules
De cada lletra traçada aquí aprenc amb quina rapidesa la meva vida segueix la meva ploma
10.09.2022
Closcadelletra (CCCXXXVI): Escriure és sobreviure
Escriure és practicar la llibertat des del bressol fins a la tomba. / El pler, el pler, el pler per damunt tot!
03.09.2022
Closcadelletra (CCCXXXV): Oblidar el futur
M’abandon a les erosions íntimes, als moviments que em duen lluny de mi mateix i del petit redol d’idees conegudes
30.07.2022
Closcadelletra (CCCXXXIV): Font de l'esgotament
"Sense interès. Sense sorpresa. Els colors es destenyiran. Les formes s’erosionaran, s’enfadiran, es frenaran, s’enfonsaran."
23.07.2022
Closcadelletra (CCCXXXIII): La llengua és el fuet de l’aire
És ver que els llibres vénen de la solitud, del silenci, de l’inconfessable, d’una ombra mòbil i gelosament protegida?
16.07.2022
Closcadelletra (CCCXXXII): Avui escric d’esquena
Don l’esquena per accedir a la regió nua de l’experiència interior en què les llàgrimes em demostren la veritat d’un mot
02.07.2022
Closcadelletra (CCCXXX): Escolt fondals a l’interior de les paraules
Voldria suscitar al lector aquest estat en què l’ull s’esvaeix en allò que l’orella recorda
25.06.2022
Closcadelletra (CCCXXIX): Veus en off
L’opalescència de la xafogor no atura les veus ni les emboira, sinó que les clarifica com si amb aquell aire fumós les netejàs
18.06.2022
Closcadelletra (CCCXXVIII): Inventar sempre seguit el present
Escric per robar alguna cosa a l’oblit, al temps
11.06.2022
Closcadelletra (CCCXXVII): T’ho diré en veu baixa
No t’havien dit mai que els que semblen imbècils ho són, més la meitat dels que no ho semblen?
04.06.2022
Closcadelletra (CCCXXVI): Cambra d’ecos o escoltar l’escriptura
"Hi ha dies en què sent el món completament inacabat i on cada cosa que existeix, perfecta i real, es revela en via de metamorfosi"
28.05.2022
Closcadelletra (CCCXXV): Cant allò que ens passa per alt
He estudiat el mal que m’ha ensenyat el bé, i la mentida que m’ha ensenyat la veritat./ Com puc viure el coratge de tots els instants?
21.05.2022
Closcadelletra (CCCXXIV): Pensar i escriure sense accessoris
Cal despullar la intimitat. / Cal trobar la fórmula íntima. / Per aquí va la genètica textual
14.05.2022
Closcadelletra (CCCXXIII): Alliberar-se del pes dels prejudicis, dels llocs comuns, de la rutina pròpia
Vull pescar algunes espurnes del temps d’una vida que facin llum, que desprenguin llum, que infectin de llum, encara que sigui llum negra
06.05.2022
Closcadelletra (CCCXXII): Viure és defensar una forma
El ‘patchwork’ numèric, el món digital, duu promeses i opressions, es dibuixen més interrogants que respostes, més perplexitats que solucions
30.04.2022
Closcadelletra (CCCXXI): Cal llegir amb les orelles
“De vegades, com ara que la llum ha canviat i el cel s’ha convertit en un planter de núvols entintats de carabassa, em ve un títol al cap que podria resumir una vida: el cementeri de les esplendors”
23.04.2022
Closcadelletra (CCCXX): La concisió dels enigmes
"Et podria contar que els meus llavis, que no tenen res a dir, conserven el dibuix del darrer mot que vaig pronunciar"
16.04.2022
Closcadelletra (CCCXIX): Contratemps a favor del temps
"Repetir-nos que el nostre temps no està tancat amb pany, que podem agafar temps, o deixar-lo, segons els atzars de les circumstàncies i les prioritats dels nostres desigs"
09.04.2022
Closcadelletra (CCCXVIII): Sempre estam davant situacions urgents i dramàtiques
"Ador el buit. / Per això li vull fer una casa."
02.04.2022
Closcadelletra (CCCXVII): No dibuix una paraula, sinó una carícia
"Només els meus llavis guarden de tu aquest gust de sal i de llàgrimes"
26.03.2022
Closcadelletra (CCCXVI): Des del patocè
"Com és que l'alteritat és al centre del que ens és més propi?"
19.03.2022
Closcadelletra (CCCXV): Esquers, seductors i perillosos esquers
"Una música tàctil m'embolica i podria caure dins un diàleg de sensualitats o dins un fester de flames"
13.03.2022
Closcadelletra (CCCXIV): Veure la llum darrere la negror
"Em sent com si caminàs entre els annals d'una solitud, com si fos un home òrfic"
05.03.2022
Closcadelletra (CCCXIII): Som l'escena viva
"O escriure també: fer la guerra és senzill, és tornar immòbils els essers animats, separar els peus dels braços i tornar els humans a la matèria"
26.02.2022
Closcadelletra (CCCXII): La vida és una suma de detalls petits
"Que les paraules es facin carn és la meva recerca"
19.02.2022
Closcadelletra (CCCXI): Dubt, cerc, em desplaç sense aturall
"L’infant es perdrà en el laberint de les cartografies del món. Cercarà en va, però de passada haurà nascut una veritat: el del coratjós homenet cercant desesperadament"
12.02.2022
Closcadelletra (CCCX): Ombres de foc
"El castell de flames s'ha esbucat, l'origen i la meta s'han fus, el misteri s'ha extingit, l'enigma s'ha perdut, he passat de la llum a la fosca"
22.01.2022
Closcadelletra (CCCVII): Recollir i interpretar amb tenacitat signes fràgils
"Si no feim viure aquesta potència del dedins les nostres bones intencions no arrelaran en l’acció"
10.07.2021
Closcadelletra (CCLXXXIII): Cal espiar-se de prop
"El cos del text seria un corpus minuciós, duríssim, dolorós, pràctic, funcional. Només un corpus sense efectes. Una llista simple"
05.06.2021
Closcadelletra (CCLXXVIII): Sobre el valor dels gests petits i la utilitat de les coses fútils
"Som antic i rellegesc els clàssics contemporanis per donar-me coratge davant el desgavell que domina arreu arreu"
29.05.2021
Closcadelletra (CCLXXVII): Fer que el cos esdevingui poema, esdevingui pensament
"Amb l’aplanament i la laminació de sentir no es pot accedir a la natura del món i de les coses"
22.05.2021
Closcadelletra (CCLXXVI): M'arriben paraules llunyanes
"L’alè és la primera síl·laba d’aquesta paraula ixent que ens fa trobar, que ens fa sentir, que ens fa esser"
15.05.2021
Closcadelletra (CCLXXV): La permanència retiniana del record
"Dic: si tan sols algú fos capaç de pensar d’una manera tan immediata com Cézanne pintava!"
08.05.2021
Closcadelletra (CCLXXIV): Hi ha moltes més coses que allò que veig
"Un dia em vaig quedar cec, un horabaixa em vaig quedar sord, un vespre tornarem muts. L’alba resplendeix un instant i, tot d’una, la nit"
01.05.2021
Closcadelletra (CCLXXIII): Delicadament
"Hi ha alguna cosa de molt íntima en aquest gest quasi banal que fa la dama quan es torca una llàgrima que no li acaba de caure mai"
24.04.2021
Closcadelletra (CCLXXII): Cal viure de veres fins a la mort
"Vivim la major part del temps com si l’aire no existís"
17.04.2021
Closcadelletra (CCLXXI): Explorar la timidesa del món
"Quina tebior de l’aire damunt els llavis brunencs d’una terra solcada pel tractor que mostra les secretes ofrenes d’un ventre obert a les llavors benignes!"
10.04.2021
Closcadelletra (CCLXX): Vides minúscules
"Torn a les vides minúscules, als avantpassats que feien feina dura, eren humils, vivien en condicions precàries, eren abnegats i molt humans"
03.04.2021
Closcadelletra (CCLXIX): Observar, donar valor a les coses insignificants i veu als oblidats
"La societat global wallstreeteja pels descosits i, perquè hi hauria massa riscs, ja no conta ningú la història d’un humà escorxat per la catàstrofe moral que el travessa"
27.03.2021
Closcadelletra (CCLXVIII): M'atur, call, escolt i mir amorosament
Avui he obert la finestra i he vist que l’arbre de l’amor estava estibat de floretineues liles
