El vot és una decisió irremeiablement personal
La gran pregunta és si els indecisos i abstencionistes independentistes s'espolsaran la son de les orelles i reaccionaran per evitar la Catalunya del president Illa
Cada dia creix la sensació que arribem a un punt crític, i que no hi ha un sol problema sinó una confluència de factors que poden ser irreparables
Enguany votaré a les eleccions municipals, i ho faré convençut; però això tampoc no té cap mèrit, perquè fa temps que no estic empadronat a Catalunya i l’ajuntament que trio és el de Trondheim
Quan la política ens l’han començada a fer els que s’hi volien dedicar des d’adolescents hem anat pel pedregar
Si demà féssim responsables Aragonès o Vilagrà d’un negoci que funciona gairebé tot sol, com ara la botiga d’Ikea de l’Hospitalet, estic segur que al cap d’un mes l’haurien ensorrat
Un llibre mig escrit en castellà ocupa un espai que hauria pogut tenir-ne un altre totalment en català. No cal ni dir que a l’inrevés no passaria mai
Com passa a Barcelona, els turistes que visiten Girona encara queden enlluernats, però els residents saben la veritat
Què li queda llavors a la política catalana? El control de la repartidora de diners públics, és clar
L’homeopatia no funciona. Això no és una opinió, és un fet, i n’hi ha prou amb uns coneixements elementals de química per a demostrar-ho
Quan s’explica un cas tràgic, el retrat de les víctimes sol ser impecable, però hi ha greus mancances a l’hora de presentar l’estructura que va permetre els fets, com si no es volgués anar més enllà
Fins no fa gaire les coses a Occident eren força senzilles. Els conservadors aplicaven la censura i els progressistes hi estaven en contra
Voler atendre tothom en unes aules saturades és una tasca impossible, i deixeu-m’ho dir ben clar: quedeu-vos els ordinadors, les pantalles i tot l’‘attrezzo’, que faríem més bona feina amb pissarra i guix, però amb grups de quinze alumnes
"Les barbaritats que s’han imposat al territori són feridores, i ja n’hi ha prou de culpar-ne el franquisme, perquè la majoria són del 1980 cap aquí"
Cap societat occidental moderna no ha acceptat de tan bon grat l’arribada de la immigració
Díaz Ayuso és un fenomen molt interessant, perquè representa l’alliberament del superego madrileny
La lliçó d’aquells intel·lectuals de fa cent anys és que voltaven per Europa com a catalans, sense cap altra cultura pel mig
Tenir la raó democràtica o la voluntat popular és irrellevant l’any 2023, si això ha d'originar canvis massa gruixuts
Hi ha tota una esquerra nostrada que es creu molt cosmopolita, però que només sap emmirallar-se en referents castellans més imperialistes que Millán-Astray
Catalunya ha tingut sempre un món cultural i comunicatiu mutilat per l’acció dels capitostos polítics i econòmics, molt més que en altres països europeus
'Zona Franca' és el primer programa postprocés de la cadena, l'únic que mostra que per a molts catalans el trencament amb Espanya és definitiu i irreversible
És una veritat universalment coneguda que un xarlatà en possessió d’un projecte megalòman sempre trobarà un polític català que li compri la martingala
Quan parlem de memòria històrica anem sovint molt enrere, però als de la meva edat ja ens toca documentar els anys vuitanta i noranta, i no sé si ens en sortirem
Si no puc escridassar cadascun dels responsables del bandejament de la llengua, com a mínim que gastin temps i diners a reparar el desperfecte
Ara que tanquem l’any, i toca allò tan tronat de fer balanç, no és un mal exercici escriure la llista de coses que hauríem de bandejar com a país
En afers internacionals l’esquerra catalana sempre ha mostrat una indigència intel·lectual força espaordidora, però això no els disculpa
Tenim uns polítics que no van entendre mai que al davant hi tenien un estat, que encara és el tipus d’entitat més poderosa del món, i a sobre un estat tan putrefacte com l’espanyol