Això és Espanya: un tren de rodalia de cada quatre està espatllat i no funciona
El mal funcionament i la desídia de Rodalia són la metàfora perfecta de la nostra relació amb Espanya: extracció constant i inversió mínima
Abans de l'era Musk, Twitter era una eina fonamental per a saber què passava sobre el terreny en cas d'una crisi o conflicte. Ara, en canvi, és gairebé impossible
Cada cop som més els que veiem que donar un 'smartphone' amb accés a les xarxes socials als nanos de dotze anys va ser un error colossal
Fa uns quants anys que Suècia viu una onada de violència que no té cap equivalent a l’Europa occidental, però aquest setembre la situació s’ha accentuat
Malgrat els canvis del món, l’odi cap a Israel ha continuat ben arrelat a l’esquerra catalana
Aquest informe hauria de ser un canvi de paradigma, i fer entendre que algunes idees que s’han venut durant vint o trenta anys no tenien cap base empírica
VilaWeb estrena "Els del mig", una sèrie d'entrevistes-retrat de Josep Sala-Cullell a persones nascudes entre final dels anys seixanta i començament dels vuitanta · Avui publiquem la primera, de Marta Rojals
La quantitat d’indignats remunerats és limitada, i per a accedir a càrrecs i subvencions és important demostrar una puresa total
Els responsables no tan sols van negligir-ne les conclusions, sinó que van arxivar els casos com a fets aïllats per evitar que fossin investigats conjuntament
Vull deixar-ho ben clar. La llibertat que m’ha donat ha estat completa, i el diari mai no ha sabut de quina qüestió tractaria fins que no he enviat el text
El nivell comunicatiu de la campanya és deplorable. Fa basarda veure una candidata llançar una proclama abrandada, i que llavors s’hagi d’aturar a mitja frase per llegir allò que duu escrit
Els catalans, un poble que sempre ha estat perseguit i marginat dins de l’estat, i que pateix un intent de genocidi cultural des de fa segles, ara tenim l’obligació de salvar Espanya. Ja té nassos, per no dir una altra cosa
No m’oposo a fer servir licors per a cuinar, però si es tracta d’ingerir-los en forma líquida, busqueu algú altre
El coneixement que hi ha darrere d’aquestes pràctiques és mancat d’evidència i s’assembla més a la religió, i es fan servir paraules que tampoc no volen dir res
La clau de tot plegat és que no es té en compte l’esforç, ni el treball durant l’any, ni les intencions ni la situació personal, sinó només el rendiment durant aquells trenta minuts
El missatge que ens dóna el govern Aragonès és clar: els polítics provenen d’uns àmbits molt restringits, que no es corresponen amb el retrat del país
Com que els catalans no tenim poder de decisió sobre les nostres fronteres, podem menystenir els compromisos morals que prenen totes les societats
Cada dia creix la sensació que arribem a un punt crític, i que no hi ha un sol problema sinó una confluència de factors que poden ser irreparables
Enguany votaré a les eleccions municipals, i ho faré convençut; però això tampoc no té cap mèrit, perquè fa temps que no estic empadronat a Catalunya i l’ajuntament que trio és el de Trondheim
Quan la política ens l’han començada a fer els que s’hi volien dedicar des d’adolescents hem anat pel pedregar
Si demà féssim responsables Aragonès o Vilagrà d’un negoci que funciona gairebé tot sol, com ara la botiga d’Ikea de l’Hospitalet, estic segur que al cap d’un mes l’haurien ensorrat
Un llibre mig escrit en castellà ocupa un espai que hauria pogut tenir-ne un altre totalment en català. No cal ni dir que a l’inrevés no passaria mai
Com passa a Barcelona, els turistes que visiten Girona encara queden enlluernats, però els residents saben la veritat
Què li queda llavors a la política catalana? El control de la repartidora de diners públics, és clar
L’homeopatia no funciona. Això no és una opinió, és un fet, i n’hi ha prou amb uns coneixements elementals de química per a demostrar-ho
Quan s’explica un cas tràgic, el retrat de les víctimes sol ser impecable, però hi ha greus mancances a l’hora de presentar l’estructura que va permetre els fets, com si no es volgués anar més enllà
Fins no fa gaire les coses a Occident eren força senzilles. Els conservadors aplicaven la censura i els progressistes hi estaven en contra
Voler atendre tothom en unes aules saturades és una tasca impossible, i deixeu-m’ho dir ben clar: quedeu-vos els ordinadors, les pantalles i tot l’‘attrezzo’, que faríem més bona feina amb pissarra i guix, però amb grups de quinze alumnes
"Les barbaritats que s’han imposat al territori són feridores, i ja n’hi ha prou de culpar-ne el franquisme, perquè la majoria són del 1980 cap aquí"
Cap societat occidental moderna no ha acceptat de tan bon grat l’arribada de la immigració
Díaz Ayuso és un fenomen molt interessant, perquè representa l’alliberament del superego madrileny
La lliçó d’aquells intel·lectuals de fa cent anys és que voltaven per Europa com a catalans, sense cap altra cultura pel mig
Tenir la raó democràtica o la voluntat popular és irrellevant l’any 2023, si això ha d'originar canvis massa gruixuts
Hi ha tota una esquerra nostrada que es creu molt cosmopolita, però que només sap emmirallar-se en referents castellans més imperialistes que Millán-Astray
Catalunya ha tingut sempre un món cultural i comunicatiu mutilat per l’acció dels capitostos polítics i econòmics, molt més que en altres països europeus
'Zona Franca' és el primer programa postprocés de la cadena, l'únic que mostra que per a molts catalans el trencament amb Espanya és definitiu i irreversible
És una veritat universalment coneguda que un xarlatà en possessió d’un projecte megalòman sempre trobarà un polític català que li compri la martingala
Quan parlem de memòria històrica anem sovint molt enrere, però als de la meva edat ja ens toca documentar els anys vuitanta i noranta, i no sé si ens en sortirem
Si no puc escridassar cadascun dels responsables del bandejament de la llengua, com a mínim que gastin temps i diners a reparar el desperfecte
Ara que tanquem l’any, i toca allò tan tronat de fer balanç, no és un mal exercici escriure la llista de coses que hauríem de bandejar com a país
En afers internacionals l’esquerra catalana sempre ha mostrat una indigència intel·lectual força espaordidora, però això no els disculpa