Coses estranyes que passen als informatius de TV3

Ser col·laborador de VilaWeb és un gran privilegi que només m’ha dut coses bones, però des que tinc aquesta columna també pateixo un petit conflicte familiar. Veureu, la columna m’obliga a estar ben informat d’allò que passa a Catalunya, i crec que he de seguir els informatius públics per analitzar la manera com els mitjans presenten la nostra realitat. Ara bé, quan visito els pares durant les vacances sempre xoco amb el meu progenitor, que del 155 ençà ha deixat de mirar TV3 (o com es digui ara) perquè considera que és un canal manipulador que li insulta la intel·ligència. Jo li replico que a vegades també em sento insultat però que tinc un deute cap als lectors, i tot i que la mare sovint hi posa pau, a vegades el pare acaba sopant davant de la llar de foc –que no és cap mal pla, ben mirat. Al final tampoc no passa res, perquè som mediterranis i sabem que el conflicte quotidià és el millor mecanisme per a construir relacions duradores. Dit això, avui us ofereixo una llista de cinc coses estranyes que he vist als informatius públics catalans (de TV3 i el 3/24) durant els dies nadalencs, i que potser val la pena de comentar.

Primer. Els informatius emeten imatges realitzades pels partits. Recordeu, fa uns quants anys, quan hi va haver una polèmica sobre les falses rodes de premsa en què els polítics parlaven i no acceptaven preguntes dels periodistes? En lloc d’avançar cap a un model més democràtic on calgui retre comptes, ara els partits envien directament les declaracions dels càrrecs de torn i els telenotícies les ofereixen als televidents. Si el costum és un mandat del parlament o els directors dels informatius creuen que és una bona pràctica ja no us ho sé dir –prometo investigar-ho. Tampoc no tinc clar si es podria considerar publicitat o propaganda, però és una derrota completa de la professió periodística.

És cert que a Catalunya això no és nou: recordem que als vuitanta el president Pujol s’escrivia ell mateix les entrevistes –preguntes i respostes– i La Vanguardia les hi publicava. Aquests dies també hem vist com han explotat les “notícies patrocinades” als mitjans escrits, que llavors són els primers que denuncien les xarxes socials per ser propagadores de fake news. Al final sempre em ve al cap la cèlebre frase de Màrius Carol: “El degenerat que ha inventat Twitter ens ha fet un mal tremendo.” És dur haver perdut el monopoli de l’altaveu.

Segon. Hi ha molt de castellà. Podríem discutir una bona estona si són necessàries les declaracions de ciutadans castellanoparlants que troben pel carrer, però allò que m’indigna és la pràctica de convidar experts que no s’expressen en la nostra llengua. De fet, és un insult: dir-nos que cap de nosaltres no és prou bo per a parlar d’aquella matèria. M’ensumo que la pràctica prové de la mandra d’uns guionistes i productors que tenen un marc mental castellà, i per tant una agenda de contactes castellana. L’excusa sol ser que cal que TV3 s’obri al món, però és ben curiós que aquesta obertura no ens faci portar experts dels Estats Units, Suècia o Singapur, sinó que siguin tots madrilenys.

Aquí també mencionaré les hores que els dies de Nadal i Sant Esteve es dediquen al discurs del borbonet, i més quan llavors s’hi afegeix la roda de reaccions de polítics castellans. Però no us en puc donar més detalls perquè aquí faig com el pare i apago el televisor.

Tercer. En algunes notícies el biaix ideològic és aclaparador. Un bon exemple és la peça que el Telenotícies vespre del 29 de desembre va emetre sobre la polèmica de la targeta T-Drogues que reparteixen els Casals de Joves de Catalunya. Toni Cruanyes la va presentar així: “La campanya ha aixecat tal polseguera que hem volgut saber què en pensen els veritables experts en aquest tema”. I la veu en off (la notícia no va firmada) hi afegeix: “Aquest Nadal la campanya i el carnet que l’acompanya ha rebut dures crítiques dels que, sense ser especialistes en el tema, afirmen que incita al consum de drogues.” L’informatiu ens ofereix el testimoni de dos experts i un càrrec polític que van en la direcció de donar suport a la campanya. Ara bé, recordem que la denúncia no la van fer uns anònims indocumentats, sinó Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona, i hi va donar suport Antoni Trilla, epidemiòleg de l’Hospital Clínic.

Que consti que jo estic a favor de les campanyes de reducció de riscos, però trobo ofensiu que es tracti d’ignorants els qui hi estan en contra, sobretot perquè no parlem de ciències exactes sinó de decisions polítiques sobre la intervenció social. Tot això, a més, en un canal que sempre ha donat veu als que són contraris als vaccins i als que defensen l’homeopatia, i que aquests mateixos dies ha emès una peça sobre el “ioga facial”.

Quart. Els meteoròlegs no parlen mai de Catalunya o de país, només de “territori”. I jo em pregunto, quin territori deu ser? El Yukon? El Territori del Nord australià? I és ben estrany, perquè d’altra banda sí que mencionen el País Valencià i Catalunya Nord. Llavors d’on vénen aquestes giragonses lingüístiques per a evitar allò que seria natural? Algú s’imagina una informació del temps de França, el Japó o Somàlia en què no es mencionés el nom del país?

Cinquè. Joan Roura informa sobre Israel.