El guru econòmic més radical

  • Dave Ramsey predica que tenir deutes sempre és dolent i que cal seguir una vida frugal

VilaWeb

Les deixalles de la xarxa, com a les ciutats, van separades per contenidors. Als racons freqüentats pels sèniors, Facebook i WhatsApp, hi circulen teories de la conspiració, estafes per als més passerells i trampes nostàlgiques. La xarxa que anomenàvem Twitter és el camp de batalla de gent de mitjana edat amb massa temps per a perdre. I Instagram i TikTok, els espais més juvenils, estan centrats en els dos grans indicadors d’èxit social: el sexe i els diners.

Fa poc circulava un vídeo en què un jove castellà d’uns vint anys explicava que s’havia comprat una gorra de cinc-cents euros per “recordar-me la importància de tenir estàndards alts”, perquè “per als milionaris és la normalitat” i “faré tot el que pugui fer per a acostar-me a l’objectiu de ser milionari”. Hom pensaria que la relació aristotèlica entre causa i efecte s’aprèn abans de la pubertat, però es veu que ara no tothom assoleix aquesta competència. Aquest discurs que ven com fer-se ric, embolcallat de paraules com mindset i goals, és omnipresent, i els nostres adolescents el consumeixen.

És per això que ara mateix una de les figures més revolucionàries a la xarxa és un senyor nord-americà de seixanta-tres anys, conservador, evangèlic i amant de les armes, de nom Dave Ramsey. Si veieu vídeos de YouTube en anglès segur que l’algorisme us n’ha recomanat algun, perquè el seu canal és molt popular.

De jove Ramsey es va dedicar a l’especulació immobiliària i a gastar com un boig, però va acumular massa deutes i la crisi de mitjan anys vuitanta va obligar-lo a fer suspensió de pagaments. Els rics ho són perquè no paguen interessos als bancs, va concloure. Com que als Estats Units gairebé tothom té un segon acte, el 1992 va engegar a un programa de ràdio local (The Ramsey Show) en què dóna consells financers als oients que hi truquen. L’èxit va ser immediat, i ara el programa s’emet a tot el país i té uns 20 milions d’oients setmanals. Ramsey també ha escrit uns quants llibres que han estat best-sellers, i es calcula que la seva fortuna s’acosta a 200 milions de dòlars. Cada nou vídeo a la xarxa crea debats apassionats.

I què predica Dave Ramsey? La idea principal és que tenir deutes sempre és dolent, i només és acceptable hipotecar-se per a comprar l’habitatge principal. Tota la resta (cotxes, viatges, els estudis dels fills, el casament, inversions, etcètera) cal pagar-ho al comptat, i per arribar-hi cal seguir una vida frugal (ell ho anomena “menjar arròs i llegums”). L’objectiu final és assegurar-se una jubilació còmoda, i finalment poder ajudar la comunitat. És el discurs que havien après la majoria dels nostres avis i que l’oficialitat va declarar obsolet als vuitanta, però el 2024 ho defensa un senyor de dretes al país emblema del capitalisme.

Ramsey l’encerta quan explica que als rics els és ben igual allò que els altres pensen d’ells, i que voler aparentar un nivell de vida superior al que et pots permetre garanteix una catàstrofe futura. També ataca el discurs de molts joves que es declaren víctimes del sistema, perquè els porta a la inacció, i això l’ha fet xocar amb els dogmes de la nova esquerra. El mes passat el Wall Street Journal va publicar un article titulat Dave Ramsey diu a milions què fer amb els diners. Els menors de 40 diuen que s’equivoca, i un jove afroamericà de vint-i-tres anys hi declara que “la moralització de les decisions financeres és molt perjudicial per als grups marginats” –és a dir, que fa servir paraules del vocabulari progressista per a justificar endeutar-se.

Això sí, cal reconèixer que el programa de Dave Ramsey té un gran ressò per un altre motiu. Hi ha oients que expliquen situacions tan crítiques –gent que deu un milió de dòlars, o que ha arribat als setanta anys sense estalvis, o que té quinze targetes de crèdit en números vermells– que la nostra vida modesta sembla tot un èxit. És la condició humana: sentir les desgràcies (merescudes) de desconeguts sempre ha estat força terapèutic.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any