Un comitè per a la millora de la vida dels homes

El dimecres 24 d’abril la ministra de Cultura i Igualtat noruega, la socialista Lubna Jaffery, va rebre en un acte públic els resultats del Comitè per a la Igualtat dels Homes, un grup de setze persones que ha treballat dos anys sobre els problemes socials que són específics de la meitat masculina de la població. El document, de 319 pàgines, fa una anàlisi dels principals reptes i proposa un seguit de mesures per a corregir-los (el podeu descarregar si voleu llegir l’extens resum que inclou en anglès). L’objectiu principal del govern és evitar que aquestes qüestions acabin en mans dels grups més reaccionaris, com ha passat a molts països amb l’emergència de moviments tòxics que s’aprofiten d’aquests greuges, en què es detecta un viratge dels nois cap a l’extrema dreta.

El comitè deixa clar que “tota política d’igualtat de gènere ha d’incloure les experiències i els reptes dels nois i els homes”. És per això que el document es titula El nou pas de la igualtat. Això sí, el comitè admet que “alguns poden témer que els esforços per a promoure la igualtat dels homes es puguin produir a costa de la igualtat de les dones”, però creu que “és possible abordar els reptes per a tots els gèneres, sense perjudicar els guanys que les polítiques d’igualtat han produït fins ara”.

Segons el comitè, i malgrat que els homes ocupen més posicions de poder, hi ha diverses àrees en què es troben en desavantatge en comparació amb les noies i les dones. Això s’aplica, per exemple, al sistema educatiu, a l’hora de cuidar els fills, i quan es relacionen amb parts de l’administració pública. Alguns d’aquests reptes estan relacionats amb la desigualtat i l’exclusió socials, i amb experiències subjectives de solitud i manca de reconeixement. En última instància això pot alimentar comportaments destructius com ara la violència, el crim i l’ús de substàncies. Al document hi llegim: “Aquests comportaments s’han entès en gran mesura com a problemes relacionats amb els nois i els homes, és a dir, que els nois o els homes són el problema. El comitè creu que bona part del comportament destructiu s’ha d’entendre en canvi com una expressió dels problemes dels nois i els homes. Aquests problemes s’han de prendre seriosament i resoldre a escala social.”

El comitè també recull, és clar, que hi ha moltes maneres de ser un home, i que molts reptes tenen relació amb rols de gènere estrets que poden limitar el marge d’acció. Per això és important de tenir una àmplia gamma de models masculins positius, i que puguin demostrar que hi ha moltes maneres diferents de ser home. També es reconeix que “les comunitats masculines són fonamentals per a la vida de molts homes”, i que molts no consideren que els rols tradicionals es limitin.

El primer àmbit que analitza el document és l’ensenyament. A Noruega els nois treuen més males notes a totes les assignatures menys a educació física, abandonen més la secundària i són només el 40% dels estudiants universitaris. Això té conseqüències al llarg de la vida laboral i per a l’estabilitat econòmica. Entre les mesures que es proposen, hi ha un model educatiu que inclogui més l’activitat física i el moviment (això encara és més urgent a Catalunya) i valorar l’endarreriment de l’inici de la primària d’aquells nens menys desenvolupats (sobretot els nascuts els darrers mesos de l’any, que solen tenir un gran desavantatge).

Un segon aspecte és la violència i l’exclusió social. Els autors afirmen que el 50% dels nois han estat víctimes d’un acte violent greu abans dels 18 anys (per un 29% de les noies), però que la resposta que hi han donat ha estat limitada per allò que la societat considera acceptable i viril. Evidentment, els homes també són la gran majoria dels que cometen els actes violents, com també dels reclusos a les presons i de les víctimes d’accidents laborals, i tenen xifres molt més altes de consum de narcòtics, de suïcidis (a Catalunya, més d’un 70%) i de solitud durant la vellesa. A això cal afegir-hi que als homes els costa molt més anar als serveis de salut, sobretot si es tracta de salut mental. El comitè és clar: cal actuar sobre els joves, amb l’establiment de centres juvenils on els nois es puguin reunir, facilitant l’accés a llocs de suport (sovint feminitzats) i ajudant més les víctimes de violència no domèstica.

Ara bé, el punt que ha saltat més als mitjans és el capítol sobre “els homes com a cuidadors”. Llegim al document: “Fa temps que és un objectiu de la política d’igualtat de gènere garantir que les dones tinguin oportunitats reals de participar en la vida laboral. El Comitè d’Igualtat d’Homes creu que s’han de preveure millor les oportunitats dels homes de ser cuidadors igualitaris, fins i tot després de les ruptures de relacions.” El document proposa d’ampliar el permís de paternitat, i sobretot fa una defensa aferrissada de la custòdia compartida després d’un divorci, que a Noruega, com a Catalunya, voreja el 50%. “Molts homes descriuen un sentiment d’impotència i desesperació pel fet de perdre el contacte amb els fills –diu l’informe–, i alguns també desconfien de les institucions de servei públic.” També s’indica que “ha augmentat notablement el nombre de persones que no tenen fills, i aquest desenvolupament és molt més marcat entre els homes que no entre les dones”.

I per acabar, la conclusió de l’informe, que us presento íntegrament. “És important per a la legitimitat de les polítiques d’igualtat que no s’ignorin els reptes de ningú. La política d’igualtat actual ja inclou més fonaments que el gènere, i les experiències de les minories han desafiat veritats antigues i han portat més veus a la tasca d’igualtat. Ara el comitè creu que cal afegir les experiències dels homes a la tasca d’igualtat d’una manera més potent. L’informe del comitè mostra àrees on els nois i els homes tenen reptes especials i baixes prestacions. El comitè creu que les polítiques d’igualtat noruegues ha d’afrontar i respondre a aquests reptes.”