Mas, Ortega i Rigau abans d'entrar al TSJC (fotografia: Albert Salamé).

Després de tres dies de vistes, amb les declaracions dels tres acusats i de vint-i-sis testimonis, el judici contra el 9-N entra en la fase final amb els últims testimonis, la presentació dels informes de les proves pericials i documentals i la defensa de les conclusions de les parts. Demà, el judici quedarà vist per a sentència i passaran unes quantes setmanes abans no se sàpiga la sentència del tribunal sobre les acusacions contra l’ex-president Artur Mas, l’ex-vice-presidenta Joana Ortega i l’ex-consellera Irene Rigau.

El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús María Barrientos, serà l’encarregat de redactar la sentència, que haurà de tenir el vist-i-plau dels magistrats Eduardo Rodríguez i Carlos Ramos, que completen el tribunal d’aquest cas. La fiscalia demana una pena de deu anys d’inhabilitació i una multa de 36.000 euros per a Artur Mas i nou anys d’inhabilitació i multa de 30.000 euros per a Joana Ortega i Irene Rigau. Tots tres són acusats dels delictes de desobediència i prevaricació en l’organització del procés participatiu del 9 de novembre de 2014.

Els dies sota sospita
La fiscalia i l’acusació popular –formada per Manos Limpias i alguns sindicats policíacs espanyols– malden per demostrar aquests delictes penals amb l’atenció fixada en l’activitat posterior al 4 de novembre, dia en què el Tribunal Constitucional espanyol va ordenar de suspendre la consulta. Centren l’interès a aportar testimonis i proves que indiquin que després d’aquella data el govern va continuar fent tasques organitzatives i que no va aturar les que ja hi havia engegades. Per contra, la defensa condueix els interrogatoris amb l’objectiu d’afermar la tesi segons la qual tot el procés participatiu va restar a mans dels voluntaris a partir de la suspensió. Al cap i a la fi, serà sobre aquesta qüestió que el tribunal s’haurà de pronunciar en la justificació de la seva sentència a partir de divendres.

Les accions analitzades
En l’argumentació, l’acusació posa el focus especialment en quatre aspectes: l’organització dels punts de votació per mitjà del Departament d’Ensenyament; la compra, instal·lació i activació dels ordinadors que registraven els participants el dia de votació; el repartiment de les urnes, butlletes i més material de votació; i la pàgina web i les aplicacions informàtiques que es van fer servir. En la defensa, els advocats dels acusats –Xavier Melero (Mas), Rafael Entrena (Ortega) i Jordi Pina (Rigau)– s’esforcen a fer notar al tribunal que els últims dies abans de la consulta el govern no va donar instruccions de cap mena i que l’element organitzador del 9-N van ser els voluntaris, que ja tenien tota la informació, formació i material per a rematar el procés. La defensa, en definitiva, mira de demostrar que el govern no tenia instruccions concretes i que va demanar un aclariment que no va arribar mai.

Els testimonis de cada part
Per aquestes raons, l’acusació ha convocat a declarar aquests dies dues menes de testimonis. Per una banda, responsables del Departament de Governació i d’empreses públiques com el Centre de Telecomunicacions de Catalunya o el Centre d’Iniciatives per a la Reinserció i treballadors de les empreses proveïdores de serveis que es van contractar per fer la consulta. I, per una altra banda, responsables del Departament d’Ensenyament, i inspectors i directores d’instituts de secundària que van mostrar recels, dubtes i, en un cas, oposició rotunda a cedir les claus dels centres educatius. En canvi, la defensa, que també havia demanat el testimoni d’alguns d’aquests responsables, ha convocat a declarar persones de perfil més polític i assessors jurídics del govern.

El relat de l’acusació
El fiscal anticorrupció, Emilio Sánchez Ulled, ha traçat aquests tres dies un relat incriminatori que ha tingut com a pilars centrals el testimoni dels inspectors d’ensenyament Josep Alsina i Jesús Rull. Tots dos van tenir una actuació intensa des del moment que es va anunciar que es faria el procés participatiu utilitzant els instituts com a punts de votació (14 d’octubre). Des d’aleshores van transmetre dubtes i pors entre els directors dels centres sobre les conseqüències que podia tenir per a ells cedir les claus amb aquella finalitat. Alsina i Rull van indicar als directors que demanessin les instruccions dels responsables d’Ensenyament per escrit. Segons els testimonis de l’acusació, la directora dels Serveis Territorials d’Ensenyament de Barcelona s’hi va negar en tot moment.

Capítol a part mereix el testimoni de l’ex-directora d’un institut de l’Hospitalet, que es va negar a donar les claus i que va dir que li donessin les instruccions per escrit per poder-les portar a la delegada del govern espanyol, Maria de los Llanos de Luna. Aquesta testimoni és Dolores Agenjo, que es va presentar a declarar dimarts acompanyada de membres de Ciutadans i de Societat Civil Catalana, entitats amb les quals col·labora habitualment. La seva declaració va tenir força ressò, especialment pel cop de mà que va rebre del president del tribunal quan li va indicar que no respongués una pregunta dels advocats de la defensa.

El fiscal també ha mirat de construir un relat sobre els fets ocorreguts després de la suspensió del procés participatiu pel TC centrant-se en les tasques fetes pels centres públics i les empreses contractades per a materialitzar la consulta. Ha fet desfilar testimonis del Centre de Telecomunicacions (CTTI), que es va ocupar dels aspectes informàtics, del Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (Cire), que va produir les urnes i les butlletes, i de les empreses T-Systems, CDmon, Fujitsu, INED i Focus. Amb aquests testimonis ha volgut demostrar dues coses: que es van fer feines encarregades pel govern després de la suspensió i que s’haurien pogut aturar si els acusats ho haguessin ordenat. Per exemple, desactivar la pàgina web, que, segons un tècnic de l’empresa on es va fer el registre, hauria quedat despenjada de la xarxa en un màxim de 48 hores.

El relat de la defensa
Els advocats de Mas, Ortega i Rigau han mirat de traçar una argumentació a mig camí de la defensa política, jurídica i pràctica. Per exemple, en el terreny polític han portat a declarar l’ex-batlle Xavier Trias, l’ex-president del Pacte Nacional pel Dret de Decidir Joan Rigol, l’ex-presidenta del parlament Núria de Gispert i el president de l’Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch. Tots han remarcat la gran demanda social que hi havia per a fer aquella consulta. I han explicat que els voluntaris van ser decisius per a culminar-la quan el govern ja ho havia deixat tot preparat.

El testimoni de Francesc Homs ha estat més jurídic que no polític. Amb la conducció de l’advocat de Mas, Homs ha fet una exposició argumentada jurídicament de les decisions que va anar prenent el govern aquells dies d’octubre i novembre del 2014. En aquest sentit, la defensa s’ha ajudat dels testimonis de tres juristes del Consell Assessor per a la Transició Nacional: Carles Viver i Pi-Sunyer, Joan Vintró i Enoch Albertí. Tots tres han confirmat que van aconsellar al govern que la consulta es podia fer sense risc legal per la via com es va acabar fent. De fet, Viver i Pi-Sunyer ha dit que van considerar que caldria forçar molt la legalitat per portar el 9-N als tribunals, com va acabar passant.

Un camí que pot durar anys
El judici es reprendrà avui amb més testimonis i la presentació dels informes de les proves pericials i documentals. No serà fins demà que les parts presentaran les conclusions i després el cas quedarà vist per a sentència. Arran de la manca de precedents d’aquesta mena de judicis polítics, fa de mal dir quan hi pot haver la sentència enllestida. Alguns experts judicials diuen que serà cosa de poques setmanes, potser un mes i mig. Però ningú no s’atreveix a assegurar-ho. Quan es dicti sentència –condemnatòria o absolutòria–, les parts podran presentar un recurs al Tribunal Suprem, que podria pronunciar-se d’ací a uns quants mesos (o un any i tot). I encara hi hauria la possibilitat de presentar recurs d’empara al Tribunal Constitucional i després al Tribunal Europeu de Justícia a Estrasburg.


Heus ací les cròniques d’aquests tres dies de judici:

Dilluns: Amb la vènia o sense… Artur Mas planta cara al tribunal pel 9-N

Primera de dimarts: Dos inspectors amb excés de zel i el fantasma de Caridad Ramos animen el judici

Segona de dimarts: Agenjo dibuixa un escenari de pressions (amb un cop de mà del jutge del 9-N)

Tercera de dimarts: El ‘hand-off’ del 9-N centra els durs interrogatoris del fiscal a Cañada i Escalé

Quarta de dimarts: Un testimoni del judici del 9-N acusat de fer xantatge sorprèn exigint de no sortir a la televisió

Primera de dimecres: El testimoni fallit proposat per Manos Limpias i el transport de les urnes, al judici al 9-N

Segona de dimecres: Homs no s’amaga al judici del 9-N i exclama ‘quina llàstima!’ quan el fiscal no li fa preguntes

Tercera de dimecres: El CATN passa pel judici: ‘Calia forçar molt la legalitat per portar el 9-N als tribunals’

Quarta de dimecres: Xavier Trias, Joan Rigol i Miquel Buch reforcen els arguments de la defensa de Mas, Ortega i Rigau

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]