Imatge del circuit interior de televisió, amb els fiscals acusadors, Emilio Sánchez Ulled i Francisco Bañeres.

Una vegada interrogats amb duresa pel fiscal el responsable d’organitzar la consulta des de Governació, Joan Cañada, i el director del Centre de Telecomunicacions de Catalunya (CTTI), Jordi Escalé, ha estat el torn de dos treballadors de T-Systems, empresa proveïdora d’alguns treballs per a la consulta del 9-N. Primer ha estat Bernat Rigau, responsable dels projectes de subministrament a la Generalitat de l’empresa de serveis informàtics. El fiscal ha volgut demostrar que després del 4 de novembre –quan el Tribunal Constitucional espanyol va emetre la providència de suspensió del 9-N– encara es van fer feines organitzatives coordinades o amb la participació necessària de responsables polítics del govern.

Bernat Rigau ha explicat que ells no van acabar la feina fins el 7 de novembre. Segons aquesta informació, el CTTI encara va actuar després de la suspensió. Tanmateix, la defensa ha aconseguit aclarir que els serveis s’havien acabat abans de la suspensió, per bé que T-Systems no tanqués el projecte des d’un punt de vista administratiu fins dies després.

A continuació, un tècnic responsable de les tasques concretes encarregades pel 9-N, Alejandro Navarro, ha explicat que havien desenvolupat cinc programes: el registre de voluntaris, la distribució i consulta dels llocs de votació, el registre de participació, el recompte de resultats i la consolidació dels resultats. El fiscal Sánchez Ulled ha mirat d’escatir quan es van lliurar els cinc programes. No ha aconseguit demostrar que cap d’aquests programes es lliurés després del 4 de novembre. En alguns casos, el testimoni no ha pogut recordar quan es van acabar i lliurar al client (CTTI).

L’empresa que va distribuir i activar els ordinadors
Juan Gracia és el responsable de l’empresa INED que va treballar per a Fujitsu per a la recepció dels set mil ordinadors, l’enviament i la instal·lació als punts de votació. La seva tasca era deixar operatius els ordinadors al lloc de votació amb un llapis de memòria que contenia un programa d’instal·lació autoexecutable. Segons Gracia, el sistema era molt ràpid. INED també s’ocupava de resoldre incidències si cap ordinador tenia problemes durant el dia 9 de novembre. També es van ocupar d’anar a recollir els ordinadors als llocs on els van indicar, que no era necessàriament als punts de votació. El fiscal ha demanat a Gracia si també es van ocupar de destruir les dades dels ordinadors, tal com apareix a les factures de l’empresa. El testimoni ha dit que no ho recordava.

L’advocat d’Irene Rigau, Jordi Pina, ha demanat a Gracia si coneixia una persona amb el nom de Carlos Gonçalves Fernández. El testimoni ha dit que sí, que era un treballador seu que havia estat acomiadat per baixa productivitat. Juan Gracia ha explicat que aquest treballador havia demanat que li donessin deu mil euros en canvi de no denunciar-los per la seva participació de en el procés participatiu. Segons Gracia, el senyor Gonçalves va amenaçar d’explicar-ho a Manos Limpias si no li donaven aquells diners.

Desactivar la web en 48 hores
El testimoni següent ha estat Jaume Palau, de l’empresa CDmon, que va registrar el domini ‘participa2014’ als seus servidors. El fiscal ha cridat aquest testimoni per demostrar que s’hauria pogut liquidar la pàgina web del procés participatiu del 9-N si n’hi hagués hagut voluntat. La teoria del fiscal és que tallant el vincle del domini amb el servidor on hi havia el contingut de la web desfent la direcció indicada, s’hauria pogut desactivar la web oficial de la consulta. El testimoni ha confirmat que hauria tardat un màxim de quaranta-vuit hores a fer-ho. Amb això, el fiscal ha quedat satisfet i no ha fet més preguntes. Tampoc no n’ha fet cap dels advocats de la defensa.

El testimoni opac que no vol sortir a la televisió
Tot seguit, hi ha hagut una situació sorprenent, perquè un testimoni ha demanat que es tallés el senyal de vídeo i l’enregistrament per a la seva declaració. Era precisament Carlos Gonçalves, l’home que ha estat assenyalat anteriorment per haver fet xantatge a l’empresa on havia treballat, INED. Tan sols des de dins la sala hem pogut escoltar l’interrogatori a Gonçalves. La seva preocupació per la repercussió de la seva declaració s’ha fet més evident quan, només de començar, ha insistit a dir que no volia que l’enregistressin en vídeo. El jutge Barrientos ha deixat clar que no hi hauria senyal de vídeo, però que els presents a la sala podrien explicar la declaració i fer-ne publicitat.

Amb tot, la declaració ha donat per a poc. El fiscal ha preguntat quines feines havia fet la setmana del 9-N. Gonçalves ha dit que havia distribuït i instal·lat ordinadors als punts de votació el dissabte 8 de novembre i que el diumenge havia estat de guàrdia des de casa per si fallava cap aparell durant les votacions. Ha explicat que va cobrar 200 euros per cadascun d’aquests dos dies treballats. El fiscal ha volgut mostrar un albarà fet per aquest treballador d’INED, signat dissabte a quarts de nou del vespre. A l’albarà hi havia la indicació que calia enviar-ne una còpia a un correu electrònic amb el domini de la Generalitat. Amb això, el fiscal ha donat per bo el testimoni.

Per una altra banda, l’advocat de l’ex-consellera Rigau ha demanat al testimoni per què tenia aquell albarà si era de l’empresa. Gonçalves ha dit que se’l va descuidar al cotxe aquell dia. I que no el va tornar a l’empresa (que més endavant l’havia acomiadat). Ha dit que tenia un gran descontrol dels papers i que l’empresa no l’hi havia demanat mai. Jordi Pina també n’ha tingut prou amb aquestes explicacions. Curiosament, ningú no li ha demanat pel xantatge que ha relatat anteriorment el testimoni Juan Gracia i el seu vincle amb Manos Limpias.

El fiscal continua cercant la contradicció de les empreses proveïdores
Després d’aquest testimoni, s’ha reestablert la normalitat de l’audiència, amb el senyal de vídeo institucional habitual. S’ha fet amb el testimoni d’un treballador de Fujitsu, Josep Antoni Hermosilla. El fiscal ha demanat quina feina van fer per encàrrec del CTTI i quins dies. Hermosilla, que ja està jubilat, no ha pogut precisar les dates de tot allò que li han demanat. El fiscal també ha demanat per una indicació feta perquè es fes aquest projecte ‘amb tacte’. Hermosilla ha dit que sí, que el CTTI li va indicar que aquell projecte s’havia de fer ‘amb cura’. Però ha dit que, dos anys i mig després i a la seva edat, la memòria no era del tot fiable.

Amb aquest testimoni, ha conclòs avui l’audiència, que es reprendrà demà amb tretze testimoni més. Els tres primers, citats per l’acusació popular, són protegits i, doncs, no se’n sap el nom. A continuació hi declararan, citades per la defensa, un conjunt de personalitats: Francesc Homs (que es presentarà acompanyat del seu advocat perquè la declaració es podria utilitzar contra seu al Suprem); Núria de Gispert, ex-presidenta del parlament; Carles Viver i Pi-Sunyer, president del CATN i comissionat per a la Transició Nacional; Enoch Albertí i Joan Vintró, professors de dret i membres del CATN; Joan Rigol, president del Pacte Nacional pel Dret de Decidir; Xavier Trias, ex-batlle de Barcelona; i Miquel Buch, president de l’Associació Catalana de Municipis. Serà, per tant, la jornada amb testimonis de més projecció i de component polític més fort.


Podeu llegir ací la primera crònica matinal de dimarts: Dos inspectors amb excés de zel i el fantasma de Caridad Ramos animen el judici

La segona crònica matinal de dimarts: Agenjo dibuixa un escenari de pressions (amb un cop de mà del jutge del 9-N)

La tercera crònica del dia, a mitja tarda: El ‘hand-off’ del 9-N centra els durs interrogatoris del fiscal a Cañada i Escalé

I la crònica de la primera jornada d’ahir: Amb la vènia o sense… Artur Mas planta cara al tribunal pel 9-N

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]