Una bona llonganissa de Vic, unes escalunyes de proximitat, codonys de l’hort, préssecs i avellanes de les terres de secà, castanyes dels boscos prepirinencs, sardines de la costa… Podríem fer una llista de productes de la terra gairebé infinita si no fos perquè, en el fons de totes aquestes paraules, hi ha noms de lloc que ens indiquen just el contrari: que no són ben bé d’aquí i que els veritables experts a fer-ne, cultivar-ne, collir-ne i pescar-ne caldria cercar-los més aviat en una regió del sud de la península Itàlica, en un municipi palestí, en un port de Creta, a la llunyana Pèrsia, en una població de la Campània, en una antiga ciutat grega o a la segona illa més gran de la Mediterrània.

Paraules viatgeres d’avui:
llonganissa: de Lucània
escalunya: Ascaló, Palestina
codony: probablement de Kidonia, l’actual port de Khanià de Creta
préssec: de Pèrsia
avellana: d’Abel·la, Campània
castanya: potser de Castanea, a la regió del Pont o a Tessàlia
sardina: segons alguns etimologistes, de Sardenya