D’ençà que va començar el mandat, el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, no ha perdut l’ocasió de vantar-se que a ell li agrada dialogar, que no el trobaran en el fang de la política mesquina i que negociarà fins a l’últim minut per arribar a un acord. I com a exemple d’aquest tarannà dialogant i tranquil posa sempre els pactes a què ha arribat amb Vox. El darrer, per a assolir la presidència després de la dimissió de Carlos Mazón, i el pròxim pot ser el de la negociació de pressupost de la Generalitat.

A desgrat de la insistència en la seua tranquil·litat i el seu ànim dialogant, quan el president ha tingut damunt la taula la primera gran crisi del seu mandat, no ha demostrat aquesta capacitat negociadora. Tampoc no ha demostrat que lidere el Consell de la manera com seria d’esperar.

Durant setmanes i mesos, el Consell ha menystingut els advertiments dels sindicats, farts del menysteniment dels alts càrrecs de la conselleria de Campanar. Contra la vaga educativa indefinida que comença avui, el president Pérez Llorca ha estat incapaç de fer que la seua consellera, Mari Carmen Ortí, es caragolàs a la taula de negociació amb els sindicats fins a arribar a un principi d’acord amb respostes reals i factuals a les seues peticions, que obligàs els docents a desconvocar la vaga. Ans al contrari, el president ha agafat molt tard les regnes del conflicte i les ha agafades traçant una línia roja que és sinònim de no-diàleg i de no-negociació.

Aquest límit és l’avaluació dels estudiants de segon de batxillerat. Tampoc no demostra que controle la consellera perquè un dia anuncia que l’endemà Ortí els oferirà una proposta a totes les demandes, i l’únic que aporta la titular d’Educació és l’oferta de 75 euros bruts més cada mes d’aquí a l’any 2029. El comitè de vaga va considerar que això era un insult i la meitat es va aixecar de la taula.

Aquest fracàs és la primera gran crisi del govern de Pérez Llorca, que amb prou feines fa mig any que és al càrrec. De fet, en la sessió de control de dijous es va veure el nerviosisme del PP que va traure tota l’artilleria per disparar a l’oposició, que va acusar d’oportunista i d’atiar la vaga. L’única eina que té el Consell per a respondre als sindicats és la d’atiar l’enfrontament entre ells i les famílies.

Un any en ebullició

Fa mig any que Pérez Llorca és president de la Generalitat, en falta un exactament per a les eleccions a les Corts si no decideix d’avançar-les i Vox cada volta cobra més car el seu estaló. I, a més, té dos fantasmes que el ronden constantment. Un és el seu predecessor, Carlos Mazón, que continua com a diputat a les Corts i és assenyalat per l’oposició i per les víctimes de la gota freda. L’altre és Francisco Camps, que, com que veu que la direcció espanyola del PP continua sense convocar el congrés, va fent camí. La setmana passada va presentar els avals que serien necessaris per a optar a la presidència i va llançar una bomba en la línia de flotació del president: “Si jo veiés que hi ha la possibilitat de la majoria absoluta no em menejaria, però ara no hi és, no la veig, i per això em presente”, va dir evocant aquells temps en què molt més de la meitat de l’hemicicle era tenyit de blau.

I en aquestes condicions, avui comença al País Valencià una vaga educativa indefinida, inèdita fins ara. La convoquen els sindicats STEPV, Comissions Obreres, UGT, CSIF i compten amb el suport d’ANPE, que també s’hi ha afegit. A més, els docents tenen el suport d’entitats, com ara Famílies pel Valencià, la confederació d’Associacions de Mares i Pares Gonzalo Anaya i Escola Valenciana, entre més membres de la comunitat educativa.

Es tracta, doncs, d’una demostració de força i d’unitat sindical i social complicada de veure en uns altres sectors, i en uns altres moments, i evidencia una fractura molt gran entre el món de l’educació i el Consell de Pérez Llorca. Fa dies que a les portes de molts centres educatius hi ha cartells que anuncien la vaga, que n’expliquen els motius i que conviden tothom a donar-hi suport.

La indolència de la consellera Ortí

Fa mesos que els sindicats avisen del menysteniment amb què els tracta la Conselleria d’Educació, ara amb Mari Carmen Ortí, i fins al mes de desembre amb José Antonio Rovira. Parlen d’indolència i de demostrar una nul·la intenció de negociar per arribar a acords. Aquest curs hi ha hagut dues vagues. Una, el mes de desembre i l’altra, el 31 de març. Totes dues molt seguides i acompanyades de manifestacions als carrers de les principals ciutats del país. La de l’11 de desembre va ser menystinguda per l’actual consellera amb l’excusa que no era contra ella, que acabava d’aterrar, sinó contra José Antonio Rovira.

Els sindicats descriuen les reunions a la conselleria com a absolutament decebedores. Diuen que costa que les posen a l’agenda, i que quan les hi posen l’equip de la consellera no fa propostes ni posa cap paper damunt la taula. Afirmen que aquesta actitud dilatòria pretenia dur al límit els docents, i arribar a final de curs. Pensaven a la conselleria que, amb el pretext de les avaluacions finals, els professors no arribarien a la mesura extrema de la vaga. No solament hi han arribat, sinó que l’han declarada indefinida.

Les set raons de la mobilització

L’augment salarial dels docents és la demanda que més ha transcendit de les set que exposen els sindicats, però n’hi ha més que tenen a veure amb millores en el clima laboral i en la qualitat de l’ensenyament.

Demanen una baixada del nombre d’alumnes per aula, i més professors de suport per als centres educatius per a poder atendre els alumnes amb més dificultats. Demanen també la substitució ràpida de les baixes dels professors, i recuperar el model lingüístic plurilingüe amb el català com a llengua de cohesió i qualitat educativa. I quant a la situació dels centres, demanen de garantir infrastructures dignes i segures, tot eliminant mòduls pre-fabricats, i millorar les condicions ambientals dels centres quant a temperatura i climatització.

Les vacil·lacions d’Ortí

La setmana passada, la consellera Ortí va xafar unes quantes basses i es va desdir amb afirmacions diferents d’un dia per l’altre. Primer va dir que presentaria un pla acordat amb el conseller d’Hisenda, que ara és José Antonio Rovira. Després va dir que les demandes dels ensenyants costarien 2.500 milions d’euros l’any i que la Generalitat no tenia aquests diners.

Al mateix temps, la conselleria va presentar un primer esborrany de serveis mínims que deia que tots els professors que impartien classes a batxillerat eren considerats en serveis mínims. Els sindicats ho van trobar abusiu, i la conselleria ho va modificar dient que els professors només estarien obligats a fer les classes de segon de batxillerat. Els sindicats tampoc no ho van acceptar, perquè consideren que els arrabassen una de les grans eines de negociació. Finalment, en una tercera versió, l’ordre de serveis mínims deia que els professors de segon de batxillerat examinarien, avaluarien i farien les actes de tots els alumnes. Els sindicats van anunciar un recurs.

Els sindicats, en lloc d’allunyar-se de la vaga, van anar acostant-s’hi amb més força i van demanar la mediació de Pérez Llorca, que sempre presumeix de ser un home de diàleg. En aquest cas, el president va dir que ell no havia de fer de mitjancer amb ningú, però que la consellera presentaria un pla per a respondre a les demandes dels sindicats.

El pla el va presentar dijous, i únicament van parlar de la qüestió econòmica. Cap resposta a la baixa d’alumnes per grup, a l’augment de professors de reforç, a la millora de les infrastructures educatives que, en molts casos, cauen de velles… Aquesta posició va exaltar els ànims del comitè de vaga, perquè la proposta econòmica que la consellera va posar damunt la taula és l’augment de 75 euros bruts cada mes d’ací a l’any 2029. Alguns sindicats es van aixecar de la taula. Tos van fer declaracions molt dures contra la consellera i van considerar que la vaga d’avui era inevitable.

Prèviament, el president de la Generalitat havia agafat la bandera que ja feia onejar la conselleria dies abans, que era la del xantatge als professors i parlava de línia roja. Ho va fer dimecres en unes declaracions a la premsa, i ho va fer dijous en la sessió de control de les Corts. Pérez Llorca rebla el clau en la mateixa qüestió dels serveis mínims: els alumnes de segon de batxillerat no han de sofrir les conseqüències de la vaga i han de tenir les mateixes oportunitats que la resta d’estudiants de l’estat espanyol. I va acusar els professors de fer xantatge amb aquesta qüestió.

Alhora, la consellera va fer servir l’aplicació amb què els centres es comuniquen amb alumnes i famílies per enviar un correu als pares i alumnes majors d’edat, en què acusava els professors pel fet de voler fer vaga. Aprofitava l’enviament per a enumerar tot d’actuacions i inversions que, a parer seu, el Consell ha fet d’ençà del 2023. Immediatament, tant les famílies com els sindicats van criticar que Carmen Ortí aprofitàs el sistema públic per fer propaganda partidista, donar dades que no són certes i, a la vegada, intentar de confrontar les famílies amb els docents.

L’endemà, FAMPA València va respondre a la consellera amb un manifest on feia costat a les reivindicacions dels professors i defensava la inversió necessària perquè el sistema públic d’educació funcione.

Forta pulsió de vaga

Tots els portaveus dels sindicats convocants esperaven que aquest cap de setmana la conselleria es posàs en contacte amb ells per evitar que avui començàs la vaga. Però això no ha succeït. Coincideixen també els portaveus que la pulsió de vaga entre els docents és molt forta. Els fa la sensació que tenen una oportunitat històrica per a millorar les condicions de l’educació pública al País Valencià, amenaçada per les polítiques privatitzadores del PP i Vox. I en aquest context critiquen els 73 milions que costarà la renovació del concert amb col·legis de l’Opus Dei que segreguen els alumnes per sexes, cosa que la llei prohibeix expressament. Critiquen també que la consellera Ortí, que pertany al cos de la inspecció educativa, apujàs, fa unes setmanes, el salari dels inspectors, essent el lloc de feina al qual haurà de tornar quan deixe la conselleria, al mateix temps que deia que no hi havia diners per a parlar d’augmentar el sou als professors.

Totes aquestes coses han escalfat l’ambient abans de la vaga. Els centres ja han fet assemblees i activitats diverses, com ara pernoctacions i, segons que diu la Coordinadora de les Assemblees de Docents del País Valencià, els treballadors surten més units i amb més força per a afrontar la vaga que comença avui. Per cada dia de vaga se’ls descomptarà una mitjana de 150 euros de la nòmina. Els docents han agraït el suport de les famílies i també dels alumnes que entenen els motius de la vaga.

Manifestacions

La vaga va acompanyada d’un seguit de mobilitzacions per a fer-la visible. Avui al migdia hi haurà manifestacions a Elx, Castelló, Alacant i València. Demà, hi haurà tancaments en els centres educatius i més accions informatives. Dimecres s’han convocat concentracions davant el Palau de la Generalitat i les delegacions de la Generalitat a Castelló i Alacant. Dijous la protesta es desplaçarà fins a la Conselleria d’Educació i a les direccions territorials. I divendres s’ha convocat una gran manifestació a València.