Els sindicats STEPV, UGT i CCOO i CSIF han convocat una vaga educativa indefinida al País Valencià a partir de dilluns, 11 de maig, en un conflicte sense precedents que sacseja el govern de Juanfran Pérez Llorca.

Els professors denuncien manca de negociació i reclamen millores laborals, més recursos i una reducció d’alumnes per grup i l’administració al·lega limitacions pressupostàries i prepara serveis mínims enmig del període de final de curs.

Quan seran les aturades?

La vaga educativa al País Valencià, amb caràcter indefinit, començarà dilluns, 11 de maig.

Abans, els professors ja han convocat accions de protesta, com ara tancaments als centres educatius i activitats reivindicatives la nit del 7 al 8 de maig.

Durant la primera setmana de vaga (de l’11 al 15 de maig), hi haurà un calendari intens de mobilitzacions:

• 11 de maig: piquets informatius i manifestacions a Elx, Alacant, València i Castelló;
• 12 de maig: tancaments als centres i accions informatives;
• 13 de maig: concentracions davant el Palau de la Generalitat i delegacions del govern;
• 14 de maig: protestes a la Conselleria d’Educació i direccions territorials;
• 15 de maig: gran manifestació unitària a València.

Què reclamen els sindicats educatius?

Els sindicats educatius denuncien que el sistema es troba en una situació límit i acusen la Conselleria d’Educació de manca de voluntat negociadora i d’haver dilatat les converses durant mesos sense arribar a cap acord. En aquest context, fan set reivindicacions que consideren imprescindibles per a garantir la qualitat del sistema públic.

Entre les principals demandes hi ha la reducció del nombre d’alumnes per aula, la incorporació de més professors de suport i la substitució més ràpida de les baixes docents per evitar la sobrecàrrega dels centres. També reclamen la recuperació d’un model lingüístic que garanteixi el català com a llengua de cohesió i qualitat educativa.

En l’àmbit laboral, exigeixen la recuperació del poder adquisitiu dels docents, amb augments salarials entre 300 i 500 euros mensuals; en matèria d’infrastructures reclamen centres educatius dignes, sense mòduls pre-fabricats i amb més bones condicions estructurals.

Finalment, també subratllen les condicions ambientals dels centres, que consideren inadequades durant tot l’any i que afecten tant professors com alumnes.

Per una altra banda, la Conselleria d’Educació, encapçalada per Mari Carmen Ortí, sosté que no hi ha disponibilitat pressupostària per a assumir el conjunt d’aquestes demandes.

Quins serveis mínims hi haurà?

El govern ha fet arribar una nova proposta de serveis mínims, però els sindicats consideren que continua essent excessiva i especialment restrictiva en el cas de segon de batxillerat.

El punt més polèmic torna a ser aquest nivell educatiu, coincidint amb les avaluacions finals i les proves d’accés a la universitat (EBAU). La primera proposta de la conselleria ja obligava pràcticament tots els professors de segon de batxillerat a mantenir l’activitat lectiva habitual durant la vaga, cosa que els sindicats van denunciar com un intent de buidar de contingut la protesta.

Després d’una revisió, Educació va presentar una segona versió més limitada als actes vinculats al tancament de curs. Tanmateix, el document definitiu enviat avui estableix que a segon de batxillerat es consideraran serveis mínims “els actes imprescindibles per a l’avaluació final ordinària i extraordinària, qualificació, firma d’actes, publicació de resultats i tramitació de reclamacions o documentació necessària per a l’accés a l’EBAU”.

Aquesta expressió –“actes imprescindibles”– ha suscitat el refús immediat dels sindicats. L’STEPV alerta que la fórmula és ambigua i podria permetre interpretacions àmplies, fins al punt d’incloure proves o més activitats docents relacionades amb l’avaluació. Per això, considera que aquesta proposta fins i tot endureix la inicial i n’ha anunciat l’anàlisi jurídica, a més de reclamar-ne la retirada.

La resta de serveis mínims es mantenen en la línia dels dies previs: la presència d’un membre de l’equip directiu en cada centre, un docent per etapa a infantil i primària, reforços en educació especial i, a la resta d’etapes –ESO, batxillerat, formació professional, idiomes i ensenyaments artístics–, almenys un professor per etapa o un per cada deu unitats.

La Conselleria d’Educació defensa que aquestes mesures són necessàries per a garantir el dret d’educació i evitar perjudicis irreparables als alumnes que s’han de presentar a l’EBAU. Segons el govern, una alteració del calendari d’avaluacions podria comprometre la igualtat d’oportunitats en l’accés a la universitat.