28.05.2026 - 14:37
|
Actualització: 28.05.2026 - 15:17
L’ex-ministre espanyol d’Interior Jorge Fernández Díaz i el seu ex-número dos, Francisco Martínez, han declarat avui a l’Audiència espanyola en el judici del cas Kitchen i han negat qualsevol vinculació amb la presumpta operació parapolicíaca, que hauria espiat l’ex-tresorer del PP Luis Bárcenas entre el 2013 i el 2015. Tots dos han respost únicament les preguntes dels seus advocats, de manera que les acusacions no els han pogut interrogar. Les seves versions es contradiuen en aspectes destacats i tots dos han optat per estratègies de defensa divergents.
Fernández Díaz, que fou ministre d’Interior entre el 2011 i el 2016, ha assegurat que no va saber res de l’operació Kitchen fins que se’n va començar a parlar a la premsa, a final del 2015: “Fins aquell moment no n’havia sentit parlar a ningú, ni per dalt, ni per baix, ni per la dreta ni per l’esquerra.” També ha negat haver ordenat cap operació contra Bárcenas i ha dit que, fins que no va sentir parlar de la Kitchen, creia que les informacions que circulaven sobre Bárcenas estaven vinculades a la investigació del cas Gürtel, aleshores ja en marxa. “Ningú del PP no em va transmetre inquietud per la informació de Bárcenas”, ha subratllat.
L’ex-ministre ha afegit que els papers de Bárcenas tampoc no el preocupaven personalment, perquè no hi sortia: “Jo no hi era perquè no vaig tenir cap sobresou. Personalment, aquell tema no em podia interessar ni preocupar gens.” Un desinterès que, segons que ha dit, veia també a la cúpula del partit: “A mi, del PP, no em van transmetre cap preocupació ni interès pel tema. No dic que no en tinguessin, però a mi no me’n van transmetre.”
La declaració de Fernández Díaz ha estat especialment important quan ha tractat dels missatges de text que el seu número dos va protocol·litzar davant un notari per a acreditar que Fernández Díaz n’era el remitent. Segons un d’aquests missatges, l’ex-ministre li hauria escrit: “L’operació s’ha fet amb èxit. S’ha bolcat tot.” Fernández Díaz els ha desmentits de manera taxativa: “No els reconec. Jo entre el 2013 i el 2015 no sabia res de tot això.” El pèrit informàtic que va analitzar els missatges ja havia declarat a l’Audiència espanyola que hi havia indicis de “manipulació” i que no podia assegurar que els hagués enviats l’ex-ministre. Fernández Díaz també n’ha negat la veracitat perquè algunes paraules estaven escrites amb K en compte de Q, una cosa que ha dit que era “de moderns” i que ell no feia.
També ha negat haver telefonat al comissari José Luis Olivera quan aquest es reunia amb Manuel Morocho, l’agent principal dels casos sobre la caixa B del PP i de la Gürtel. Morocho havia declarat al judici que, en un moment d’aquella reunió, a Olivera li va sonar el telèfon i el comissari li va dir que era el ministre, que avalava l’oferta que li feia: un càrrec a Lisboa, ben remunerat, que l’apartaria dels casos de corrupció del PP. “Jo no he fet mai aquesta trucada”, ha dit Fernández Díaz.
La versió de Martínez
Martínez ha obert el torn de declaracions dels acusats. Ha negat haver ordenat d’investigar Bárcenas: “No. No he ordenat mai investigacions sobre res, mai.” També ha desmentit que hagués exigit de localitzar o destruir els seus discs durs, en els quals hi havia informació sobre la comptabilitat del PP: “Això és una espècie de llegenda mediàtica que ha tingut molt de recorregut, però que és falsa.”
A diferència de Fernández Díaz, que ho ha negat tot, Martínez ha preferit de reconèixer que tenia coneixement d’una “operació d’intel·ligència” sobre Bárcenas, però ha defensat que no hi hauria hagut cap il·legalitat. Ha dit que l’objectiu era descobrir si hi havia “més fons, més persones implicades, testaferros”. “Suposo que tot era legal”, ha dit. Ara, ha negat haver sentit a parlar mai del nom de l’operació Kitchen en la seva etapa al ministeri, perquè ha dit que era una “denominació periodística”.
Sobre el comissari José Manuel Villarejo –també acusat–, Martínez ha explicat que el va conèixer per encàrrec de Fernández Díaz, que li va demanar que fos “receptiu” a la informació que li podia transmetre. Ha reconegut que s’hi reunia de manera habitual i que Villarejo li traslladava informació de “tota mena”, que ell feia arribar a l’ex-ministre. La detenció del comissari li va causar “nerviosisme”, ha admès, perquè s’hi havia reunit “centenars” de vegades. Tot i això, ha insistit que “mai” no va sentir parlar a Villarejo de cap actuació il·legal dins la Policia espanyola.
Una contradicció de fons, però amb pacte de no-agressió
Les declaracions dels dos acusats presenten contradiccions notables. Martínez ha al·ludit a un intercanvi amb Fernández Díaz el 13 de juliol de 2013 sobre l’existència d’un confident en l’entorn de Bárcenas i ha apuntat que el mateix ex-ministre havia compartit amb ell la identitat del xofer de la família Bárcenas. Fernández Díaz, en canvi, ha negat saber que el xofer de la dona de Bárcenas es feia servir per a espiar la família: “En absolut.”
Malgrat aquestes contradiccions, tots dos acusats mantenen un pacte de no-agressió tàcit des que va començar el judici. L’advocat de Martínez no li ha preguntat pels quatre missatges que el comprometen directament i cap defensa no ha aprofitat les incoherències de l’altre per atacar-lo. L’estratègia divergeix, això sí, en l’enfocament: Fernández Díaz ha negat qualsevol coneixement de l’operació i Martínez admet que sí que la coneixia, però que era legal.
Anticorrupció demana quinze anys de presó per a tots dos per presumptes delictes d’encobriment, malversació i delictes contra la intimitat. En total, el judici compta amb deu acusats, entre els quals hi ha Villarejo i l’ex-director adjunt operatiu de la Policia espanyola, Eugenio Pino, amb peticions de presó que van de dos anys i mig a dinou.
