Un ull a Madrid i un altre a Barcelona

  • Si a Madrid l'acció de l'independentisme aconsegueix canviar les condicions del joc, on s'ha de jugar fort immediatament després és a Barcelona. I des de Barcelona. Fent la independència

VilaWeb
Això és una prova de lectura dels articles de Vilaweb amb veu sintètica, que ben aviat serà a disposició dels subscriptors del diari. Subscriviu-vos-hi ací. Si trobeu algun problema, escriviu-nos a suport@vilaweb.cat.

La part més fàcil, més senzilla, del procés d’investidura d’un nou president espanyol ja s’ha acabat: Feijóo no ho serà. És cert que falta encara una segona votació formal, demà mateix, però ningú no pot esperar-ne sorpreses. Alberto Núñez Feijóo no serà president del govern espanyol, si més no, no ho serà pas ara.

Però aquesta, ho torne a dir, era la part més senzilla de l’afer. La setmana vinent, passat el Primer d’Octubre, començarà la negociació de debò, la que podria tenir la capacitat de fer president del govern espanyol, novament, Pedro Sánchez. I veurem fins on arriba i si arriba a bon port. L’octubre serà un mes de negociacions intenses perquè algunes de les claus que podrien fer possible un acord s’han d’activar de pressa –molt especialment la llei d’amnistia, que encara té temps de ser tramitada, tal com expliquem avui en aquest article, però ben just.

Ara com ara, Junts i el president Puigdemont viuen un petit moment de glòria, ja. Ahir es va saber que el govern espanyol demanava a l’Europol que no identificàs independentisme amb terrorisme, tal com havia exigit en el seu discurs de Brussel·les el 130è president. I aquest és un altre triomf negociador que s’apunta, amb la desesperació d’Esquerra Republicana, que cada dia perd més els nervis.

Que les coses canvien és una evidència que tan sols es pot discutir per encegament partidista. Al capdavall, cada cosa nova que Puigdemont aconsegueix de Sánchez fa més grans les diferències amb una ERC que s’ha passat sis anys votant que sí de tot, en canvi de res, i que ara es veu, i viu, acorralada pels seus propis errors.

I és per això que em cridà l’atenció que Junts aixecàs el to, ahir, al Parlament de Catalunya, on va demanar d’una manera bastant clara eleccions a la presidència de la Generalitat.

Que aquest és un govern acabat i sense rumb ho sabem fa molt temps. Tinc la sensació que el partit es limita a aguantar-lo, a veure si tenen un cop de fortuna que canvie el seu declivi polític, i per intentar de minimitzar i reconduir la gran clatellada que els significarà perdre el poder. No tan sols pels milers de professionals del partit, sinó també per la trama d’empreses i interessos que s’hi vinculen i que reben una quantitat escandalosa de diners públics de molt difícil justificació i explicació –els mitjans, per exemple, sabem ben bé de què parlem.

Més enllà d’això no hi ha projecte visible. Parlar ara, com ha fet el president Aragonès, de l’acord de la claredat, amb tot allò que es mou a Madrid, resulta anacrònic i tot. I invocar la gestió sembla una broma macabra o una mofa del ciutadà.

Tot i això, és ara, precisament ara, el moment de les eleccions?

Amb un ull a Madrid i un a Barcelona a mi em sembla clar que el procés d’investidura o no del president espanyol i el de les eleccions catalanes van completament relacionats. O haurien d’anar relacionats. I això per una raó elemental. Si Junts acaba investint Pedro Sánchez i n’obté coses substancials, el país haurà de fer un pas endavant i ferm des del Parlament de Catalunya, per aprofitar la nova situació creada i rematar el procés d’independència.

Perquè investir Sánchez per investir-lo quina gràcia tindria? Investir Sánchez per crear –gràcies als acords aconseguits– les condicions per a un nou envit a Catalunya, i concretament al parlament, això sí que podria tenir trellat –i insistesc en el condicional: podria, segons què s’aconseguís. Però requeriria, sens dubte, un govern disposat a anar endavant a la manera del 2017. Un govern que no pot ser l’actual, que ha renunciat explícitament a la unilateralitat i ha acceptat com a marc que el limita el de les lleis actualment en vigor.

No és, per tant, una qüestió de partidisme, ni de qui és o ha de ser el president –que ho és, evidentment també i ho demostra de sobres, Carles Puigdemont. No es tracta de substituir mecànicament ERC per Junts al capdavant de l’administració autonòmica, com si parlàssem d’unes altres eleccions anodines, en què ningú no s’hi juga gran cosa.

El fet, per a mi, és claríssim i hauria de guiar l’acceleració que ara començarà. Si a Madrid l’acció de l’independentisme aconsegueix canviar les condicions del joc, on s’ha de jugar fort immediatament després és a Barcelona. I des de Barcelona. Fent la independència. Perquè, si no és així –demane–, si no és per a fer la independència, per a què voldríem canviar les condicions del joc?

 

VilaWeb necessita el vostre suport. Si ho voleu, i podeu, us demanem que us en feu subscriptors, perquè és gràcies als qui ja ens ajuden que podem continuar creixent i oferint-vos tots aquests continguts. La nostra feina és ajudar els lectors a pensar i interpretar la realitat que vivim, i això ho fem honradament i sense límits ni fronteres. Com sempre ha fet el millor periodisme arreu del món.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
27.09.2023  ·  22:04

Aquesta és la pregunta. Si no fem la independència, què estem fent? El paperàs d’esquerra es de traca. Però falta veure com va la negociació de debò.

ALBERT MAS
ALBERT MAS
27.09.2023  ·  22:10

Bon editorial Vicens. Felicitats

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
27.09.2023  ·  22:14

La resposta és molt senzilla:

ERC vol un canvi en les normes del joc per poder fer un nou referèndum pactat on hi hagi el “NO” assegurat (per cansament de tantes esgarrapades entre Junts i ERC).
Amb això Junqueres podrà ser un dels líders d’una España federal.

També, ERC, té la certesa que des de Barcelona (amb una majoria castellanoparlant) no es podrà mai fer la independència al carrer.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
27.09.2023  ·  22:15

No es pot fer la independència mentre ER sigui al govern i al Parlament.

Ho tenim tots clar.
Crec que votarem pròximament a les generals i contemporàniament a les autonòmiques.

Joan Benet
Joan Benet
27.09.2023  ·  22:29

Ens mantindrem expectants i preparats. Dit això, no tinc gens clar que hi hagi vinculació entre ser imprescindible per fer president a Espanya i activar la desobediència al Parlament de Catalunya.
Potser ho podria explicar en futures editorials.

Jaume Vall
Jaume Vall
27.09.2023  ·  22:38

Bon editorial, si.
Però queda molt obert.
Com?
Com es fa la independència?
Com a mínim, és necessari, però no suficient el solapamenent de dues voluntats : la popular, és a dir una massa crítica de persones disposada a fer-la; la institucional, que tingui el control efectiu del territori.
Ho tenim?

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
27.09.2023  ·  22:43

A mi em sembla que al poder ocult, al de debó que inclou Europa, ja li van bé les coses com van. Sinó anirien d’una altra manera.
Desitjo sort a Junts en les seves demandes, sobretot pels represaliats. Faríem bé en no esperar miracles ni prodigis d’aquests que està clar que no succeiran només per la força del desig.
Les àvies deien que “d’on no n’hi ha no en raja”.
Amb la lluita interna que tenim a casa nostra no hi hauran prodigis. I m’agradaria equivocar-me.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
27.09.2023  ·  22:46

Amén !

Josep Blesa (València)

Victor Serra
Victor Serra
27.09.2023  ·  22:50

Fer la independència és el que volem tots. La qüestió és com es fa. Evidentment que si es fa el que s’està fent a Madrid hauria de ser per aconseguir finalment avançar cap a la independència des des Barcelona. Però com ho fem ? passi el que passi amb Sánchez, Aragonès intentarà esgotar la legislatura i ho aconseguirà. ( ja ho va advertir Giró, quan molts dels que van forçar la sortida de Junts del Govern, es pensaven que cauria en dos dies). O sigui que, en la situació actual, malgrat que l’independentisme som el 52%, no som capaços de col.laborar en cap objectiu. Les eleccions seran el 2025. I aleshores què ? caurà ERC ?, Pujarà Junts ? seguiran barallats ? hi haurà qui defensarà una gran abstenció i així guanyarà el PSC ? Hi haurà la famosa llista cívica ? Tenim moltes coses per resoldre i la veritat és que ningú sap com estarem d’aquí a dos anys, durant els quals Sánchez serà President i Aragonès també.

Josep Gualló
Josep Gualló
27.09.2023  ·  23:08

Dels comentaris fets fins ara, considero que en Josep Maria Martín . 22:14, es el que té el mapa polític més clar. de totes maneres, la situació es tant canviant que rès és segur i tpt és possible.

Si ès fan elección autonòmiques a Catalunya no crec que de cap manera ERC pugui frenar la seva caiguda. La perdua de credivilitat és massa gran per aguantar fort.

Per altre banda seguixò tenint por de que mala llet que es nota en els ressentits que militen a ERC, l’Assamblea i al Consell de Catalunya, desbordin la capacitat d’aguantar de la getn.

A mes a més l’Assamblea té una mica de mal gust de voca que els ha deixat Eines de Pais que fa quatre anys va ser una demostració de poder i de fer bé les coses. Creien en que tornarien a trionfar i no van pensar que l’enemic en quatre anys, podia preparar les armes i guanyar.

Ramon Perera
Ramon Perera
27.09.2023  ·  23:15

Tots els acords obtinguts fins ara són reversibles.
Dubto que Espanya accepti negociar acords potencialment irreversibles [autodeterminació i mediació internacional].
La independència la podrem fer des d’una posició de força pròpia, no pas aprofitant una situació conjuntural.

Antoni Soy
Antoni Soy
27.09.2023  ·  23:18

L’Estat espanyol no té cap intenció de canviar realment les regles del joc.
Per tant, o bé no hi haurà investidura de Sánchez, o bé ERC i Junts es menjaran un gripau en forma de “que sembli que tot canvii però que en realitat tot el que és essencial per ells (la sagrada unidad de la patria sobretot) continuï igual o pitjor per nosaltres”

Per exemple, la carta que han enviat a l’Europol només és una petita part del que demanava Puigdemont, que era el final de la repressió i la judicialització de l’independentisme (i els moviments socials) que l’estat espanyol continua i, per cert, els mossos també.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
27.09.2023  ·  23:24

Gràcies Partal! Excel·lent diagnosi de la situació a Catalunya. Fa força temps, anys, que els independentistes de tots colors hem donat per amortitzada ERC, lamentablement. És i ha sigut els darrers anys una nosa, una rèmora, pel camí a la independència. Sols espero i desitjo que els seus militants i votants que volen la independència sense dubtes, reaccionin i reconstrueixin la ERC que necessita Catalunya.

Però ara hem de seguir fent camí tal com ha marcat el president Puigdemont: consolidant uns fets previs que permetin una negociació de veritat, en tota regla i sense trampes ni enganys. I queden dues condicions bàsiques: l’amnistia, la de veritat, i l’establiment de un relator i mediador. I si s’assoleixen aquests fites podrà començar la negociació, i podrem discutir si cal o no un nou referèndum, però amb les condicions que es fixin a Catalunya, i que han d’obeir les lleis i tractats internacionals dels drets humans, tal com es va fer el setembre del 2017, i que, lògicament, van fer sortir de polleguera obertament tots els colonialistes d’aqui i d’allà. De moment el cert és que el Referèndum de l’1-O es va fer segons la llei! Segons les lleis que va aprovar el Parlament de Catalunya, representant de la sobirania popular. És indigne que ara el Govern de la Generalitat proposi negociar amb el gobierno d’España les “condicions” per a fer un nou referèndum. Indigne i absurd.

Jaume Bonet
Jaume Bonet
27.09.2023  ·  23:29

1/2 L’autodeterminació ja és feta i la DUI proclamada(deixada llavors en espera)fou l’octubre del 2017;reclamar un altre referendum és trair els votants de l’1 Oct.del 2017 i sa victòria èpica contra l’estado. Qui no tengui coratge de tirar-la endavant que es retiri de polític.
2/2 … L’estado sap prou bé que el referendum ja està fet i guanyat, per això (tot i que aparentin lo contrari) estan preparant un nou referendum que pugui invalidar l’anterior (tupinada i cens inflat i modificat ja els tenen a punt) … I sembla ser que ERC els fa el joc.
……. i Junts ??????

joan rovira
joan rovira
27.09.2023  ·  23:44

Sr. director, ens contava, fa només quatre editorials com (Antonio) pretenia dir-li a (Sebastian) que tot el d’abans no importa per tal d’esdevenir rei i tot un futur gloriós s’estén davant.

Tot just érem a l’Acte 2 escenes 1: (… Qui és el proper hereu de Nàpols?…). Per tant, encara ens queden uns quants actes per conèixer acompanyants i el final del desterrament.

De (Pròsper), duc de Milà, i la seva filla (Miranda) i com surten de l’illa deserta en la qual, al meu entendre, la societat oficial catalana viu instal•lada al segle XVII, encara.

Llevat que (Ariel), personificat en la Unió Europea, tingui alguna cosa a dir, després de quatre segles respecte al colonialisme de (Caliban) Catalunya. No troba?

Jaume Riu
Jaume Riu
28.09.2023  ·  00:12

FER LA INDEPENDÈNCIA

Fa dies que em fixo en el llenguatge no verbal i en els silencis, doncs tot plegat és un indicador precís d’alló que passa i, naturalment, no sabem.

Hem sentit el silenci del rei, mentre sentíem despropòsits no gens casuals o improvisats de la boca d’Alfonso Guerra, José Maria Aznar i de l’apuntalador de la monarquia Felipe González, que feien insults de pinxo, però no semblen gens els missatges que sentíem a l’entorn del referèndum de l’1-O de 2017. Aleshores, a l’inrevés d’ara, volien ser intimidadors i volíen trametre a la població obedient que els escoltava, el missatge institucional de la seguretat absoluta que el referèndum era impossible, que no es faria, i s´ho creien. Anaven de guanyadors perquè tenien armes poderoses, sobretor el CNI i la Guàrdia Civil, però ara no. Es comporten com xaiets, sense força ni arguments.

La informació més versemblant la trobo en l’estratègia de silencis de Carles Puigdemont, de Pedro Sánchez i de Felip VI, que són els més ben informats i saben que ara és el moment de canvis històrics.

M’agrada, i trobo significatiu, que en mig d’aquesta tensió, el periodista Puigdemont publica comentaris satírics carregats d’humor que els altres no sabrien com posar-s’hi, i segur que els desconcerta. Per exemple:
“La premsa espanyola m’estalvia un munt de feina. Cada dia m’assabento del que estic negociant i del que penso, i descobreixo moltes coses que desconeixia.
Veient els esforços pel control del relat, es confirma la impressió que Espanya no és una nació, sinó una narració”.

A Madrid l’acció de l’independentisme ha aconseguit ja canviar les condicions del joc, i on s’ha de jugar fort immediatament després és a Barcelona. I des de Barcelona per fer la independència.

Josep Maria Argemí
Josep Maria Argemí
28.09.2023  ·  00:25

Molt bó l’editorial. Llàstima que els partits autonomistes pensen més en els seus interessos que en el país.

Joan Verdera
Joan Verdera
28.09.2023  ·  00:32

Si s’aconsegueixen canviar les regles del joc, vol dir sr Partal que s’ha de fer la independència el dia després? Com es cuina això? No valdria la pena abans deixar d’escanyar-nos ridiculament un a l’altre ? Potser fora millor anar a buscar primer la independència econòmica I anar fent país. Perquè el primer referèndum es podria perdre, però amb els recursos a la butxaca fora de millor suportar

Miquel M.Matas
Miquel M.Matas
28.09.2023  ·  01:48

COMPTE AMB EL GOVERN DEL 2017.-……
QUE VA SER UN FRACÀS!.

Xavier Gràcia
Xavier Gràcia
28.09.2023  ·  02:34

Doncs jo no entenc aquest editorial. Si canvien unes regles de joc en virtut de la negociació entre Sánchez i Puigdemont, m’estranyaria que fossin per a “fer la independència” a curt termini. Com es faria, suposadament? ¿Hi hauria la possibilitat de desbordar el govern espanyol des de les institucions catalanes i alhora tenir una mobilització popular incontestable? No em sembla realista, ni m’ha semblat que les paraules de Puigdemont anessin per aquí.

Salvador Molins
Salvador Molins
28.09.2023  ·  03:27

Aquestes són les condicions, que va imposar el MHP Puigdemont, per a la investidura, en concordança i respecte amb el Mandat del Poble Català del Primer d’Octubre de 2017. Lleial a la nostra història mil·lenària.

https://www.vilaweb.cat/noticies/text-discurs-integre-conferencia-president-puigdemont-condicions-investidura/

Que ningú ho oblidi.
Que ningú ho tergiversi, sota cap concepte.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
28.09.2023  ·  05:43

Has fet la pregunta del milió, Vicent. De totes maneres, que Junts demani eleccions en ple Parlament es presta a múltiples lectures, i que una d’elles sigui el simple numero propagandístic tampoc no és descartable. Qui decideix en exclusiva convocar eleccions és el President de la Generalitat autonòmica, que ara mateix és el Molt Lamentable Pere Aragonès. I està clar que un personatge tan curt de llums com aquest encara trigarà bastant a entendre que com més allargui l’agonia, pitjor serà l’hòstia, i que li convé més anar ràpid i intentar salvar els mobles. Ras i curt, on no n’hi ha, no n’hi ha. I amb això, els catalans tenim un problema enorme. Hi serem a temps?

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
28.09.2023  ·  06:14

Molt bé Director, m’ha agradat l’editorial, però nos vivim en una bombolla, som minoria socio-cultural i aviat ètnica, “to late “, probablement el 2017 va ser l’última oportunitat, la selecció natural ja és irreversible. Salut.

JORDI LERMO
JORDI LERMO
28.09.2023  ·  06:33

ANMISTIA…TORNADA DEL PRESIDENT PUIGDEMONT….ARRASSADA A LES ELECCIONS I AIXECADA DE LA DUI …. I TAXANNNN INNN DE PENNNDENNCCIAAAAA

Carles Ortiz
Carles Ortiz
28.09.2023  ·  07:29

per a què voldríem canviar les condicions del joc?
Doncs molt sencill, per aconsegui més vots. Tot el que ha fet Puigdemont des del resultat del 23J és per aconsegui més vots per a Junts. Per això demanen ara eleccions a Catalunya. En Puigdemont ni farà la independència ni aixecarà la suspensió de la DUI ni res de res. Ho va dir molt clarament en el seu discurs, mireu el videu a partir del minut 28:50 https://www.vilaweb.cat/noticies/video-directe-conferencia-puigdemont-brusselles-investidura-sanchez/
I A VEURE SI OBRIU ELS ULLS

Carles Serra
Carles Serra
28.09.2023  ·  07:36

Gràcies Vicent per l’excel·lent editorial.
Amb aquesta definició que fas d’ER espero que no el defineixis més de partit independentista.
El mal que ha fet ER pels que volem de deixar d’ésser esclaus d’aquesta espaÑa franquista i corrupte es d’una immortalitat indescriptible.
La traïció del seu guia espiritual el Judes de Junqueres, ja bé de lluny; algun dia sabrem Vicent de que parlava aquest Judes amb la seva amiga de l’Opus i franquista Santamaria? per cert, esquenes del president Puigdemont.
Com també a on va defugir de les seves funcions l’1-O, doncs era el visapresident; com també que va pactar amb el PSO€ perquè pugués sortir de la presó; no et sorprèn Vicent tant obediència i submissió
Serà veritat lo que va dir la consellera Ponsatí, si el Judes no vol que ho sapigueu no ho sabreu.
I pensar que debant d’aquesta fets transcorreguts encara els voten 400.000 ciutadans que diuen que volen la independència.
Viure per veure Vicent; així ens va i ens dóna una visió del perquè portem 300 anys d’esclavitud.

Danilo Pelucchi
Danilo Pelucchi
28.09.2023  ·  07:44

Cal ser realista, amb el patriotisme només no es fan les revolucions. Vostè com a “gos vell” del periodisme, ho hauria de saber.
Anomeneu un polític disposat a trucar a la gent al carrer i ha quedar-se un mes ocupant-la

Agustí Delgado
Agustí Delgado
28.09.2023  ·  08:21

En el fons tot funciona a partir de la credibilitat. La URSS es va enfonsar en 4 dies perquè senzillament ja no en tenia, de credibilitat.
Els que ara volen salvar les cadires a partir de paraules buides ho tenen magre. L’Evangeli ja ho diu clarament: “Pels seus actes els coneixereu.”

J. Manel Parcerisa
J. Manel Parcerisa
28.09.2023  ·  08:24

Ja és va fer un referèndum. La república va ser proclamada i posada en stand by.
Un altre referèndum? En quines condicions? Pactat amb Madrid? I si el perdem ? Que és el més segur que succeiria.
No s’havia d’haver fet ni el primer, DUI!!!
Tot plegat és molt incert. Ja veurem per on ens surt l’amic Sánchez!!!

Pep Agulló
Pep Agulló
28.09.2023  ·  08:38

¿QUINS MÍNIMS SÓN ACCEPTABLES?

Que les coses canvien és una evidència, però això no és pas fer la independència, que també és evident. És, només, que no és poc, un nou posicionament més favorable en el tauler de l’embat de l’independentisme contra l’Estat. Les exigències maximalistes, o les posicions del o tot o res, només s’entenen per als qui creuen que negociant es pot arribar a la independència. Això no serà sense les mobilitzacions…

Els que confonien negociar amb Sánchez amb una estratègia (com la d’ERC) i que posaven al mateix sac les condicions de Puigdemont, d’una negociació conjuntural sense renunciar a la unilateralitat de l’1-O, resten callats, un pèl descol·locats…

Molt d’acord amb l’editorial.

PS. Sánchez, per coherència, no podria estar negociant amb un “terrorista” (Puigdemont). Em sembla que la nota a Europol té un interès immediat per ell.

Annamanu Ràfols
Annamanu Ràfols
28.09.2023  ·  08:58
Carme Tulleuda
Carme Tulleuda
28.09.2023  ·  09:12

Si, Vicent.
Si t’he entès bé, es tracta de plantar una llavor a Madrid per regar-la i fer-la créixer a Barcelona.
Per a que serveix uns llavor plantada si la deixes a les inclemències del temps?
Si Junts ha tret 7 diputats al Congreso, han de treballar -hi, negociar per la investidura…i sempre amb la mirada posada cap a l’ideari de la independència de Catalunya.
El resultat (sigui petit O gran) ha de tenir substància. No es tractaria d’una transferència i ja està. Ni (per descomptat) de “coses” contraproduents que acabessin perjudicant-nos.
Penso en la reforma del codi penal, la llei Celaa amb el “blindatge” del català…en els indults. Penso en acords que han estat beneficis per la èlit política i que han deixat dessamparats a la gent del carrer.

A veure aquesta llavor!!
A veure si es pot plantar!!

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
28.09.2023  ·  09:12

Millor posar els dos ulls a Catalunya, no a BCN. Investiran al Sànchez( amb una altre enganyifa) no en tingueu dubte. Plataforma cívica i DUI.

Víctor Torguet
Víctor Torguet
28.09.2023  ·  09:39

Molt ben dit Vicent.
Assumeixo que la majoria de Catalans (siguin o no indepes) veuen que, malgrat els sabotatges que polítics i líders socials fake-indepes han infringit al Procés des de l’1-O, tornem a ser-hi davant la millor oportunitat des de 2017 per fer una bona embranzida al nostre viatge cap a la INDEPENDÈNCIA.

Em bull la sang en veure tanta energia potencial sense cap enginy que la converteixi en dinàmica. Hem vist l’espanya més miserable i roina aquests darrers 6 anys (que és molt dir amb la història que arrossega aquest estat fallit, autoritari i anti-catalá), hem vist fins a quines profunditats abissals de la ignomínia i la traïdoria poden arribar els nostres líders fake-indepes (molts d’ells escollits per nosaltres !!!) i, tot i així, seguim plorant pels racons sense moure més dits que els que necessitem per desfogar-nos a xarxes socials o comentaris de VW…

Diguem PROU d’una punyetera vegada. Passi el que passi amb les negociacions Puigdemont – PSOE, preparem-nos per re-fer el Procés amb tots els canvis que siguin necessaris. Aquesta hauria de ser avui l’empresa col·lectiva més urgent si volem un Futur més digne i millor per TOTS els Catalans (i, tant de bo, per tots els Països Catalans).

Jo estic disposat a arriscar-me per aquest objectiu. Quants d’altres també ho estan? Estic segur que molts, però no tenim avui els mitjans per organitzar-nos. Els que n’hi ha no rutllen o no ho fan prou (ANC, CdR, CDRs, Omnium,…)

VW esteu fent una “Tertúlia Proscrita” que funciona prou bé, sou un diari molt obert als vostres subscriptors (el vostre carburant, tot sigui dit)… no teniu cap idea per facilitar (no liderar ni conduir, no sigui que algú d’espanya o de la Generalitat s’emprenyi) un espai de col·laboració per centenars de milers de lectors del diari???

Si us plau VW, penseu si us veieu a vosaltres mateixos com us agrada que us veiem nosaltres. Si tots comencem a convertir en dinàmica part de l’energia potencial que emmagatzemem, amb un Procés eficient i amb l’aprenentatge assolit, no hi ha qui ens freni. Les revolucions les fa el Poble, recordem-ho, deixem de delegar anhels i processos en professionals de la mentida…

PD: Deixem fer a JUNTS a veure si sap metamorfosar-se de fake-indepe a “pal de paller” de l’Independentisme, re-organitzem-nos, re-fem urgentment el Procés (comencem per omplir carrers l’1-O, actualitzem estratègia, pla i lideratges), bastim una Llista Cívica (o similar) si JUNTS segueix fent figa, fem fora de la Generalitat als actuals traïdors, prenguem el control del País (en la mesura que sigui possible) i aixequem la suspensió de la DUI !!!

Berta Carulla
Berta Carulla
28.09.2023  ·  09:43

D’aquí a dos anys ER haurà comprat moltes més voluntats. I tot estarà més empobrit i fet malbé. Serem doncs més dèbils. Aquest partit funciona igual que els espanyols i, compte! president Puigdemont, perquè el seu soci veritable continua sent l’actor amb qui esteu ara negociant. Us faran la pinça així que parpellegeu. La seva sort està lligada no a l’independentisme sinó al PSOE.

Junts i ER deixaran de barallar-se quan deixem de considerar ER un partit independentista.

El que diu Josep Maria Martin és molt interessant. Els polítics fan una feina, però el poble hem de fer la nostra. A la capital tenim majoria espanyolista? Ens cal una campanya de mesos que obri els ulls a la gent, una campanya que podria organitzar l’ANC. Amb una estètica avantguardista.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
28.09.2023  ·  10:35

Si passa allò impossible fins fa poques setmanes -l’amnistia per a tots els represaliats des del 2014 fins ara- i l’inici d’una negociació (amb mediador) sobre l’autodeterminació, el pròxim pas seria les eleccions al Parlament de Catalunya. Això a
està a les mans dels socialistes que mantenen el govern català en minoria. Li convé a Pedro Sánchez?, crec que no. Per fer-ho tot més rodó Junts s’hauria de presentar com a Junts pel Sí, amb una llista molt transversal, amb persones molt rellevants de tots els àmbits de la societat i amb un programa nitid i clar: aixecar la DUI. Això hauria de passar en mig de la negociació -amb mediador- per fer un referèndum acordat. Aquest és un camí que em sembla inversemblant, però també ho semblava l’amnistia i ara ho té tothom avall. Seguim amb atenció sense fer-nos il.lusions,ja sabem el pa que s’hi dóna.

Josep Soler
Josep Soler
28.09.2023  ·  11:04

Avui decididament en Vicent Partal s’ha posat les botes (ja era hora).
Un article clar i crec que encertadissim.
Gracies Vicent.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
28.09.2023  ·  11:47

Repetisc l’enllaç posat per Annamanu Ràfols.

https://www.youtube.com/watch?v=UPLY09q2YTE

Josep Maria Janué
Josep Maria Janué
28.09.2023  ·  11:50

Serietat, l’amnistia, si es consegueix, ja és un gran avenç, la independencia és un altre cosa. Prou de fer volar coloms Sr. Partal.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
28.09.2023  ·  11:53

Felicitats per la editorial si aconsaguim la part que ens interessa ja podem començar a treballar per la independència, seguim

Jordi Sanahuja
Jordi Sanahuja
28.09.2023  ·  13:05

La millor notícia pel independentisme i que aixecaria a la gent de la somnolència seria que a Junqueras s’anès cap a casa

Rafael Benavent
Rafael Benavent
28.09.2023  ·  14:10

Arribat el “seu moment de plenitud”, la llavor “constitutiva” de Convergència i Unió va fer el salt al projecte independentista. Malgrat les “aparences contradictòries, teòriques, de representar les dretes”, tenien i tenen una aposta clara per un país PROPI. Tanmateix és desitjable i “esperable que, Esquerra, “teòricament” més independentista, li coste menys fer el salt a la “conversió” amb i des de les seues bases. (?????….) Per què no anar units? Què més important que escripturar nostre País a nom nostre, els separa? No diuen els espanyols, franquistes, sobre la seua Espanya, “Antes roja que rota”?. Aprenem donç.

Guillem Canet
Guillem Canet
28.09.2023  ·  14:35

Tinc la sensació que Sanchez no donara res abans de la investudura i que prefereix anar a eleccions si arriba el cas. Pensa que es probable Junts el voti sense fer gairebe res mes abans de la invewtidura i si no el votan doncs cap provlema a eleccions.

josep soler
josep soler
28.09.2023  ·  16:23

Entre cada estafa d’Espanya i dels seus col·laboracionistes catalans ha passat mínim una generació.
De la promesa d’amnistia del 77 i l’estatut del 79 al 2010, ens vam adonar que portàvem 30 anys enganyats i que ja no ens creuríem més promeses d’estatuts.

Ara només han passat 6 anys del 2017, i estem a punt de comprovar que no ens podem creure cap més partit, que digui ser independentista, però la majoria de militants han fet del càrrec la seva manera de viure bé.

La credibilitat dels independentistes em els partits, ja l’hem comprovat empíricament amb les abstencions. Suposo que el MHP C. Puigdemont té clar que el que diu en Partal avui aquí, és el que cal fer tot seguit del pacte: aixecar la suspensió de la DUI

Si el President no ho fa: només hauran passat 6 anys per saber que aquest tipos de partits basats en repartir nòmines als seus, no ens interessen per a res.

Independència o incompetència

Josep Antoni Martínez
Josep Antoni Martínez
28.09.2023  ·  18:24

ERC no defallirà, mentres PSC i Comuns segueixin donant suport institucional a l’actual govern cadavèric. I això es decideix a Madrid. Els tempos els marca el PSOE. La conveniència espanyola però és en risc, perquè ERC ja no els serveix i amb JxC no hi ha feeling. No són a temps de produir un fil d’entesa amb Puigdemont. Ens ho juguem tot, per això cal enderrocar la defensa numantina d’ERC PSC i Comuns que pretén un moviment lampedusià, on tot allò que es mogui no ho faci ni un milímetre.

Andreu Sancho
Andreu Sancho
28.09.2023  ·  20:14

Només cal demandar amnisties, ni referéndums! Aixecar la DUI i seguir! A l’enemic ja se li ha donat prou peixet!

Tomas Pérez
Tomas Pérez
28.09.2023  ·  20:19

Estan d’acord amb el que diu l’editorial. Sense fer efectiu el mandat del 1-O, Tot és remoure-ho, perquè tot segueixi igual.

joan Miravitlles
joan Miravitlles
28.09.2023  ·  21:22

després del que hem vist m’agradaria equivocar-me però crec que encara que junts arribi acord no serà La revolució que en Partal espera i serà una mica més que l’autonomisme d’avui en dia. No hi ha voluntat política de les per fer la independència.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any