Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

El fantasma de Hillary Clinton neguitejava els demòcrates. Si els sondatges havien anat tan rotundament equivocats fa quatre anys, per què no podien anar-hi ara? I hi tornaven a anar. Potser no prou, encara cal veure-ho, però molt, perquè pronosticaven per al candidat demòcrata, Joe Biden, victòries amb certa fermesa als estats que el 2016 Donald Trump havia arrabassat als demòcrates –guanyadors el 2012 amb Barack Obama. En canvi, el frec a frec final indica que Biden serà president per un marge ajustadíssim, i s’obre una escletxa perquè el resultat de les eleccions tingui molt més a veure amb el relat polític i les victòries morals que no pas amb la xifra.

Eleccions dels Estats Units 2020: seguiu en directe totes les actualitzacions d’uns comicis històrics

Les opcions possibles

Ara com ara, tenim un trencaclosques en què els dos possibles guanyadors pengen d’un fil, encara que les prediccions concedeixin més tranquil·litat a Biden que no pas a Trump. El candidat demòcrata suma 253 vots electorals i el republicà, 214. N’hi ha encara 71 en joc, i la majoria és de 270. Hi ha també la possibilitat d’un empat a 269, que no ha passat mai en la història. No és una situació gaire probable, però no ho havia estat mai tant.

Resten per a completar el recompte quatre estats que ja es preveien disputats, un que ho ha acabat essent i un que ja es veia que seria republicà (Alaska). Us n’expliquem els casos, ordenats d’acord amb el percentatge de vots escrutats.

  • Geòrgia (98%). Un dels estats on ara mateix la batalla és més encesa. El president Trump hi encapçala l’escrutini, però es preveu que els vots que resten per a comptar siguin majoritàriament per a Biden. Hi ha possibilitats reals que s’acabi enduent l’estat, i això pot trastocar el mapa electoral. Amb Geòrgia i tan sols un altre estat dels que resten, Biden és president.
  • Carolina del Nord (95%). Un cas delicat. Obama ja va perdre-hi el 2012, però Biden preveia de recuperar-lo. Trump s’hi va imposant. El recompte pot allargar-s’hi fins al dia 12, però és molt probable que se l’endugui Trump.
  • Pennsilvània (92%). L’epicentre de tot. Els sondatges hi donaven un marge amplíssim en favor de Biden, però ara com ara hi guanya Trump. Ara: Biden retalla distàncies a una velocitat increïble. Ahir Trump hi guanya amb un 8% de diferència i ara ho fa tan sols amb l’1,7%. Això es deu a la ingent quantitat de vot per correu que s’hi ha rebut, que no s’acabarà de comptar fins demà i que és molt majoritàriament favorable a Biden.
  • Nevada (89%). No era a les juguesques de gairebé ningú, però és un dels feu que poden determinar el guanyador. Trump hi trepitja els talons de Biden, tot i que en les darreres hores Biden ha eixamplat l’avantatge de vuit mil a dotze mil vots. Que el republicà s’hi acabi imposant és una de les possibilitats menys probables, però a aquestes alçades pot passar de tot.
  • Arizona (86%). Un altre dels estats crítics. Biden s’hi imposa fins ara de sorpresa, i això l’ha salvat d’estavellar-se pels mals resultats a Florida, Texas, Carolina del Nord i –sembla que– Geòrgia. Però Trump hi retalla distàncies. Si el republicà guanya a Arizona, Biden necessita guanyar a Geòrgia i en qualsevol dels altres estats que resten; o bé guanyar a Pennsilvània.

Joc de vots electorals: les tres situacions més probables

1. Victòria de Biden. Si guanya a Arizona i Nevada, com de moment assenyala el recompte, seria president encara que perdés a la resta d’estats on continua el recompte. En aquest cas, s’imposaria per tan sols 270 vots electorals a 268. Aquest resultat podria saber-se demà al vespre.

2. Victòria de Trump (o de Biden). Si Biden manté Nevada però Trump s’enduu Arizona, el demòcrata ha de guanyar a Pennsilvània o a Geòrgia. Si Trump li arrabassés Nevada i Arizona, Biden hauria de guanyar a Pennsilvània tant si com no. L’escenari en què Trump s’imposa a Nevada, Arizona i Pennsilvània i Biden a Geòrgia suposa un empat a 269. De les tres opcions que plantegem, és la més recargolada.

3. Victòria de Biden. Hi ha una tercera possibilitat, en què Biden s’aferma a Arizona, i hi afegeix Geòrgia i Pennsilvània. És el cas menys ajustat, i segurament el menys conflictiu, perquè dificultaria que Trump confiés en la via dels tribunals per a capgirar la situació.

Per a entendre com funciona el vot electoral, vegeu aquesta ‘web story’ de VilaWeb

El frau electoral, la via dels tribunals i la victòria declarada de Donald Trump

El president Donald Trump ha impulsat una estratègia en tres flancs aquestes darreres hores. D’una banda, ha insinuat que provaria la via de recórrer als tribunals, adduint que el recompte ha tingut errades en estats on el resultat ha estat molt ajustat. No és pas una situació nova. L’any 2000, el recompte a l’estat de Florida, que va decantar la balança a favor de George Bush fill davant d’Al Gore, amb tan sols 537 vots de diferència, va acabar a les mans del Tribunal Suprem per un recurs dels demòcrates. Aleshores, el tribunal va decidir que el resultat era vàlid i va segellar la presidència de Bush. Que es repeteixi un cas semblant és encara factible i, de fet, la campanya de Trump ja ha anunciat que exigiria un segon recompte a l’estat de Wisconsin, on Biden s’ha imposat per solament 21.000 vots.

Això no surt del no-res. El president nord-americà aquests darrers mesos ha adobat el terreny per si s’arribava a aquest punt, tot assegurant que el sistema de vot per correu conduiria a un ‘frau’ electoral i arribant-lo a sabotar per impedir-ne la viabilitat. La participació mitjançant el vot per correu ha estat multitudinària i sense precedents, a causa de la pandèmia de covid-19, i les dades de votants registrats i els sondatges indiquen que en diversos punts, com ara Pennsilvània, la majoria de vots per correu són demòcrates amb un avantatge demolidor. Tant, que poden capgirar l’avantatge que ara com ara hi té Trump. Aquesta nit, en el primer piulet, Trump va acusar els demòcrates d’intentar ‘robar les eleccions’.

I tant la carta dels tribunals com la de suggerir una tupinada duen al tercer acte de la reacció de Donald Trump: refusar la derrota. També ahir va fer el primer pas en aquesta direcció: ‘Ja hem guanyat aquestes eleccions’, va dir en una declaració a Washington, mentre la tendència començava a invertir-se en favor de Joe Biden. No és anecdòtic. Que Trump es reivindiqui guanyador té una part de confrontació, manipulació i no-acceptació de la realitat, de justificació, però en té una altra de profundament discursiva, política i moral. I és que, sigui quin sigui el resultat final, d’aquestes eleccions ja se’n poden espigolar unes quantes lliçons importants.

Què pot passar si Biden guanya i Trump no vol reconèixer la derrota?

Ha perdut Donald Trump?

Aquesta no és la situació que volia Joe Biden, ni tampoc la que s’imaginava. Potser és el principal missatge d’aquestes eleccions: la base social del trumpisme no cessa. Més que això. Arrela. Cristal·litza. Per més que Biden esdevingui president amb el vot popular més gran de la història (mai cap candidat no havia arribat als 69.445.086 vots que ha sumat fins ara), ho farà amb un marge molt ajustat, mentre que Trump també ha millorat el seu resultat del 2016, i ha obtingut més vots en llocs on ja va imposar-se a Clinton de sorpresa.

Cal remarcar que durant la major part del mandat de Donald Trump, els índexs d’aprovació no han distat especialment dels seus antecessors, i que la campanya ha fet un tomb amb tres fronts que han assetjat el president i que no han entrat en escena fins aquests darrers mesos: la gestió de la covid-19, les conseqüències econòmiques que ha tingut i l’augment de les protestes antiracistes, arran de la mort de George Floyd. La campanya de Joe Biden s’ha basat principalment en un contrast entre el seu tarannà unitari i el del president Trump, i darrerament hi ha adquirit un paper molt destacat la covid-19. Què hauria passat, si la pandèmia no hagués transformat el món a començament d’any?

Els estudis electorals indiquen que Biden ha pogut recuperar terreny als estats nòrdics del Cinturó de l’Òxid pel disgust de bona part dels seguidors –sobretot els vells i els blancs–, justament per aquesta qüestió: la gestió que Trump ha fet de la pandèmia. En canvi, ha perdut un suport considerable en diversos sectors de la població, com ara els hispanoamericans i el col·lectiu LGTBI, en comparació amb el que havien concedit a Clinton fa quatre anys. Tot al llarg de la seva carrera, i no tan sols aquests últims anys, Biden ha estat un dels primers impulsors dins els demòcrates perquè el partit es desplacés cap a la dreta i se centrés en el vot moderat i dels suburbis, en lloc de fer campanya per a grups com, precisament, els hispanoamericans, els afroamericans o el col·lectiu LGTBI.

Branko Marcetic: ‘Biden va encapçalar la creació de les condicions que ens han dut fins a Trump’

Els resultats, doncs, poden interpretar-se com un indicador que aquesta estratègia no ha funcionat tan bé com Biden pretenia. I que el president Joe Biden, si ho acaba essent, haurà de governar un país encara més dividit que ara fa quatre anys.

Patacada demòcrata al senat

Una altra qüestió fonamental és el marge de maniobra de què disposaria Joe Biden si fos president. En les eleccions legislatives que es van fer ahir simultàniament amb les presidencials, els demòcrates van revalidar la majoria a la Cambra de Representants, però no van aconseguir arrabassar-la als republicans al senat. De fet, el cap dels republicans al senat, Mitch McConnell, va guanyar la reelecció a Kentucky. Aquests darrers quatre anys, McConnell ha posat la majoria republicana al servei de Trump en diversos moments determinants del seu mandat; ha permès, per exemple, la nominació de la jutgessa Amy Coney Barrett al Tribunal Suprem, i impedint la declaració de testimonis clau en el procés d’impeachment contra el president.

En diversos estats, com ara Maine i Carolina del Sud, els demòcrates havien jugat la carta d’arrabassar el seient a senadors republicans destacats, amb l’estratègia de blasmar-ne les aproximacions a Trump. També en aquests casos els sondatges oxigenaven els demòcrates amb abundància, però les victòries dels senadors republicans han estat, en general, incontestables. L’únic seient que els demòcrates han pogut prendre als republicans, a Colorado, s’ha neutralitzat amb una victòria inversa a Alabama.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.