Els tres camins de la defensa d’Atristain per a corregir la insubmissió d’Espanya al TEDH

Zigor Reizabal, l'advocat del pres basc Xabier Atristain, critica que la justícia espanyola no compleixi la sentència del TEDH que diu que li van vulnerar els drets en la condemna · Ha presentat les tres actuacions perquè la compleixi

VilaWeb
Zigor Reizabal, advocat de Xabier Atristain, explicant els nous passos per a forçar Espanya a complir amb la justícia europea. Fotografia: FOKU
Arnau Lleonart Fernàndez
10.06.2022 - 21:50

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La defensa del pres basc Xabier Atristain està decidida a forçar Espanya a corregir la decisió inèdita del Tribunal Suprem de desacatar el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) i tornar a empresonar-lo. El seu advocat, Zigor Reizabal, va comparèixer ahir per manifestar la indignació pel comportament del Suprem i explicar les tres vies que ha previst perquè l’estat espanyol hagi de complir la sentència de la justícia europea, que va anul·lar la condemna a Atristain perquè li havien conculcat els drets fonamentals.

“És la primera vegada que el TEDH condemna un estat i, per les pressions d’àmbits diferents i els efectes que pot arribar a tenir la sentència, el Tribunal Suprem canvia les regles i, a més, n’ordena l’ingrés a presó”, va criticar indignat, segons que explica Naiz. Al gener, Estrasburg va condemnar Espanya perquè havia impedit a Atristain el dret de tenir un procés judicial just i el dret de defensa, atès que el 2010, quan va ser detingut, el van incomunicar i no li van permetre de designar un advocat. Durant aquesta incomunicació sense defensa, Atristain es va acabar inculpant amb una declaració que va servir per a condemnar-lo a disset anys de presó pels delictes de pertinença a organització terrorista i tinença d’armes i explosius. Per al TEDH, no hi havia motius prou fonamentats per a haver-li impedit que designés un advocat de la seva elecció durant un interrogatori policíac.

Tot i aquesta decisió, el Suprem va refusar el recurs contra la condemna que havia presentat Atristain –que havia pogut sortir en llibertat provisional com a mesura cautelar– i en va ordenar la detenció i reingrés a la presó. Contra aquesta decisió, l’advocat Zigor Reizabal ha traçat tres vies, a diferents escales. En primer lloc, presentarà un incident de nul·litat d’actuacions al Suprem contra la decisió que impedeix a Atristain de presentar un recurs de revisió de la condemna. Si el Suprem persisteix a contravenir la justícia europea, presentaran un recurs d’empara al Tribunal Constitucional.

En segon lloc, Reizabal ha presentat una sol·licitud a l’Audiència espanyola perquè revoqui la interlocutòria que ordenava la cerca i captura d’Atristain i l’ingrés a la presó, i conseqüentment torni a la situació de després del 17 de febrer, quan se’n va decretar l’alliberament amb suspensió d’execució de la condemna mentre es decidia com s’executava a l’estat espanyol la sentència del TEDH.

I finalment, tornar a demanar l’empara europea perquè corregeixi la situació imposada pels tribunals europeus. En concret, Reizabal ha dit que presentarà una iniciativa al Comitè de Ministres del Consell d’Europa, òrgan encarregat de vetllar pel compliment de les sentències europees, perquè forci Espanya a complir-la.

A banda, ha recordat als tribunals espanyols la literalitat de la interlocutòria del 2013 de l’Audiència espanyola quan, arran de la sentència europea d’Inés del Río, va anul·lar la doctrina Parot. “Sense cap dubte, la jurisprudència del TEDH marca el cànon o estàndard internacional en la protecció dels drets humans a Europa i constitueix una balança fidel que serveix de referència per a mesurar la qualitat del sistema”, va dir llavors l’Audiència. I va afegir: “Separar-se’n no implica únicament una infracció d’obligacions jurídiques, sinó també desmarcar-se d’Europa i del sentit de la seva civilització.”

L’advocat d’Atristain va explicar que la condemna al seu client fou declarada injusta per Europa amb una sentència unànime, fins i tot, amb el vot favorable de la representant espanyola, María Elósegui. Una sentència que va confirmar la sala gran del TEDH quan l’advocacia de l’estat espanyol va presentar-hi un recurs en contra. “Estrasburg declara que el judici ha estat injust en conjunt, amb una vulneració que afecta de manera general el procés. Es va perjudicar irremeiablement el seu dret a la defensa, i és una vulneració que es va cometre des del principi. És un procés irrecuperablement perjudicat des de l’origen.”

Ha insistit que quan la justícia europea assenyala un estat que ha vulnerat els drets humans, ha d’acatar-la perquè l’obliga el Conveni Europeu de Drets Humans. “I en segon lloc, la mesura que s’adopti en l’execució de la sentència ha de ser compatible amb allò que exposa el Tribunal Europeu en la sentència. I té el deure de reparar”, ha afegit. En el cas d’Atristain, ha recordat que l’estat espanyol li haurà de pagar 12.000 euros per la vulneració dels drets, però que tot i abonar-li els diners, el volen mantenir a la presó, cosa que continua vulnerant els seus drets.

Els efectes de la doctrina Atristain

Una de les ironies de la manera de procedir del Tribunal Suprem espanyol amb la sentència europea sobre Xabier Atristain és que el tribunal ha decidit unilateralment que no li revisa la condemna perquè, segons que diu, es va fonamentar amb altres elements a banda de la declaració autoinculpatòria que va fer quan estava incomunicat i sense haver pogut designar un advocat.

En canvi, el mes de març, l’Audiència espanyola va reconèixer l’existència de la doctrina Atristain i va absoldre Gorka Palacios, acusat d’haver participat en un atemptat d’ETA a Madrid l’any 2001, perquè la nova jurisprudència europea impedia que es pogués tenir en compte l’autoinculpació durant un interrogatori policíac incomunicat i sense estar assistit pel seu advocat.

També al maig, l’Audiència espanyola va absoldre Juan Carlos Iglesias, acusat de l’assassinat d’un guàrdia civil el 1991 a Bilbao, perquè el van fer declarar aïllat i sense poder tenir l’assessorament del seu advocat. Sense que es puguin tenir en compte aquelles declaracions preses durant la violació dels seus drets fonamentals, no hi ha proves que fos responsable de la mort del guàrdia civil, diu el tribunal.

Reizabal ha deixat clar que la doctrina Atristain es basa en dos pilars clars: el dret d’un advocat de lliure designació i el dret de defensa del detingut des del moment inicial. Dues premisses que, com ha assenyalat Reizabal, no es van complir amb Atristain i no es compleixen en molts casos de detencions de presos bascs.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes