Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dilluns  21.10.2013  11:34

Estrasburg condemna Espanya per la 'doctrina Parot'

Tribunal Europeu dels Drets Humans anul·la la polèmica pràctica de la justícia espanyola en presoners condemnats per terrorisme

Men?ame
 

Tribunal Europeu dels Drets Humans ha emès avui al matí una sentència contra l'estat espanyol per l'aplicació de la 'doctrina Parot'. Estrasburg declara il·legal el procediment usat per la justícia espanyola per allargar el temps d'empresonament dels condemnats per terrorisme. En la sentència, el tribunal ha donat la raó a la presonera d'ETA Inés del Rio, que havia complert la pena el 2012 i tanmateix no havia estat posada en llibertat. La justícia europea considera que la 'doctrina Parot' vulnera el Conveni Europeu de Drets Humans.

Així ho han decidit per unanimitat els disset magistrats del tribunal, que consideren que s'ha vulnerat l'article 5 del Conveni de Drets Humans, relatiu al dret a la llibertat i a la igualtat.

Per quinze vots favorables i dos de contraris, el tribunal també ha dit que s'havia vulnerat l'article 7 del Conveni, aquell que diu que no hi pot haver càstig fora de la llei.

Amb aquesta decisió el tribunal ordena també l'alliberament immediat d'Inés del Río, que haurà de cobrar una indemnització de 30.000 euros per danys morals i una altra de 1.500 euros per les despeses i els honoraris.

En la vista del mes de març passat, els representants del govern espanyol havien dit que l'acabament de l'aplicació d'aquesta doctrina implicaria l'alliberament de més de mig centenar de presoners d'ETA, set del GRAPO, un del GAL i catorze 'presoners comuns'.

Què és la 'doctrina Parot'?

L'estat espanyol no admet la cadena perpètua però, d'ençà del 2006, hi ha una peculiar cadena perpètua que s'aplica pràcticament només als membres d'ETA: 'la doctrina Parot', un artifici jurídic que ho ha fet possible fins avui.

La 'doctrina Parot' és un enduriment de les penes de presó que afecta només els condemnats per terrorisme. Fou dictada el 2006 pel Tribunal Suprem espanyol i és una mena d'aplicació encoberta de la cadena perpètua.

Segons el darrer codi penal franquista, un condemnat podia complir un màxim de trenta anys a la presó, per més que hagués estat sentenciat a centenars d'anys. A més, podia acollir-se al benefici penitenciari per feina. Concretament, cada dos dies de feina a la presó restaven un dia de condemna. El 2003 el govern espanyol va elevar els trenta anys màxims a quaranta. Amb el canvi del codi penal, el 1995, també s'havia eliminat la possibilitat de redempció de condemnes.

Tanmateix, el 2006 el Tribunal Suprem espanyol, en veient que uns quants presos d'ETA, els quals havien estat condemnats segons l'antic Codi Penal, havien de sortir de la presó perquè ja havien complert les condemnes, va canviar l'aplicació de la norma: a partir d'aquell moment la redempció no comptava sobre els trenta anys màxims d'estada a la presó, sinó sobre el total de la condemna. I, a més, va determinar que els presos complissin un màxim de trenta anys, però no en total sinó sobre cada condemna, fet que equivalia a una pena de cadena perpètua.

El cas d'Inés del Rio

Des del punt de vista legal, la 'doctrina Parot' és clarament discutible, car canvia la llei retroactivament i en detriment del detingut. I el Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg ja va condemnar Espanya per això: el 2012 va ordenar que fos alliberada la presonera d'ETA Inés del Rio, que havia complert la pena i tanmateix no havia estat posada en llibertat.

Inés del Rio va ser detinguda el 1988 i condemnada a 3.191 anys de presó per un atemptat a Madrid on havien mort dotze agents de policia. Havia de sortir de la presó el 2 de juliol de 2008, perquè, treballant, havia reduït deu anys dels trenta anys que podia estar empresonada. Tanmateix, l'Audiència Nacional espanyola li va aplicar la 'doctrina Parot' i va dictaminar que no en sortís fins el 2017. 

Estrasburg va condemnar Espanya per aquesta decisió: qualificà de 'irregular' el comportament de les autoritats espanyoles i assenyalà que era 'una vulneració de drets'.  Concretament, el tribunal argumentava que perquè una conducta pogués ser qualificada de delictiva havia de ser descrita en la llei abans de cometre el delicte i el càstig previst havia de ser especificat també prèviament per la llei.

Malgrat la claredat de la sentència, Espanya no va complir la condemna, ans hi va presentar un recurs en contra. Del recurs se'n derivà una vista el març d'enguany, de la qual emanarà la sentència que avui farà pública la gran sala del tribunal. Mariano Rajoy ja ha fet saber que si la sentència és desfavorable el govern espanyol l'acatarà però farà servir tots els mecanismes per a impedir l'excarceració dels presos afectats.

Si el tribunal europeu sentencia que la 'doctrina Parot' és contrària a la legislació europea, 111 presos d'ETA haurien de sortir en llibertat aquests mesos vinents i també podrien ser alliberats 37 condemnats per unes altres causes.

Dani Maetzu, parlamentari d'EH Bildu, va dir ahir que esperava que el tribunal invalidés la 'doctrina Parot', que per ell forma part d'una 'política de venjança contra els presos bascs'. Alhora, considerava 'una maniobra publicitària' el fet que ara intentessin integrar-hi també presos comuns.

Men?ame