Quants casos com el d’Atristain?

En la major part dels casos és més realista parlar de “inculpacions obligades” que no pas de “inculpacions” a seques

Martxelo Otamendi
Martxelo Otamendi
13.05.2022 - 21:30
Actualització: 13.05.2022 - 11:41
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Fa molts anys que a la nostra terra es denuncia que l’únic motiu per a condemnar molts dels acusats relacionats amb ETA –siguin tan acusats de pertinença com de col·laboració– han estat les autoinculpacions registrades per la policia durant el període d’incomunicació; autoinculpacions o inculpacions de terceres persones. Tot i que, en la frase anterior, en la major part dels casos seria més realista parlar de “inculpacions obligades” que no pas de “inculpacions” a seques.

Alguna vegada, gent que no havia comès cap delicte s’havia vist obligada a complir uns quants anys de presó fins que finalment arribava la confessió de qui realment l’havia comès.

He dit tot sovint, també en públic, que per als alumnes de dret penal seria realment interessant d’examinar quants presos han hagut de complir condemnes de presó en relació amb ETA a conseqüència d’una autoinculpació registrada a comissaria: sense testimonis, ni vídeos, ni escoltes, ni proves d’ADN… No hi ha cap dubte que uns quants ho deuen haver pensat.

Aquests darrers anys, no gaire sovint, els magistrats de l’Audiència espanyola han absolt alguns acusats perquè l’autoinculpació era l’única prova en contra seu; en aquests casos, els magistrats han escrit sense miraments a la sentència que la incomunicació i la garantia judicial són incompatibles. És a dir: si l’acusat desmenteix al judici la confessió que va fer a comissaria, la declaració del judici ha de prevaldre per sobre de l’autoinculpació registrada durant la incomunicació.

Al gener, el Tribunal Europeu dels Drets Humans va declarar una cosa semblant. La policia havia impedit –amb el vist-i-plau del jutge, tot sigui dit– al detingut Xabier Atristain de declarar a comissaria en presència d’un advocat de confiança, per la qual cosa el Tribunal d’Estrasburg, a més de determinar que va ser una vulneració dels drets d’Atristain, va imposar, una vegada més, una sanció al Regne d’Espanya. D’aquesta manera, en compliment de la resolució dels magistrats europeus, el febrer passat l’Audiència espanyola finalment va alliberar Atristain. El cas ara és en mans del Tribunal Suprem espanyol, que haurà de decidir si li retira la llibertat o requereix un nou judici.

Quants casos semblants al d’Atristain hi deuen haver hagut aquesta darrera meitat de segle?

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies