‘Tanto monta’ Sánchez com Rajoy

«Quan veus Mariano Rajoy i Pedro Sánchez repetir mimèticament conceptes, frases calcades i tot, és molt difícil d'evitar la sensació que tots dos actuen de la mateixa manera»

Vicent Partal
Vicent Partal
12.12.2018 - 20:51
Actualització: 12.12.2018 - 21:44
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Pedro Sánchez va efectuar ahir al Congrés dels Diputats d’Espanya el discurs més extremista que hauríem pogut imaginar. Terrible. El cap de govern socialista va fer seu amb entusiasme i de la manera més formal possible no únicament les tesis de l’extrema dreta espanyolista, sinó fins i tot el vocabulari, les mentides i la manipulació. Si algú encara confiava que canviar Mariano Rajoy per Pedro Sánchez significaria res per a la solució de la qüestió catalana, ja pot veure ben clarament que no serà així. ‘Tanto monta, monta tanto...’

Aquest mot heràldic del rei Ferran II (el famós ‘tanto monta’), el faré servir avui expressament, tot i ser conscient que és mal usat. M’explicaré. Els historiadors romàntics espanyols, obsedits en els seus mites fundacionals, es van inventar que ‘Tanto monta, monta tanto’ anava seguit d’una més que improbable cua que deia: ‘Isabel como Fernando’, en referència als mal anomenats reis catòlics. Amb això volien crear, segles després, la imatge d’una unitat nacional espanyola que no existia en l’època. No ‘montava tanto’. Què havia de ‘montar’? Allò que els ens volien presentar com l’inici de la unificació espanyola era un pacte més semblant al que seria avui la relació entre els estats de la Unió Europea que no pas al naixement d’un estat nació, Espanya, que difícilment es pot considerar com a tal, amb rigor, abans de les corts de Cadis del 1810. El fet que la corona d’Aragó tingués vetat l’accés al comerç americà ho diu tot. Amb això n’hi hauria d’haver prou per a desfer l’equívoc interessat…

En qualsevol cas, és veritat que per a la cultura popular els mots arrossegaran per sempre aquesta concepció segons la qual tant hi fa l’un com l’altre. I vist així, si comparem els discursos de Rajoy i Sánchez, la definició avui no pot ser més certa. Tant hi fa Sánchez com Rajoy. Ahir, de fet, Pedro Sánchez va certificar que això no és un problema polític sinó un problema rotundament nacional. No sé si n’era conscient, perquè el seu gruix intel·lectual és molt limitat, però ho va fer. Quan veus Mariano Rajoy i Pedro Sánchez repetir mimèticament conceptes, frases calcades i tot, és molt difícil d’evitar la sensació que tots dos actuen de la mateixa manera, exacta, i això només es pot explicar assumint que no actuen com a partit, sinó com a nació. Contra una altra nació, per tant. Si l’anàlisi, la resposta i el mètode són els mateixos, hi ha poc espai per a presumir d’ideologia. El discurs de Sánchez d’ahir el signaria Rajoy i poques coses es poden dir més greus. De manera que permeteu-me que torne un moment al mot heràldic, perquè allà, en la veritat de l’expressió, hi ha una de les claus per a solucionar el conflicte.

Els historiadors seriosos no discuteixen gens el significat del ‘tanto monta’. Diuen que va ser ni més ni menys que el tenebrós Antonio de Nebrija, pare del supremacisme espanyol, que va suggerir al rei Ferran que el fes servir. I en realitat fa referència a la famosa llegenda grega del nus gordià. ‘Tanto monta monta tanto’ no anava pas seguit de ‘Isabel como Fernando’ sinó de ‘cortar como desatar’.

Com molts deveu saber, segons la llegenda del nus gordià, quan Alexandre el Magne va arribar al temple de Gòrdion, s’hi va trobar un jou amb una corda lligada d’una manera molt envitricollada i un text que deia que qui el desfés seria el rei de l’Àsia Menor. Sense pensar-s’hi gens, Alexandre va traure l’espasa i va tallar la corda. I tot seguit digué: ‘Tant hi fa tallar com desfer.’ La decisió va ser aclamada durant segles com un exemple de resolució expeditiva dels conflictes, tot i que és evident que té una interpretació més complexa i discutible: que els mitjans que es facen servir per a resoldre un problema complex no són tan importants com la solució del problema.

D’aquesta manera, la frase del rei aragonès, del rei de la corona federal que ens agermanava, adquireix una segona significació que ens hauria de fer reflexionar, també. Si tant hi fa Mariano com Pedro, tant hi fa també com resolguem el conflicte mentre el resolguem. I la cosa important és resoldre’l. En això, només en això, ens hem de concentrar nosaltres. Sobretot perquè estic cert que, després d’allò d’ahir, ja ningú no pot creure en la possibilitat d’un diàleg fructífer, d’una solució negociada amb l’estat espanyol, ni tan sols que de Madrid arribe cap proposta que no siga repressió i violència, colps i detencions, agressió i 155. O tallem el nus o el desfem, però no hi ha cap més camí.

Nota final adreçada als manipuladors: podeu tergiversar tant com vulgueu la meua referència a l’espasa. Però tingueu cura amb què dieu. Perquè tot això que he explicat forma part, intrínsecament, de la tradició heràldica de la monarquia espanyola. I ves que no us trobeu un bumerang encara més gros que el que heu trobat amb les mentides que heu dit sobre Eslovènia. La república d’Eslovènia s’ha enutjat molt. Sou uns cracs.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Esteve Freixa Baqué
Esteve Freixa Baqué
12.12.2018  ·  22:26

Verdaderament, ets un pou de ciència, Vicent. Quantes coses saps! Quina inmensa cultura que tens! T’admiro sincerament.

Jaume Bosch
Jaume Bosch
12.12.2018  ·  22:39

Bon artícle, i si als fatxendes els molesta lo de l’espasa sempre ens queda la falç. 😉

Núria Coma
Núria Coma
12.12.2018  ·  22:45

Copio el comentari de l’Esteve i afageixo que és un goig llegir-te cada dia.
Algunes no tenim la sabiesa i cultura com per apoder comentar res davant d’aquestes classes d’història, de vida, però aprendre és un regal, i veure que ments com la teva estan al nostre bàndol, i llegint què i com escriuen els cavernaris, no puc sentir més orgull de ser d’on sóc, sentir el què sento i emocionar-me amb el periodisme de raó, cor i veritat.
Moltes gràcies

Soledat Balaguer
Soledat Balaguer
12.12.2018  ·  22:52

El gran problema de les Espanyes és que mai no s’ha considerat un estat, sinó un imperi. La noció d’imperi és inherent a Castella, i la noció d’imperi equival a sotmetiment.

Però anem a l’imporatnt, Vicent. Com molt bé dius, cal desfer el nus, i molt em temo que ens tocarà tallar-lo. I el moment és ara. No podem permetre que s’emportin els ostatges a Madrid. Perquè, més enllà de la injustícia, estan intentant que els catalans siguem ostatges dels ostatges. Ens paralitzen i, per ara, se n’estant sortint.

Si no tallem el nus, i si no ho fem en els propers dies, màxim unes poques setmanes, llavors si que potser hauran vençut. Si nosaltres tenim por, ells seguiran tenint el poder,

Tallem el nus, doncs, i acabem d’una vegada amb el malson. La gent hi és. Resolguem el conflicte d’una vegada. Deixem de tenir por,

El moment, definitivament, és ara.

Josep Salart
Josep Salart
12.12.2018  ·  22:57

Doncs jo quan veig un espanyol i més si és polític, mai li se veure la diferència amb rés. Del PP, del PSOE, de Podemos, del PNV, de Ciutatanos, quina diferència es pensa que tenen quan parlen del tema catalan? Cap.

On rau la cosa? Doncs que son uns manats, una gent al servei dels que manen. A Moncloa hi ha un equip de gent que és la xarnera entre els que manen i els manats. I mai cambia rés: Catalunya expremuda, sindicats controlats i untats, ibex moguent les peçes, portes giratories sempre obertes, etc.etc.
Vicent, no ens entretengui tant, li agreixo la cultura que em proporciona però, escolti i mai més ben dit, faig molt de soroll arrossegant les cadenes….
M’expliqui coses del President Torrent, d’en Tardà a Madrit, de TV3, dels santisvila de torn, coses, coses…

Josep Usó
Josep Usó
12.12.2018  ·  22:57

Després del seu discurs, Sánchez ja no ot aspirar a menys. I és cert. el què es tracta és d’anar-se’n. Tant fa com, però sense perdre massa temps. “Sin prisa pero sin pausa” tal com diu aquella dita que fan servir els veïns. No veig ni tan sols possibilitats de bon veïnatge.

jaume vall
jaume vall
12.12.2018  ·  23:23

Fets recents :
-rebaixa peatge autopistes espanyoles rescatades. cap a Catalunya, per què? perquè són solvents. totes a espanya, per què ? perquè són insolvents. però les paguem la gent, i bàsicament la gent catalana .
-consell de ministres a Barcelona. Per seguretat, porten 400 piolins. Cost total, ni se sap. Se’ls pot acusar de malversació de fons.
-pressió espanyola a Brussel·les, i aprovació obtingua, per tal que el corredor mediterrani passi per Madrid !!!, i per tant, els fons europeus per aquesta obra, s’hi quedin.
-al país basc mai es va aplicar el 155, ni en temps dels morts d’eta, aquí, sense morts, sí.
-uns polítics i uns activistes , tots pacífics a la presó durant més d’un any. els uns per uns fets parlamentaris, els altres per demanar una dissolució pacífica d’una manifestació.

Valoracions dels fets;
que cadascú ho valori com li sembli més pertinent.

Conseqüències dels fets:
els espanyols saben que es poden pixar a la nostra boca, i que nosaltres ho entomem. Evidentment, ho continuaran a fer.

joan rovira
joan rovira
12.12.2018  ·  23:24

Existeix la Hispània geogràfica, mentre el concepte polític d’Espanya és una apropiació de Castella per la força dels altres pobles de l’Espanya geogràfica. Espanya com a sinònim de Països castellans que, mitjançant la força bruta i la Inquisició, ha esborrat i manipulat a cor que vols la història dels altres pobles de l’Espanya geogràfica. Algú podria explicar-me per què es diu “castellano” a la llengua de “Castilla” i no “castillano”?. A veure si resultarà que varen ser els catalans que varen batejar la llengua dels Països castellans. Amb la qual cosa resulta que el nus polític que ens ha arribat és, com estem descobrint, fals, fabulat i periclitat. Una fantasia d’uns “hidalgos” que es resisteixen, com comprovem la majoria de catalans i demòcrates d’arreu, a viure la realitat de manera pacífica i civilitzada.

Ignasi Mora
Ignasi Mora
13.12.2018  ·  00:12

La nostra comprensió de la denominada realitat és massa reduccionista, massa restringida a la racionalitat. I no hi ha empatia pels altres –encara que siguen enemics–, ni saber-se posar en el lloc dels altres, a més d’haver convertit el discurs polític en una filera d’atacs i insults.

Ha caigut el teló i darrere ha aparegut el rei despullat, cosa no estranya, però sí que ha sigut que al volttant del rei hi havia la seua immensa cort, que està aterrida de perdre sou i prebendes.

I darrere del teló hi havia el nacionalisme pur i dur, sempre excloent, sempre destructor dels altres. I això caldria escampar-ho amb una insistència enervant… Els espanyols han pegat foca a la seua foguera nacional i crema follament.

Lluís de
Lluís de
13.12.2018  ·  00:17

Si no ho tinc mal entès, el lema es referia a Isabel i Ferran en llur condició compartida de reis de Castella, Lleó, Nabarra, Granada, etc. Isabel mai no va ser reina d’Aragó, sinó la consort del rei. Quan Ferran va quedar vidu i es tornà a casar amb Germana de Foix. Si hi hagués tingut fills, la unió dinàstica no s’hauria produït.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
13.12.2018  ·  00:36

Em fa l’efecte de que Sànchez està desesperat i la desesperació li fa cometre error greus.

Fa l’efecte que es pensava que des del govern espanyol estant podria aixecar els resultats electorals i mantenir el govern d’Andalusia. S’ha trobat que no.

Fa l’efecte que es pensava que fent un consell de ministres a Barcelona es podria reunir amb Torra de passada i vendre la moto de dialogant a Catalunya i de no mantenir relacions bilaterals amb Catalunya a Espanya. S’ha trobat amb tot el contrari i el greu risc de que el 21 pateixi una humiliació descomunal de la que en surti amb la cua entre cames.

Està tant desesperat que ha cremat les naus de la aprovació dels pressupostos amenaçant greument a Catalunya a veure si aconsegueix que els polítics catalans agafin por i atiïn els mossos d’escuada contra el poble per salvar-li la cara a ell el dia 21.

La història del nus gordià també té la lectura de que per a resoldre problemes complexos, de vegades, cal sortir del marc mental en el que els afronta la majoria de la gent i cercar solucions expeditives, innovadores i creatives. Tant de bo nosaltres sapiguem sortir del marc mental que ens volen ficar i aprofitem els errors de Sánchez per foragitar el perill de que els partits catalans li aprovin els pressupostos i el govern català li faci la feina bruta. Aprofitem les amenaces per unir l’independentisme i i aprofitem l’oportunitat que ens ofereix el dia 21 per donar una lliçó a Sánchez, a Espanya i al món.

Hem de saber veure que si Sánchez surt el 21 de Barcelona humiliat i sense cap perspectiva d’aprovar els pressupostos, el més segur és que no tingui més remei que convocar eleccions sumint Espanya en una etapa d’interinitat i amb expectatives de revalidar l’empat que la faci ingovernable. Aquest és el millor escenari per assolir el nostre objectiu.

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
13.12.2018  ·  07:00

Benvolgut Director, explicada així la decisió d’Alexandre, si bé la versió que vaig llegir deia que primer ho va intentar desfer durant unes hores, altre versió diu dos o tres dies; ens remeteix al més recent dilema exposat per Maquiavel en el Princep, on el “fi justifica els mitjans”. Com diria Schuster ” no hase falta desir nada mas” . Salut.

GABRIEL MIR
GABRIEL MIR
13.12.2018  ·  07:39

Em sembla pueril considerar q Ñ és governada pel gobierno. Hi ha uns poders fàctics q dicten i uns gobernantes q apliquen el q se’ls diu. Sánchez aviat tindrà la seva paga vitalícia per haver assolit el càrrec de missatger.
Ñ és una economia extractiva de recursos i els ciutadans estem al seu servei: salari mínim de 1400 € com els veïns? Je, je, je…etc.

Antoni Gordó
Antoni Gordó
13.12.2018  ·  08:19

Tornem a ser el boc expiatori del desastre estatal que va propiciar l’Aznar, qui, a més, ens volia posar dins d’una guerra.
Ja hi estem acostumats.
Nosaltres ens hem de manifestar el dia 21 D a Barcelona i ho farem com hem fet sempre, pacífica i democràticament i m’agradaria pensar que aquesta manifestació podria tenir durada.
Volem protestar per la mudesa d’en Sánchez, el poli bo del nacionalisme espanyol qui ha estat incapaç d’aportar cap pla alternatiu i de donar una solució favorable a la llibertat dels nostres presos, qui han de fer vaga de fam, posant en risc la seva vida, per protestar per la mala gestió que va el T.C. dels seus casos, retardant-los expressament per evitar que els tribunals europeus es pronuncien.
Aquest es creia que passant-nos la mà pel llom n’hi hauria prou. Què ingenu.
Com diu la cançó, ja no en valen molles, volem el pa sencer. El nostre pa, no el de ningú més.
Li va dir ahir molt bé en Tardà, un home que no te clar lo de la via unilateral, cosa que també passa amb d’altres dirigents d’ERC, no dels militants que ho tenen clar.
Però en aquesta ocasió en Tardà va estar encertat.
Diuen que s’ha de respectar als que no volen la independència, és clar que sí i també als que la volem.
Una millora de l’autogovern als que volem la independència no ens serveix i anar més enllà als que no la volen tampoc els hi serveix.
Per tant això només es resol votant, i en aquesta solució hi estem d’acord el 80% del catalans i catalanes.
Els d’allà ho saben, però no volen, per això no hi veig més camí que el de la unilateralitat començant per un campanya de manifestacions, seguida d’una altra de desobediència civil.
Nosaltres estem al cantó correcte de la història, doncs volem que es resolgui en pau i votant. Els no hi son, doncs l’únic que ens ofereixen és repressió i presó.
Com diu l’Estaca de Lluis Llach anirem estirant fins que caurà.

Joan Andreu Juan
Joan Andreu Juan
13.12.2018  ·  08:34

Molt bona Vicent la frase final adreçada als manipuladors!
Supós que un editorial no és lloc per encetar temes però hi ha dues coses que em tenen neguitós i voldria saber l’opinió dels lectors i perquè no del director de Vilaweb.
– Perquè la vaga de fam està passant tan desapercebuda? Ningú no la creu?
– L’espanyolisme (en sentit ample, inclosos els aparells de l’Estat i les seves forces ocultes) ens està parant un parany per a dia 21?

Gràcies

Alexandre Pineda
Alexandre Pineda
13.12.2018  ·  08:38

És impossible que el PSOE surti de l’àmbit imperialista, no esmento l’actualitat. recordo,
Azaña president de la República de dit partit, digué la història ens recomana bombardegjar Barcelona cada 50 anys amb neutral satisfacció i de Felipe V, li (el super terrorista), digué va tractar malamenmt Catalunya, però proporcionat-nos segles de pau. l’altre Juan Negrin mateix càrrec i espècie a l’exili el 1940. “prefiero a Franco antes que una España desmembrada”.diàfan, no tenen remei, són cervells amb creu gammada i jous i fletxes.

Josep Ramon Alonso
Josep Ramon Alonso
13.12.2018  ·  08:42

Tal com dius, els discursos de Mariano Rajoy i de Pedro Sánchez no difereixen gaire, utilitzen fins hi tot frases calcades.
Això em suggereix que potser els escriu la mateixa persona, és a dir que els partits no son els que manen i governen, si no algú a l’ombra que és qui fa els discursos i dicta la política que han de fer els governs.
Sols així es pot entendre el que fan els polítics quan arriben al govern. Passa el mateix a tots ells països. Veieu si no el que esta fent Macron a França, es posa ell mateix la corda al coll anant en conra de més de mig país i tot i que intenta rectificar, encara no ho fa prou be.
És idiota o algú l’hi fa fer l’idiota?

PAU BOLDU
PAU BOLDU
13.12.2018  ·  09:04

Pensar que un partit d’assassins nazional.socialistes, que van crear una banda terrorista, el GAL, que encara no ha entregat les armes, es l’esquerra, es pura imbecilitat propia d’erc-pdecat, pures nenes tontetes del feixisme espanyol.
Sanchez es el GAL, es el 155, con purs assassins dels nazional.socialisme espanyol. Per ara Vox no ha assassinat i el PSOE-PSC si, 29 vascos por la gracia del Gonzalez i del Iceta.
Pactar amb assassins es propis de feixistes

Pep Agulló
Pep Agulló
13.12.2018  ·  09:23

PP, Cs, PSOE-PSC… NO POLÍTICA, SÍ REPRESSIÓ

Encara hi ha partits a Espanya, més aviat només sigles, però el nacionalisme espanyol ara en plena “reconquesta” marca els seus programes: bàsicament la criminalització de l’independentisme català a través d’una furibunda repressió. L”esquerra caviar” s’ho mira amb vergonyant passivitat. Això és un “tanto monta, monta tanto”. Es tendeix al partit únic espanyol (il·legalitzant els que facin falta): defensa de la corona i de la unitat d’Espanya. Un símptoma més de la deriva feixista del país. Per això algú va dir que la transició va començar el 18 de juliol del 36. Cada dia sembla més cert tal com es va tancant el cercle.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Nota a la redacció: Penso que Vilaweb hauria de potenciar de visualitzar millor la vaga de fam dels presos polítics. Una mena de comptador dels dies i els diferents volants mèdics del seu estat, l’opinió dels vaguistes, la reacció dels familiars, etc. Tot això en lloc destacat i permanent de portada (una vertadera campanya política).

Agnès Buscart
Agnès Buscart
13.12.2018  ·  09:33

-Gràcies per compartir-nos el teu saber i fer-nos més rics i sabedors.
D’acord el rei Ferran volia agermanar-nos en un espai federal, però tinc entès que la Isabel anava pel poder absolut.

LLIBERTAT!!!!!!!!!

Jordi Minguell
Jordi Minguell
13.12.2018  ·  09:38

L’independentisme només té un camí de dues vies; 1) els partits han d’engegar a dida el règim franquista; 2) els ciutadans, amb la desobediència sistemàtica, han d’impedir que el règim governi Catalunya. Si noo s’agafa aquest camí, més val no parlar mai més d’independència.

Bonifacia Córdoba
Bonifacia Córdoba
13.12.2018  ·  09:45

Com sempre n’estic d’acord amb Pep Agulló…

Ramon Sans
Ramon Sans
13.12.2018  ·  09:46

De acuerdo con Pau Boldu , la ultima victima del GAL de Felipe Gonzalez e Iceta (formaba parte del equipo de gobierno español) fue Miguel Angel Goikoextxea ,un PACIFISTA INSUMISO AL SERVICIO MILITAR QUE SE HABIA EXILIADO EN FRANCIA , fueron a buscarlo para ASESINARLO , e ICETA (el que se reia de los presos) ni dimitió ni condenó el asesinato .

PERO es que los primeros POLITICOS ASESINADOS EN EUSKADI fueron INDEPENDENTISTAS como el PEDIATRA SANTIAGO BROUARD https://www.elmundo.es/elmundo/2013/04/15/espana/1366040385.html , QUIEN EMPEZÓ ASESINANDO POLITICOS FUE EL PSOE ,NO ETA , hasta entonces los atentados eran contra militares y policias …

Los atentados de PARAMILITARES UNIONISTAS O ESCUADRONES DE LA MUERTE DEL PSOE atentaban contra militantes de ETA … HASTA QUE EMPEZARON A ASESINAR PERIODISTAS , INSUMISOS , MÉDICOS, PACIFISTAS ..,.. protegiendo a torturadores … Y cambiando la legislación para aumentar la prepresión …

Y recientemente EL PSOE fué COLABORADOR NECESARIO DE LA REPRESIÓN DEL PP , 155 , OSTIAS POLICIALES , JUDICIALES , CON SU COLABORACIÓN EN PARLAMENTO , SENADO Y EN EUROPA … TAMBIÉN apoyó la represión.

CUENTO ESO , PARA DECIR QUE NO ME SORPRENDE EL PSOE , LO QUE SI ME SORPRENDE es que los analistas catalanes de los partidos , ( no los spin doctors para ganar votos ) LOS ANALISTAS , SEAN TAN LERDOS , TONTOS , INUTILES QUE cada vez que nos dan una ostia los españoles digan los partidos que NO se lo esperaban.

Gracias Sr Partal por su artículo , es un placer leerle.

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
13.12.2018  ·  09:46

Gràcies per la tant completa editorial, aclareix molts conceptes de la història que als llibres franquistes de la meva escola acabaven amb la frase ” y de esta union matrimonial quedava formada Espanya”.

Francesc Alcover
Francesc Alcover
13.12.2018  ·  09:51

“Si algú encara confiava que canviar Mariano Rajoy per Pedro Sánchez significaria res per a la solució de la qüestió catalana, ja pot veure ben clarament que no serà així. ‘Tanto monta, monta tanto…’” [Vicent Partal].

I tant que hi ha qui confia que canviar Mariano Rajoy per Pedro Sánchez significaria un avenç per a la qüestió catalana: ERC i PDECat. No debades van votar la investidura de Sánchez “perquè era millor que no Rajoy”. Ja en aquell moment hi havia moltes veus que vèiem que “tanto monta, monta tanto” i que res no milloraria. Als fets em remeto. Llavors, em pregunto: per què ho van fer els d’ERC i PDECat?

Si la resposta és que són tan estúpids que no veien el que vèiem la resta … Déu n’hi dó, en mans de quins polítics estem! Si la resposta és que no ho són d’estúpids, llavors només se m’acudeix una resposta: perquè ens enganyen, ens traeixen i ens amaguen interessos inconfessables. Fàstic d’ERC i de PDECat! Amb el discurs de Sánchez ahir al Congrés espanyol, però, se’ls ha acabat l’excusa. Els ha sortit el tret per la culata.

Si l’extrema dreta espanyola (és a dir, simplement, la dreta espanyola, car no n’hi ha d’altra) no tingués entre les cordes Pedro Sánchez, aquest hauria pogut tirar endavant els pressupostos car no tinc cap dubte que, malgrat els discursets de Tardà i els shows de Rufian, aquests haurien acabat donant el seu suport als pressupostos.

Una intuició, que no una prova, del seu comportament botifler. Ara no ho poden fer. Espero. Hauran de canviar d’estratègia. Veurem quina ens preparen ara.

Joan Aguilà
Joan Aguilà
13.12.2018  ·  09:57

De fet tant Rajoy com Sànchez són com dues titelles. Qui decideix què fan és la ma que els belluga, que sempre és la mateixa. La del representant dels que aquell en deia la”casta”, entesa com els alts funcionaris i directius de les famílies de la noblesa, els banquers, el militars i els bisbes. Els que remenen les cireres des de temps immemorials i consideren que Espanya és la seva finca.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
13.12.2018  ·  10:04

Felipe Gonzalez:
“ETA i el país Vasco és simplimente una cuestión de orden público. El verdadero problema de España es Cataluña”

El ‘fet Espanya’ no es pot concebre sense Catalunya. Només la lluita contra el enemic Catalunya els vertebra com una “gran nación”.
Nació espanyola que mai ha existit.
Si que han existit Navarra, Portugal, Catalunya-corona d’Aragó, Granada i Castella depredadora que PER LA FORÇA BRUTA s’ha apropiat de les altres nacions del territori ibèric.

eva salas
eva salas
13.12.2018  ·  10:32

Francesc Alcover, calma. Calia demostrar als observadors els valors espanyols, que nosaltres coneixem per no coneixen fora. Donat que cal protegir-nos tot el que puguem el cap que ens volen esclafar, i quant més evidenciem i ajudem a posar de manifest aquests valors més protegits estarem, personalment trobo una certa coherència en el relat. Bé, excloc ERC.

Gemma R.
Gemma R.
13.12.2018  ·  10:33

M’encanten aquestes pinzellades de cultura que incorpores. Gràcies.

Una vegada i una altra la història ens confirma que hi ha coses que es porten a l’ADN, i poc s’hi pot fer. Espanya té la desgràcia d’estimar-se i voler-se d’una manera que no és ni ha estat mai. Vaig tenir la desgràcia de conèixer un mentider compulsiu, però de veritat, dels que necessita tractament. Tenia un punt pre-potent, molt bon discurs, i sabia seduïr i convèncer. Però a mida que el coneixies més i més li descobries contradiccions. Coses que no quadràven amb el que no recordava haver explicat abans. El vaig convèncer per anar a teràpia, i el problema radicava que els seus pares esperàven molt d’ell, i es va inventar un personatge, doncs creia que el que era realment no valía la pena. Per tant, si pretenies treure-li la màscara eres el seu pitjor enemic. Només volia que el veiéssis com el personatge que ell volia ser, no com la persona que era realment, molt més vulnerable. Però no se’n adonava que el més gran atractiu d’algú és ser tal i com és, només així evites haver de ser una persona que viu amb por de ser descoberta, sempre protegint-se, sempre mentint, mai confiant. Espanya és igual que aquesta persona. Es vol tan “grande y tan libre”, que es comporta petita, autoritària, mentidera, perquè sempre té por a ser descoberta.

Espanya ha de fer teràpia, o acabarà aïllada, ningú la creurà, i amb tanta por que tornarà a la dictadura. I tot per a no reconèixer que tal i com es veu no existeix. És una Península ón hi conviuen diferentes nacions i pobles, que no desitgen ser res més que el que són, sense que constantment se’ls digui que no són qui creuen ser, i que no poden sentir com senten, perquè hi ha un paper que diu, que són ells qui diran fins ón sóm i fins ón sentim. Això no és natural, i per tant no és atractiu. Només aïlla.

Josep Sànchez
Josep Sànchez
13.12.2018  ·  10:42

Crec que com més va més clar es veu: els politicastres que parlen d’eixamplar la base i bla, bla, bla…, no creuen que la independència sigui possible en aquest moment de la història. Per això va passar el que va passar molt abans, abans, durant i després de l’1 O. I doncs, per què ens han empès a una lluita en la qual ells no creien i nosaltres sí? Doncs també ho sabem cada dia una mica més: per anar remenant l’olla del processisme en benefici dels seus partits respectius (i de les seves persones, evidentment).

I OC, i l’ANC, i la CUP, i la resta d’organitzacions, mitjans de comunicació i persones rellevants i ben informades del que passa i del que pensa cadascun dels actors? Aquesta és per a mi la incògnita. Perquè la veritat és que ja no sé què pensar. Hi creuen, en les possibilitas reals d’arribar a la independència en un termini de temps mitjà (5-10 anys, posem per cas, per ser raonables)? Hi creiem, la gent del poble a hores d’ara?

Joan BOADA
Joan BOADA
13.12.2018  ·  11:09

Amb el que ens està passant a Catalunya hi ha dues institucions q

Joan-Lluís Pastou
Joan-Lluís Pastou
13.12.2018  ·  11:52

Bé!… Això de si la independència és possible o no, de si és el moment adequat o no, de si s’ha d’esperar fins a l’any de la Maria Castanya,…. em fa pensar a una historieta que vaig llegir fa temps, en un llibre del Marc Twain (si no m’equivoqui), i que deia més o menys això:

Hi havia un petit poble que intentava aconseguir alguna cosa, però ningú no gosava fer-lo, perquè tothom sabia que era impossible. Va passar un foraster i ell ho va fer…. perquè ell ho sabia pas que això era impossible…

Ben entès, no estic dient que el nostre futur depengui dels altres.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
13.12.2018  ·  12:09

Una precisió, des de la condició de senzill catedràtic emèrit d’història de batxillerat. L’estat espanyol, unificant els territoris dels diversos regnes de l’Antic Règim, no l’inventen a Cadis. Ho fa la Constitució de Baiona de 1808 atorgada per Napoleó en nom de son germà Josep I, segons el model revolucionari burgés de 1789 que agrupà els “pays d’état” (súbdits del rei Lluís però no pròpiament francesos) a la França estricta per constituir l’Hexàgon. A Cadis els liberals de l’altra banda, no afrancesats, li copiaren la idea i l’ampliaren amb la Pepa. Però el primer rei d’Espanya fou el rei Pepet, Pepe Botella pels castellans (1808-1813). Abans ho eren de Castella, d’Aragó, de València, de Navarra… comte de Barcelona, senyor de Biscaia, etc. i de les Índies, responent a la mentalitat legitimista i patrimonial.

David Escobedo
David Escobedo
13.12.2018  ·  12:22

Para este viaje no hacía falta tanta alforja!

És tot molt naïf…a veure, per si de cas hi ha algú que acaba de despertar d´un coma de 300 anys: España porta 3 segles dient que no hi ha cap negociació possible (o com a mínim desde 1810).

Amb tot el respecte penso que és una mica absurd dir que ahir va ser el punt a partir del qual, ara si que si i aquesta és la bona, ja no es pot creure en una diàleg que porti a una solució negociada amb España, entenent solució negociada com acceptar per collons fer el referèndum que volen els polítics indepes. Mai s´ha pogut creure en un diàleg que portés a un referéndum perquè sempre ha estat claríssim que mai s´acceptarà un referéndum mentre aquest sigui contrari a la Constitució.

Després de tot aquest procés tornem a sentir el mateix que deieu fa 8 anys…
En fi, al menys aquests anys ens han servit per treure´ns de sobre el complex de ser espanyols i començar a caminar amb determinació. Els constitucionalistes tenim a tocar la Generalitat, podem guanyar eleccions, arribar al poder i canviar-ho tot.
Volem fer una Catalunya nova i el 21D pot ser el punt d´inflexió, la vostra violència pot ser aquesta empenta final que ens cal.

Parafrasejant a Quim Monzó: “Si us plau, ara que no es facin enrere…”

Albert Martín
Albert Martín
13.12.2018  ·  12:48

La cosa és molt senzilla: PP (4 diputats de 135), Cs (36 de 135) i PSOE (17 de 135) no tenen cap incentiu per negociar res perquè saben que, en eleccions normals, aquí no governaran mai i, en canvi, els pot costar el governar a Espanya. Paradoxalment, allò que més li convé a l’Estat seria cedir en prou coses com per reduir el nombre de votants independentistes però, allò que més li convé a l’Estat no és el que convé als partits estatals, malgrat que s’omplen la boca del “sentit d’Estat”. Per tant, no hi ha sortida si no és que…

La base real de qualsevol acció o negociació no és la raó que es tingui (que totes dues parts creuen que la tenen) si no la força amb que cadascú dels negociadors pot sostenir les seves pretensions. Ens aboquen de nou a la unilateralitat i el nostre repte per a quan arribi aquest moment, és aconseguir més força de la que teníem fa un any: passar del 50%, ser capaços de controlar els llocs bàsics del territori, saber com frenarem o farem cas omís del proper i més dur 155, que el Baix i la petroquímica parin dirigits pels seus sindicalistes, que els mossos es quadrin davant del President i no de la Delegada del Gobierno… Paciència, perseverança i organització per fer-nos més forts i aprofitar tots els recursos de què es disposa para conseguir el efecto sin que se note el cuidado.

Per cert, de cara al Consell de Sinistres, convindria estar preparats per a que, totes aquelles “concessions” que voldran vendre, contestar-les dient el que es podria aconseguir en diners i normativa en una Catalunya independent.

Llorenç Marquès
Llorenç Marquès
13.12.2018  ·  13:12

Durant el franquisme amb Franco, manaven els armats, es va fer una fraudulenta i maquillada Reforma, i varen seguir manant des de la “sombra” el aparell franquista, en el poder econòmic, judicial i sobre tot armat, per això tots els partits de torn que tinguin el govern a Espanya, acaben tenint el mateix discurs, per que tots estan segrestats i amenaçats, de forma dissimulada es clar, per els armats franquistes, més concretament per la cúpula de la policia que es militar. Qui traurà el poder als armats? per a mi aquesta es la pregunta sobre el nus gordià,…si no el podem desfer, qui el tallarà?…per que mentre no es desfaci, ni es talli, seguirem amb el mateix nus, que ens escanya. Tot lo demès es divagar i fer volar coloms.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
13.12.2018  ·  15:36

Gràcies Ramón Sans i Pau Boldú per recordar-nos qui ha estat i és el PSOE als que no coneixem la historia sanguinaria d’aquest partit quan estava al govern, en época tant recent.

Potser molts dels polítics d’ERC i PdCat tampoc ho saben, ni tenen interès en saber-ho. Valdrà la pena que els recordem a ells i els seus votants qui és qui, a veure si reaccionen.

Albert Miret
Albert Miret
13.12.2018  ·  15:44

Gràcies Vicent per a fer-nos gaudir cada dia amb el teu coneixement i clarividència.
A algú se li acudeix alguna raó més que la venjança i la fatxenderia per a explicar perquè vénen a fer a Barcelona el consell de ministres? Ells asseguren còmicament que serà tan perillós que els caldrà tornar a portar mig exèrcit (la guàrdia civil no en te res de civil, sinó que és militar), però més tard, quan fan comptes i veuen que no ho podran pagar perquè estan arruïnats, diuen que els Mossos que fa dos dies els tenien per ineficaços per a fer les seves funcions, ara ja els podran protegir. No està prou clar que el que volen és situar-los contra els independentistes i els agitadors que facin falta per poder justificar intervenir-los ja definitivament i passar a dirigir-los ells? No estan preparant això els Mossos que ara han decidit fer una vaga per un augment de sou? No és simular que la Generalitat no pot governar el país? Ningú més comparteix amb mi que el que s’ha de fer és un “Tortosa” gegant que deixi deserts els carrers i l’endemà començar una vaga general i indefinida com a protesta per les provocacions estúpides d’aquesta gentussa?… Doncs jo ho sento, però crec que sí!

jordi Rovira
jordi Rovira
13.12.2018  ·  15:47

Només un any enrera, es discutia si era o no lícit el nostre referèndum. Avui discutim si és o no democràcia el seu règim. Recordem el “dret de defensa” que tan bé invoca la menció al model eslovè. No es tracta de violència; només va de legitimitat. I la legitimitat ens la van donant ells mateixos. És la mateixa legitimitat, que el govern eslovè tradueix amb enuig, enfadament i topada diplomàtica evident. Tornant al principi, només un any enrera, tot això no hi era…

Josep Rodon
Josep Rodon
13.12.2018  ·  16:01

Amb la passivitat i deixadesa i covardia de molts, ens trobarem un futur dictatorial que pel que sembla no tothom rebutja. Sempre podran culpar als que lluiten per la llibertat i el respecte als drets humans.

Maria Teresa Casals
Maria Teresa Casals
13.12.2018  ·  18:52

Magnífic i molt intel·ligent article. La meva opció és anar per feina. El camí més curt que ens porti a l’objectiu. Només podem comptar amb nosaltres mateixos.

Montse Massot
Montse Massot
13.12.2018  ·  19:47

Moltes gràcies Partal per els editorials anem aprenen historia i cultura que mai és molt

Jordi Camprubí
Jordi Camprubí
13.12.2018  ·  20:37

Gràcies Vicent per l’editorial. Sempre he cregut que en qüestions com España una unidad de destino en lo universal o en defensar una constitució d’arrel franquista els socialistes i els del partit popular són idèntics.

Joaquim ramirez
Joaquim ramirez
13.12.2018  ·  23:57

Amic Vicens, cada dia llegeixo les teves editorials, i el que mes m’agrada del teu bon fer, es que sempre… sempre.. el que escrius en amb caire positiu. I axó me dona forces I m’agradaria poder dir que ens dona forces a tots.
De fet no hi ha ningú que pugui predir el nostra futur … per tant .. almenys no ens fem mala sang amb el dia a dia…. ni ens critiquem sempre els uns al altres.
Guanyarem la nostra llibertat… o hi ha algun dubta ?

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies