La vice-presidenta del govern espanyol ha preguntat en una sessió parlamentària si costa tant ‘sacrificar un català’. No volia dir un català qualsevol, sinó en concret el president de la Generalitat –de dalt. La pregunta és insòlita i no solament per l’ús del verb ‘sacrificar’. Mare de Déu, si hagués estat un independentista el primer de demanar de sacrificar algú del govern espanyol! Ja hi hauria quinze tribunals perseguint-lo, a hores d’ara.

La pregunta de Soraya Sáenz és insòlita per la forma, però també pel fons, car deixa entendre un cansament que no hauria d’haver mostrat, si més no en públic. Vista l’expressió que fa servir, és evident que li agradaria molt que Puigdemont hagués estat sacrificat fa temps i que no entén com és que no és sacrificat ara. No ho va poder aconseguir amb les eleccions trucades que el seu cap va convocar i ara tampoc no acaba de tenir efecte la pressió enorme que exerceixen amb l’objectiu que siga la coalició independentista qui se n’encarregue.

Però, posats a fer preguntes inquietes, se m’acut de demanar a mi si tant costa sacrificar M (punt) Rajoy? Perquè de raons n’hi ha de sobres. Des de la corrupció sistèmica del PP a la seua ineptitud a l’hora de resoldre la crisi catalana, passant per la tensió que origina en l’alt funcionariat de l’estat, a còpia de judicialitzar la vida política mirant de resoldre així un problema polític que no vol ni reconèixer.

I potser, de fet, la tensió que Sáenz deixa entreveure té més relació que no ens pensem amb l’existència d’una alternativa: o Puigdemont o Rajoy. I vés a saber si la seua angoixa no es manifesta tant pel que passe al president català com pel que podria passar al president espanyol, i a ella mateixa, si no aconseguís apartar Puigdemont de l’escenari. Que a Madrid ja hi ha molta gent que afirma que si el Parlament de Catalunya manté de president el president potser haurà arribat el moment que M (punt) Rajoy presente la dimissió. I admeta el seu fracàs.

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb