Suport de les famílies, inquietud dels alumnes de batxillerat i paràlisi de la consellera: així comença la vaga indefinida

El comitè de vaga havia convocat la premsa a les vuit del matí a les portes de l’institut Lluís Vives de València per a començar la vaga indefinida de l’ensenyament. Aquest cap de setmana no hi ha hagut cap moviment ni cap intent de reprendre les negociacions per part de la conselleria. D’acortd amb l’agenda oficial, Mari Carmen Ortí havia d’assistir despús-ahir a un festival de rondalles de pols i pua que divendres el Consell va declarar Bé Interès Cultural. El president va anar ahir a la Missa d’Infants, perquè València celebrava la festa de la Mare de Déu dels Desemparats.

Res que fes pensar que avui hi havia 78.000 docents cridats a la vaga indefinida, i que desenes de milers de famílies viuen sense saber com serà el final de curs.

El sol ja avisava que escalfaria el matí, però a aquella hora els 15 graus es deixaven notar en l’ambient. Les cares més visibles de l’STEPV, UGT, Comissions Obreres i CSIF s’havien posat les samarretes identificatives i enganxaven cartells fent una crida a la vaga a la famosa reixa de l’institut més conegut del País Valencià. La pluja de dissabte va malmetre alguns dels que havien col·locat la setmana passada, però l’esperit del dia continuava intacte.

Els sindicalistes i els periodistes hem quedat fora del centre. Dins es podien entreveure unes persones que hi controlaven l’accés. Una furgoneta grossa de repartiment ha entrat al pati i n’ha tornat a sortir al cap de pocs minuts. Aquella vorera que a les vuit bull d’alumnes amb motxilles, apunts, entrepans i ampolles d’aigua era un desert. Tan sols alguns ciutadans hi passaven amb pressa. Potser havien d’agafar un dels autobusos de l’EMT que transitaven mig buits, encara. Només, de tant en tant entrava algun alumne. La majoria anaven sols. Uns altres, de dos en dos. Els més joves, de primer o segon d’ESO, no es deixaven entrevistar, però Lia, de dotze anys, de primer, sí que diu que potser s’han acumulat massa coses aquests anys i que dóna suport als vaguistes. Els més majors, de primer o segon de batxillerat, també apareixien en comptagotes. En general, fan costat als professors perquè ells són víctimes de les mancances que denuncien, però estan preocupats perquè potser no tenen el curs tant al dia com voldrien.

Marta i Carmen ja tenen divuit anys, són alumnes de segon de batxillerat. Avui tenen examen d’empresa i de ciències generals i han anat al centre. Els professors els han explicat per què fan vaga i comparteixen les seues demandes, però per a elles fer l’examen és una responsabilitat. “Volen baixar les ràtios, volen l’augment de sou, per la situació del valencià. Les ràtios són molt elevades, nosaltres som prop de quaranta persones a classe, i quan falta gent és molt millor l’ambient perquè és molt més tranquil”, diuen, i entren a corre-cuita per no arribar tard.

En un moment determinat es nota que acaba d’arribar una rodalia i l’estació del Nord ha vomitat desenes de persones que arriben a València a fer les seues coses. Hi ha joves amb motxilles, però cap no és alumne de l’institut, que continua desert. Una professora arriba al centre. Du els auriculars posats i una motxilla a l’esquena. Va amb el cap cot, quan li demanem si vol parlar amb nosaltres, no ens mira i accelera el pas.

A les vuit i mitja els sindicalistes donen per complida la seua missió de fer declaracions i comentar la sensació que la vaga serà un èxit i que les manifestacions del migdia seran una prova de la força i la determinació que tenen.

Les famílies, amb els mestres

A les nou del matí, l’accés al CEIP Mestalla, a l’esquena de l’Edifici Europa, bullia de pares, mares, xiquets i mestres que, amb armilles reflectants i cartells plastificats, recordaven a tothom que començava la vaga. A l’esquena de l’armilla es podia llegir: “Docents treballant en precari”. Algunes famílies han optat per dur els fils a l’escola. Algunes altres, els hi han dut per quedar a la porta i donar suport a les reivindicacions dels seus mestres. Amparo, que té un fill a l’escola i un altre a l’institut també del barri, se’ns acosta quan veu que acabem d’entrevistar una de les mestres. De sobte diu: “Suport total als professors que estan cada dia amb els nostres fills.” Li preguntem si ens vol ampliar aquest comentari i diu que sí, però que caminem amb la resta del grup que vol posar una pancarta gran a l’altra porta del centre perquè tinga més visibilitat. Hi ha un ambient festiu. Molts pares acompanyen els docents i l’AMPA ha fet els deures amb una pancarta feta amb un llençol. Amparo diu que dóna suport a l’educació pública. “Hem de recordar que la pública acull tots els xiquets que la privada i la concertada no volen rebre. Ací els cuiden. No volem més retallades ni més conflictes entre les famílies.” Diu que ha explicat als seus fills el motiu de la vaga perquè són ells els qui passen fred a l’hivern i calor a l’estiu. El CEIP Mestalla és un centre relativament nou, i situat a prop de l’avinguda d’Aragó.

Uns quants metres més cap a la mar, al barri d’Algirós, hi ha el CEIP Angelina Carnicer. A la porta verda i tancada, hi ha una gran pancarta que diu “docents en vaga”. Al pati, desenes de xiquets juguen vigilats per dues professores amb l’armilla fluorescent dels serveis mínims. Al carrer, avui que és dilluns, hi ha mercat ambulant. La venedora de sabates comenta amb la venedora d’atifells de cuina que ha deixat els fills en casa, però a veure què passa els dies que vindran.

I, mentrestant, a la televisió d’À Punt, la consellera Ortí diu que la pròxima reunió que tenen prevista amb els sindicats és el 9 de juny. A continuació, retrau a Marc Candela, el portaveu de l’STEPV, el sindicat majoritari, que ahir anàs de convidat al comitè nacional del PSPV.