“S’ha acabat el bròquil”: la Nit de Santa Llúcia acaba amb un clam per les escriptores

Un concurs de televisió sobre lletres i cultura ha estat l’opció triada per Òmnium Cultural per a la Nit de Santa Llúcia, en què ha fet un pas més cap a un format d’espectacle amb seu al Teatre Nacional de Catalunya. Fa tres anys que ha substituït el sopar de gala itinerant que s’havia instituït a partir del 1972 el vespre de la santa patrona dels cecs, les modistes, els estudiants i tots aquells que treballen amb la vista –i que havia dut el món literari, polític i mediàtic a Tarragona, Vic, Lleida, Girona, l’Espluga de Francolí, Mataró, Perpinyà, la Seu d’Urgell o Olot– per un acte que es retransmet en directe per TV3, just abans del Telenotícies.

L’actor Roger Coma ha estat l’encarregat de donar la benvinguda en tant que mestre de cerimònies humorístic i extravagant, amb americana de lluentons i ulleres vintage, del “xou de llengua absolut”, tal com ha definit la Nit de Santa Llúcia. De fet, l’estil dels anys seixanta era ben present amb l’aparent premi per al guanyador del concurs, un sis-cents. Tres concursants han començat el “concurs”; havien de respondre les preguntes sobre la història de la nit de les lletres catalanes. “Juguin d’oïda”, “La ruleta de la Xamba”, “L’entre-vista” i “Nota final” han estat les seccions d’aquest concurs que han acompanyat el lliurament dels diferents guardons, davant un públic en què hi havia el president de la Generalitat, Pere Aragonès, la batllessa Ada Colau, els consellers Natàlia Garriga, Josep Gonzàlez-Cambray i Carles Campuzano i els ex-presidents de l’executiu i del parlament Artur Mas, Ernest Benach i Carme Forcadell, a més de diputats d’ERC, Junts per Catalunya, la CUP, PSC i comuns.

Els noms dels protagonistes

Gerard Guix, guanyador del 49è premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil per Un far a la fi del món, ha reivindicat la tasca dels treballadors de la cultura de Catalunya, dels que es dediquen a la literatura catalana i, especialment, a la literatura juvenil –sovint tractats com els “germans petits”–, els dramaturgs i els professors de literatura, moment en què ha aprofitat per referir-se al conflicte que mantenen els professors de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès amb la junta de l’entitat per defensar els seus drets laborals. “Els que ens dediquem a la cultura necessitem fars que ens il·luminin i no s’apaguin mai”, ha dit per cloure el parlament.

Com a jugador del famós concurs de la ruleta que permet d’anar descobrint lletres amagues d’un nom ocult, el poeta Jordi Llavina s’ha descobert a si mateix com a guanyador del 63è premi Carles Riba per Un llum que crema. L’escriptor ha recordat el concurs literari que es va celebrar a l’escola, fa quaranta anys: “Havia de guanyar el premi tant sí com no, per obtenir una bicicleta. Vaig arribar a la final, però el premi va ser per a un nen del poble del costat, que havia presentat una poesia titulada ‘El vent i el romaní’. Va ser una lliçó literària. Sóc un poeta de terra endins, la poesia és una activitat massa greu per a impostar la veu i no s’escriu per guanyar res.”

La traductora Mara Faye Lethem ha recollit el 36è premi internacional Joan B. Cendrós, que fa dies que s’ha fet públic, amb un agraïment extensible a diversos traductors –”haurien de rebre el pa sencer, no rosegons”–, responsables de subtítols, sants, Pompeu Fabra, i a “aquest gran petit país per haver-me acollit”. El periodista Manel Alías ha rebut el premi Muriel Casals de Comunicació 2022, mentre, paradoxalment, la seva cadena, TV3, passava publicitat. Els periodistes, tampoc no hem pogut seguir les seves paraules.

Marc Vintró Castells, guanyador del premi Mercè Rodoreda, que aquest vespre feia un quart de segle, ha explicat: “Unes ganes salvatges de cridar parteix de la ràbia que ens fa escriure. És el crit d’un nen, una nena o un animal maltractat que sovint ningú escolta.” I ha donat les gràcies per “escoltar aquest crit.”

Després d’una versió plena d’emoció del “Cant de la Sibil·la” per Maria Arnal, s’ha revelat el nom de la gran guanyadora de la nit: Gemma Ruiz Palà. “És un honor ser aquí perquè el jurat hagi guardonat una novel·la feminista. Feliçment feminista”, ha proclamat la guanyadora, amb un to reivindicatiu contra aquells que han deixat la veu femenina fora dels honors i els premis. I ha recordat que feia dinou anys que el Sant Jordi no anava a parar a una dona. “Aquest premi ha viscut de cul a la realitat. A la realitat dels més venuts, dels clubs de lectura, d’una realitat plena d’escriptores.” “S’ha acabat el bròquil!”, ha proclamat, abans de recordar el nom d’un gran llarg seguit d’escriptores de la seva generació i de diverses generacions de la literatura catalana a qui ha volgut dedicar “aquest guardó col·lectiu”, tot fent seu el gest d’Annie Ernaux en rebre el Nobel de literatura.

Antich: “Volem pa, però també roses. Volem justícia i llibertat, però també bellesa”

Durant la gala, el president d’Òmnium Cultura, Xavier Antich, ha recordat que l’escriptura ens va canviar la vida, fa milers d’anys. “Els catalans venim d’una història que ve d’Ausiàs Marc i arriba a Solitud, La plaça del diamant o El temps de les cireres. […] La literatura catalana ens determina en el millor que som, la perseverança enfront d’una anomalia: l’única llengua amb una comunitat de deu milions de persones, sense un estat que la protegeixi. Encara més: amb un estat en contra.” El president de l’entitat, que vivia la seva segona Nit de Santa Llúcia com a màxim dirigent, ha recordat: “Aquí celebrem la fortalesa d’una comunitat literària que és alhora una comunitat cívica i política: una nació determinada a decidir plenament el seu futur en llibertat. Amb una llengua viva que troba en la cultura la seva vocació integradora i humanista.”

La intervenció d’Antich ha servit per a enorgullir-se de la tasca d’Òmnium en favor de la llengua, tot instant el president Aragonès i la batllessa Colau a invertir en cultura. “Volem pa, però també roses. Volem justícia i llibertat, però també bellesa. Volem els nostres drets, però també una literatura que és brúixola de la grandesa a què aspirem. Ho volem tot, i no renunciarem a res que pugui contribuir a una vida digna. Arreu i per a tothom.”