Senyor Sánchez, aquestes són les quatre coses que jo he après

«No puc respondre per Rufián ni per ningú. Però puc respondre a la pregunta del candidat a president d'Espanya. Perquè sé ben bé què he après.»

Vicent Partal
23.07.2019 - 19:51
Actualització: 23.07.2019 - 21:25
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El candidat a la presidència del govern espanyol, Pedro Sánchez, no va aconseguir de ser investit ahir. No és estrany, vist com havia insultat i menystingut aquells que pràcticament li regalaven el seu vot. Algunes de les intervencions del dirigent del PSOE, de fet, van ser tan excessives que passaran a la història de la infàmia parlamentària. Demanar a Podem que pacte amb Vox, Ciutadans i PP amb l’argument que els quatre junts tenen la majoria suficient, no és que siga insultant sinó que és una provocació en tota la regla. I burlar-se després de Gabriel Rufián, demanant-li si ha après res de la repressió, és cruel i indigne, impropi d’un demòcrata.

No puc respondre per Rufián ni per ningú. Però puc respondre a la pregunta del candidat a president d’Espanya. Perquè sé ben bé què he après.

Primera: he après que Espanya pot ser derrotada. Ho va ser el Primer d’Octubre, de manera estrepitosa. Hi va haver urnes, hi va haver paperetes, hi va haver col·legis electorals, hi va haver votants, malgrat el CNI, la policia, l’Íbex 35 i els quintacolumnistes. I no ho van poder impedir, com tampoc no van poder impedir que la gent defensés la democràcia de l’atac dels uniformats, despullant el règim davant les càmeres de tot el món. Si avui la república només és una proclamació del parlament no és pas perquè Espanya la derrotés en cap moment sinó per la incompareixença del govern de Catalunya. En aquest procés, de moment, Espanya només acumula derrotes: va ser derrotada el Primer d’Octubre, i el dia 3, el 27 d’octubre i després el 21 de desembre, cosa que va ensorrar el seu pla. I ha eixit derrotada de totes les eleccions que hi ha hagut des d’aleshores. Va ser derrotada a Bèlgica, a Escòcia, a Suïssa i a Alemanya, amb una sentència demolidora en aquest cas. Són, si de cas, els errors del nostre camp, que li han permès respirar i mantenir-se viva.

Segona: he après que Espanya és irreformable i no pot presentar cap projecte alternatiu a la independència o la submissió. Sap greu per la gent noble i honrada, com Jaume Asens, que encara insisteix que hi ha una altra Espanya possible. Però no existeix. Alguns van pensar que la independència es feia contra el PP, contra el residu directe del franquisme, però també es feia, i això es veu amb més claredat cada dia, contra un Partit Socialista que, en aquesta qüestió, no se separa ni un mil·límetre del seu antagonista. A Madrid, amb l’excepció de Podem, i encara no sempre, ni entenen el problema ni el volen solucionar. Només pensen en la submissió i la derrota. Tan obsessivament que, fins i tot, quan Esquerra Republicana es mostra disposada a fer el que siga per a salvar l’expedient personal, Sánchez reacciona fent-li copets al cul (pam, pam, has après res?) en compte de reaccionar fent política. No hi ha res a fer, és o independència o submissió. I la submissió no serà.

Tercera: he après que preferisc mil vegades un país sense bons polítics que uns polítics excel·lents que no tinguen país. I que me’n fie molt més. I ho dic amb el respecte més gran per ells i tot allò que han fet de positiu i els costos que els ha representat. Però en aquests anys hem vist molt clarament com el millor de la nostra societat esclatava des del carrer, passat per damunt de la classe política. I hem vist també com la classe política, el partidisme més malaltís, ens posava dins una cova de la qual només ara comencem a entendre que hem d’eixir ràpidament. Un consell, doncs, senyor Sánchez: no us cregueu necessàriament que el que veieu i us diuen a Madrid és el que sent i pensa la societat catalana. O un dia us sorprendreu.

I quarta: he après que en aquest combat ens pegueu molt durament, i ens feu molt de mal, però també acuseu, i de quina manera, els nostres cops, com si fóssem en un bell i èpic combat de boxa. Heu fet tres eleccions en quatre anys, que fàcilment podrien ser-ne quatre, dues investidures fallides, que fàcilment podrien ser-ne tres, una moció de censura, més d’un any de govern provisional i més d’un any sense pressupost. Les clavegueres del poder s’han obert i la pudor ho impregna tot. Per intentar dominar-nos, heu trinxat la democràcia, en una jugada que pot acabar qualsevol dia amb els vostres ossos a la presó –o què creieu que pensen tots aquests de la banda i el pla, ara que han après que un jutge pot saltar qualsevol regla i limitació? Potser no sereu mai president del govern, senyor Sánchez; com a mínim, no pas elegit amb els vots de la població. I si fósseu prudent, més us valdria d’anar pensant que podríeu seguir perfectament el camí de Mariano Rajoy, aquell home totpoderós que va impulsar el 155 però que va acabar tancat en un restaurant durant hores i més hores, bevent-se la caiguda, després d’haver-se quedat, gràcies precisament al 155, sense cap xarxa que la pogués aturar.

Que si hem après res, pregunteu, senyor Sánchez? No ho sabeu prou.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Almar
Josep Almar
23.07.2019  ·  22:05

Una vegada mes Sr Partal, moltes Gracies per el lúcid anàlisi. No es pot dir millor.

Adrià Arboix
Adrià Arboix
23.07.2019  ·  22:06

Extraordinari raonament. Magnífica editorial. Moltes gràcies!

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
23.07.2019  ·  22:14

Jo he après que la força de la gent és imparable i que els polítics no l’utilitzen. Ens haurem d’espavilar sols.

Jaume Bosch
Jaume Bosch
23.07.2019  ·  22:16

Jo he après que els ejpañoles són uns porcs, per què juguen brut, he après que els nostres polítics, els catalans, estimen més una cadira que un poble (botiflers) i he après que els avis, els pares tenien tota la raó del món.

Marxem o què collons fem?

Maria del Mar Serra
Maria del Mar Serra
23.07.2019  ·  22:22

I ERC què han après? Ho han après?
Calia citar Unamuno? (i sembla que no ho va dir ni ell).
No sé jo…

Neus Carbonell
Neus Carbonell
23.07.2019  ·  22:26

Gràcies, sr.Partal, per la dignitat que ens contagieu a una quants.

Josep Usó
Josep Usó
23.07.2019  ·  22:34

I tot això es pot resumir en una dita del meu poble: “De Ponent, ni vent ni gent”. Gràcies, senyor Partal.

Matilde Font
Matilde Font
23.07.2019  ·  22:38

Una editorial brillant. Estic totalment d’acord. Felicitats per l’editorial.

Elena Fora
Elena Fora
23.07.2019  ·  22:42

Immillorable, senyor Vicent Partal, immillorable!!!
Moltes gràcies.

fina montserrat
fina montserrat
23.07.2019  ·  22:46

Gràcies Vicent

Gabriel Vives
Gabriel Vives
23.07.2019  ·  22:54

Me trec el capell per aquest magnific editorial/resposta. La gent que escolta el cor té molt a guanyar, i els que van a contracor tenen molt a perdre. Moltes gràcies també, i molts ànims a tots/es.

Antoni Oller
Antoni Oller
23.07.2019  ·  22:57

Moltes gràcies per l’editorial, denota un optimisme prudent, banyat de gran intel·ligència i visió a llarg termini. Però avui voldria baixar a tocar a terra i enfangar-me en el partidisme (si ho han fet els nostres líders, per què els mindundis ens n’hem d’estar?): desitjo que Podemos accepti el repte de concórrer a noves eleccions, i dijous deixi caure Sánchez; si jo fos Iglesias ja estaria preparant una campanya per al novembre, basada en l’acusació de que Sánchez és el candidat de l’Ibex perquè aquests ja han deixat caure Rivera per raons obvies, i li han assegurat que si torna a convocar, li faran la campanya gratis tal com prèviament i durant anys la han fet a Rivera; i amenaçaria amb que si guanya el candidat de l’Ibex, les noves retallades que ja està preparant la “Lagatija” (Christine Lagarde) seran encara més dures del que hem conegut; jo no sé si això és veritat, naturalment, però sí que sospito que posat en campanya podemita, té números de ser llegit com a versemblant. I què carai m’importa a mi la política i l’economia de Ñ? Res, fins i tot diria que un escenari així, indirectament em pot acabar perjudicant personalment; però és que jo vull la repetició d’eleccions! Per què? per dues raons, la primera, per seguir alimentant internacionalment la imatge d’inestabilitat de Ñ, i la segona perquè estic convençut que després del NO de JxCat tant dimarts com segurament dijous, proposat fins i tot pels presos polítics de l’entorn JxCat, pot fer que al novembre torni a pujar el vot postconvergent i s’equilibri amb el vot suposadament pragmàtic a ERC… perquè l’actitud d’ERC em sembla d’una indignitat insuperable.

Gerber van
Gerber van
23.07.2019  ·  23:04

Genial Vicent!

Jo he aprés que de tot ens acusen, des de supremacistes fins a nazis i ara que som incapaç d’aprende res, sovint ho pateixen ells mateixos. Curiós.

Espero que ERC també va aprendre alguna cosa ahir.

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
23.07.2019  ·  23:27

Moltes gràcies Vicent per l’editorial. Hi estic totalment d’acord.
La força del moviment sobiranista és la gent. El partidisme ens ha portat a un carreró sense sortida. Hem d’eixir d’aquest parany. No confio en els polítics actual. Hi ha d’haver un gran recanvi.
I del PSOE no en podem esperar res. Són com el PP, C’s i Vox pel que fa al tema. Només amb paraules una mica més lleugeres però bàsicament és el mateix: el seu principi és la unitat d’Espanya. Res de democràcia, voluntat del poble, … A més ara es veu clarament com només vol complaure els poders fàctics: monarquia, ibex35, exèrcit, premsa d’Estat, …

Jordi Planas
Jordi Planas
23.07.2019  ·  23:34

Tant de bo

Maria Rosa Guasch
Maria Rosa Guasch
23.07.2019  ·  23:40

Magistral! I com que Espanya, com dieu, pot ser derrotada: ens hi posem?

joan rovira
joan rovira
23.07.2019  ·  23:46

Un editorial esplèndid; sens dubte un altre. Espanya, pot ser derrotada i és irreformable. I Catalunya té molta banqueta i aguanta l’1-O.

Per tot això, a ulls clucs, eleccions a l’altiplà i a Catalunya a ulls nus, anar per feina!

Un cop comprovat durant 43 anys el model colonial espanyol i abandonat per nefast socialment, econòmica i política; cal visualitzar i practicar el nou model polític transparent i responsable per a Catalunya de l’1-O:
1/ els electors controlen els partits polítics.
2/ els electors tenen el dret d’estar informats de com s’estructura la presa de decisions tant en les administracions com de tots els seus “ens” subordinats. I del rendiment de comptes sovintejat.

(A l’altiplà només ens volen sotmesos, pels nostres esforços fiscals o, si volem la llibertat, engarjolats. Però amb igual fermesa cal denunciar als malfactors que, mitjançant el 155, fan d’intermediaris del règim colonial i a tota la teranyina clientelar que li dóna suport des de la Catalunya encara colonial.)

Imma Porres
Imma Porres
23.07.2019  ·  23:51

Felicitats Sr Partal!!!
Gràcies per aquestes paraules tant ben escrites!!!
N’estic totalment d’acor!!!!

jaume vall
jaume vall
24.07.2019  ·  00:09

L’editorial és contundent. Precisa en el temps, raonada i reivindicativa. És una resposta plena de dignitat, la de qui ha rebut molts cops, ha trontollat, però encara es veu en cor de tornar alguna plantofada al rival. Bravo. Hem de pensar, de totes formes que ells, els espanyols, gairebé tots els espanyols són els rivals, per no dir els enemics, efectivament. Al mateix temps, els nostres partits, els nostres líders, TAMBÉ, són els adversaris que tenim els sobiranistes no partidistes, per concretar les victòries que enumera, l’1/O, el 3/O, el 10 i el 27 d’octubre, i el 21/D. Perquè uns polítics representants que no saben gestionar el mandat que els dona els representats, esdevenen adversaris. És comprensible la seva por, per les repercussions personals, familiars. Qui s’atreveix ara, a tornar a agafar el megàfon i cridar a una mobilització, a una vaga general?
Que sigui comprensible no vol dir que sigui acceptable. En principi han escollit tenir més responsabilitat pública lliurement. Guanyen més, tenen més projecció, tenen més incidència, han d’arriscar més.

D’altra banda, estaria bé que una part dels comentaris, a part de fer el que s’acostuma a fer ( valorar, criticar, confirmar, estar d’acord o en desacord amb en Partal), fessin una aportació proactiva, una proposta d’actuació. Si cada dia acostuma a haver-hi una forquilla d’entre 25-30 fins a 55-60 persones que escriuen, imaginem-nos una quarta part dels mateixos explicant una idea més o menys concreta d’actuació, al final d’una setmana normal s’arribaria a una cinquantena d’idees, de propostes. La intel·ligència col·lectiva i la estadística ens permeten assegurar que alguna d’elles seria vàlida, i per tant hauria d’arribar a l’ANC, a Òmnium, a oïdes dels menys sectaris d’entre els partits polítics. I haurien d’espavilar, si volen sentir-se recolzats per les votants / per les sòcies, per les manifestants.

MARIA OLLE
MARIA OLLE
24.07.2019  ·  00:22

Com cada vespre he anat a llegir la vostra editorial perquè sé que m’aixeca la moral. MOLTES GRÀCIES.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
24.07.2019  ·  00:25

No cal afegir res més, excepte que en Espanya-com-a-ideologia, el dogma hostil de la “Unidad de España” i l’obsessió amb el control polític total per part de l’IBEX-35, hi ha el germen mateix de la desaparició d’Espanya, que ja no trigarà. Com deies tu, Vicent, el tren corre desbocat pendent avall, impossible d’aturar. I la corba amb el barranc és ja a molt pocs metres…

JESUS CASTELLS
JESUS CASTELLS
24.07.2019  ·  00:35

Extraordinari editorial Vicent, Gracies.

Antoni Morell
Antoni Morell
24.07.2019  ·  00:35

I més coses que no diem, per no donar-vos avantatge.

Xavier Fossas
Xavier Fossas
24.07.2019  ·  01:03

Excel·lent article mestre Vicent!! i quina frase aquesta, per a emmarcar-la : ‘senyor Sánchez: no us cregueu necessàriament que el que veieu i us diuen a Madrid és el que sent i pensa la societat catalana. O un dia us sorprendreu.’

Tomàs Reyner
Tomàs Reyner
24.07.2019  ·  01:22

Bé, d’acord amb l’editorial. Només afegir que en el marc d’una pseudodemocràcia ( amb clar pudor faxistoide ) el PSOE s’hi mou com peix a l’aigua.
El nou talent parlamentari d’en Rufián d’avui m’ha agradat. El que no m’agrada és l’abstenció gratuïta d’ERC
NO estem per donar peixet; tenim patriotes empresonats

Robert Joan
Robert Joan
24.07.2019  ·  01:27

Sr Partal: al requadre blau de la web de Vilaweb on diu “Poseu un comentari a l’editorial”, no hauria de dir “Feu un comentari …” o “Afegiu un comentari …” o … Ho he intentat però no he aconseguit entendre com es pot “posar” un comentari, llevat que sigui posar-lo dins d’algun contenidor.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
24.07.2019  ·  01:46

Les quatre meues:

1. No tindre’ls en compte: Això Joan Fuster ja ho va detectar. No hi ha res més insultant per al colonitzador que s’autopensa superior és no tindre’ls en compte. Els en trau de polleguera. Els obliga a cometre errades i immerscir-se on ningú els ha cridat.

2. Portar-n’hi la iniciativa sempre. A ser possible en tots i cadascun dels camps que conreem. Això ens auto-obliga a l’excel·lència i l’auto-exigència.

3. En aquesta guerra no existeix el win-win enarborat pel M.H. President n’Artur Mas. La independència “és irreversible” com digué Garcia Margallo.

4. Al colonialisme español se li derrota gripant-li la maquinària del seu estat i no engreixant-li-lo com pretén fer Baldoví de Compromís, Asens d’En Comú o Rufian d’ERC.

PS: així es negocia el teu propi statu quo amb l’estat colonial segons una lliçó ben apresa. I els esñols no són més espavilats que els britànics del vídeo.

https://www.youtube.com/watch?v=KTZQDSEIKto

https://www.youtube.com/watch?v=KTZQDSEIKto

Jesús Fernández
Jesús Fernández
24.07.2019  ·  02:53

Necessitava un editorial com aquest.
Gràcies!!

Oriol Roig
Oriol Roig
24.07.2019  ·  03:29

L’heu clavat, Sr. Partal.
JxCat ha mostrat dignitat amb la decisió final de votar “no”. ERC pot perdre vots per la seva ambigüitat, però el Front Republicà o JxCat els recolliran. Desencantats dels Comuns i PSC potser els agradi aquesta nova ERC. No em fan gens de por unes noves eleccions…

Antoni López
Antoni López
24.07.2019  ·  03:40

Jo n’hi apres una altra: El Sr. Sanchez s’ha ficat en un embull que li va gran, i si l’hi han ficat els papus que te darrera, ja ha begut oli; àdhuc ha triat l’estil Borrell i això serà “el descabello”.

Montserrat Pagès
Montserrat Pagès
24.07.2019  ·  06:22

Magnífic Partal, gràcies per posar en paraules i tan clarament el que pensem.

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
24.07.2019  ·  06:38

Molt bé Director, cal reconèixer que sou molt bo insuflant esperança. Salut.

jordi Rovira
jordi Rovira
24.07.2019  ·  07:42

Un article contundent, tant com la derrota d’estat que va patir ahir el candidat que es presentaba a la investidura i va treure la fracció més insignificant de suports que s’ha tret mai. A l’estat no se’n surten i és molt possible que no en puguin sortir. La democràcia espanyola mostra fins a quin nivell ha entrat en una profunda crisi. Qualsevol govern a Madrid planteja tantes incògnites i tantes mancances que es fa difícil pensar en la seva viabilitat. No només política, sinó administrativa: per què segons quins incompliments són castigats i segons quins altres no? Només cal pensar en la conferència d’un tal Marchena defensant que no s’han de dissoldre els partits polítics condemnats per corrupció doncs deixen als seus votants sense representació! I sí, estic perfectament d’acord que això els passarà factura. Estem assistint a uns moments històrics, d’una rellevància que possiblement no acabem de copsar. Tant és així que bé podria fer al candidat Sánchez la mateixa pregunta: que és el que han aprés de tot plegat?

Pepita Carlos
Pepita Carlos
24.07.2019  ·  07:44

Gràcies Sr. Partal, sou d’una categoria indescriptible.

Josep Maria Jansà
Josep Maria Jansà
24.07.2019  ·  07:48

Brillant, clar i Català. Seguim bastint propostes concretes per tirar endavant estructures d’estat i fem efectiva la desobediència des del pragmatisme i no des de la retòrica.

Gemma R.
Gemma R.
24.07.2019  ·  07:48

Res més a afegir. Gràcies per explicar-ho tant bé Vicent.

Josep Navarro
Josep Navarro
24.07.2019  ·  08:07

Magnífica editorial Sr. Partal, quí sembla clar que no ha après res és ell amenaçant amb un nou 155 com a president del club.
Tot arriba al seu temps com la festa Sant Martí, una gran festa certament però…no per a tots.

Mireia Farrús
Mireia Farrús
24.07.2019  ·  08:11

Un editorial brillant. Magnífic.
Gràcies senyor Partal, per tanta dignitat.

Josefina Llauradó
Josefina Llauradó
24.07.2019  ·  08:12

Aplaudiments!

Jo sí que penso que Ñ és pot salvar, però la majoria de ciutadans d’ Ñ no volen; no aposten per la democràcia, i aquesta és una feina que han de fer ells.
Ahir el reportatge sobre el Palau de la Música va ensenyar com és pot fer cau i net, i remuntar; em trec el barret davant de tots els implicats del primer a l’últim. Això és una lliçó que Ñ podria aprofitar.

Però que m’importa Ñ? En aquests moments m’importa el 50% de catalans que no volen la República catalana, perquè són un veritable escull per als anhels del 50% que sí la volem. He aprés que hem de seguir avançant tenint-los en compte, però no deixant que ens aturin.

Pilar Martí
Pilar Martí
24.07.2019  ·  08:22

SR. Partal, una editorial que eixampla el cor. Quan un pensa coses i després les veu escrites per vostè s obre un paisatge ple d esperança. No, no estem rendits, ni aixafats ” estem alçats i preparats” i HO TORNAREM A Fer.
Gràcies SR. Partal vostè és la veu de molts

josep soler
josep soler
24.07.2019  ·  08:39

Sí senyor Partal. Tots hem aprés, té tota la raó, i els que no han aprés res és perquè no han volgut per acte de fe en l’ignorància.

Hem aprés que axisteix un franquisme 3.0 transversal des de la extrema dreta fins a la progressia espanyola.
Hem aprés que la ciutadania espanyola, en general, prefereix ignorar els fets i han construït pedra a pedra la “Catedral de la Mentida”.
Hem aprés que la Unió Europea no és pas un espai de democràcia dels ciutadans, només és un club d’interessos d’Estats.
Hem aprés que si volem TORNAR-HO A FER, cal que ens organitzem per crear un nou partit que no sigui esclau dels 700 càrrecs de la Generalitat autonòmica ni de les subvencions de l’Estado.
Hem aprés que per treure els presos polítics de la presó, primer caldrà omplir-les de centenars més.

I tant que hem aprés.

Amadeu Casamayor
Amadeu Casamayor
24.07.2019  ·  08:40

Immillorable descripció Senyor Partal.
Posem fil a l’agulla i ho acabem de fer?

Núria Feliu
Núria Feliu
24.07.2019  ·  08:50

Un gran article Sr. Partal i també un gran comentari d’en Josep Soler. Estic totalment d’acord ambdós. Gràcies!

Bonifacia Córdoba
Bonifacia Córdoba
24.07.2019  ·  08:57

Gracies sr. Partal. Possant paraules als nostres anhels.
Deurem tornar-li la pregunta dijous. Quin fracàs d’home!!! Exigeixo el NO. si ERC s’absté menjarem merda els propers anys… aquest sancho no es d’esquerres, fals. és un producte de la casa dels ninots amb molta presencia i poca gràcia, buit de continguts per a fer politiques transgresores. Es un conservador.. no et passis pedrin i fes exactament allò que s’espere d’una titella de feria.. no mostris els fils que semblis real i pas d’assenyalar la mà siniestra que els mouen, la del king campeador. Al menys salvaras el teu traster i els records que més t’estimes.

Albert Miret
Albert Miret
24.07.2019  ·  09:06

Moltes gràcies Vicent! Amb dues paraules has explicat clarament la situació. El Professor Itamar Rogowsky ho repetia constantment: “cap projecte que no persegueixi una millora de les coses, no pot triomfar, tardarà més o menys, però segur que fracassarà”. Això és exactament el que està passant. Com que aquesta gent no tenen cap intenció de cercar una solució que beneficiï a ningú, van de fracàs en fracàs. No poden continuar fingint que viuen en una democràcia, ja que demostren constantment que no saben pactar res. El dogma és: “o et mato, o em mates tu, però mai pactar ni mirar d’entendre’ns”. No poden entendre que l’edat mitjana ja va passar, perquè no tenen cap altre projecte ni el poden tenir amb aquestes premisses. Els ha anat força bé la pràctica de l’engany, la traïció i el robatori com per canviar radicalment. Saben enganyar. Han enganyat a tota la Unió Europea i a molts altres organismes mundials, però ara, gràcies a nosaltres els independentistes, el món sap que no se’n pot refiar. Ensenyar al Món què fan en realitat mentre fingeixen ser demòcrates, ensenyar que ens han estat enredant a tots, és la millor obra que podíem fer i l’hem fet. Ara posem-nos a construir el nostre país i deixem-los enfonsar en les seves tan estimades clavegueres. Oblidem-los.

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
24.07.2019  ·  09:09

Jo n’he après unes quantes més Sr Partal

* De res serveix tenir la raó i obtenir victòries morals. El que importa és el resultat pràctic. De moment Espanya 1000- nosaltres 0

* Fer el ridícul només s’ho poden permetre els estats. Nosaltres, no. Anar de catxa es estúpid, com amargament hem comprovat gràcies als nostres polítics

* La història l’escriuen els que guanyeb. Si Espanya se’n surt aquests darrers 8 anys tindran als llibres d’història que es facin a l’estat- i potser al món- el mateix tractament que el campionat mundial de cricket

* El règim ni cau ni caurà. Felipe
VI governarà un estat plenament recentralitzat fins que es mori o el retirin. I el succeirà Leonor I sense problemes

* No es tracta de voler-nos convèncer dd quedar-nos. Estan perfectament còmodes obligant-nos a ser espanyols. No busquen que els estimem sinó els nostres diners i la sensació de tenir poder sobre un altre

* O canvia el sistema de partits, el capteniment de la població,les organitzacions socials i el lideratge polític o qualsevol altre intent d’independència està condemnat al fracàs Ens cal molt més esperit de sacrifici, valentia i mala bava per assolir res. Jo dono aquesta generació per petduda. I més si com sembla estem a punt de petdre la poca dignitat que ens quedava. En 25 anys en tornem a parlar. O potser ni això si se n’han sortit amb l’anorreament cultural i la desnacionalització

Dur? Si. Però de res serveix donar-nos copets a l’esquena perquè quan ens despertem el dinosauri encara hi serà

Rosa Maria Miralles
Rosa Maria Miralles
24.07.2019  ·  09:10

ok! perqùe no puc compartir al Fcebook?

Pep Agulló
Pep Agulló
24.07.2019  ·  09:17

POTSER UN AFEGITÓ …

al punt quart. Ja ho sabíem, però ara ho estem confirmant.

En aquest pugilat, hem après que escometre a la contra com fa Espanya és una falsa iniciativa, com la del gat panxa enlaire. Mantenir-se inamovible reprimint les idees i els drets de la ciutadania catalana sense cap més perspectiva possible, no és sostenible. Senyor Sánchez, li hem pres la mida al seu règim.

La supervivència de qualsevol col·lectiu, nació, Estat…és l’adaptació al canvi. El temps de la història juga a favor nostre. Ho tornarem a fer!

PS. el terme “acuseu” no el veig gaire correcte com a sinònim d'”entomar els cops”, de patir la vulnerabilitat, de patir-ho a les carns…

Josep Salart
Josep Salart
24.07.2019  ·  09:32

Llegit editorial i comentaris, només ens queda entendre que hem d’anar més units que mai.

Ser capaços de deslliurar-nos d’aquesta gent, no pot ser tant complicat i quan ens han vist units, s’han acollonit.

D’aqui venen tants errors i descontrol a la finca privada d’aquest traficant. Ens queda molt poc.

Antoni Dalmases
Antoni Dalmases
24.07.2019  ·  09:45

M’agrada pensar que és així, com dieu, Vicent. I sé que malgrat la seva infinita maldat i l’ajut imprescindible de molts catalans botiflers que llepen poder del colonitzador, els cert és que hi ha un sentiment i una convicció profunda que som molts que ja mai, mai, acceptarem ser espanyols.
Ens volen morts, no pas convençuts; no volen que els estimem perquè ellsens odien; rebutgen raonar perquè són irracionals; menyspreen el diàleg perquè noméssaben fer monòlegs grandiloqüents. Són, en resum, éssers malvats lliurats a sembrar dolor i odi.
Estem cansats, però no derrotats, perquè la nostra única esperança som nosaltres.
Gràcies per endreçar idees i aguantar la dignitat de tots davant dels psicòpates.

Albert Reinoso
Albert Reinoso
24.07.2019  ·  09:49

Sánchez ho va dir molt clar dilluns, per ell “Catalunya no és un sol poble”, les màscares han caigut! Ho va dir ell! A ningú més li ha cridat l’atenció?

Per tant, a Catalunya hi ha un poble, els catalans, i els colons espanyols.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
24.07.2019  ·  10:03

He après que la transacció del 77 i la innocentada del 78 beneïen el “atado y bien atado” més del que pensàvem. Algun dia ells hauran d’optar pels drets humans i democràtics (llibertat, igualtat i divisió de poders) del paper mullat constitucional i deixar els vells “principios fundamentales del Movimiento (EspaÑa unidad de destino en lo universal, la sagrada unidad de España sobre todo, ley versus democrácia, dictadura -ara judicial- i si eres espaÑol, habla espaÑol). Fins ara, segueixen igual.

Mercè Guinart
Mercè Guinart
24.07.2019  ·  10:09

Sortosamemt tinc el Vilaweb per anar tirant. L’actualitat política és tant decepcionant que quan llegeixo el Vicent Partal i el seu equip torno a sentir que encara hi ha gent assenyada, sumant els comentaris. Molt agraïda.

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
24.07.2019  ·  10:15

Gràcies Vicent. Com de costum una excel·lent editorial.
Els catalans no fallarem, hem d’obligar als nostres representants a caminar cap a la independència, encara que no vulguin. La propera diada ha de ser indissoluble, organitzant torns i bloquejos fins que aconseguim l’objectiu. Això ho han d’organitzar els particulars i les entitats.

Daniel Gros
Daniel Gros
24.07.2019  ·  10:24

Molt agraït pels teus comentaris Vicent! Són plens de seny i de respecte increïble davant la devastació política que presenta el candidat a la presidència del Gobierno de España!

Lluïsa Miret
Lluïsa Miret
24.07.2019  ·  10:25

Gràcies Vicent!

Josep Canals
Josep Canals
24.07.2019  ·  10:27

Guardo totes les editorials des de fa anys, però aquesta tindrà un lloc especial. Gràcies Vicent!

Ricard Pintado
Ricard Pintado
24.07.2019  ·  10:39

El pessimisme és un mal company de viatge i no vull que m’envolti. Ho dic conscient del moment depressiu que estem patint mentre veiem a bona part dels nostres presos polítics cedint de forma humiliant. Però com a independentista de penúltima fornada considero que perquè tot plegat acabi tombant de la nostra banda, després de més de… 300 anys!!, ens cal una nova fornada d’independentistes i deixar definitivament enrere la barrera del 50%. Crec que el futur immediat, si ho sabem gestionar, ens donarà noves fornades d’independentistes que rememoraran l’1-0 amb un esperit renovat. En Cuixart no va pas desencertat en reiterar que “ho tornarem a fer”, perquè aquest és l’esperit que ens cal. Però potser també cal un temps per refer-nos dels cops soferts, sense renunciar a res i amb dignitat, no pas la de cartró que ens mostra Junqueras o Rufian canviant presó per poltrona, però sí concedint-los un punt de raó en el fet que ens han tombat del cavall. Ja sé que ha estat a base de repressió judicial, de justícia prevaricadora i de denigrar la seva dubtosa democràcia, però ho han fet, el seu nazionalisme ho ha permès. Cal temps i reflexió per assimilar aquesta caiguda, analitzar els errors i traçar noves estratègies per tornar d’empeus i lluitar com ho vam fer per l’1-O. Això sí, lluny de les sigles partidistes i dels que defensen la poltrona. Potser unes noves sigles que aglutinin l’independentisme, sense càrrecs polítics que ho encapçalin, seria la solució perquè l’independentisme aixequés el vol de nou. Ara sabem del que som capaços i les errades que es van cometre, però també sabem que hem d’anar més lluny i, sobretot, estar preparats creant la llavor del que haurien de ser les futures estructures d’estat i que no ens torni a passar lo del no res de després de la proclamació que no va ser. Lo de la Cambra de Comerç n’és un clar exemple…
La meva esperança (o malaltís optimisme) és que la següent oportunitat no ens queda tan lluny. Tan sols hem de saber administrar-ho tot, sense precipitar-nos i esperant encara més maduració de la nostra societat mentre superem tot plegat i l’Estat espanyol segueix deteriorant-se davant dels ulls de molts catalans que l’1-O encara dubtaven de donar el pas endavant. Si l’independentisme esdevé clarament majoritari a la nostra nació sense estat, un cop assimilat tot, serem imparables. Perquè d’altra manera, desenganyem-nos-en, de res servirà la nostra bona voluntat. Només el poble pot salvar el poble.

Carles Amela
Carles Amela
24.07.2019  ·  10:50

Que si hem après res, pregunteu, senyor Sánchez? No ho sabeu prou.
Ara hem de solucionar el partidisme català. Si ho aconseguim…..
Felicitats Vicent! L’has tornada a clavar!

Agnès Buscart
Agnès Buscart
24.07.2019  ·  10:57

Tant parlem d’unitat tant ens n’allunyem…???????????????
Com és de difícil viure el dol i superar-lo…i caiem a la crítica que tant ens desuneix.
Aprenem de nou a fer propostes i a recolzar fins al final les millors.

LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Núria Coma
Núria Coma
24.07.2019  ·  11:02

Aprendre sempre és bo Sr. Sánchez.
I hem après.
Tu sembla que no gaire, sou tots mims del mateix.

Vicent, editorial per guardar, llegir de tant en tant, i afegir aprenentatges, que de ben segur, seguirem aprenent fins desempallegar-nos d ‘aquest estat repressor.

Moltes gràcies i enhorabona per les teves paraules

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
24.07.2019  ·  11:13

Ai, Pedrito, Pedrito…El que no ha après res ets tu! No has entès perquè España es troba en la situació que es troba ara mateix. No tens intel·ligència ni talla politica per tenir una mirada llarga històricament. Ets un noi “maco” que passava per allà…Segueixes al peu de la lletra el manual de criteris de la dreta: Catalunya, un problema intern de convivència, etc. Intentes instintivament refer el règim binari de poder:PP-PsoE, perquè ets un covard i qualsevol altre cosa et fa por, molta por. Ets la demostració viva i evident que el gran problema de la democràcia a España ha sigut i és l’esquerra, sobretot el PsoE, per la seva manca de valentia a l’hora de canviar el país i de superar el franquisme, cosa que l’ha perpetuat estructuralment. Per la vostra manca de honestedat, prioritzant càrrecs i sous al cap de pocs dies de ser al poder. I ara per la vosdtra incapacitat de solucionar cap dels greus problemes que té el país, començant pel problema territorial: cap proposta, cap idea, res de res. Només fatxenderia , menyspreu i supremacisme, amenaçant a tort i a dret, que si eleccions, que si nou 155, ….Res. Ets un zero a l’esquerra, noi!

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
24.07.2019  ·  11:20

¿Hem après a articular un relat asertiu i vencedor?
No. No ho hem après. El nostre relat segueix sent “Són franquistes” “Són feixistes” “Nosaltres som democràtics i els del 155 no ho son”.. amb això seguirem dins la roda d’hamster on Espanya ens vol.

Sento discrepar amb la majoria de subscriptors però fer veure que anem avançant cap a la llibertat només ens omple de cofoisme i autocomplaença.

No arribarem enlloc si no denunciem nit i dia el genocidi continuat i planificat per fer-nos desaparèixer com Nació.

Miquel Gilibert avui ens diu: España 1000/ Catalunya 0. Potser no és exacte el zero però s’acosta bastant a la realitat de la nostra experiència d’estar totalment sotmesos a un país extrany i brutal des de segles.
Ni la República espanyola ens va deixar respirar.

Estem esgotats i només amb una renovació radical del relat independentista ens en sortirem.

Joan Andreu Juan
Joan Andreu Juan
24.07.2019  ·  11:21

Gràcies Vicent per mantenir la dignitat i la cordura en aquest esbojarrat i pervers mon.

Pepita Rúbies
Pepita Rúbies
24.07.2019  ·  11:56

Hem après que el poble català us dona 100 voltes. En respecte(maleducat), en democràcia(cop de jutge) i en noblesa(assessins). La vostra estupidesa ens ha portat mooolt lluny. Continuem.

Fèlix Alaguero
Fèlix Alaguero
24.07.2019  ·  12:19

Gracies Sr. Partal per aquesta editorial tan brillant.
El Sr. Zapatero em va ensenyar que el que diu un polític en un moment de eufòria no vol dir que u farà… (Apojaré…) llavors vaig deixar de ser votant del PSOE. També vaig aprendre que havia arribat el moment que ser independentista que no havia prou amb ser català, catalanista. Ara estic aprenent qu’els partits cada vegada estan mes lligats per els poders fàctics i interessos particulars, també els catalans, i que no ens podem refiar del que faran i que per tant h’arribat el moment de que la ciutadania ha de aprendre a gestionar el seus interessos.

Ignasi Mora
Ignasi Mora
24.07.2019  ·  12:34

Molt ben plantejat. És clar, jo no entenc moltes de les coses referides, perquè la polírica avui dia no és simplista, resulta embolicada fins a uns extrems inconcebibles. De tota manera, des del dia “aciago” que el senyor Rajoy va aturar la història prenent whisky davant del Congrés, tinc la sospita que aquest senyor amaga alguna cosa i ben grossa. M’agradaria endevinar-la, ja que racionalment és una llosa com la que té damunt Franco, tan pesada que ningú l’alça.

N’hem vist de molt grosses amb aquests espanyols fatxendes. Tanmateix, no m’estranyaria de veure’n encara de més grosses. Ha succeït una cosa insòlita, que difícilment trobarem en un altre episodi històri repressiuc: tot l’aparell repressor d’Espanya és inferior en quantitat d’individus que els independentistes catalans i alguns que per llengua, història i estima també ho som. I tenint en compte l’habilitat dels de terra endins a la recerca de milers d’urnes, que no formigues…

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
24.07.2019  ·  12:35

Gràcies.
Jo he après que guanyarem. Malgrat els partits.
Encara que sigui més tard del que em pensava per culpa dels partits.

Josep Minguell
Josep Minguell
24.07.2019  ·  12:58

Jo no sóc tan optimista com en Vicent Partal. Espanya, Europa i el món van cap a una deriva autoritària i feixista, la democràcia està en crisi arreu. Aquest Sánchez és un perill per la democràcia i serà pitjor que el Borrell. Que ja es dir!

Núria Nadal
Núria Nadal
24.07.2019  ·  13:14

Gràcies x la editorial.
Respòn a la pregunta del candidat al govern de la ñ,però no hi ha res de nou.
En tot cas vam ser alguns catal@ns que vam creure que podiem tocar el cel amb les mans i malauradament els politics que ens havien de guiar en el camí van fer de polítics i ens en venut per un plat de llenties.
El poble sol,sense guies potens,només podem rebre cops,bombes,exercit…però no pode’m avançar….malauradament.
Una vegada més els botiflers han estat els nostres representans.

David Mascarella
David Mascarella
24.07.2019  ·  13:27

“Tan obsessivament que, fins i tot, quan Esquerra Republicana es mostra disposada a fer el que siga per a salvar l’expedient personal,” quina afirmació tan ofensiva, sr Partal, feta tan alegrement, per indemostrable..tenim adversari núm 1,ERC, naturalment, per a molts, ara toca, pensant en les futures eleccions. De veritat que costa d’entendre aquesta tírria obsessiva, cap a gent que com tothom fa el què pot, i si no en sap més, sort hi haurà dels savis que ens salvaran, perquè tenen molt clar què cal fer. Doncs endavant, però no carregueu les vostres frustracions als altres. Jo tampoc em refio ni un pèl dels que ofereixen solucions infal·libles sense demostrar-ho mai, o sigui, que cada ú a lluitar com sàpiga, amb més encert si pot ser, i amb més humilitat, si pot ser

Josep Ramon Alonso
Josep Ramon Alonso
24.07.2019  ·  13:37

M’afegeixo a tots els comentaris, Excel·lent editorial.

Però el sr Sánchez està demostrant com tu dius que no es mou ni un mil·límetre de la política Rajoy-PP tot i voler-se penjar el qualificatiu de socialista, no ho és en absolut. Si ets socialista no pots governar com la dreta més rància, ni pots negar el dret d’autodeterminació dels pobles.

Això no més ho fan els partits feixistes i d’extrema dreta.

Sr Sánchez, el tornarem a fer és per un motiu ideològic i polític i si vostè l’està reprimint i empresona als que tenen aquesta ideologia política, vostè te presoners polítics, per MÉS QUE HO NEGUI.

Si vostè i el seu estat empresonen persones per les seves idees polítiques, el seu estat no és una democràcia ni tan sols endarrerida, és UNA DICTADURA

Xavier Fabregat
Xavier Fabregat
24.07.2019  ·  16:11

Aplaudeixo els comentaris molt encertats de Miquel Gilibert i de Josep Maria Martín.
Menys complaeça senyors, els de Borbonia ens fans la guerra i els nostres “liders” – per momenar-los alguna manera – ens fan el llit i les nostres entitats no saven per on agar-ho. O despertem i fem net ho continuarem amb les mans ben buides, però complaent-nos.

Berta Carulla
Berta Carulla
24.07.2019  ·  16:15

Molt d’acord amb el sr. Rovira.

Recomano omplir el portal de debat al voltant dels temes “ents”, administració, infraestructures i altres, seguint el fil començat a l’article

https://www.vilaweb.cat/noticies/el-cercle-deconomia-es-rearma-amb-javier-faus-lhome-que-messi-va-vetar/

Fem país.
Posem-los-ho difícil. Posem-nos-ho fàcil.

Construïm!

Moltes gràcies per aquest espai, sr. Partal.

XAVIER UTRILLA
XAVIER UTRILLA
24.07.2019  ·  16:22

Em vull prendre el bon editorial d’avui, que trobo tan evident com necessari (algú ha de respondre al futurible espanyol, ja que ERC no ho fa), com una invitació a escriure el punt cinc per a tots.
El meu cinquè punt no és per respondre al candidat espanyol (no tinc res a dir a qui no vol/sap escoltar), ni per dir qué he après, o millor dit, ratificat el que ja sabía, sino per reflexionar en veu alta sobre el que no hem après. No malinterpreteu, és amb ànim constructiu, sense cap pessimisme, per aportar no per retreure.
Molt important, a parer meu, no hem après de l’història. Això és terrible per que ens porta a repetir un i altre cop el mateix. Moments épics amb final de derrota. Sempre amb raó contra força. Cercant aliats que ens fallen en el moment de la veritat, perque no sabem atraure els seus interessos. Ens porta a no conèixer l’enemic, que continua sent el mateix de sempre (he dit enemic? Ai!! ja no podré ampliar la base). Que continúa actuant igual (ara mereixem escarment polític i jurídic, o el “garrote vil”, o un bon bombardeig o un decret de nova planta…).
No hem après que dins el sistema espanyol no ens en podrem sortir, que les nostres institucions (aquelles que “los revoltosos catalanes se empeñan en defender”) ara son seves. Que el seu sistema autonòmic, d’autonomía no en te res, desenganyem-nos. L’única autonomía real que gaudim és per aplicar-nos impostos propis per cobrir l’espoli secular que patim.
No hem après a potenciar i defensar el territori, el sector primari, la seva representació política, per caure en mans del cinturó metropolità (ja torno a perdre l’ampliació de la base, o no?)
No hem après que sempre hem estat farcits de botiflers, sense assenyalar ningú, i no sabem aillar-los. Que el seu discurs sempre ens porta a la submissió, que l’enemic només entén de victòria o derrota. Que mai compleix un pacte que veu com vergonyós.
No hem après que la lliure associació, sense control polític, és la nostra força. Ni que la gent lliure de l’exili fa una molt bona tasca que no potenciem.
No hem après, tret de la cambra de comerç, que sense sindicats potents, per majoritàris, anem coixos, sense funcionaris lleials, amb uniforme o sense, coixos, sense mitjans de comunicació lliures, només ens queda VW…
No hem après que vivim farcits de colons residents, que ens odien i encara els volem abraçar (per ampliar…). El seu país està despoblat, convidem-los a tornar a la seva felicitat. Sí hem après, però, que moltíssims inmigrants (noteu la diferència amb colons) han fet el país seu, i ho és, clar que sí, han respectat la cultura i s’han possat al capdavant per defensar-la molts cops, com l’escola. Aquí tenim la base.
No hem après a imposar el nostre idioma arreu, de forma natural, però contundent. Amb educació (la que no coneix qui ens vol fer canviar d’idioma a casa nostra), però amb fermesa.
No hem après que el concepte de primàries (sense noms, el concepte) és una bona solució política per fugir del partidisme sistemic espanyol.
Hem oblidat portar l’iniciativa, insistir, insistir i matxacar sobre els beneficis d’un país nou (recordeu?), movilitzar-nos per i no contra de.
No hem après que les manifestacions multitudinàries amb samarretes de colors ja no fan cap efecte per habituals.
No hem après que Espanya no s’enfonsa mai, però si fos així, és molt mal negoci estar-hi encadenats…

Roser Anglada
Roser Anglada
24.07.2019  ·  16:51

Doncs si que hem après i molt, nosaltres no érem independentistes fa uns anys però del 2010 cap aquí hem après que no hi ha marxa enrere, hem après i comprovat que ens volen matxacar, aniquilar i nosaltres el poble cada dia som mes que hem apres a defensar la nostre Terra Catalana fins a aconseguir la plena llibertat i qui no pugui veure el que passa i ens estan fent es que no ho vol veure ni aprendre. Moltes gràcies Vicenç Partal per el teu escrit que en aquest moment es uns injecció molt gran i necessaria d’ànims i esperança.

Roser Caminals
Roser Caminals
24.07.2019  ·  17:20

De tots els comentaris, en destaco un del senyor Gilibert: les victòries morals no son la victòria final. Aquesta serà una estratègia capaç d’inhabilitar l’estat espanyol. No comparteixo el marcador Espanya 1000-Catalunya 0, però sí el missatge.

El senyor Vall demana idees. La meva fa temps que és que els partits no són els instruments apropiats per dur-nos a la meta, encara que puntualment alguns dels que hi militen siguin assimilables. Cal un moviment ampli fonamentalment civil que agrupi forces tranversals ja existents. L’ANC ha de liderar la proposta i teixir complicitats. La finalitat dels partits és el poder; la nostra, la llibertat.

JAUME TERRIBAS
JAUME TERRIBAS
24.07.2019  ·  18:20

Un cop més benvolgut Director, una gran Editorial afinada i correcte que cal segueixi !!.
Dit això només una reflexió de cara al nostre objectiu definitiu que no es altre que materialitzar la República Catalana. Cal no perdre de vista els nostres errors que és evident cal rectificar és necessari; un treball rigurós dde planificació estratègica que no pot menystenir el Poble i i, per tant ,haurà de col.laborar estretament amb els polítics per a fer, colze a colze, la esmentada planificació,; començant per l’acció explicativa de la realitat social i econòmica a tots els racons del territori on sigui convenient.
Tan sols cal aprofundir els darrers resultats del Referendum i fugir totalment de les manipulacions partidistes, clarament superades per les organitzacions cíviques O.C. ANC.
Això requerirà ben segur disposar de més formadors de la veritat històrica i especialment “també” els comportaments dels polítics i governants espanyols posteriors al 1939.
Un aspecte fonamental és obrir els ulls a tothom sobre la “calumnia permanent” del trencament de la societat catalana.
Paralel.lament cal tenir perfectament planificades les passes del Parlament i de la Generalitat
orientades a la Justicia Social i el millorament de l’equilibri imprescindible entre Treball i Capital. No oblidant mai l’exigencia ètica i d’imparcialitat als mitjans de comunicació públics
atès que, els privats ja sabem que obeeixen als seus propietaris.
Tal vegada caldria la creació d’un Comitè Nacional d’Ètica Profesional.

Rubén Cruz
Rubén Cruz
24.07.2019  ·  19:07

Que estem tothom una mica desorientats és una evidència.
Voldríem ser propositius per anar sempre un pas endavant i portar l’agenda, la iniciativa, el control del temps, del territori, de les germinals estructures d’ estat…
Som diversos, i mentre uns esperen un canvi de cicle que faci recuperar terreny electoral a l’espai postconvergent a costa de la pujant ERC (Antoni Oller), altres defensen ERC perquè fa el que bonament sap fer i té dret també a equivocar-se (David Mascarella). I una majoria desitgem un relleu de partits independentistes, amb lideratges nous i llums llargues cap a un horitzó que s’allunya… Perquè hem d’acceptar que no ho tornarem a fer de seguida, llevat que es presenti el momentum al davant dels nasos i se’ns posi a la palma de la mà perquè l’agafem.
Reflexió i acció. I si la reflexió ha resultat equivocada, autocrítica i més reflexió sobre allò que ara sabem i abans no sabíem.
Nous actors polítics. Els tenim. Som nosaltres mateixos. Ens calen líders nous per confiar-nos-hi.
Com a actors, plantegem als candidats a líders que ens convoquin / els conoquem a un debat obert per trobar-nos a compartir l’anàlisi que fa cadascú del moment present i l’immediat futur.
Al panorama actual, hi ha 2 candidatures noves que ja s’han presentat a eleccions (Primàries i Front Republicà), i una tercera que encara no ho ha fet (la Crida). Jo necessito que s’explorin mútuament amb viu interés, i que poguem avaluar aquest procés en directe: no vull que es posin en contacte i després m’expliqui cadascú el resultat com millor li convingui.
També necessito que ho facin aviat, perquè el moment s’ho val per preparar l’agenda, sense esperar que es convoquin eleccions, perquè les eleccions només són la festa de la Democràcia… pels polítics. La festa es prepara entre tots, perquè sigui la festa de tothom.
Proposo que Vilaweb en faci l’amfitrió, i que serveixi de primàries d’idees, perquè els noms de qui les defensen ja cristalitzaran d’aquí a les properes eleccions.

Pere Grau
Pere Grau
24.07.2019  ·  19:48

Si Vicent Partal fos nordamericà ja tindria el Premi Pulitzer. Si fos francès ja seria membre de lAcademie Francaise i de la Legió d’Honor. Avui té els nostres cors. esperant que un dia no massa llunyà tingui la màxima distinció que pugui donar la República Catalana. S’ho mereix com pocs.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
24.07.2019  ·  20:01

Yo he aprendido que en el procès que descubrí hace apenas 5 años, al contrario de lo que pensaba, los partidos políticos autodenominados independentistas sí primaban sus posiciones de partido frente y contra lo que considero el mayor movimiento ciudadano transversal que ha vivido Europa desde el final de la segunda guerra mundial. Lo de Mayo del 68 fue un chiste. Es decir que todo iba de boquilla y que al primer escollo, todos volvieron a sus trincheras, a saber sus poltronas salvaguardadas por el poder real, el de la Corte el Reino de España.

Yo he aprendido que la Corte del Reino no sólo tiene sede en Madrit, también la tiene en Barcelona y no necesariamente en la Upper Diagonal, el pujolismo y el nuevo pujolismo, bajo formas insospechadas, ERC, hacen parte de la Corte del Reino, por una simple razón, anteponen su supervivencia política a la voluntad democrática de gran parte de la ciudadanía, voluntad que utilizan cuando les conviene y menosprecian e insultan cuando, también, les conviene.

Yo he aprendido que las gentes catalanas desconocen el percal tejido por la Corte del Reino (Upper y Under Diagonal incluidos). Se creen que esto es como ir a una butifarrada o a un concurso de castellers y se creen que sus políticos son diferentes, distintos cuando en realidad son políticos (profesión que consiste en vender un crecepelo como si lo fuera de verdad para seguir vendiendo el mismo crecepelo cada 4 años).

Yo he aprendido que este pueblo que celebra su fiesta nacional rememorando una derrota no acaba de entender que los que lo derrotaron en 1714 están dispuestos a volver a derrotarles y ponen toda la carne en el asador por tierra, mar y aire, Internet, Villarejo, las cloacas, los Sánchez, los Aznar, los González, los Guerras, los Borrells, los Felipes, los Juan Carlos e incluso los Franco Bahamonde (que debe estar partiéndose de la risa entre si le cambian de residencia o no), por una sencilla razón, NO PUEDEN VIVIR SIN LO QUE SE PRODUCE EN CATALUNYA y en Catalunya siempre hay algún botifler que se presta al juego de la Corte del Reino.

Y lo peor: he aprendido que el establishment independentista catalán está dispuesto a eternizar esta situación. Ad eternam Gloriam del Catalanismo.

En Paz Descanse.

roger sitjà
roger sitjà
24.07.2019  ·  20:19

Fantàstic i moltes gràcies per pujar-nos la moral

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes