Tribunal d'Estrasburg

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha visitat avui el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Pocs dies abans de començar el judici contra l’1-O, ha provat de netejar la imatge d’Espanya a Europa explicant que l’estat espanyol veu les decisions del tribunal com ‘una garantia addicional al dret d’empara que el sistema jurídic espanyol reconeix als seus ciutadans’.

Per a reforçar el relat que la justícia espanyola té plenes garanties democràtiques, tant el govern com la premsa d’Espanya s’emparen en les condemnes que ha rebut Espanya per part del TEDH en comparació amb uns altres països europeus. Entre el 2013 i el 2017, Espanya va comptabilitzar una mitjana de sis sentències l’any, segons l’estudi del tribunal. Això vol dir que es troba entre els països amb una proporció més baixa de condemnes en relació amb la població, semblant a la d’Alemanya, els Països Baixos, Irlanda i el Regne Unit. Uns resultats que, tal com assenyalava el president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya, David Bondia, en una entrevista a VilaWeb, s’expliquen per la manca de coneixement sobre el tribunal, cosa que fa que hi hagi un nombre molt baix de demandes.

En xifres absolutes, l’estat espanyol també és un dels països que han rebut menys sentències condemnatòries (un centenar), però també cal destacar que es va incorporar al Consell d’Europa més tard que la majoria de països, el 1977. El cas és que l’estat espanyol acumula una llista important de condemnes del TEDH, algunes de molt importants i amb una gran transcendència política.

Manca d’investigació de les tortures de l’operació Garzón

El 2004, l’estat espanyol va ser condemnat per no haver investigat les tortures de l’anomenada operació Garzón contra persones relacionades amb el moviment independentista, per presumpta pertinença a Terra Lliure. A partir del juny del 1992, es van detenir una quarantena de persones en aquella operació, que pretenia desactivar el moviment durant els Jocs Olímpics. El jutge Baltasar Garzón va aprovar la incomunicació de vint-i-cinc dels detinguts, disset dels quals van denunciar haver estat torturats per agents de la Guàrdia Civil. Garzón els va menystenir i va donar validesa a les declaracions fetes sota tortura.

Ramon Piqué: ‘A la sala d’interrogatoris, m’estrenyien la bossa al cap i em feien agenollar’

Dotze anys després, va arribar la sentència d’Estrasburg, que declarava que Garzón havia vulnerat els drets humans. Malgrat que va negar que s’hagués violat l’article 3 del Conveni Europeu de Drets Humans, que prohibeix les tortures, sí que va sentenciar que no s’havien investigat amb prou profunditat. El tribunal va obligar Espanya a pagar 8.000 euros a cada demandant per danys morals i un global de 12.009 euros per costes legals. El TEDH va dir que les investigacions no havien estat prou efectives perquè no s’havia pres declaració als agents responsables del trasllat i la custòdia dels detinguts i es van basar només en un informe del metge forense. També va destacar que les autoritats judicials havien refusat totes les peticions d’administració de proves presentades pels demandants.

La impunitat de les agressions a Mikel Iribarren

Estrasburg va condemnar Espanya l’any 2009 pel cas de Mikel Iribarren, indemnitzat amb 170.000 euros. Va ser agredit per la policia espanyola en una manifestació contra la dispersió dels presos d’ETA el 1991. L’impacte d’un pot de fum va deformar-li el rostre i el va deixar en situació d’invalidesa. El TEDH va considerar que s’havia violat l’article 3 del conveni, que prohibeix la tortura. Com que li fou denegada cap indemnització, va considerar que els tribunals espanyols no havien tingut en compte la gravetat de les seqüeles. La condemna també feia referència a la vulneració de l’article 6.1, perquè el procediment no s’havia fet en un termini ‘raonable’.

El cas Otamendi i la manca d’investigació de les tortures al País Basc

Entre el 2010 i el 2016, Estrasburg va dictar set sentències condemnant l’estat espanyol per no haver investigat les tortures i maltractaments de Mikel San Argimiro, Aritz Beristain Ukar, Beatriz Etxebarria Caballero, Oihan Ataun Rojo, Patxi Arratibiel Garciandia, Xabier Beortegui Martínez i Martxelo Otamendi Egiguren.

San Argimiro, un membre d’ETA condemnat per haver intentat assassinar els ex-ministres espanyols José Barrionuevo i Matilde Fernández, va denunciar maltractaments de la policia (cops al cap i sessions d’asfíxia, concretament). La denúncia va ser arxivada, i aquesta absència d’una investigació efectiva va ser l’argument principal de la condemna d’Estrasburg el 2010, que va obligar Espanya a indemnitzar-lo amb 23.000 euros.

El cas de Beristain és semblant. Va ser detingut per presumpta participació en accions de kale borroka i també va denunciar cops al cap, sessions d’asfíxia, humiliacions, vexacions sexuals i amenaces de mort i violació per part d’agents de la Guàrdia Civil. El 2011, també va ser indemnitzat amb 23.000 euros per manca d’investigació d’aquestes tortures.

L’any 2012 el Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar l’estat espanyol a pagar una indemnització de 24.000 euros al director de Berria i ex-director d’Egunkaria, Martxelo Otamendi, per no haver investigat les tortures de què havia estat objecte durant la detenció el 2003 a mans de la Guàrdia Civil. La secció tercera del tribunal va concloure que Espanya havia vulnerat l’article 3 de la Convenció Europea de Drets Humans, que proclama el dret de no rebre tracte degradant ni inhumà.

El periodista va ser detingut el febrer del 2003 a casa seva per ordre de l’Audiència espanyola, que l’acusava del delicte de pertinença a banda armada juntament amb els periodistes i ex-directius d’Egunkaria Joan Mari Torrealdai, Iñaki Uria, Txema Auzmendi i Xabier Oleaga. Tots van ser absolts d’aquesta acusació per l’Audiència espanyola mateixa, ara fa dos anys.

Otamendi va passar cinc dies incomunicat, durant els quals va ser torturat, segons que va denunciar després de ser posat en llibertat. La denúncia va ser arxivada per les instàncies judicials espanyoles.

Otamendi: ‘La tortura és un problema estructural a l’estat espanyol’

El 2014, el TEDH va condemnar Espanya a pagar 25.000 euros per danys morals i 4.000 per honoraris a la militant d’ETA Beatriz Etxebarria; i 20.000 i 4.000 euros respectivament al membre de Segi Oihan Ataun. Les tortures que havien denunciat tots dos també havien estat arxivades pels jutjats de Bilbao i Pamplona, respectivament.

El 2015 i el 2016, Estrasburg va condemnar Espanya pels casos d’Arratibel i  Beortegui, arrestats per agents de la Guàrdia Civil en una operació contra EKIN, suposada pantalla política d’ETA. Arratibel, després d’uns quants dies incomunicat, va denunciar haver sofert tortures físiques i psicològiques. Beortegui va denunciar que en el viatge cap a Madrid havia estat amenaçat, insultat i pegat i que més tard li van aplicar sessions d’asfíxia i fou objecte d’amenaces.

Vulneració de la presumpció d’innocència

El 2011 Estrasburg va condemnar l’estat espanyol per haver vulnerat la presumpció d’innocència de José Ignacio Lizaso Azkonobieta. El van indemnitzar amb 12.000 euros per danys morals. La Guàrdia Civil va detenir-lo el 1994, juntament amb dotze persones més, acusats de formar part de l’escamot Kirruli d’ETA. Va ser alliberat cinc dies després, però poc abans d’alliberar-li, el qui llavors era governador civil de Guipúzcoa, José María Gurruchaga, va dir que era membre de l’escamot. Segons Estrasburg, el governador civil va ‘incitar’ a creure en la seva culpabilitat.

Els casos d’Otegi i Atutxa

Estrasburg ha donat la raó dues vegades a l’ex-portaveu de Batasuna Arnaldo Otegi. La primera el 2011, quan va declarar que l’estat espanyol havia vulnerat el seu dret de llibertat d’expressió per haver-lo condemnat a un any de presó després d’haver-se referit al rei espanyol anomenant-lo ‘cap dels torturadors’. Espanya va haver d’indemnitzar Otegi amb 20.000 euros per danys morals i 3.000 de costes per la infracció de l’article 10 del Conveni Europeu de Drets Humans. Segons la sentència, Otegi s’havia expressat com a portaveu d’un grup parlamentari i en una qüestió d’interès per al País Basc: la rebuda que el president del país va fer al rei el 26 de febrer del 2003, poc després del tancament del diari Egunkaria i de la detenció dels seus responsables, que van denunciar haver rebut tortures.

Al novembre, Estrasburg va dictar una sentència en què deia que l’Audiència espanyola havia vulnerat els drets fonamentals d’Otegi en el judici del cas Bateragune. En aquell judici va ser condemnat per un delicte de pertinença a ETA. Va estar empresonat sis anys i mig a la presó de Logronyo i avui encara compleix una condemna de deu anys d’inhabilitació.

La sentència deia que s’havia vulnerat l’article 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans en el processament d’Arnaldo Otegi, Jacinto García, Díez Usabiaga, Zabaleta Tellería i Rodríguez Torres, tots condemnats.

El cas pretenia dilucidar si l’actuació de la magistrada de l’Audiència espanyola Ángela Murillo havia vulnerat els seus drets fonamentals. La defensa va al·legar que la jutgessa no era imparcial pel prejudici mostrat anteriorment contra Otegi. Durant el judici per l’homenatge al membre d’ETA Argala, Murillo havia demanat a Otegi ‘si condemnava el terrorisme etarra’. Com que es va negar a contestar, la magistrada va dir a Otegi: ‘Ja sabia que no em respondria aquesta pregunta.’

Arnaldo Otegi: ‘Vaig perdre la mare a la presó, i tot això no tornarà’

Amb el cas d’Otegi, no era la primera vegada que el TEDH condemnava Espanya per haver vulnerat el dret d’un judici just. El 2017 va esmenar una sentència del Suprem espanyol que inhabilitava l’ex-president del parlament basc Juan María Atutxa. Atutxa havia refusat de dissoldre el grup parlamentari de l’esquerra abertzale, Sozialista Abertzaleak, arran de la il·legalització de Batasuna el 2003. El Tribunal d’Estrasburg va donar la raó a Atutxa i als ex-membres de la mesa de la cambra Kontxi Bilbao i Gorka Knorr.

Maltractaments als responsables de l’atemptat de Barajas

El Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar l’estat espanyol el mes de febrer de l’any passat pel maltractament d’Igor Portu i Mattin Sarasola, condemnats per l’atemptat a la terminal 4 de l’aeroport de Barajas, a Madrid. En concret, Espanya va ser condemnada a pagar una indemnització de 50.000 euros (30.000 i 20.000 respectivament) per danys morals.

Els afectats van explicar que, en el trasllat a la caserna d’Intxaurrondo, després de ser detinguts a Arrasate, va rebre ‘puntades de peu i cops’. Portu va ser hospitalitzat l’endemà i va haver de menester assistència mèdica durant vint-i-set dies. Sarasola va ser traslladat a Madrid en detenció incomunicada. Durant catorze dies va rebre assistència mèdica.

La cremada de fotografies del rei espanyol i més vulneracions del dret de llibertat d’expressió

El Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar el mes de març l’estat espanyol per haver castigat amb una multa de 2.700 euros dos joves que havien cremat fotografies dels reis espanyols, Juan Carlos i Sofía, a Girona el 2007. Van ser condemnats per injúries greus contra la corona. Estrasburg va considerar que la condemna constituïa ‘una ingerència en la llibertat d’expressió que no havia estat proporcional a la finalitat perseguida’.

Els jutges van sentenciar que l’acció era emparada per la llibertat d’expressió i de pensament dels joves, la qual van dir que fou violada. En un primer moment, els joves van ser condemnats a quinze mesos de presó, però el jutge va acabar substituint la sanció per una multa de 2.700 euros a cadascú. El TEDH va considerar que la condemna no havia estat ‘proporcionada ni necessària en una societat democràtica’ i va obligar Espanya a tornar als joves la quantitat corresponent a les multes –2.700 euros cadascú– i 9.000 euros a tots dos en concepte d’indemnització.

També per haver vulnerat el dret de llibertat d’expressió, Estrasburg va condemnar Espanya el mes de novembre pel cas d’Agustín Toranzo Gómez, a qui van indemnitzar amb 8.000 euros. Aquest activista havia estat condemnat arran del desallotjament d’un centre social a Sevilla el 2007. Torenzo va lligar-se, juntament amb un altre activista, a un tub de ferro unit a terra. La policia va decidir de lligar-lo amb una corda per la cintura per treure’l i el va acabar immobilitzant. En una conferència de premsa, Toranzo va descriure l’acció com a ‘tortura’, pel dolor físic que havia sentit. Més tard, el jove va ser acusat per la fiscalia per aquestes declaracions i condemnat a pagar 2.000 euros i indemnitzar els agents amb 1.200 per ‘difamació’.

La ‘doctrina Parot’

Estrasburg va emetre el 2013 una sentència contra l’estat espanyol per l’aplicació de la ‘doctrina Parot’. El TEDH va declarar il·legal el procediment usat per la justícia espanyola per a allargar el temps d’empresonament dels condemnats per terrorisme. El tribunal va donar la raó a la militant d’ETA Inés del Rio, que havia complert la pena el 2012 però no havia estat posada en llibertat. La justícia europea va considerar que aquesta doctrina vulnerava el Conveni Europeu de Drets Humans. En concret, l’article 5, relatiu al dret de llibertat i d’igualtat, i el 7, que diu que no hi pot haver càstig fora de la llei. El tribunal va ordenar també l’alliberament immediat d’Inés del Río, amb una indemnització de 30.000 euros per danys morals i una altra de 1.500 euros per les despeses i els honoraris. Aquesta decisió va implicar l’alliberament d’una seixantena de membres d’ETA, sis del GRAPO i quatre condemnats per violació.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb